Navigation – Plan du site
Première partie : description des manuscrits et transcriptions diplomatiques

Bibliothèque de l’université centrale de Barcelone

Texte intégral

Manuscrit 82, bibliothèque de l’université centrale de Barcelone

a) Description

1Volume de papier, de 290 × 210 mm, relié en parchemin, dont la tranche porte : « Burs / Historia de Aragon / [une ancienne cote illisible] / Ms 82 / B.U.B ». Ce manuscrit contient 168 folios numérotés de 0 (première page de garde) à 162 + 4 pages de garde (2 en tête, 2 en fin de volume). Une ancienne cote (X-3-34) apparaît sur la couverture du manuscrit. Les folios 10v° à 12v° et 162r° à 168v° sont vides, bien qu’ayant été préparés pour l’écriture ; le folio 164 a été arraché. Au fol. Or se trouve la table des matières d’un autre ouvrage, par une main du XVIe siècle, la mention « Dominus Jhesus » et le sceau de la bibliothèque universitaire. Le manuscrit présente une numérotation à l’encre, qui ne tient pas compte d’une lacune dans le texte de la chronique (entre les actuels folios 95 et 96, un folio a été arraché : les chapitres 97 et 98 de la chronique sont incomplets) et ne réserve pas de traitement particulier à la prophétie des fols. 6-10.

2Plusieurs copistes sont intervenus : la chronique a été copiée par une main du XVe siècle, alors que la prophétie des folios 6 à 10 a été copiée par une main plus tardive (XVIe s.).

3La chronique est copiée sur deux colonnes de 60 × 187 mm, alors que la prophétie est copiée sur une seule colonne (36 à 44 lignes par folio) ; les initiales de chapitres manquent dans la chronique mais sont indiquées en marge en petits caractères. Le scribe a porté quelques corrections marginales et une main très proche de la sienne a également annoté le texte, en catalan, à partir du fol. 108v° ; le manuscrit présente d’autres annotations, en latin, par une main du XVIe s.

4Il semble que ce manuscrit provient du monastère de san José O.C.D de Barcelone.

b) Contenu

5Se reporter à : ROSELL, Francisco Miquel, Inventario general de manuscritos de la Biblioteca universitaria de Barcelona, Madrid : Direcciones generales de enseñanza universitaria y de archivos y bibliotecas, 1958, p. 95-97.

6- Fol. 0r° : Table des matières d’un autre ouvrage, [A].

7- Fols. 1r°-5r° : Table des matières de la chronique des folios 13r° à 161v°, [B].

8- Fols. 6r°-10v° : Prophétie sans titre. Inc. : « Jhesus Maria Salvens Amen. Trenslat de un tractat fet en l’any MCCCCXIII per frare Joan de Bur de l’orde de la terça regla natural cathala de la Spluga de Francholi, del que li dix frare Tedeu ermita egeptia del que se hauia a seguir en Spanya e de la reparacio del mon ans del adueniment del fill de perdicio », [C].

9- Fols. 13r°-161v° : Crónica universal, de Joan de Bur (catalan), de la création du monde à la mort de Ferdinand Ier d’Aragon ; terminée le 03/12/1425, s’il faut en croire ce que porte le folio 161v°, [B].

c) Bibliographie

10Texte prophétique signalé par BOHIGAS I BALAGUER, Pere, « Profecies catalanes dels segles XIV i XV. Assaig Bibliogràfic », BBC, VI, 1920-1922, Barcelone : IEC p. 43, qui en donne l’incipit et l’explicit, AURELL, Martin, « Messianisme royal de la couronne d’Aragon, (XIVe-XVs.) », Annales Histoire Sciences Sociales, 52, Paris, 1997, p. 146, note 87 et par PUIG I OLIVER, Jaume (de) « Unes prediccions pseudo-arnaldianes del segle XV », ATCA, XIII, Barcelone : IEC, 1994, p. 240, note 30.

d) Transcription

11[Fol. 6r°] Jhesus Maria Saluens Amen

12Trenslat de un tractat fet en -lany M.CCCCXII per / frare ⌡oan de bur del orde de la terça regla naturaL / Cathala dela spluga de francholi del -que li dix frare / tedeu ermita Egeptia del que se hau¡a \ a seguir \ en Spanya / e dela reparacio del Mon ans del aduen¡ment / del fill de perdidio E comensa lo prolech

  • 1 Dans le manuscrit, les mots campanyades, vulpins et comullacions sont surmontés d’un titulus, mais (...)

