Version classiqueVersion mobile

L’eschatologie royale de tradition joachimite dans la Couronne d’Aragon (XIIIe-XVe siècle)

Première partie : description des manuscrits et transcriptions diplomatiques

Bibliothèque du Palais (Biblioteca de Palacio, Madrid)

Texte intégral

Manuscrit II/3096, Biblioteca de Palacio, Madrid

a) Description

1Ce manuscrit de 101 folios de papier (+ 1 garde de relieur en tête et en fin de volume) est le résultat de l’assemblage de deux ensembles textuels bien distincts.

2Les folios actuellement numérotés 1-32 et 50-101 (au crayon de papier, en chiffres arabes) constituent un premier ensemble, copié par une main du XVe siècle sur un papier existant dès 1376 d’après le filigrane qu’on y voit — une balance qui peut être Briquet 2395 — et annoté par diverses mains, dont au moins une du XVIIIe siècle. Ces folios portent une numérotation contemporaine de l’écriture du manuscrit, en chiffres romains.

3Au moment de la reliure, un certain désordre s’est installé : les fols. 1-32 actuels portent LV-LXXXVIII (les folios LXXII, LXXIII et LXXX manquant par ailleurs ; la moitié inférieure du fol. 29/LXXXV manque également) ; aux folios 50-59 correspondent les fols. II-XI (le fol. I a disparu) ; aux fols. 60-71 les fols. XXV-XXXVI de l’ancienne numérotation ; aux folios 72-84 correspondent les numéros XII-XXIV et enfin aux actuels folios 85 à 10, les folios XXXVII à LIII de l’ancien volume.

4Les folios 50 à 52 sont très abîmés et ont été restaurés. La réglure n’est pas matérialisée dans les folios 50 à 101, mais l’occupation de la page y est extrêmement régulière. Une main de la même époque que celle du copiste a porté des annotations marginales, en latin et en catalan. Le titre qui apparaît fol. 50r° — Regles d’amor y parlament [...] — a été ajouté par la main du XVIIIIe qui est également intervenue fol. 1r pour préciser : « Tragedia de Hercules i Medea, por Mn. Antoni Vilaragut dedicada al Rey dn Juan el I » ; une main plus récente a ajouté en dessous : « Letra de don Jose Mariano Ortiz », mention que l’on retrouve, d’une autre main, fol. 50r° : « Letra de D. Mariano Ortiz, autor de muchas obritas », en marge du titre Regles de amor y parlament [...]. Au milieu de cette page, on lit : « Ms. del siglo 14 ».

5Au verso de la première garde de relieur apparaît: « II-Ll-s » [ancienne cote?] ; le verso du permier plat porte une étiquette avec la cote du manuscrit — 3096 —, le sceau de la bibliothèque royale a été apposé fols. 1v° et 100r°.

6Les folios 100v° à 101v° sont vides.

7Au milieu de cet ensemble, aux actuels folios 33 à 49, a été inséré un autre ensemble de textes, essentiellement des textes prophétiques (sauf la lettre de Saint Bernard, fols. 33r°-34v°), copiés par une main de la fin du XVe ou du début du XVIe (écriture humanistique) sur un papier qui pourrait avoir été fabriqué au XVIe siècle, d’après le filigrane qu’on y distingue, qui peut être Briquet n° 11139 (main gantée prolongée par une fleur à cinq pétales au-dessous du majeur). Le texte du fol. 35v a cependant été copié par une main du XVIIe.

8La réglure est ici matérialisée, donnant lieu à un espace destiné à l’écriture de 140 × 215 mm, mais le nombre de lignes par page est variable. Les textes sont très abîmés et le manuscrit est troué en de nombreux endroits.

9Fol. 39v° : sceau de la bibliothèque royale.

10Ce groupe de textes porte des annotations marginales d’au moins deux mains ; les initiales de chapitres sont à l’encre rouge, de nombreux passages ont été soulignés en rouge ou en noir (en particulier aux folios 40 à 49, où toutes les sources prophétiques du discours à Pierre III ont été soulignées).

11La reliure du volume mesure 280 × 221 mm ; les plats portent des filets d’or ; la tranche est divisée en six ; dans la deuxième partie de la tranche, on lit : « TRAGEDIA / DE HERCULES / Y MEDEA », dans la sixième, se trouve une étiquette avec l’actuelle cote du manuscrit : II/3096. Sur la face interne du premier plat, en haut, se trouve une étiquette indiquant « 3096 ». Le volume compte 2 gardes de relieur (une en tête du volume et une à la fin) ; sur le verso de la première page de garde est mentionné : II-L-1 (ancienne cote du manuscrit), au crayon de papier.

12Il semble que ce manuscrit a appartenu à J. Mariano Ortiz (à la fin du XVIIIe, donc), mais j’ignore s’il présentait déjà le désordre actuel et si les textes prophétiques des folios 34 à 49 y avaient déjà été incorporés.

b) Contenu

13Exposé très précis du contenu du volume dans PUIG I OLIVER, (de) Jaume, « Unes prediccions pseudo-arnaldianes del segle XV », ATCA, XIII, Barcelone : IEC, 1994, p. 207-285 ; voir également ARCELUS ULIBARRENA, Juana María, introduction à POU I MARTÍ José María, Visionarios, beguinos y fraticelos catalanes (siglos XIII-XV), Madrid : Colegio cardenal Cisneros, 1991, p. XCVII-XCIX et MASSÓ TORRENTS, Jaume, Manuscritos catalanes de la biblioteca de Su Majestad, Madrid : Dirección general del libro y bibliotecas, 1888, p. 34-37.

14- Fols. 1-32 : Tragedia de Hèrcules i Medea : résumé des dix tragédies de Sénèque, puis Médée en entier et enfin, début d’Agamemnon (Fol. 30r). Texte numéroté 1°, au crayon de papier.

15- Fols. 33r°-34v° : Regiment de sent Bernat : en qual manera de[ue] esser regida la casa e la companya de bon hom que feu a son amich [Ramón] lo caualler senyor del castell Ambros ; texte portant le numéro 2°.

16- Fol. 35r°: Prefació a les profecies. Inc. : « Vos auiso de nuevas de muy grande marauilla son estas que agora a legado de Salamanca hun maestro en sacra teholegia viro magne docte et vite et honestatis frayre del orden de sancto Domingo screuio a su prior el prior de sant esteuan de Salamanqua », [A] et suivi du commentaire d’une prophétie sibylline non citée, fol. 35v, par une autre main plus tardive, [B]. Ces textes portent la mention « 3° ».

17- Fols. 36r°-38v° : Pseudo-Arnaud de Villeneuve, Prediccions. Inc. : « Per diuerses scriptures e tractat e treballat yo Arnau de Vilanoua huy que comença MiCCCLXXVII a requesta del molt alt senyor meu per la gracia de Deu rey de Arago en Pere anomenat hagues legit e legis alguns libres axi del abat Johachim e de Ciril e de molts altres » ; texte numéroté « 4° ».

18- Fols. 38v°-39v° : Fragments des chapitres IX et X de la Summula seu Breviloquium. Inc. : « In predictis verbis Danielis dixit Job [sic] describitur casus regni Sicilie et regni Francie et regni Ecclesie, unde, sicut regnum grecorum regnum yspanorum per concordiam ostenditur et sicut Persia tangit Siciliam, ita Macedonia Cataloniam », [A].

19- Fols. 40r°-49r° : Onze conclusions lladonchs en lo mon esdeuenidores : prophétie anonyme supposée adressée à Pierre III d’Aragon. Inc. : « Molt alt e molt excelent princep e senyor ab aquesta major reuerencia que puig re[non leg.] a la vostra gran altesa com lo jorn dels apostols Simon hi Judes foren complits set anys per manament de la vostra gran senyoria pose dauant la vostra persona e de la senyora reyna —a qui Deu perdo— e presens mossen Ramon Ceruera onze conclusions lladonchs en lo mon esdeuenidores », [A]. Texte numéroté « 5° ».

20- Fols. 50r°-100v° : Regles de amor i parlament de un hom i una fembra fetes per Mn Domingo Mauro a requesta de la Carrossa, dama del rei don Juan el I, y carta amorosa de esta al rey y su resposta ; ce texte a été numéroté « 6° », toujours au crayon de papier.

c) Bibliographie

21D’après Pere Bohigas i Balaguer, la même anthologie prophétique se trouvait dans le manuscrit XV de l’Arxiu del Palau Requesens. Ce manuscrit a disparu pendant la guerre civile espagnole.

22LEE, Harold, REEVES, Marjorie, SILANO, Giulio (éds), Western mediterranean prophecy : the school of Joachim of Fiore and the fourteenth-century Breviloquium, Toronto : Pontifical Institute of Medieval Studies, 1989.

23BOHIGAS I BALAGUER, Pere, « Profecies catalanes dels segles XIV i XV. Assaig Bibliogràfic  Buttletí de la Biblioteca de Catalunya, VI, Barcelone : IEC, p. 27, 33 et 41-42.

24PERARNAU I ESPELT, Josep, « La traducció catalana medieval del Liber futurorum eventuum de Joan de Rocathalada. Edició i estudi », ATCA, 17, Barcelone : IEC, 1998, p. 8-66 en particulier (introduction à l’édition de la traduction catalane du LSE).

25PUIG I OLIVIER, Jaume (de), « Unes prediccions pseudo-arnaldianes del segle XV », ATCA XII, Barcelone : IEC, 1993, p. 207-283.

d) Transcriptions

  • 1 In marg. : En esto se entre/-tenian los J.J. / de entonces [non leg., une lettre] / autem de sant V(...)