13Anant Lo sanct viatge dela casa sancta de hierusalem / per ma deuotio si passi per diuerses partides ab destent / per ma fortuna per arribar en loch quem pogues enbarcar / e hauer pas per complir ma deuotio \ e con -uench me entrar / ab qu¡ mon sperit poch pensaue car arribant per destent de / cam¡ns hagu¡ a sercar. ⌡o frare ⌡oan bur del orde dela terca / regla les deuotes Celles deles hermites de grecia en los con\/-fins dintre torquia \ e hongria en lo any de nostre Señor / 1412 \ E foy arribat en una Cella hon trobi un armita / homo de sancta vida. Lo qual se anomenaua frare tedeu / tengut en molt venerable reputacio per los altres pares / armitans egiptians e per home molt docte en la sancta / scriptura molt naturaL \ e stimat strolech de que en aquells / pochs dies que stigu¡ ab elL viu coses tan certes com la / veritat Les quals me donaren causa en pregar lo me fes / gracia me digues del sdeuenidor alguna cosa \ e per qua[n]t ⌡o hau¡a / hoytes les sermons de mestre vicens ferrer si volgu¡ seber / de aquelL la fi del mon \ o apropincant de aquell E satisfeume / ab moltes rahons per les quals mon sperit resta content E / per quant ¡o li digu¡ era natural de les parts de spanya / .\ e Cathala de un loch qu¡s anomena la Spluga de francholi / me dix filL frare ⌡oan de bur hoy hiu me e scriu¡u lo que / dire \ per fer vos pler pus sou de spanya ço queus dire ab / tot que fo ben cert segons cors de natura que nosaLtres nou / veurem lo que scriurem empero per que restera memoria / de alguns parents vostres \ e per ço que verau alguna cosa / ab ulls aleuats del sperit vostres contemplant en pensament per / descansar aquell alguna vegada en les coses del sdeuenidor \ ne / quant lo Comens de aquelles se deuen persaguir segons vostra / demanda \ seran com seran porgats en spanya los dos grans peccats / causats per aquells deb[it]us Rogens / del qual succehira lo regiment \ / e senyoria dels Regnes de Castella \ e Arago en un soL Rey per comu/-nicatio ab una ⌡nfanta la qual com regnara stara en raualacio la / terra tota e Los dos de una matexa carn e de una matexta sepa / E per dita linea seran exits en un mateix dente [sic] e grau del sobre dit / e seran en condicions conformes \ / molt Reyals en virtuts destillats // [fol.6v°] grans campanyades vulpins1 \ de onsines cogitations ab atribes / e veloces leon¡nes exequtions de altes comullacions ab spectas / \ e faridas aqueL mes enla generacio dels quals sos greus paccats / que dit vos he seran porgats Los quals son dues morts de / dos princeps. La una [sup.lin. : de] Un Rey de Castella com aquell negu no / deu¡a esser ten tamerar¡ que li degues posar les mans per maL / n¡ per bens \ com \ a nostre señor deu pertangue la tal ¡urisdictio / car a vegades per peccats dels pobles nostre señor permet / alguns reys no esser amoderats \ e en lurs actes esser cruels / car scrit es enla sancta scriptura \ la ma de deu es en lo Cor / deL Rey \ Laltre mort de un ⌡nfant de arago Lo qual / mataren sens colpa \ Aquestes dos morts detestablement / fores fetes o causades per lo sobre dit de hon axira lo \ XI \ corn que deniel posa que aquest exira de -sa Casa propria / ⌡nfant \ e nexenca Rey fet de illa poch ab gran simplicitat / e humilitat axi de cor com de pensa \ e entrara en Casa dels / seus propris hon per alguns dies sera exham¡nada sa paciencia \ / e nostre Señor qu¡ per humilitat dona \ e ha donat sempre \ grans retribucions \ a aquest retribuhira en moltes mes / vegades \ mes de Cent milia vegades milia \ la sua merce \ empero / alguns dies sera flacha de tresors \ e sempre se aplicara saber / \ e veure los princeps del mon que fan ne com viuen \ n¡ / quin regiment porten ne quals fa tenir en aquesta vida / present en reputacio n¡ esser benauenturats En apres / standra Les ales com aucell qu¡ per alguns dies es stat / engabiat \ e despuys ab gran voluntat batra les ales molt / fort \ e poderosament muntar sen ha en strema sum¡tat / e pendra puntes de ferro poderosament hont volra \ / e quant volra \ car los fets de aquell seran misteriosos / Lo nom dell sera matall mistich de ferro principaL ab or / argent plom stany Coure \ e sius hau¡a enpropar aquest / matall mistich al dit princep segons Constillacio n¡ la / ⌡nfluencia dela planeta \ o signe que sera nat seria aller/-gar lo memoriaL deL que vos volriau saber pero siau / cert que en aquest seran applicats molts cognoms \ e / tots seran apropiats \ a ell sens tenir contradiccio ninguna / Car son li propis per los actes que ha \ a fer E aquest / frare ⌡oan sera lo vertader ⌡ndubitat vespertilio de / vostre Spanya \ e spurna de foch occidentaL \ del quaL / molts han parlat E quant aço sera veureu los senyals / de aquell glorios Euangeli lo qual signiffica la propinquitat / dela fi del Mon \ hon diu que com la figuera comensa \ alensar petitas fullas \ e los arbres \ aborronar que Leuors es lo comens // [fol.7r°] dela primauera perque axi com les gents veuran / los grans senyals axi en lo sol com enla Luna \ per quant / aquell[s] perdran la Color \ e Les steles per perdra aquell[e]s La / propria virtut leuors prompte \ e molt prop seran / les grans congoixes \ e tribulacions del mon \ e encare / per lo reprouat perseguidor dela fe christiana e per les / desordes \ e rebosucions [sic] que seran comesos per aquells / quis diran Christians \ e -la ley de Christ no seruaran / Seran per aquest Rey / o princep de -queus rahon resparats / car axis coue que sia E -lauors de necessitat vos dich / que lo soL \ e la Luna que tenien perduda la claror la / cobraran \ e les steles per lo semblant en lur virtut tornaran / Car lo Papa no te tresor per fer guerra a Reys de / Chrestians n¡ adiutoris en aquells [en] Los quals sera parsiaL / n¡ applicar contradiccions en la Christiandat n¡ en / guerres per fer me⌡ors \ e pus alts los de son linatge n¡ / dar los n¡ comprar los apelsades heretats ne pomposos / patrimon¡s ab titols de persones reyals ne en poblicar / ne mostrar los fills \ e filles desonestament procreyats ne / menys cometre matrimon¡s sens vergonya ab los grans / bens de sancta Mare sglesia essent ne fets administradors / en coses consernents lo seruir de ⌡esus fayhent offertes de / peccun¡es ad gran demasia ab que no serien ells dignes ne / los seus de esser lurs sclaus \ e los Cardenals qu¡ son les steles / per semblant cobraran la virtut \ car enlo comensament / del regiment de aquest princep \ e Rey tots los ministres / dela sglesia \ e tots los ecclesiastichs \ e religiosos per mes speciffi/-car [dub. : sceran] en lo septre deL maior desorde e confusio / que com dich que per arbitre les gents se faran ecclesiastiques / persones E aço per ferse señors \ e poder viure ab gran / tripolencia \ e pompa ab los bens de sancta Mare sglesia / e per esser fets apropriataris deles administracions dela preciosa sanch de hiesuchrist \ a hon son deles peccunies \ e / Caritats deles almoynes \ e aço per poderse agolar ab persones / reyals en voler matrimonia⌡ar Los vils nats ab aquells / hoc encara contendre ab ells \ o abusar de aquells bens dels / quals ells son fets administradors en lo seruici de nostre Señor / deu \ e en remissio de nostres peccats \ e penes \ e culpes \ e aixi / dequ¡ auant no speren altres dels actes sobre dits \ Car axi -com / lo beneiyt sanct Pere fou posat en sentre pobre \ e humiL / \ e no superbios aquests sen seran pu⌡ats enlo septre \ e exal/-sats va \ e superbios \ e volran posar les sues cadires entre / entre [sic] los pus alts \ e millors de alli seran Lensats per aquest // [fol. 7v°] E com lo glorios sanct pere per son offici \ e regiment / hagues en tal forma esser se [dub. : unida] segons la disposicio / diu¡na axi volgue fundar lo bon hiesus \ e edifficar / sobre aquella pedra singular \ la sua gloriosa sglesia / en axi que attenent la vida de aquell Beneyt / ab pau dels gloriosos successors seus perseuerar en / tan gloriosament que recaygue la maior part / del Crestianisme en fer grans caritats \ e almoynes / \ e grans dons a la sancta sglesia / e -fer ne les persones / ecclesiastiques administradors en coses pies cari/-tatiues honestes \ e degudes \ a la fi de allo per que foren / fets marmessors \ e adm¡nistradors \ axi per part dels / deffuncts com dels vius sens donarne Compte sols \ a deu / Los quals \ pochs seran alli \ stiguen de cara \ per lurs / viltats \ e encara vuy en die \ per la fidelitat Chrestiana / son en possessio \ e a -tots Los fahels christians Los / reste allo en abit de dar aquells \ e fer Los administra/-dors [de] lurs bens en -tant que faran totes sobres \ e sen / aplicaran tans de bens com volran \ La -qual cosa / sera en gran confusio lur \ dich de aquells min¡stres \ Los / quals ab vanitats ho despendran \ Les quals frare / ⌡oan no dire \ perque seran fets proprietaris \ axi -com / vos he dit \ e molt mes que no sols deles rendes \ Mas / deles dignitats \ e -Beniffets \ car en aquell temps veura / qu¡ sera viu \ que los Bisbats \ e dignitats volran / los quils posseheixen \ renunciar \ o resignar \ a lurs / detestables fills sin tindran \ o en acostats parents / \ e nos daran vergonya \ de aço \ ne de altres moltes coses. / maiors \ e pus abom¡nables ne menys hauer ne \ / exequtatories n¡ consentiment dels princeps o Reys / de aquelles terres \\ continuants los dits Bisbats Abadiats / \ o dignitats sobres de florins \ Empero lauors en lo \ / comens de aquest glorios princep que ⌡ous rahon \ Les / coses ⌡ran en tant de desorde \ que vergonya tota sera / perduda \ Dels lechs nom cur parlar \ car han \ a seguir / les guies \ e pilots lurs \ perque vos dich que guia de sech \ / mal amostra lo cam¡ \ de -que vos dich que si en tal cars \ o / temps \ nostro Señor deu prometes lo fill de perdicio volgues / la part de Chrestiandat \ qu¡ deu esser pus fort La qual / es dels ecclesiastichs \ aquella li ficaria lo gonoll \ a terra \ E aço // [fol. 8r°] per la priuitat [sic] dels coratges que tenen \ endureits en / vanitats \ e superbia \ e en esser copdiciosos propriataris / affartats \ e encarnats en los bens que no son lurs sino / administradors tansolament al seruici de nostre / Señor deu com he dit \ E per ço tals enuiaren espesses / enbaxades al dit fill de perdicio / per quels comunicars / dels tresors dient \ Baneyt qui ve en nom dargent \ e / dor empero lo beneyt glorios hiesus \ no vol que axi / lo reprouat \ nons trop sens vigilia \ e per -ço aquell princep / hoccidentaL \ o purna de occident te aposar en orde / lurs ⌡nfidelitats \ e abusions \ per la maior part deL / mon \ e aquelL purgat \ enla forma que entendres dexa / ans dela venguda del sobre dit ante christ \ e crech per / a -m¡ frare ⌡oan quels sermons de mestre Vicens ferrer / Lo qual ¡o he per home de molt aprouada \ e sancta vida / auran parlat determenat \ per aquell leuors esser \ tost / \ e ben tost lo aduen¡ment de aquell reprouat perseguidor / dela ley de christ \ Car ab tot que fi del Mon hage terma / \ e aquelL ningu ha pogut saber car nostro señor deu taL / secret ab alguns daltres se ha reseruats \ e son regalies deL / seu consistor¡ diu¡naL