26[Fol. 35r°] 1Prefaciò â les Profecies

27Vos au¡so de nueuas de muy grande marau¡lla son estas que / agora a -legado de salamanca hun maestro en sacra teholegia viro / magne docte et vite et honestatis frayre del orden de sancto / dom¡ngo screu¡o a -su pr¡or el por de sant esteuan de salaman/-qua e le dize que ell falla por profecias de doctores sanctos / he catholicos per algunos senyales que vehia en el cielo quando / el sol salle el m¡ercoles v¡ernes e dom¡ngo que en ell anyo / de Cinquo hun Rey crestian¡simo el nombre del qual no / qu¡ero dezir puix que por obra se parecera que ha de / ganar la casa sancta hi en ell otro anyo de seys Los tur/-chos an de ganar Roma hi de-posar ell sancto padre / del pontificado hi que bien auenturado sera el padre que noy [t]en[d]ra su fi¡o hi en el anyo siete el pontificado de Roma / ha de esser cobrado por cristianos hi expellidos todos los / sobre dichos turchos e no dize por qu¡en n¡ qual principe / hi que en el anyo de ocho seran un¡uersal pestilencia per / totum orbem ubi erat max¡ma angustia hi en el anyo / de nueue ha de -ser gran fer-ochi[d]at hi habundancia por / toda la tierra e benauenturados seran los que tal / tiempo alcançaran hi que la tierra sin lauor n¡ cul/-tiuar dara todos los fruytos hi en el anyo de Mill / hi qu¡nientos todas las leyes seran tornadas de santa / fe catholica hi sera buena conform¡dat un¡dat e be/-n¡uolencia entre todos los cristianos hi que no tendran diu¡sion alguna :- // [fol. 35v°]

28Reconten Les ystories teuton¡ques que com el cel guardas / famosa ceu¡lla fos dauant Lo emperador de Roma dauant elL / benra dius princep ffrances exaltas molt lo Regne de ffrança La / dita Ciuilla respos que per Los grans serueys que aquesta casa fara / ala sglesia de deu sera encara mes exalçada empero que la dita / exalsacio caura en peccat de ergull fort gran e pudent a -deu / e apres caura per son ergull en peccat de crueldat car mudara / Les monedes no guardant llur Ley ne voler mas atenent / a -son be propi quant haura arebre dines abaxara Les monedes / e quant haura apagar muntarleas ax¡ com se voldra per La / qual maluestat e de-falliment de ⌡usticia Lo pagara deu / tant que sera fet scarn \ e probr¡ \ e menyspreu de tot crestia/-nisme e girara deu La fortuna ax¡ poderosament contra / ella que nengun ffrances no gosara confessar fora sa nacio / que sia ffrances sino ab por e vergonya \ e sera sa [dub.: terra] / conculcada e aterrada \ e calsigada \ e senyoregada per aquells / que li stan entorn e tostemps Lan -temuda e honrada / axi com La dita casa no haura seruada Lealtat ne honor / a -sos subdits mudant Les peccun¡es axi per Los seus matexos / e sera au¡lada e renegada e mal desenparada e quant / mester li sera //

 

  • 2 In marg. : Nic. Ant. t.2 / Bibl.Vet.p.75 [b].

29[fol. 36r°] 2§ Mestre arnau de vilanoua [Alt. man., b : Prediccions]

30   [Alt.man., b, (qui obiit ann. 1312.)]

  • 3 In marg. dext.: 1377 / requerido [b].
  • 4 In marg. dext. : Abat Joachim [b].
  • 5 In marg.dext. : dintre [c].
  • 6 In marg. : Circiter 1268. [b].
  • 7 In marg.dext. : De hoc / Seruera [b].
  • 8 In marg. : 1378. / in finis. [b]
  • 9 In marg. : Natus est / Rex Petrus .III. / anno .1239. [sic] / (Zurita t.1 p. 298) [b].
  • 10 In marg. : Cent an¡s [c].

31Per diuerses scriptures e tractat \ e treballat yo arnau de vila/-noua huy que comença MiCCCLXXVII a requesta del molt alt Senyor / meu per la gracia de deu Rey de arago en pere3 anomenat ha/-gues legit e legis alguns libres axi del abat ¡ohachim4 e de ciril e de / molts altres que haguessen huberta alguna ¡ntencio per ço que ell estaua de/-sigos de saber com ell hagues [una] ¡nfanta que decendia de ytalia \ e / fos filla dela agu¡la [es]perant esser aquella \\ per ço que dan¡el deya exir de son reg/-ne o alguns fills seus que deu¡en descendre prega a -m¡ dintre5 la Ciutat de / Leyda hon yo era e lo dit senyor com yo hagues fet un petit vademe/-cum per los religiosos E com tots fosen contra m¡ acusant-me per eretge dauant / lo con[sis]tor¡ del ver papa ¡ndubitat qui fauore¡aua los religiosos per auols / auditors cambres E yo no hauent refugi sino lo m[olt alt] princep e senyor / meu lo bon Rey en pere darago qui encara no conplia XX[non leg.]III. anys6 E com / Lo dit Senyor hages legit un libre del sanct frare ¡ohan de rocha-sisa7 prega a m¡ / en[te]nes en [de]clarar aquell huy qui conptam c¡nch del mes de agost any Mi/ CCCLXXVIII8 E com alguns religiosos ço es del orde de prey[cadors] haguesen / annulats los l[non leg.]endaris del dit frare ¡ohan E yo en petit spay treballant / en sperit de sant sperit qui tots temps es ab m¡ a -qu¡ yom sou donat \ e recomanat / Car aquell ma defes tots dies per una petita cedula la qual yo no he volguda / metre en aquesta obra que he tramesa secretament al dit Senyor Rey meu en pere9 per que / el no curas [de] aquestes coses car no vendr¡en en son temps [m]as no tarda/-r¡en C. anys apres10 Mas que ell estudias en art destrologia e en petit temps lo / dit Senyor ho a fet car ¡a dauant mi comença molts ¡ohins los quals se segu¡ren / [un del] comte dampur¡es E altre ¡uhi sobre la vera esgleya qui per lo sisen Rey / [dara]go del nouell testament deuallara dela sement del dit Senyor Rey en pere / aquell que dan¡el posa Mas no en les sues forses mas en les forses del seu net / o corn petit axi com diu dan¡el que sera pus poderos que los primers Car aquel / haura .\ arago \ Valencia \ Cathalu[n]ya \ Malorcha \ Cerdenya \ Cicilia. Lo / realme de napols hoc encara es dubte que no sia Rey de Castella E si / mor en lo realme de napols [la rael] que apres dexendra en los quiseran antichs / per caps deL ma¡or braç del [rey] alfonso qui fou pare del Rey en ¡acme e del / Rey ¡nfant en ferrando \ e lin[fa]nt en berenguer \ o Lo comte de prades qui / fou frare del ¡nfant en pere Rey darago qui tots sos frares a morts \ o fets / matar axi com se recompta en la cedula que secretament li trameti per lo qual / peccat lo dit Realme sera destroit [e] foragitat dela sua rael E per sement squera / [de] part de fembra lo dit realme haura Senyor E es necessar¡ que aquest se vaya a / perdre fora lo Regne en-tro que sia purgada tota la ¡niquitat del Regne car / per esglayar lo Regne darago la conquesta que aquest fara ./.[sup.lin. : sera feta] ab foch e [dub. : no] ab coltell per / exalçar les armes E per ço es dit naxent de Cicilia ço es muntador en Ci/-cilia co es en Napols Empero coue recitar les coses quis seguexen en oc//[fol. 36v°]-ccident que abans que lo Rey darago ne la sua sement mun[non leg.] segu¡r lo papa ver/-dader qu¡ per lo Rey en pere darago sera ofes e foragitat de sa obediencia e sos/-ten¡r -mal e pena axi com per auant oyrets

  • 11 In marg. : 1407 [b].
  • 12 In marg. : 1410 [b].
  • 13 In marg. dext. : =

32⌡tem un Rey quis apella Lois co es Rey de Napols e de Jherusalem en lany Mill / CCCCVII11 en la Ciutat dels pisans qui de nouel sera sub¡ugada en poder dels flo/-rentins lo dit Rey ¡ndigne se sera appellat Rey de Jherusalem aquest per la sglesya / sera elegit Rey de napols mas no ho poseyra \ e fer sa defensador dela / un¡uersal esgleya e en manera deretge [non leg.] e -trancara la fe al verdader papa / en lo dit any elegira ab molts falsos religiosos en la dita Ciutat de pisa / un papa fals religios qui en pochs dies morra e fara fi dolorosa don e/-xira la fembra deles esteles dotzenar del sol abr¡gada ten¡nt la luna / sub¡ugada E apres s[e] segu¡ra que lo fals papa desgraduara los bracos dela / vera sgleya qui ab estatuts de lurs figures fara ven¡r en lo Consili¡ on la / dita sgleya haura feta embaxada e e[n] [po]chs dies sera tot destroit [e apr]es / entrant en lany MiCCCX12. se leuara per forsa ¡ohan papa pus [po]deros que tots / Los altres [car] aquest envocara consili general per tot lo mon e despertara / un emperador nouell quis apellara Rey dels romans qui en sompn¡ dia[b]oli/-cal est[ru]para la mare e la filla ço es que crexera ma¡or eretgia [c]ar tor/-nara los Reys a son proposit \ e lo dit ¡ohan papa desgraduara E aço per tal / que puxa desgraduar la vera sgleya que haura fet e creat e ¡nfantat Lo / Rey onze darago qui per paor sera fet per lo verdader papa qui veura les grans / fortunes en la petita nau de sent pere hon ell estara e confiara en bon / port esser arr¡bat \ Mas los fills de antecrist qui secretament de nouell / sera vengut en lo petit port dela prim¡tiua esgleya lo perseg[ui]ra el abandonara13 / al Rey o leo or¡ental que diu ysayes per ço que diu ezechiel que quatre papes / ser[an] en-semps ax¡ com seran quatre parts del mon en-ax¡ an esser quatre / papes Empero lo verdader papa fogira en la tribulacio del dit nomenat per dan¡el / corn petit

  • 14 In marg. : + [début du paragraphe]
  • 15 In marg. : 1426
  • 16 In marg. dext. : Gog. / Magog [b].
  • 17 In marg. : bestia [c]
  • 18 In marg. dext. : romano Lo volemo / in marg. : y al manquo
  • 19 In marg. : +
  • 20 In marg. : //