14Pare consolacio gran \ mes stada de hauer [sup.lin. : vos] hohit e de / scriure part del que maueu dit \ del princep señor empero / per quant vets vos sou stes \ en dirme coses de tanta singula/-ritat \ Les quals no he meses en scrit totes \\ e vets que aquest / memoriaL se faria gran \ e temps nom bastaria \ per fer mon / deuot \ e sanct viatge dela casa sancta \ prech vos puys haueu / comensat \ que per conclusions de vos hage lo succeser de / aquest tant comendat princep ferrehonal hoccidentaL \ o / purna de spanya \ reparador dela maior part del mon / deles confusions \ e habom¡nacions successiuament per que / vege poch mes pochmenys \ Lo que sera de la successio sua / fill so molt Content Empero per que vets segons vostre -doma/-stracio dieu volrieu saber / de -aquell algunes particularitats / \ e nou ten stes pus no preneu anuig en scriure ⌡ous comu/-nicare per sumes algunes coses Les quals seran tan certes / com nosaltres som açi \ pare prech vos les me digau pus / sien ben enteses \ assi que Los qu¡ legiran ho pugan entendre / que poch valria scriureu si entes no era \ Mon fill ⌡ou / fare segons strologia e -lo saber me acompanyara \ pus / clar per sumes se puga entrendra \ que legir e no entendre / perdre es temps \ Aquesta purna de spanya o de occident / te \ a venir en les prouincies \ e parts de grecia \ e pus propri // [fol.8v°] parlant per part de mar \ e part sobre terra / E açi podeu / creure sens dupte e lauors lo ⌡och sera stret \ e ans de / aço aquest ferro \ e molt gran \ e poderos princep ben / afortunat Christianissim \ Christianissim [sic] auenturos / en los temps de son regiment ⌡usticia cobra / La -quaL / cosa fan Los reys \ e princeps benauenturats \ so que / fa ven¡ar en⌡uries ne vencer batalles \ ne menys / almentacio de patimion¡s [sic] \ axi -mateix fara aquells / preualer en sos regnes \ e ab los pochs \ e manors \ Los / grans \ e maiors calsigara \ e ab ma fort / e orrible ab grans / violencies \ Los offentos enemichs Repulsara e ⌡nnume/-rables victories contra aquells haura / en -tant que seran / destrohits \ e restaran / sens fama \ e lo nom \ e renom dun / pressuasit rey \ entre aquells matra abaix E los regnicoles / de -sos regnes pacifficara \ e entendra en pau \ e en son / seru¡r concorts e un regne cometra ab potencia \ e ab / gran exercit als regnes seus en breu temps aplicara / en apres Reys sens corones \ li seran fets trehutaris / E tres Reys de son perentat se metran debaix ses ales / A vanecia en lo Comens m¡rara ab ulls de amor \ e / ells desigeran fer li grans complacencies \ e Lauran en / gran deuotio e \ en tan gran deuotio que sera dupte \ que / en senyal de consaderacio \ no porten una petita senyera \ / Deles armes del dit princep \ o Rey \ e tot aço concorrera / que sia en un temps mateix \ poch mes o menys E los ⌡nfels heretges erroneos contra la sancta fe Catholica \ / seran afflegits \ e ab verga \ e basto \ e hauran ⌡nnumerables / persequtions \ molts \ e grans ⌡nflictes dela sua ma \ E per / aquest seran los Ecclesiastichs oppresos \ e perseguits \ sera / axi com un percussor \ e viador preparant la carrera a un / ⌡nfant que deu hauer \ dela dita ⌡nfanta \ e ab tot que lo dit / rey \ nos deixe de ses [canc. : dites] empreses \ axi com se coue \ e lo / fill li sera molt obedient \ empero contrecteran los dos per / ten¡r sos regnes paciffichs \ e per no hauer deixar lurs enpreses \ / car son terroses \ e grans promeses per nostre señor deu \ en -lo temps / del qual la gran cartago \ e affrica \ tot ha tallar lo cap / dela bestia \ e sots los peus violentment trectara \ en dies / breus car la persi se faran les coses ab m¡racle gran \ e ab gran / basto / la sob¡rana monarch[i]a apres possehira \ e les porfidies / deles ⌡nfidelitats \ dels Genouesos destrohira E la Ciutat de. / Genoua \ es dupte no desregne \ en memoria deles prauitats // [fol. 9r°] dels Genouesos car sempre han a⌡udat als ane/-michs dela sancta fe Catholica contra Christians / per guanys desonests \ no Curant deles censures / ecclesiastiques per que axi -com \ a heretges an esser / pun¡ts per aquest princep \ e señor ⌡ustifficat \ e si deL / seu patrimon¡ \ alguns / princeps dels seus \ alguna cosa / ne tendran \ en alguna manera pres ells mateixs / sens neguna violencia ne oppressio \ al dit princep \ ho / tornaran ab gran amor e regraciar lian com ho haura / volent pendre e sera vist que ell los fa gracia de axi / prend[r]eu \ E en aquest temps la vanitat dela pompa / de venetia \ que molt abans de aço treutaria \ se sera feta / del turch Empero poch apres se retendra lo trahut mes \ haura consentir aquell despit \ e no podent hi contendre / per por que [per] lo dit turch no fos usurpada presentar sa en / aquest princep \ e deuall ses ales se sostendra / e amostrara \ cara contra turquia \ ab spalles del sobre -dit rey e -aquelL / seruira / axi de fustes com de sos hauers \ tota hora que li / fassa mester \ florença li ficara los genolls en terra \ es / Dupte que per lo tractar entre