3314Empero deuets notar que aquest emperador [qui] descendra e sera creat nouel emper/-ador haura nom sigu¡s-mundi Car lo [mon s]egu¡ra mas no fara bona fi / que de mala mort morra E en lany MiCCC[C]XXV o pus larch XXVI15 sobre / Lo dit nombre damunt scr¡t Aquest emperador confermara ço que lo dit / verdader papa occidental haura fet que lo seu nom haura de farga / de ferre e per letres se anomenara ferrando En lo terme de antecrist viura / e morra lo dit ferrando Car lo dit papa lo haura maleyt E a/-pres ven[dr]a lo dit subseguent quisera confermat e haura agut pro -oirador [sic] / Lo comte de cardona en l[a cort] del Emperador qui agregara consil¡ / per fer un¡o quisera dita feta e refermada E sapies que sobre aço no / vull mes dir que gran perill se segu¡ra e la ver¡tat sera vista ax¡ com diu // [Fol. 37r°] [lapocalipsi que exira un re]y den -m¡g de la terra que fara que negu no puga com/-[prar n]¡ vendre [si]-n[o] [ax]¡ com el volra aquest ser[a elegit] n[o pa]s en roma mas en les / [parts] de [Aleman]ya axi com diu lo profeta ysayes que [el] m[al] [non leg.] vendra de a/-[quilo] aquesta bestia pus fort que totes les altres per cas de eretgia abeurara los / [reys] de v¡r¡ e los duchs e los tirans de foch e de sanch e de coltel e de molt / m[al] E lau[ors] los anullats de la vera sgleya s[ade]litaran en fer se mestres en / te[o]legia e faran tres parts dela sgleya dels mendic[ant]s per ço que puxen pu/-g[a]r a -bisbes ax¡ com ¡ndignes E per ço Lo Rey de aqu¡lo molt leig e vil / en la faç de nostre senyor Jhesu Crist ¡ndigne de bellesa real estara en lo loch de / sent pere e verdader vicar¡ de Jhesu crist Mas dintre VII. anys al XII. sera destroit / per [que] sera necessar¡ que sia demostrada la VIIa edat que diu lo profeta dels fills / de [Gog] e de magog16 ay las e tant maleyt sera aquell dia que aquell fals marti / [fugi]ra Car marti haura nom per nom e per sobre-nom cor lo m¡lenar -a / [non leg.]-ara d[e] l[es] fortunes del m[on] \ e auorr¡ran los sants e multiplicaran los / [eret]ges Mas si a -deu plaura no passaran de tremuntana auant e sius fan / [preg]ats a deu que sia ab nosaltres Empero confiar podets que lo Rey onzen / c[or]n petit del qual dan¡el parla en los mister¡s occidentals que sera VII. cap del dra[g]o del nouell testament lo castigara ans que aquest defalga Car / aquest haura nom per algunes letres alfonso que vol dir pugador en fum / [e al im]peri que no pot dar car aquest per mar ha afer ço que fer deu Car aquest [pu¡]ara en les ylles de cicilia A[dub. : -x¡] com per fortuna sera request per la me/-r¡trix que diu [lapoca]lipsi que yra a -des[pu]lar los murs dels romans e a / [cre]mar la ci[utat] plena de vent hon sera colledor lo gran antecrist pri/-mer qui lo seu nom haura per letres de nombre ax¡ com diu la[poca]lipsi / luduu¡cus lo qual es descendedor dela sement del Rey nostre darag[o] en pere / Car yo mateix que lo Rey succehint apellat ¡ohan e \ sera au¡ del dit Rey Lu¡s / qu¡ en cap de blasffem¡es fou maleyt per lo seu pare Rey en pere darago per ço / com contra s[on] voler feu matre[mo]n¡ ab la no declarada qu¡ es filla del duch / de bar qui en pochs dies es [non leg.] [ven]¡dora en fer e encapdellar e tractar / molts mals segons que es es[crit] dela segona meritrix que ester recompta / en son libre per aquell fals conseller nahaman que en temps del Rey asuer / era sots lo qual fou pen¡at hon aquesta en pochs dies veura del seu li/-natge lo gran enderrocament17 Car aquesta sera en culpa que lo dit / mar¡t seu muyra a -mala mort \ e ax¡ com es scr¡t en lo libre del Rey / saull primer Rey dels ⌡uheus qu¡ volgue sots-metre la archa de deu als / felisteus per co [m]or¡ a -mala mort no tement [de]-u Cor exidora es [u]na / bestia ax¡ com leo-part qui diu lo apocalipsi que deu deuorar les flors / del lir e deu esser duch dels ffranceses semblant que feu lo fill de eli / que los ⌡uheus apellaren Al¡ Aquest deu enbargar al Rey darago tant // [fol. 37v°] com pora Empero lo dit Rey compl¡ra la sua volun[tat que nengu] no li [pugui] / contradir n¡ defendre dela sgleya dels romans Cor aquest Rey onze [da]/rago en foch e en [san]ch per quatre parts de napols deu en[trar] [non leg.] / a¡udants de cataluy[a e] deuen ex¡r e per [na]u¡l¡s pugar Mas es d[upte] que / noy ha¡a un cruel escandel per que trista sera la mare que son fill hi h[a¡a] / Car luduu¡cus no haura potestat de regnar ne força [sup.lin. : non leg. ] [car la] sua ca[sa] sera / derrocada per obl[i]g[aci]o del duch dela sgleya \ o sinagoga dels Romans / Sapies que sinagoga es en parlar cor los Romans tostemps an cercat18 / [non leg.]-no e [sup.lin. : vet aci per ques ]sapella sinagoga romana co es feta a lur voluntat / e error E Lo dit Lois sera trayt per lo dit papa si be -lo dit papa li prometra / de dar li lo dit Regne de Cicilia e fer li ha a¡uda per pasar en Jherusalem / Mas nou veura Car aquesta sera aquesta columna que deya lo pro[fe]ta / abacuch e lo profeta esdras que deya per fauor del Rey de persia e d[e] [Ci]cilia / sera fet nouell papa senblant que fou en l[o] temps de zorobabel sots [Esdra]s / e anan¡es sots los quals caygueren los murs de Jherusalem \\ En a[quest] [te]mps / lo[s] sacerdots dels ⌡[u]heus acoll¡ren los mercadres en lo te[m]ple e [los] for/-n¡cadors feyen offer¡r \ als pobles los vedells e dines e coloms e mo[lte]s / maluestats matauen priuauen los sancts prophetes e ⌡usts e fora[g]ita/-uen dels temples Semblant dela archa feder¡s E per ço los seg[u¡] / gran mal E atrestal deu esser Car dintre ¡a sera ences lo foch [m]or/-ta[l] Com aquest dos ¡nfants qu¡ quasi seran de un t[e]m[p]s se a¡[ust]aran / e sa-germanaran faran matremon¡ entre ells e glor¡ficar san a[b]dos / en m¡g les altees dels roman[s] qu¡ ¡a lo cap del [noue]ll testament \ o / vespertilio19 qu¡ per figura es apellat drago ab lo dit [Lud]uu¡cus qui haura / es[tat] dintre la gran sinagoga dels Romans e auran feta pau [en]tre / aquests dos condampnaran la sgleya ax¡ com posa sent gregor¡ que ax¡ [in marg.: com] / [canc. non leg.] en lo cell a tres maneres de esteles anants desu¡ants e fixes ax¡ / son en la sgleya tres graus segons los huns petits capellans e los estats / dels bisbes e lo cap que es apellat [non leg.] co es lo papa e los cardenals / es dit altre cap \ Dupte sera que tot[s] [aquest]s sentiments no sien annulats / per aquests dos qui men¡aran la carn dela mer¡trix Ax¡ com diu lapocalipsi / que d[ona]da es potestat als Reys dela terra quemen¡en la carn dela / fembra ço es la renda dela sgleya Mas dupte sera que aquests dos no / aprof[itara]n ni profit hauran car no es espert a ells Car lo Rey dara/-go qui es apellat Rey dor¡ent et de aqu¡lo e aço es per dues agu¡les / que s[on] dela ylla de Cicili[a] e or¡ent per lo foch que metra [dub. : en per] los lochs hon / guerre¡ara ax¡ com diu ysayes que los vergues vermelles sobre la / noua estatua dela sgleya e batran tan fort que quasi pietat sera \ hon // [Fol.38r°] lo[s eclesiastichs f]orn¡caran ab ells ax¡ com posa lapocalipsi / [non leg.] per tres [vegades] cr¡daran M[al] mal mal hon son les carreres des/-u[¡a]des de onrres Los draps brocats vermells e margarites e pedres / p[re]cioses les mules e -los caualls n¡ la gran company[canc. : i]a de tant noble / Ciutat com era Roma E per co los hitans [sic] dela terra qu¡ solien aren/-dar les rendes dels [canc. : el] eclesiastichs20 murmuraran e cr¡daran dient / M[al] mal mal tres vegades E veuran foch ¡a ven¡r primerament en / la ciutat que ¡ohanas profeta diu que sembl[ar]a n¡n¡ue Car lo molt / alt Rey onze darago cremara e matara e enderrocara on tots / los habitants estaran marauellats com se pora fer n¡ com se pora -se/-gu¡r que si tot lo mon fosen homens no fora ax¡ cremada n¡ des/-tr[oid]a napols com sera

  • 21 In marg. : Retre es / dar no / rete [b]
  • 22 In marg. : dará su / Alma â / Dios = [b]

34Encara mes siats au¡sats que sigu¡s-mund¡ vindra deles parts / aqu¡lones e placia a -nostre senyor deu que nou vega negu que yo be / vulla car cruel coltell sera amargos e trista sera la mare que fill / hi ha¡a Car aquest voldra a¡udar ala sgleya e veuras que de part / de occident muntara un ⌡nfant lo nom del qual es de farga de fer/-re e sera nat en ylla aquest tantara una gran batalla en m¡g de / roma e sera dupte que deles sues mans propies no mate sigu¡s/-mund¡ Rey deles Romans E aqu¡ sera gran diu¡sio en tant que los / mister¡s seran ¡a en occident tant fort que los accidentals envides / sabran ques faran E sapies que lauors tots estaments de homens ter/-m[o]l[a]ran Car moros e mal crestians turmentaran los sancts de nostre / senyor deu Aço no vull ara declarar car deu no vol que los eclesi/-astichs sapien lurs açots quant vendran \ Mas quant veuras / Lo foch aqu¡lo recort te fes prouesio ax¡ com diu lapocalipsi / Car antecrist estara un temps [qu]¡ nos moura e los seus dexebles / en zell de be e de hum¡litat [mole]staran Los fills elets per deu car / lo verdader vicar¡ o duch qui lo seu nom sera pere meyspreat sera. / arredolatiu21 : e morra en loch occidental e la sua anima a -nostre / senyor deu retra Empero abans que muyra per un angel li sera / mostrat que beneixqua la agu¡la ço son dos fills dela vera / sgleya de deu E deu esser la hu de frança e laltra darrago / Aquests dos Reys beneyts per deu e per lo uerdader papa hau/-ran grans forn¡ments e nos poran moure ./. [sup.lin. : car molt gran pon¡cio deu] es[s]er feyta en la es/-gleya ans que aquests dos la puxan de-fendre e car lo sanct \ e // [Fol.38v°] verdader vicar¡ de deu retra la anima22 a deu lany sobre l[o centena]r com[pt]a/-dor E mes auant car aquest abeurat de[ls] ve[rins] dels fills de [per]/-dicio qui falsament estara en la cadira apostolical e ¡ndigne [de] / bellesa real estara en loch dela sgleya de deu ¡a com altra vega[da] / he dit en lo Vademecum dels reliogiosos :-

35Molts dien hi entenen que antecrist deu exir de babilon¡a yo / ne fata gran disputa en la cort de nostre sant pare de qual ba/-bilon¡a senten e molts tenen que de babilon¡a la deserta yo dich / e declarat e crech que dela esgleya car nos hauem babilon¡a la de/-serta hon no esta negu e si no hi esta nengu per conseguent noy pot / naxer nengu. hauem babilon¡a hon esta lo solda co es al [Cay]re / e aqu¡ no y esta neguncrestia E hauem Roma que vol d¡r bab[il]o/-n¡a com babilon¡a no vulla d¡r altra cosa sino Loch o casa de / forn¡cacio e de van¡tat e confusio ax¡ com diu lo profeta ysayes / que dauant Jherusalem sera babilon¡a E com molts doctors diguen que ante/-crist no pasara sino en Jherusalem \ [dub. : e] tant com nostre senyor Jhesu crist / e dien ver¡tat mas nou entenen car nostre senyor deu en tot / Loch es e es en m¡g de Jherusalem Car Jherusalem significa la sgleya / ço es lo poble cristia e babilon¡a es roma hou diu ax¡.

36# ⌡n predictis verbis dan¡elis dixit ¡ob describitur casus regn¡ c¡ci/-Lie et regn¡ francie et regn¡ eclesie unde sicut regnum grecorum / regnum ispanorum per tanto idiam [sic] ostenditur et sicut persia tangit ci/-ciliam ¡ta macedon¡a Catalon¡am et sicut de grecia seu mecedon¡a / alexandr¡a Rex parvus et despectus ad percutiendum dar¡um regne [sic] / medorum et ad com¡nuendum duo cornua eius egressus est sic de ys/-pan¡a seu catalon¡a egressu[rus] [e]st unus Rex despectus ad percu/-ciendum dar¡um regem francorum et ad com¡nuendum radicitus / duo cornua eius ut quod per regem petrum qui cepit ciciliam⌡ncep/-tum est rege Carulo de ¡nsula cicilie expulso et Rege fran/-cie ¡n -catalon¡a mortuo ¡n eius exercitu tam ¡n terra quam in mar¡ / de-victo super isto rege cornu paruo de suo sem¡ne [tota]liter ¡n/-pleatur Dicit enim ¡ohachim quod ¡n -tr¡nachia exaltabitur cor[nu] / eius propter quod sequ¡tur quod factum est gran-de contra mer¡diem et contra / occidentem et contra omnes mer¡dionales partes et occidentales suo sub//[Fol. 39r°]-¡ugabit ⌡mper¡o et debellando reges usque ad siccam arborem / pertransibit Et sequ¡tur ¡n -contra fortitudinem roman¡ ¡mperi¡ dom¡/-bus duorum regem francie Cicilie radicitus comm¡nuendis un/-de ¡ohachim florentem defloren[do] subiciet un¡uersa lilia / euellendo conteret et confremet Sequitur et magn¡ficatus est usque ad / fortitudinem celi hic ¡ncipit descr¡buere persecutionem regn¡ ecclesie / unde gregor¡us regnum celorum presentis tempor¡s Ecclesia dicitur Nam sicut / ¡n celo sunt tres ordines stellarum ¡n -firmamento superiorum et mediorum / seu errancium que ¡n regione plenetica et ¡nfer¡orum que ¡n espera ig/-n¡s prenostice nuncupantur et superiorum qu¡ c¡rca polum a[nta]rticum / mediarum vel mediocrum que sicut ¡nfra circulum articum et ¡nferiorum / que circa polum articum stabili fix¡one consistunt sic et tres h¡erarchie / seu gradus Ecclesie esse dicuntur si[licet] superiorum que ¡n -prelacion¡s et medi/-ocrum que est religion¡s et ¡nfer¡orum que tocius multitudin¡s et sicut / omnes stelle uno sole illum¡nantur sic omnes supra dicti estatus uno papa / seu uno pontifice gubernantur unde iste Rex dicitur magnificatus usque / ad fortitudinem celi quia usque ad fortitudinem Ecclesie magnificandus est Et / de hi¡s et de fortitudine et de radicitus ad portum Ecclesie prim¡tiuum / conducet et nobilibus ortis de ¡nperio toto Debellando expulsis se / sua gente Expulsis regibus cum ceter¡s ad terras ¡nclitam pertransibit / quam diu¡no Cultu et Christi vicar¡o sub¡ugabit hac illa petra dan¡elis / 2° abcisa de mon[canc. : r]te seu de suo regno ad percuciendum nouam estatuam / babilon¡s et com¡nuendi aurum et argentum et es et ferrum et testam / eius de¡ect[is] omnibus Regn¡s crescat ¡n montem seu ¡nperium magnum / et hec est illa petra scandal¡ que debet ponere terram desertam Nec non / illa ne l¡mpidissima petra ¡n cuius manibus regnum Cicilie debet dar¡ / hec illa \\ ⌡stud etiamvidetur tang[ere] ¡ohachim dicens egredietur re/-gulus cuius nomen est fortitudo ¡n manu eius potestas dom¡nantis / ¡ustis et ven¡ens garriens et confr¡ngens ostes mun¡cionum / dirr¡piet ¡anuas et gastabit turres excelsas et regnabit con/-culcans terram et sedebit ¡mperans super aquas super un¡uersum mare / agricolas Eclesiasticos capiet et predabit ¡n tantum ut debilitati / de Loco ¡n locum unde prim¡tus ex¡erunt tim¡di reuertantur florentem / deflorente subiciet et hostes undique discipabit et qu¡s resistere / poter¡t sibi cum potestatem hanc habeat ad excelso ve ve habitantibus / circa eam quia cum garr¡re ceperat contremescere faciet montes altos / ipsa est enim filia aqu¡le fortissime que huc-usque prostrata dorm¡uit que // [Fol. 39v°] cum excitata fuer¡t expandet alas ad pred[am] et ungulas acuet ad ca/-piendum predam et rostrum aperiet ut deuoret ¡nimicos Ciu¡tates et Cas/-tra alarum son¡tum perturbabit et destruet subuertendo quia dure seru¡cis populo / sonabitur quia centuplum recipiet preceptis et er¡t luctus qualis non fuit / a -diebus antiquis preteritis et un¡uersa lilia conteret euellendo et confringet / et distr¡buet spolia multis cum furore nec er¡t qui sibi resistere poterit / nech eciam obu¡are nam un¡uersas destruet acies paganorum et solda/-norum arcubitus extinguet et terras quas comprimunt ⌡nfideles cum ¡am / tempus eorum incipiat breu¡ar¡ restituet vicar¡o Jhesu Christi sub presura temporum istius / principis reges in declinacione erunt magnates erunt et comun¡tates / tam ¡n terra quam ¡n mar¡ inclinabuntur et cadent vel ut illud quod in apo/-calipsi dicitur ¡mpleatur scilicet quod tercia pars mar¡s facta est sangu¡s / et tercia pars nau¡gi¡ ¡nterit Nam ¡nterim ceruiciosa sicilia tritu/-tabitur [sic] et in-fatuata consilis sedibit eius acies in ru¡nam subsidi¡s in/-firmabitur et tam a -su¡s domesticis quam eternis populis lacerata manebit propter / quod cuncta erunt eorum corda in [dub. : cantica] et a -su¡s aduersionibus resupina / Cumque ungues aqu¡le desinent eam restr¡ngere gem¡na procella deuorab¡tur / Nauale bellum deponente ¡n siciliam ven¡et quod non solum oppresos in ea li/-berabit sed per terram et per mare in regnum ven¡ens Neapol¡ a quatuor an/-gulis igne et gladio deuorabit \\ populus vero ¡nsular¡s ut pila / rotunda factus hinc ¡nde per diuersas partes fugiens vix Locum qu¡etum / in aliqua orbis partem poterit peruen¡re fugabitur Calabr¡a ¡anua por/-ta ligur¡um ¡nfecur¡ [sic] et eitietur ¡n terram Nec non ¡n pisanorum populos e/-mula er¡t protinus in su¡s aduersionibus ¡mpedita ledetur ¡n sua flore flo/-rencia et fure[n]s fauencia confundetur Calcabitur semel et iterum / gall¡a oprimetur yspan¡a deficiet afr¡ca arabia repelletur cadet a/-r¡ens et aqu¡lo consistet flagellabitur tucia et litora mar¡s plaga / ¡n-credibili[i] discendetur Confundetur grecia et manus aqu¡le non euadet / angelo pastor reuelabitur qu¡ duobus aqu¡le fili¡s benedicet et unum / ¡n romanum monarcha ¡n ytalia constituet cuy grecia un¡etur ro/-ma quasi ¡n n¡chilum ¡n temporibus euen¡et ¡n spirituabilus [sic] crescet \\ pastor / pacificus post multam peregr¡nacionem animam deo rediret et m¡/-raculis fulgebit ¡n morte ¡n prou¡ntia sua :- //

37[fol. 40r°] Mossen Ramon Servera [b]

  • 23 In marg. : Arnaldo de / Vilanova [b]
  • 24 In marg.: main / 1379.

38Molt alt e molt excelent princep e senyor ab aquesta / ma¡or reuerencia que puch re[non leg.] / ala vostra gran altesa Com Lo ¡orn dels apostols Si/-mon hi ⌡udes foren complits Set anys per manament dela / vostra gran senyor¡a pose dauant la vostra presencia e dela Senyora / Reyna a -qu¡ deu perdo e present mossen ramon ceruera .\ / onze Conclusions \ lladonchs en lo mon esdeuen¡dores / E aquelles proue per los dits dela sancta scriptura e de molts / doctors e daltres persones qu¡ deles cosesesdeuen¡dores / an parlat entre les quals Senyor era la Carta que papa / gregor¡ lladonchs regnant dins breus anys partir¡-a / de au¡nyo e mudar¡a la cort en Roma E apres [non leg.] temps / que ser¡a en Roma morr¡a E apres dela sua mort / succesiuament ser¡en elegits dos en sobiran grau / apostolical la hu Canon¡cament e laltre -maL e contra / orde de dret e regnar¡en en-semps E per m¡ls aprouar / aquestes coses ensenye una questio determenada per / mestre arnau de vilanoua23 la qual hau¡a endrecada / als frares dela scala de deu del orde de cartoxa en / la qual de-mostra[canc. non leg.]ua e prouaua per moltes auctor¡/-tats dela sancta scriptura e special-ment per un test en / dan¡eL en Lo XII capitol qu¡ diu # A tempore cum abla/-tum fu¡t ¡n ege [sic] sacr¡ficium et posita fuer¡t ab-hom¡na/-cio ¡n desolacione dies MCCXC. Que la tr¡bulacio dan/-tecrist deu¡a comencar ans que fos fen¡t lany dela / natiu¡tat de Jhesu Crist MCCCLXXIX° [alt.man., b : (1379.)]24 /