ells carnalitats en manera / no deguda \ no reben per aquest ⌡ustifficat \ e Christianissim / rey gran dissiplina \ car com se deu de grans castichs ne / ha fets nostre señor dell \ e molt mes assessenyalats [sic] \ que / de negun altres peccats \ car es acomparat casi al detestable / peccat de ydolatria \ Los quals son ⌡rremissibles \ ab tot que / ningun Chrestia \ ⌡a-mes deu desesperarse de la misericordia / de deu \ si ha temps de penedir Empero los teu[s] greus peccats / reprouats asselerats \ no pot esser que qu¡ apart posa / la temor de deu \ no sia punit \ Car noy ha be sens retribucio / ne mal sens pun¡tio \ Empero la dita Comuna ab totes les / altres \ li seran al -dit señor fetes trehutaries pisa daba / al demunt dit Señor \ libertat attenyera \ ab son trahut / lo Turch \ e torquia per aquest rogniara \ Lo cap de grecia \ / e tota aquella en ses mans vindra \ e senyore¡era dels / que volra senyoria \ constrenyera \ e a -sa obediencia sotsmetra / \ e finalment totes les populacions de la terra / confassaran / al sobre dit esser senyor \ E alguns a ell en senyal de domin¡ \ trautaran / e trestautaran per esser per aquest princep defensats / \ e emparats \ e -per totes les terres axi poblades com ⌡nhabitades / tant -quant possible sera \ fara casi splora ab splorados e per / persones sebudes en aquell mester per saber les gens com se / manegen \ e principalment per saber los grans princeps / \ e señors del mon que fan ne com estan \ per les ⌡nhabitades / per saber les coses admirables e de aquelles lo fi per poder sen //[fol.9v°] aproffitar \ car ala grandissima deseixida que tindra \ / aura la entrada esser maior \ e nauegaran las suas fustas / \ e dels seus \ per mars occeanas \ e mediterraneas \ sens contra/-diccio E -la senyera que aquelles portaran \ deles armes / del dit princep de continent [metra] tot los altres nauagants en / sub⌡ugacio quasi atorgant li una señoria \ de les mans salu/-daran \ enclinant lurs banderes / e acalant veles a baix / E mes les palagrins \ e cam¡nans per terra \ per anar segurs / entre les gents portaran las armes del dit señor \ Les / quals los seran saluaguarda bollati \ e segur de lurs viatges / Reduhira tot hom ala fe Catholica sancta \ en als min¡/-stres dela sancta sglesia en alt viuents del acclesiastich \ / Les superbies pomposes \ e -vanes \ e tiraniques \ e tempo/-rals \ en spiritualitat [lac.] e enla vida \ e honestat del Benauen/-turat sanct Pere ab gran potestat \ e en axercit \ ab gran / basto de ferro forsara \ a tot hom conuen¡r \ e esser unes / ouelles sots un pastor \ e dara passatge segur ala terra / \ e casa sancta \ e -fara açi poch menys casi contemplar \ per los / admirables \ e assenyalats actes \ que les gents li veuran fer / Lo nom del ⌡nfant que aquest Rey o Reyna deuen hauer / segons es demunt dit \ no sera aspre n¡ agra \ mes gracios / \ e de gracia seruant tots sos actes \ en sobirana virtut \ en si / comprenent dos dessendencies \ procehides de una substancia / La qual refletxera \ en un subiecte \ Lo -qual sera ell \ Lo que / vos enteneu tanbe com ⌡o \ per lo que hauem rahonat \ altre / persona altre nom \ a pare e a mare \ contrasemble en poder / saber \ e esser \ en alt sobre dit \ La liberalitat li sera vida \ lo / contrar¡ li sera mort \ ordinariament tostemps dera en axi / que aquest ab Consell \ e a⌡uda dela sens par conu¡eha que / demunt he dit ab ⌡nnumerables potencies exercits e mage/-stats abatra los basaliscos serpens \ e dragons e la mare / de aquest ⌡nfant Reyna que dessus he parlat \ muller de / aquell ⌡ndubitat vespertillo \ en un mateix grau \ e deute / ab aquell digna de ⌡nnumerables lahors \ special entre les / dones \ que lauors regnaran \ sera molt constant \ e ferma / cautalosa secreta \ molt Christianissima \ e mes que tota / altra \ amant sa companyhiha \ e marit dona sens condicio / \ deles altres \ per special gracia \ humil \ e molt ⌡ustifficada / ala qual se a¡usten ⌡nnumerables cognoms segons les virtuts / \ e actes \ que de ella dita ⌡nfanta / e Reyna ⌡ns[non leg.]pan \ e molt mes / per esser vexell a on les grans decoccions se faran per ven¡r / en aquell centre del Sinch Centenar ‑a hon les dites \ e altes // [fol.10r°] coses \ an hauer la maior part de terma \ e Com / en una mateixa concorrencia hagen pare \ e mare / \ e filL ensemps obrar \ ab tot que la dom¡nacio \ a Un / tot sol se aplicara \ per quant nostro señor deu \ en totes / les coses ha fetas \ e fa fer \ e fa en demonstracio \ e figura / dela sancta Trinitat \ en-aixi que enla promissio de aquests / actes tant assenyalats \ se pot es deu pensar \ volra / lo baneyt \ e glorios que ab concorrencia deles tres coses / se fassen \ e per un sol sien raputades per esser una / mateixa carn \ encara que les persones sien distinctes / empero unides per participar en los actes \ axi en lo / seruir de Jhesu Christ com enla retribucio que nauran / del dit señor \ e dela humil verge Maria \ que entrebu/-hira lomn¡potent señor \ dirigat gressus eorum etc

15E -axi hauem lo meu bon amich fill \ de -so que saber volieu / segons mon poch entendre \ abasta lo dessus en suma / empero per quant mon dir vos signiffica moltes coses / specifficades \ si per ventura alguna de aquelles no succe/-heix en tanta manera com he dit \ eo mes \ o de menys / o algunes son ans \ o apres \ de -m¡ nou haian \ a -marauella / si de si en si nou haure dit determ¡nat \ com lomn¡potent / señor de tals coses sa reseruat lo fi

16Mas vull sapiau \ aquest princep Rey \ e señor \ ferreus / li podeu be applicar \ entre los altres cognoms purna / de spanya occidental axi -com en altres passos he dit / per -la qual se ensendra \ grandissim foch comburatiu \ / Les fets del mon mundant \ muntara ves aquilon \ / resolutiu \ e en fum tornant les coses \ uniuersament \ que / seran contra la sancta ley Chrestiana per quant los persuades / per lo reprouat fill de perdicio \ en gran culpa lur \ perprenen / pena \ en los qu¡ ab gran fermetat \ e constancia abrecaran / en tots temps la vera Creu \ e seguint la sancta fe chato/-lica [sic] \ essent axalçats remunten en diuersos graus de / gloria

Manuscrit 588, bibliothèque de l’université centrale de Barcelone

a) Description

17Manuscrit de 61 folios de parchemin + 3 pages de garde (2 au début du volume, 1 à la fin), de 270 × 190 mm ; reliure de parchemin ; initiales, titres, sous-titres et pieds de mouche en rouge ; interventions d’au moins 5 mains d’époques différentes. Les folios 53r+ et 56v° sont vides ; un folio a été arraché entre les fols. 57 et 58.

18La tranche du volume porte : Varios opúsculos.

19Sur le recto de la première page de garde, on trouve : [A, XIVe siècle] « Opuscula varia antiquiora scripta in chartis pergamineis ». [alt. man. post. B] « Olim ex bibliotheca quam emi a manumissoribus codicillorum ultimorum archidiaconi Corriam Celsonensis habita. Jesus Maria Joseph Spe. mea dom. C 11. Ex biblioteca domini Josephi Hieronimi Besora ». [Signum] ; sur le verso de cette page : 20-3-12 (ancienne cote de la bibliothèque universitaire).

20Le verso de la première page de garde contient une table des matières [C] : « Fragmentum quid opusculi continentis varia noticia sacro prophana. En pergamino con capitales coloridos. Calendario general desde 1300 a 1432 en pergamino ; Constitutiones edita in Hispania per Joseph Sabinensem episcopum et apostolicum legatum con varios escritos curiosos, todos en pergamino, lig. 14°, capitulares y titulos coloridos. Fol-in.6-3.23 ».

21Sur la deuxième page de garde, encore d’une autre main [D]: « Aqueyx llibre es de Josep Besora. 20-3-12 » et une étiquette qui porte « Ms 588 ».

22Sur le plat du volume : « L. 335 [ancienne cote du monastère de San José] / Ms del siglo 14° / nos enim / X 323 / 4.S » ; le dos du volume porte trois étiquettes : la première est illisible ; on lit un 335 sur la deuxième, sur laquelle a été collée une troisième étiquette où on lit 588.

23Le contenu du manuscrit a été noté dans les marges inférieures et supérieures du folio 1 par une main du XIVe.

24Ce manuscrit provient du monastère de San José O.C.D. de Barcelone.

b) Contenu

25Consulter également ROSELL, Francisco Miquel, Inventario general de manuscritos de la Biblioteca universitaria de Barcelona, Madrid : Direcciones generales de enseñanza universitaria y de archivos y bibliotecas, 1958, p. 118-124.

26- Fols. 1r°-6r° : [A, sinon a du moins de la même époque que A] : Gesta Apolonii Tyrii regis, Antiochie et Cirenensis Pentapolis ; fragment.