39E aquestes coses senyor son huy en lo mon començades ax¡ / com es notor¡ e començades errors en lo mon Les quals / en breu seran ma¡ors segons que dien moltes e diuerses // [Fol. 40v°] scriptures sobre aço fetes [dub. : tambe] en la sancta scriptura com / [dub. : de] diuersos doctors E la-donchs senyor per la vostra ./. [sup.lin. : Senyor¡a] fou fe/-ta a m¡ aytal questio \\ Digats me que vol dir sent pau / quant diu que disencio a auen¡r abans que antecrist que / ax¡ o trop en la m¡a blibia [sic] en ffrances E yo senyor respon/-gu¡ que conuen¡a que fosen abans dues discensions tem/-porals e una spiritual \\ La primera temporal era que los / sots-mesos del Emperador de Roma li ser¡en desobedients / e vos senyor respongues que aquella ¡a era ver¡ficada / Car nengun Rey ne comuna no li obeyen

40La segona senyor que los sots-mesos del papa de -¡uredic/-cio temporal partir¡en dela sua obediencia ax¡ com es es/-tat Complit en temps de papa Gregor¡ dels florentins per/-[dub. : ensins] e de bolunya e daltres per la ma¡or partida

  • 25 In marg. (mutilé). : be que pero en / [non leg.] agora [non leg] / -tat, [c]

41La terca e[canc. : s] pus orrible seria que la ma¡or partida de / cristian¡tat se partir¡a dela obediencia del ver papa. / e obeyr¡a al pseudo papa E aço fou figura en Lo tercer / libre dels Reys en Lo XII capitol que parti Lo poble de / israel dela Senyor¡a de roboam fill de Salamo e ver / Rey de israel \ e obey a ¡eroboam ⌡nfeeL saluant Lo trip / de ⌡uda E aquesta cosa senyor comence al present e crexera / en tant segons que dien moltes sanctes scriptures que nex¡ra / la sobirana error de antecrist per la qual la sancta ley / de Jhesu Crist sera condemnada per antecrist e los seus segu¡dos / E altra m[non leg.]la secta per ells ordenada sera seruada en / blasfem¡a e meys-preu dela fe catholica e euange/-licaL doctr¡na de ⌡hesu Crist Tot aço senyor yo dix -¡ tro / aci es veritat25

  • 26 In marg. : main

42# En apres senyor dix¡ que durant aquesta discordia deL / verdader e pseudo papa qu¡ -es desobediencia spiritual seria / elegit e -per força posat un dels grans princeps del mon // [Fol. 41r°] E emperador de Roma lo qual segons [to]tes les scriptures que / daço parlen especialment segons l[aba]t ¡ohachim [non leg.] / en duch moltes sanctes scriptures del linatge del Emperador / freder¡ch pare del Rey Ma[n]fre e aco mateix [non leg.] molts / Lochs frare ¡ohan de rocha-tallada26

43# La-donchs Senyor vos e la Senyora Reyna a -qu¡ deusper[dub. : do] [non leg.] / demanas si yo trobaria quel ser¡a aqueL E yo senyor / respongu¡ que no mas que la vostra Casa e de Sicilia \ e / [non leg.] del bauar¡ de alamanya eren ex¡des de linat/-ge de freder¡ch e per aventura daltres que yo no sabia E / pus Senyor a poch de temps sabi quel rey de castella \ e/-ra ex¡t de aquella mateixa casa car don fferrando pare / del Rey don alfonso hac per muller la filla del Rey de / portogal qu¡ hau¡a hauda per muller la filla del Senyor Rey / en pere e dela Senyora Regina dona gostança filla del Rey mon/-ffre per que dela una de aquestes cases degues ex¡r si donchs / non -¡ hau¡a altra que fos de aquel linatge que yo no sa/-bia:-

  • 27 In marg. : +

4427Car entre molts qu¡ daço parlen diu hun glor¡os doc/-tor e martir sent policarpi dracha que de Sicilia ven/-dra qu¡ del temple de sent pere fara estable e fara men¡ar / Lo seu Caual en la ara de sent pere Dient que aço no / fa en od¡ n¡ vituperi dela sancta sglesia mas dels seus / tutors e diu ho per -aytals paraules \\ De cicilia ven¡et / qu¡ templum beati petr¡ conuertet ¡n stabulum et aram eius / rosor¡um feciet # Et hoc qu¡dem ⌡uste quod durum est credere / cum ipsa eclesia ipsius regnum sit [ex]turbatura ¡n futurum frus / non ¡n eclesie odium sed eius tutorum [dub. : Creu] que per [non leg.] Et / hoc qu¡-dem ⌡uste Car lest he Senyor que per tractament dun / papa lemperador frederich fou trames per conquer¡r la terra // [Fol. 41v°] [non leg.] e que no [non leg.] Mas quel solda loy [non leg.] aço Senyor / [non leg. ] m¡ [non leg.] yo .-

45# Daquesta tribulacio Senyor que huy ten¡m parla un libre [dub.: ysto]/-r¡at que la Senyora Regina a qu¡ deus perdo hau¡a quaix en Lo co/-mencament allegant la Segona Epistola de sent pau ad / [non leg.] en lo segon CapitoL en lo qual posa aquesta disencio / que huy hauem e diu ax¡ aquell doctor # Qu¡ tenet nunch tene/-at donech de medio fiat hoc est qu¡ regit eclesiam regat / ipsam donech de medio eclesie et christian¡tatis fiat ille ¡n¡qus / antichristus \ per Les quals peraules appar que Lo primer elet / sia papa verdader E per aquesta scriptura mateixa apparr¡a / que regnara en son papat tro que regne antecrist qu¡ segons / que dien moltes scriptures Le fora fogir e amagar

46# E tornant en la mater¡a Començada daquell qu¡ sera fet Em/-perador diu dan¡el en Lo Seten Capitol # Bestia quarta / regnum quartum erit ¡n terra quod ma¡us erit omnibus regn¡s / et deuorabit un¡uersam terram et conculcabit et com¡nu/-et eam porro decem cornua ipsius regn¡ decem reges sunt / Et alius consurget post eos et ipse potencior er¡t pr¡oribus / et tres reges hum¡liabit :- /

47Aquest quart Regne segons que diu sent Gregor¡ sobre / ¡ob es l¡mper¡ de Roma E lo dit libre dela Senyora Regina par/-lant dela persecucio que fara dels eclesiastichs di[u] -en ax¡.

  • 28 In marg. dext. : //
  • 29 Le manuscrit porte ‘dr’, sans titulus.

4828# De quo exterm¡nio ¡n -psalmo d[icitu]r29 exterm¡nabit eam aper / de silua et singularis forcus [sic] de-pastus est eam hec en¡m sil/-ua yspan¡a est ut dicit ¡ohach¡m

49Item Senyor responent a aquella paraula de dan¡el qu¡ diu / que aquell corn petit co es rey ex¡ra den m¡g de deu / corns co es de deu Reys diu en ax¡ # Ex -pre-dicta namque / radice egresi sunt et regnauerunt ⌡n ipsa aragon¡a Ci//[Fol. 42r°]-cilia et regni [ma]¡orcis .X. Reges cornu [non leg.] nec non et [non leg.]-us est / de medio eorum seu de uno eorum ex sem¡ne aqu¡le eius En¡m / orum erit qu¡ ¡n supradicto ordine continetur sua tempora / reuelabunt venturi en¡m et unde ven¡entes abenti oculos / hoc m¡ster¡um ¡am ostendit ex predicta namque radice egressi / sunt ⌡n ipsa aragon¡a et chatalon¡a quinque Reges Silicet / Rex petrus qu¡ cepit ciciliam cui predicta pulla aqu¡le un¡/-ta est Rex alfonsus \ Rex ¡acobus \ Rex alfonsus qu¡ cepit sar/-din¡am \et Rex petrus qui nu[n]ch est qu¡ Regnum ma¡orcis c[e]pit / ⌡terum est ipsius regem de corona deposuit ⌡n regno ma/-¡oricis fuerunt tres videlicet \ Rex ¡acobus Sancius Rex ¡acobus / qu¡ nuper depositus et de-capitatus est ¡n regno Cicilie fue/-runt tres silicet Rex fredir¡cus Rex petrus Rex ludou¡cus / qu¡ munch [sic] est /

50# Unde si Rex petrus qu¡ nu[n]ch ⌡n aragon¡a est vel Rex lu/-douicus qui much [sic] ⌡n Sicilia est erit ille rex undecimus sua / tempora reuelabuntur /

  • 30 In marg. : + [le passage sur le ‘rex paruus persona’]; in marg.dext.: de quata/-lunya [dub.ex] / ea (...)

51En apres se segueix en aquell mateix Capitol § ⌡n predictis / en¡m verbis danielis ut. dicit Qu¡dam doctor vocatus / ob descr¡bitur casus regn¡ cicilie et ffrancie per concordi/-am tengit sich Regnum Grecorum regnum yspanorum per / eandem ostendit Et persia tangit Ciciliam⌡ta mecedo/-n¡a chataliciam siue chatalonya30 et sicut de grecia seu / macedonia alexandre Rex paruus persona et despectus / ad percutiendum dar¡um Regem medorum et ad com¡nuendum / duo cognua eius egresus est sich de yspan¡a seu calan¡a [sic] / egresum est unus Rex paruus persona et despectus ad per/-cutiendum dar¡um Silicet Regem franchorum et ad co/-m¡nuendum radicitus duo corona eius et quod per regem pe/-trum qu¡ cepit Ciciliam rege Silicet Carolo de cicilia //[Fol. 42v°] e[xpu]lso et rege franchorum ¡ncatalon¡a m[ortuus] Et eius exercitu / tam ¡n mar¡ quod ¡n terra de-victo sub is[to] re[g]e seu cornuu / paruo de suo sem¡ne totaliter ¡mplererre /

  • 31 In marg. : ο

52E segueix se en aquell mateix capitol V° et ultimo tangitur / hic secunda31 tr¡bulatio sub magno antichristo dan¡el XI° ubi / dicitur # Et ecce tres Reges estabunt ¡n perside silicet ¡n cicilia / hoc est post petrum aragonie qu¡ cepit eam per rectam li/-neam ab ipso descendentes Et quartusid est Rex a predictis / d[non leg.]peritur [sic] opibus n¡m¡o super omnes hom¡nes et cum ¡nvaluer¡t / diu¡ci¡s concitabit omnes id est magnates suos et nobiles ad/-uersus regnum \ Grecie et occupabit un¡uersum reg[n]um eius / et omn¡a regna terre tradent[ur] ¡n manu eius Et ut alter / Rex persarum cum zorobabel pontifice nouo rehedificabitur / templum domin¡ et muros Ciu¡tatis sancte et er¡t ¡n pace ¡mpe/-rium fin¡et ⌡n cicilia ⌡n sem¡ne ⌡mperatoris freder¡ci se/-cundi

  • 32 In marg. dext. : sub Carolo / An¡ovio [b]

53Per aquesta raho et auctor¡tat appar que negun daltre / nascio no deu regnar en cicilia si no aquell linatge mol/-tes altres coses marauelloses terribles de hoir senyor se / Contenen en aquell Capitol qu¡ ser¡en Longues descr¡ure per / les quals demostra quel Regne de Sicilia tot deu ven/-¡r ab totes les terres de napols a la vostra casa32 E ve/-rament senyor parlant ab deguda cauiccio par-me que / tots los fets si apparellen primerament la diu¡sio del / papa e de la Regi[n]a e la discordia qu¡s Compte aci que / ella ha ab les sues gents per tal car es venguda contra lo / papa per que senyor si vos passats en Sicilia atures / les dites tr¡bulacions e diu¡sions parr¡a que abans fos / complit car scr¡t es # Et propter electos deus abreu¡a/-bit dies Qu¡ vol dir que les conquestes se faran yna//-[Fol. 43r°]-[non leg.]-osament per tal quels misteris e persecucions del mon sien a/-bans complides :- /

  • 33 In marg. : //
  • 34 In marg. : // [citation de Daniel].