27- Fols. 6r°-8v° : De assumptione beate Marie que est XVIII kalendis septembris.

28- Fol. 8 : De ortu beate Marie ꚍ de sororibus suis ꚍ de filiis earum qui vocati sunt fratres Domini.

29- Fols. 8v°-9r° : De conceptione beate Marie que est VI° idus decembris. Lectio duodecima.

30- Fol. 9r° : De inventione Sancte Crucis.

31- Fols. 9v°-10v° : Distance de la terre à la lune et à d’autres astres, suivant Pythagore.

32- Fols.10v°-12v° : Assignatio diei Paschalis et application aux années 1300-1423.

33- Fols. 13r°-42v° : Chronicon Rivipullense, qui recueille des événements jusqu’en 1302.

34- Fols. 43r°-a-47r°-a : Constitutiones editae in Hispania per dominum Johannem [de Abbeville], Sabinensem episcopum cardinalem, apostolicae sedis legatum in concilio Ilerdensi [1229].

35- Fols. 47v°-b-48r°-a : Autres décisions conciliaires.

36- Fols. 48r°a-d : Constitutiones editae in concilio Lugdunensi (07/1245).

37- Fols. 49r°a-52v°d : Capitula pape Gregorii [IX] ; capitula senatoris Romani contrahereses ; littere domini pape Gregorii [IX] contra hereticos ; Constitutiones Frederici [II] imperatoris contra hereticos pro libertate Ecclesie ; Constitutio pro Terra Sancta.

38- Fols. 54r°a-56r°a : Constitutiones domini Tarraconensi archiepiscopi [Petri de Albalat], edite in Barchinonensi sinodo [1241] ; insertion d’une prophétie fol. 56r par une main de la fin du XVe [E] ; Inc. : « Aquesto e lo godisio venuto de Bolug[n]a. A li any MCCCCLXXXVI Roma perpetua guerebit [sic] ».

39- Fols. 57r°a-58r°a : Constitutiones domini fratris Petri [de Centelles] Barcinonensis episcopi [1343].

40- Fols. 58v°-59r° : Constitutiones conciliares Tarrachonenses contra raptores et invasores personarum et rerum ecclesiasticarum et religiosorum et hominum earum.

41- Fols. 59r°-61r° : Lettre d’un frère prêcheur de Bologne à un dominicain de Martorell sur l’art de bien vivre.

c) Bibliographie

42Texte du folio 56 signalé par BOHIGAS I BALAGUER, Pere, « Profecies de Merlí i altres profecies contingudes en manuscripts catalans », BBC, VII, Barcelone : IEC, 1928-1932, p. 274 et transcrit par ROSELL, Francisco Miquel, Inventario general de manuscritos de la Biblioteca universitaria de Barcelona, Madrid : Direcciones generales de enseñanza universitaria y de archivos y bibliotecas, 1958, p. 123.

d) Transcription

43[Fol. 56r°] Aquesto e -lo godisio venuto / de boluga / A -li any MCCCCLXXXVI / roma perpetua guerebit / A li MCCCCLXXXVII / ffame peribunt mult¡ / A li MCCCCLXXXVIII clericus persecutione patietur / A li MCCCCLXXXXVIIII / A -rodo husque Romam / ob-sidione[m] tenebit / A li MCCCCLXXXX e CXV rex / ab occ¡dente desendet / qu¡ Turcum conffri[n]get et / totam gresiam et terram / santam recuperabit et / pontiffisem ¡n sedem rem¡/-tet qu¡ super arbore siccatum [sic] / scelebrabit fflorescet et de/-¡nseps erit pr[non leg.]r et qu¡ es / [dub. : sant¡sima]

 

 

44Aquesto uno signo estato a la magestate de Rey en ferando ell qualle esta visto per lo que velarr¡ que sono supra l¡ pecore e quo visto supra la muntanya de santo Angelo esta fato

Haut de page

Notes

1 Dans le manuscrit, les mots campanyades, vulpins et comullacions sont surmontés d’un titulus, mais je ne réussis pas à développer l’abréviation.

Haut de page

Pour citer cet article

Référence électronique

Isabelle Rousseau-Jacob, « Bibliothèque de l’université centrale de Barcelone », in L’eschatologie royale de tradition joachimite dans la Couronne d’Aragon (XIIIe-XVe siècle), Paris, SEMH-Sorbonne - CLEA (EA 4083) (Les Livres d’e-Spania « Sources », 6), [En ligne], Mis en ligne le 17 septembre 2015, consulté le 27 juin 2017. URL : http://e-spanialivres.revues.org/920

Haut de page