54En aquest [non leg.] feu [non leg.] reg[non leg.] / fort clarament demostran [non leg.]an prosperitat e exalcament / dela vostra casa e daltres molts qu¡ parlen daquestes tr¡bula/-cions dients senblants paraules que son dites damunt En ço Senyor / que diu damunt aquell qu¡ feu Lo libre dela Senyora regina33 responent / a aquella paraula de dan¡el34 # Et quartus dicebitur [sic] operibus n¡m¡s [su]per / omnes aplica a -nos Car tres Reys a haut en Sicilia Lo Rey / frederich e lo Rey pere e Lo Rey Lois Car ¡at sia quel Rey / frederich darrer fos de dret Rey Empero no li es estada dona/-da senyoria n¡ honor Real puix que era frare deL Rey / Lois per-que poden esser comptats en un grau Ax¡ Senyor [non leg.] ell / Senyor duch ser¡ets Lo quart E moltes scriptures e lestes e l[non leg.]/ [non leg.]-es daltres moltes coses que demostren prosperitat [del] / Senyor duch :- /

55En aquel dia Senyor que yo denunc¡ aço ala vostra senyor¡a entre / Les altres coses vos allegue una auctor¡tat dela sancta / scriptura scr¡ta en ezequiel en lo XXXIII. Capitols e de / aquella vos don¡ trellat qu¡ começa Si dixero ¡usto etc / per la qual conclu¡ que si a vos ven¡a la sort per permisio / diu¡nal de fer la execucio dels Eclesiastichs no -us hi ⌡n/-du¡s volentat \ mas necessitat e permisio e ordinacio diu¡/-nal car tem¡ats de uos Senyor qu¡ sots en gracia gran de / molts persecucions de bo e religios crestian¡sme e de u¡da / religiosa en diuerses coses Deus per tal [dub. : ab] nabug[a]dana/-sor quant per peccats dels sacerdots e del poble [non leg.] ⌡u/-heus vench en ⌡herusalem e sen mena pres Lo sobiran [sacer]/-dot e daltres molts \ e tots los tresors del [non leg.] temple \ [non leg.] / Lo appella nabugadenasor serui meus etc E la-donchs // [Fol. 43v] vos dixi per altres [non leg.] exemplis [non leg.] que la [non leg.] / [non leg.] moltes vegades [dub. fo] ma¡or Lo peccat que no fo la obra / [dub.Segueix] molts doctors qu¡ daço parlen ex [non leg.] qu¡ aquesta / per[s]ecucio fou figurada en lo vell testament de aquesta ara / esdeuen¡dora

56[non leg.] a deus mon Senyor que en aquest sanct consili que segons / [non leg.] [dub.: he] entes hauets manat a¡ustar per determenar dels he/-[lets] en grau apostolical qual es verament e chanon¡ca/-ment e en tots altres fets siats illum¡nat per lo sanct sperit / Car en aquest punt senyor va tot Lo feyt Car ço que ha bon / comensament comunament ha bona fi :- /

  • 35 In marg. dext. : Abad Joachim [b]

57Empero Senyor parlant ab correccio dela sancta esglesia / e de tota la sancta scriptura e dela vostra gran senyoria e [dub.del] / vostre gran consell segons mon poch saber e co que trop en di/-uerses scriptures que e de aquestes tr¡bulacions especialment / en una postilla sobre una profecia que deus trames a cir[i]l / [non leg.] erm¡ta per langel qu¡ comença a denunciar la persecu/-cio e [di]scordia del Emperador frederich ab lo papa e puix / totes discordies del papa e del Rey de ffrança e del [dub.: Rey] / Carles e dela sua preso e dela reccua de sos fills e dela / venguda dels ffrancesos en lo vostre Regne E deles grans / victor¡es per terra e per mar quel senyor Rey en pere hac / dells e de moltes altres coses que son estades ver¡ficades / entro al dia de huy Aqu¡ mateix posa aquesta dicensio / e discordia de aquesta eleccio parr¡am fort clar Lo dret / del primer elet E per ço se continua aquesta diu¡sio ab a/-quells fets damunt dits en aquella profecia Car tot ven/-[non leg.] e [non leg.] per aquella primera diu¡sio quel papa hac La/-donchs ab lemperador frederich E aço diu ⌡ohachim abat / en una gran postilla que feu sobre hierem¡es35 e un // [Fol. 44r°] [non leg.] / [non leg.] gran [non leg.] profecia [non leg.] no he trobat que los / seus dits [non leg.] represos ne mor-[non leg.] per nengun doctor / de la sanc[ta] sglesia :- /

  • 36 In marg. dext. : de quo [non leg.]-teus / infra

58Aquella postilla feu frare ¡ohan de rocha talhada36 qu¡ es / mes scriptura que la m¡tat de la biblia e fort clarament / posa aquestes coses e les declara Car ¡at sia que primera/-ment la postillas labat ¡ohachim qu¡ en aquell temps que la dita / profecia fou tramesa a ciril viu¡a e puys un gran doctor / [a]ngles \ puys mestre arnau de Vilanoua Empero nengu / non parla ax¡ clarament com frare ¡ohan.

  • 37 In marg. : //

59Encara senyor mes senblant que sent pau en lo capi/-[tol] damunt allegat dela segona epistola en Lo segon / [capi]tol adolosents que aquell que primer hauen concebut / [dub. : de]-uem ten¡r e aquell de -fet e de dret regnara tro ala gran / tr¡bulacio de antecrist Car dien moltes scriptures que / antecrist posara un pseudo papa en la cadira de sent / pere appellen lo ab-hom¡nandum ydolum E segueix-se en / Lo dit Capitol de sent pau # ⌡deo mittet deus illis ope/-rationem error¡s ut credant id -est falso pape mendacio / ut id est dapnytur ¡udicentur qui non crediderunt vero pape / ver¡tati Tot aquell capitol Senyor parla daquesta mater¡a / si vos plau veure en la vostra biblia en ffrances Daquests / [dub. : elets] Senyor moltes scriptures an parlat primerament ne parla / fort escurament Merli en una obra que feu de summ¡s / pontificibus e par¡am que parlas del mal elegit e comença / [la] profecia daquells papes qu¡s comencaren a ⌡mplicar a / fer guerres e dicensions entre cristians E Comença a / papa bon¡faci qu¡ feu renunciar papa Celesti37 E de papa // [Fol. 44v°] [non leg.] qu¡ [non leg.] / [dub. : proces] contra ell [non leg.] [non leg.]-rament / be sen segu¡ de fet ço quemerli ne dix [non leg] mon sen/-blant parla del mal helegit e proua ho m¡ls car tro al pre/-sent aquella profecia no es estada complida Daltra diu / Merli en ax¡ parlant daquel \ regiment # Constanci-n¡ / [non leg.] ecclesia diu¡detur sic ⌡n¡quus ⌡npium ¡mpie verm¡/-nabit quod⌡n¡cus se mostrabit ⌡n solio sacro o ⌡nique non / poter¡s extendere super terram ut putas fembr¡as tu/-as ¡actabis rethe[m] laqueos planos aprehendens v[o]/-bisque occulos reges corda confundes scientia[m] saciaber¡s / auro Sed ⌡ntellectum tuum non⌡mplebis quia duodena ¡dus / duplicatos vel tr¡plicatos non transies Er¡tque tu[us] fi/-n¡s cruentosos cuius apersione cruor¡s effusione pre[dica]/-bitur euangel¡um eternum ut peto ¡n timor¡s [taurus] / mugiet et eius rugitu estele resurgent clar¡tatem / [non leg.]ra [non leg.]-rum er¡t ut obtimo amore fructus su¡ sem¡n¡s / dulcificare Sed post tempora diuturna ipse dulci/-ficabitur fructus remoto veneno cum difficultate [non leg.] / Luna ⌡ncipiet reddere lumen solar[i]um et sol foue/-bit estellas absconditas ⌡ta quod radiorum suorum lustrati / mundi conditio mutabitur quia potens est eius ¡nim¡/-culos expellere et con[non leg.]unbas multiplicare ¡n opera/-cione human¡ gener¡s multe ex mont-[non leg.] ei [non leg.]/-tes cadauera mundanorum

60Tot aco Senor diu Merli que esdeuendra en lo temps de aquel / mal elegit que morra a -mort de sanch e que apres [de la] / sua mort taurus per qu¡ es [e]n totes res lo verdader papa mugiet co es preycara e fara moltes maraueloses coses // [Fol. 45r°] [non leg.] la sglesia [dub. : de deu] e les esteles co es a saber los Reyes cresti/-ans daran clar¡tat de bones obres

61Orosco-pus Senyor qu¡ fou gran doctor e marauellosa/-ment per art destrologia e enten¡ment dela sancta scriptu/-ra profetal dix ax¡ # Et mor¡etur baculo ferreo pungiti/-uo qu¡ als noms semblant vulla dir si no glau¡ E si a/-quel qu¡ es canon¡cament elegit sera aquell reparador del / qual molt parla la scriptura nom se al punt mas en breu / se conexera en les sues obres :- /

  • 38 In marg.dext. : Cirilo de Jeru/-salem [c].

62tem Senyor un altre gran e antich doctor appellat Cir¡l qu¡ / fou patr¡archa de Jherusalem38 e hac gran sperit de profecia feu / [dub. un llibre] dels sancts pares Lo qual es de letra fort an/-[dub.: -tigua] en lo monestir de masella E segons compte dret / parlant del canon de casar quant es a papa Gregor¡ / [dub. da]rrer molt diu ax¡ Quomodo obscuratum est aurum / scripsi sunt lapides santuari¡ mutatus est color obtin/-[us] rubigo et consumet ha ha a afugiamus et non / respiciamus retro quia venerunt ultim¡ cruciatus E ve/-rament per la sua partida de au¡nyo ben son vengudes / grans tr¡bulacions e turments e seran ma¡ors. /

  • 39 In marg. :1289.
  • 40 In marg. dext. : //
  • 41 In marg. : //

63[dub. :⌡tem] Senyor una altra gran e ma[rau]ellosa profecia que comença / V[eh] mun[do] ⌡n centum ann¡s qui fou reuelada a un sanct / home lany MiCCLXXXVIII39 en la qual se demostra la / perdicio de acre e de tr¡pol de Ser¡a e de tot lo Regne / de [non leg.]-r¡a la mort del Rey andreu la vostra guer/-ra40 ab lo rey de Castella apunt ax¡ com es estada / en un pas diu ax¡ ay-tals paraules # Grecia con/-cubinar¡a rursum direpcion¡ patebit et arte vesper/-tilion¡s occidu¡ reducetur ad domum esponse et ecclesie // [Fol. 45v°] Per quens demostra quel vesterpilio [sic] de occident co es despan/-ya senyore¡ara aquella terra e la fara ven¡r a -crehença de / la sancta sglesia Moltes coses Senyor son faedores en [dub. : aquell] / temps que nos podien fer tro al temps de aquestes tr¡bula/-cions les quals ¡at sia enduguen moltes e forts perse/-cucions Empero ax¡s purgara lo mon e vendra a / pur¡tat de vi[d]a car deus en-semps apres tr¡bula/-cions dona consolacions E per ço Senyor car en lo vostre sanct / consell lo qual ab la a¡uda del sanct sperit sera ⌡n/-lum¡nacio de conexer la veritat qual es verdadera/-ment elegit haura diuerses prelats religiosos [dub.: e doctors] / e molts altres e grans persones eclesiastiques e setglars / e sens dupte molts sancts e bons Enpero car lo diable / en aquest se esforça de exorbar tota crestiandat e [non leg.] / sens dupte de aquesta error exira [canc.: de] aquella dan[tecrist] / la qual lucifer ab tota la sua conpanya a esperada [dub.dela] / hora del seu cahiment e en-ça e puix no poch esser a/-dorat en la sua forma diabolical segons que dien les es/-criptures sera en lo cors daquell maluat ante-crist [ado]/-rat per que sens dupte ¡a ha mes en lo cor de molts que / tinguen ab ell qu¡ mal sera elegit per que sens dupte / n¡ haura de maestres qu¡ tendran la part contrar¡a / Car [sup.lin.diu] sancta ydaguardes41 qu¡ fou abadesa de al[am]a[n]ya / la qual en un libre que ella feu per reuelacio diu¡nal [non leg.] / canon¡zats per papa Eugen¡ hec enim lucifer [non leg.] / su¡ casus aliqua verba que nunquam hom¡nibus reuelabit / et ea aperiet tempore antichristi Per que Senyor aytals ¡at sia / hagen grau de magister¡ [non leg.] segons la sancta scriptura son / nubes sine aqua no deu esser donada audiencia n¡ // [Fol. 46r°] fe Car trobam que molt grans clergues segu¡ran aquesta error / e aquella de antecrist apres esdeuen¡dora \ e en les portes contra / aytals Senyor parla sent pere apostol en lo segon Capitol dela sego/-na epistola sua per aytals paraules a la sancta sglesia per⌡n/-formacio de aquest temps tenebros en lo qual per gran par/-tida dels crestians los quals se un¡ran ab antecrist \ e sera / condempnada la ley e lo sant Euangeli de Jhesu Crist \ e ell sera / adorat ax¡ com a -deu E siura en lo temple sanct ax¡ com a / deu segons que diu sent pau en lo Capitol damunt alle/-gat la qual cosa rahonablement nos pot fer tro la ley / de Jhesu Crist sia aytant com en ella sera condempnada Diu / donchs ax¡ sent pere sicut fuerunt pseudo papa profete ⌡n po/-pulo sic ¡n vobis erunt magnum mendaces qu¡ introducent / sectas perdicion¡s et eum qu¡ em¡t nos deum negabunt su/-per-ducentes sibi scelerem perdicionem et multi secuntur eorum / luxur¡as per quos via ver¡tas subandraturChristi blasfe/-mabitur et ¡n auar¡ciam fictio verbis de uobis negocia/-buntur qu¡bus ¡udicium ¡am non cesat et perdicio eorum ¡am / non dorm¡tat :- /

64tem en lo tercer Capitol diu e reuela noua secta e diu a/-x¡ hoc primum scientes quod ven¡ent ¡n nou¡ssim¡s diebus / ¡n desepcione ¡uxta proprias conciencias ambulantes dicen/-tes ubi est prom¡sio aut aduentus eius ex quo enim patr¡s dor/-m¡erunt omn¡a sic perseuerant ab ¡n¡cio creature E aço / mateix diu Jhesu Christ en lo XXVII. Capitol del Euange/-li de sent March per aytals paraules § Si dixer¡t malus / seruus ¡n corde suo morari faci[e]t dom¡nus meus ven¡re / et ceperit percurrere conseruos suos manducet autem et / bibat cum ebr¡osis ven¡et dom¡nus seru¡ ill¡s ¡n die qua / non esperat et hora qua ignorat et diu¡dent eum partemque / eius ponet cum ypocr¡sis ubi er¡t fletus et str¡dor dentium //

65[Fol. 46v°] En aquest enten¡ment p[a]rl[a] [non leg.]-us ysayes XXIX § Er¡t vobis / visio omn¡um sicut verba libri signati .\ quem cum deder¡nt scienti / literas dicens legemistimus et respondebit non possim signa/-tus est enim Daquestes IIIIe auctor¡tats Senyor por¡em traer / moltes Conclusions Mas Causa breu¡tatis direm poques / La primera que seran appellats maestres que hauran grau / de magister¡ en Ço que diu magnum mendaces La sego/-na que per aytals sera blastomada e condemnada la santa Ley / euangelical de Jhesu Christ Car diu per quas via ver¡/-tas blasfemabitur \\ La tercera que aço faran per auar¡cia / e per hauer dignitats e ben¡ficis en la sglesia per que appar / que seran ab aquell qu¡ pus prest sera adonat ben¡fets e / dignitats E per aço faran merc[ade]r¡a deles an¡mes dela / gent popular que sien donats a -dapnacio e que ells pusquen / aconsegu¡r ço que volen E aço nos es estat demostrat cla/-rament car diu ⌡n auaritiam fictis verbis de nobis nego/-ciabuntur Car aquest verb negociar ax¡s vol dir / fer mercader¡a En apres Senyor vos hi es demostrat que / encara ells vehents aquests senyals los quals apunt / son possats en la sancta scriptura e specialment luce \ XXI° / Demostrans lesdeuen¡ment de antechrist neguaran que aquestes / tr¡bulac¡ons no demostren aquell temps les quals senyals / son posats per Jhesu Christ per aytals paraules e son cinch /

  • 42 In marg. : 5 [c].

66# Exsurget enim gens contra gentem veus les companyes / Et reg[n]um aduersus regnum veus Les guerres e les morts / dels Reys Crestians42 car si be los comtam creu / que X Reys Crestians per Coltel o altra mort violenta / son morts de LV. anys ença E tots an haudes guer//[Fol. 47r°]-res e batalles # Erunt terremotus Aço clar es pestilencie ax¡ / mateix que a XXXI anys que no an cessat morts pestilencials / Lo darrer fams E ax¡ matex diu Jhesu Christ la semblança / dela figura per verdader senyal del esdeuen¡ment dantechrist

  • 43 In marg. : dub.: l¡bre[c]

67Ab arbore fici discite parabolam cum ramas eius tener fi/-nire [sic] et foliam [sic] nata scitis [lac] sit [sic] cum ista vider¡stis fier¡ scien/-cie [sic] quia prope est et ⌡n ⌡anuis sub-andratur tr¡bulatio anti/-cristi Per aquestes auctor¡tats Senyor tot-hom pot conexer / quals son aquells qu¡ en aquest fet son sospitosos co es asaber a/-quels qu¡ neguen qu¡ aquestes errors no sien del Comença/-ment deles tr¡bulacions de anticrist e qu¡ hauer ben¡fets e dig-/n¡tats segu¡ran aquestes coses vos Senyor sabets a tot lo mon / sabets quegran partida dels religiosos an aquests senyals / meyspreats e persegu¡t tot-hom qu¡ daço a parlat E per tal / Car ho an meys-preat no ho an volgut apendre no ho / poden saber E per tal / Car no ho saben cauran habans Car / diu sent Gregor¡ sobre sent luch a -XXI. capitol parlant / daquests cinch senyals Minus enim fer¡unt ¡acula que preu¡den/-tur et nos tollerabilius mundi mala suscipimus si contra hec / per prou¡dencie clipeum mun¡amur E ells seran occasio per que / molts hi cauran segons que prouen Les autor¡tats da/-munt allegades E per la auctor¡tat de ysayes es prouat que / no o entendran Car diu que sera donat aquest libre als / desus dits mestres appellats e diran que nol saben legir43 a/-ço senyor Empero es dit dels mals Car sens dupte ni hau/-ra molts e de bons e qu¡ per defendre aquesta ver¡tat seran / feyts martirs gloriosos E aço dien moltes secretes escriptu/-res que parlen daquest temps

  • 44 In marg. : croix [sur tout le passage de : « car ax¡ » à « impii ferietur »].

68Encara senyor ala fi daquesta scriptura petita torn // [Fol. 47v°] a parlar de Sicilia ab totes les terres e Regnes seus per tal car / al present esta en punt de Complir Car ax¡ com per la diuisio que / fou entre papa bon¡faci e frederich contra la discordia Axi ma/-teix sen yra per Cicilia Car diu abat ¡ohathim quod eclesia / a cauda ⌡mpi¡ ferietur44 E aquest regne segons moltes scriptures / deu esser prosperat en aquest temps si es merce vostra Senyor plau aus / donar orella en aço que diu abat iohachim esponent hierem¡/-es profeta la qual pus largament profeta dela persecucio dela / esglesia que nengun altre profeta E sobre aço feu una gran pos/-tilla e marauelosa e terribla de hoyr la qual endreça a / enrich Emperador de roma per eleccio e Rey de Sicilia per natu/-ra e creu que fos au¡ de frederich car senblant mes que tres Em/-peradors foren sens m¡ga castu Rey de Cicilia E en lo comen/-çament amonestant-lo de moltes coses diu en axi # Con/-sumantis de virtute prestine potestatis audaciam ubi Rex / regum temporale erexerit diciplinam Nam ut liber¡us eloquor / malem [sic] Ego emulorum ichtus accipere quam nos un¡uerse / terre malle[u]m se ¡n vestr¡s poster¡s duriusprovocare / E quaix en la fi diu Leo ab aqu¡lone ven¡ens succes/-sor tuus er¡t o cessar

  • 45 In marg.dext. : croix [sur le passage concernant le duc de Milan].

69En aquestes dues auctor¡tats demostra tres coses \ La primera / que aquesta execucio sera feta per ¡usta raho e permissio diu¡/-nal Car diu ubi Rex regum temporale erexerit disciplinam E la / segona que sera feyta per lo successor del dit Emperador deuallant / dell [canc. : d] per recta linea de generacio e senyor¡a e[n] lo seu Regne \ o / ⌡mperi o en tot Car diu ¡n poster¡s tu¡s et successor tuus / E en altre loch diu ⌡n ⌡mperio vel regno la tercera que mes / valdr¡a soferr¡r la dita persecucio e per aquella mor¡r que pro/-uocar aquell qu¡ la fara ames [canc. : l] yra ne ⌡ndignaçio per / fer la voluntar¡ament n¡ pus cruel E aço car diu malem [sic] / ego emulorum ictus excipere quam nos un¡uerse terre maleum // [Fol. 48r°] ¡n vestris poster¡s dur¡us prouocare E per ço car huy de -feyt / no ha Rey en Sicilia Mas que succeix de dret la vostra casa ⌡at/-sia ques diga huy per molts lo matremon¡ del fill del Senyor de m¡la / e yo se mes que de VII. anys ença per hom a -qu¡ don artal dix de / la sua bocha quel senyor de m¡la li hau¡a trames un caualler / que li dar¡a CCCm flor¡ns e que li liuras la ⌡nfanta per esser / muller de son fill45 E yo per aquestes rahons e per altres scriptures / dic que tornara ala nostra Casa Car diu damunt que co que per lo / Rey en pere fo començat sera per altre del deuallant complit / e acabat :- /

  • 46 In marg. : main

7046E per ço senyor lo ¡orn que fuy dauant la vostra presencia per denun/-ciar vos aquestes coses vos dixi allegant vos moltes / scriptures e -ex¡mples que si a vos ven¡a aquesta sort de aquesta / execucio a -fer yous [sic] ⌡ndu¡s desordenada voluntat \ M[a]s ne/-cessitat E per ço vos allegu¡ una autor¡tat damunt dita de / [e]zechiel XXXIII° Entre les altres rahons Senyor vos dixi que / si lo vostre alguazir per manament vostre tolia lo cap a un gran / home que da-ço no hau¡a peccat mas mer¡t si ho hau¡a tanso/-[dub.la]ment per dret zel de ⌡usticia Mas si ho fahia voluntar¡ament / e per iniqu¡tat que li por[dub.ta]s ser¡a homeçida

  • 47 In marg. : // [citation de la Summula].
  • 48 In marg. : croix [sur tout le passage de : « E aqu¡la prima » à « finibus inferendis »].

71tem Senyor demostra abbat¡ohachim quaix en la fi de aquella o/-bra que aquell qu¡ la dita execucio fara sera de edat de LX anys / e diu ho per aytals paraules §47Nam sicut primus estatus habu¡t fi/-nem ⌡n antioco sit [sic]secundo habiturus est ¡n poster¡s tuo Et reliquo / [Ma]gog persecutore nouisimo tum ¡n prophetis siluestr¡bus longe / aliud habeatur cum de vita et [canc. : i] natis eius⌡n¡qu¡s non satis cu/-ret ecclesia tuum [sic] nisi [canc. : o] sub eo euersionem cordium faciendam ¡n quo / conuenerunt merlinus ille liber carm¡nis erithea [non leg.] babilon¡a / et sibilla Sed si secundum er¡cheam LX pedes seu annos habere / discr¡bitur heres tuus Quomodo eciam ysayas sentire videtur ¡n spiritu / sub figura tir¡ qu¡ respicit Ciciliam e[t] quo vultu m¡rum // [Fol. 48v°] quomodo merlinus bis qu¡nqua-genar¡um [sic] numerum bisquinqueid est de eadem / qu¡ legis ¡ntelligas et non centenar¡um repetat sicut so[dub. pm¡a]-t / ¡n -spiritus preterea si ¡n LXi ann¡s term¡nar¡ debet afliteri ¡[non leg.] / profetam eum ¡mperio quam ¡n regno nescio quo spiritu dicitur Er¡chea / ne post aqu¡la[m] primam tuum dico successorem herentem ¡n ¡m/-per¡o vel ¡n regno suo aliam aqu¡lam ¡ntroducat quod / merlinus subiciet cum ¡n ceco / futuro eius temporibus plures p/-seudo pontifices pontificium emulentur verum quocumque [non leg.] sit [sic] / terra defleamus tempora ¡n qu¡bus sponsa agn¡ / id est/ Ecclesia depau-/perabitur 48E aqu¡la prima magnarum alarum ytalia occupa/-bit relictis successor¡bus nostr¡s angusti¡s reliqu¡s sub al/-tera persecutr¡ce aqu¡lam seculorum finibus ¡nferendis :- /

  • 49 In marg. :⌡ [valable pour tout ce paragraphe].

7249Aquesta autor¡tat Senyor demostra clarament tres coses part / moltes qu¡ ser¡en largues de declarar \ La primera quel dit / maellador [sic] dels Eclesiastichs sera de edat de LX annys / la Segona quesera per lo Regne de Sicilia e Rey de Sicilia / La terca quesera en temps de molts pseudo papes anellaran / per hauer lo papat

73La vostra gran sau¡esa Senyor conexera molt m¡ls que yo no / dich si aquestes coses concorren en lo temps present e car ax¡ / concorren podem conexer que es prop Lo temps deles sub/-[non leg.] tr¡bulacions /

74Senyor aquests mister¡s an tants caps e tantes bran/-ques en son estades fetes tantes scriptures que es longa co/-sa de recitar que verament Senyor yon ne que son scr¡tes dela / m¡a ma mes que tres biblies :- /

75[non leg.]-es coses senyor sabia ne podria per reuerencia / dela vostra gran senyor¡a man la vostra gran altea ax¡ / com petita creatura vostra /

76Totes les Coses Senyor damunt dites deles scriptures que he // [Fol. 49r] trobades e aquelles he recitades ab correccio e esmena dela / sancta esglesia e vostra e de vostre gran consell ab condicio / que si res hi ha contra ver¡tat dela scriptura ne que sia contra / bones costumes tot ho he per nulle e reuocat

  • 50 In marg. : // [sur la citation].

77#50Pullus aqu¡le paruus conservabitur sub dracone succedet ¡n hiis / ¡n qu¡bus pater suus succedere debebat comtemnetur ab / omn¡bus papa defendet eum ¡n ipse ¡nducet eum ¡n romam / sub¡ugabit totam ytaliam de quo gemescet guallica / nascio :- /

  • 51 In marg. dext. : 1390

78Ann¡s Millesim¡s CCCis51 nonaginta sub ann¡s nonne additis ¡n/-surget aqu¡la grandis terre-motus erunt contastiua / cadent et equ¡ de marmore facti papa cito mor¡tur / regnabit ubique sesar sub quo cessabit omn¡s vanaglor¡e / cler¡ :-

Notes

1 In marg. : En esto se entre/-tenian los J.J. / de entonces [non leg., une lettre] / autem de sant Vicent ferrer / ut patet ex epistola / ad Bernardo .XIII. / sed erravit, ubi / omnes co[non leg.] [b]. Les mêmes textes se trouvaient dans le Ms. Sant Cugat, Centre Borja, XV, mais celui-ci a disparu pendant la guerre civile espagnole. J. PERARNAU I ESPELT, « La traducció catalana medieval del Liber futurorum eventuum de Joan de Rocathalada. Edició i estudi », ATCA, 17, Barcelone : IEC, 1998, p. 62, n. 101, signale également une copie à Copenhague, Bibliothèque royale, mais, d’après le conservateur de ce fonds manuscrit, la cote qu’il donne (Kongelige Bibliothek, Gl. kgl. S. 432, 2°, fols. 13r-16, copié en septembre-octobre 1423 à Perpignan par un certain Luís Garró) ne correspond pas à un manuscrit contenant ces prophéties.

2 In marg. : Nic. Ant. t.2 / Bibl.Vet.p.75 [b].

3 In marg. dext.: 1377 / requerido [b].

4 In marg. dext. : Abat Joachim [b].

5 In marg.dext. : dintre [c].

6 In marg. : Circiter 1268. [b].

7 In marg.dext. : De hoc / Seruera [b].

8 In marg. : 1378. / in finis. [b]

9 In marg. : Natus est / Rex Petrus .III. / anno .1239. [sic] / (Zurita t.1 p. 298) [b].

10 In marg. : Cent an¡s [c].

11 In marg. : 1407 [b].

12 In marg. : 1410 [b].

13 In marg. dext. : =

14 In marg. : + [début du paragraphe]

15 In marg. : 1426

16 In marg. dext. : Gog. / Magog [b].

17 In marg. : bestia [c]

18 In marg. dext. : romano Lo volemo / in marg. : y al manquo

19 In marg. : +

20 In marg. : //

21 In marg. : Retre es / dar no / rete [b]

22 In marg. : dará su / Alma â / Dios = [b]

23 In marg. : Arnaldo de / Vilanova [b]

24 In marg.: main / 1379.

25 In marg. (mutilé). : be que pero en / [non leg.] agora [non leg] / -tat, [c]

26 In marg. : main

27 In marg. : +

28 In marg. dext. : //

29 Le manuscrit porte ‘dr’, sans titulus.

30 In marg. : + [le passage sur le ‘rex paruus persona’]; in marg.dext.: de quata/-lunya [dub.ex] / ea [c].

31 In marg. : ο

32 In marg. dext. : sub Carolo / An¡ovio [b]

33 In marg. : //

34 In marg. : // [citation de Daniel].

35 In marg. dext. : Abad Joachim [b]

36 In marg. dext. : de quo [non leg.]-teus / infra

37 In marg. : //

38 In marg.dext. : Cirilo de Jeru/-salem [c].

39 In marg. :1289.

40 In marg. dext. : //

41 In marg. : //

42 In marg. : 5 [c].

43 In marg. : dub.: l¡bre[c]

44 In marg. : croix [sur tout le passage de : « car ax¡ » à « impii ferietur »].

45 In marg.dext. : croix [sur le passage concernant le duc de Milan].

46 In marg. : main

47 In marg. : // [citation de la Summula].

48 In marg. : croix [sur tout le passage de : « E aqu¡la prima » à « finibus inferendis »].

49 In marg. :⌡ [valable pour tout ce paragraphe].

50 In marg. : // [sur la citation].

51 In marg. dext. : 1390

Le texte et les autres éléments (illustrations, fichiers annexes importés) sont sous Licence OpenEdition Books, sauf mention contraire.

Acheter

Rechercher dans OpenEdition Search

Vous allez être redirigé vers OpenEdition Search