Navigation – Plan du site
Première partie : description des manuscrits et transcriptions diplomatiques

Bibliothèque municipale de Carpentras

Texte intégral

Manuscrit 336, Bibliothèque municipale de Carpentras

a) Description

1Mss 336 se présente comme un volume de 212 × 150 mm, de 200 folios de papier (205 × 145 mm) + 2 gardes de relieur (début et fin du volume), ayant conservé sa reliure d’origine en parchemin sur bois, laquelle porte encore 2 fermoirs en cuivre et 2 cordons. Le dos du volume a cependant été restauré ; de haut en bas, on y lit : « 336 [étiquette collée] - Seis / profecias / Iohan de R[oc]/-hatallada / e d’Encel[m]- 332 [étiquette]- BIBLIOTHèQUE / de / CARPENTRAS / MANUSCRIT / 336 [sur deux étiquettes] ».

2Sur la face intérieure du premier plat a été ajoutée une feuille de papier qui signale : « Manuscrit 336 / 220 feuillets / feuillets 184, 185, 186 et 187, blancs / En parfait état / Les cuirs des deux fermoirs manquent. 4 octobre 1923 / 21 octobre 1924 » ; plus bas, sur la même feuille : sceau de la bibliothèque-musée de Carpentras.

3Le volume ne présente qu’une numérotation récente au crayon de papier. On compte 17 cahiers, 15 de 12 folios (fols. 1-180), 1 de 6 (fols. 181-187) et 1 de 14 (fols. 187-200). Les textes des folios 1 à 180, qui correspondent aux quinze premiers cahiers, portent une réclame, perpendiculaire au texte, dans la marge inférieure de la dernière page de chaque cahier. Le filigrane du papier des folios 1-96 (Briquet 11638-11639), une main gantée avec fleur et aux deux marteaux croisés et couronnés fut en usage dans le sud de la France et dans le Piémont entre 1463 et 1495 ; celui des folios 97-200 (main gantée : peut-être Briquet 11154, d’après Martin Aurell) semble indiquer une provenance italienne, puisqu’il fut en usage à Naples à partir de 1482.

4Une seule main a copié l’ensemble des textes du volume au plus tôt dans la seconde moitié du XVe siècle, dans une cursive soignée, au tracé épais. Les titres et sous-titres, les pieds de mouche et les lettrines sont en rouge (sauf la première initiale de chaque texte, qui est en bleu). Malheureusement l’encre utilisée a abîmé le papier en de nombreux endroits, rendant alors très difficile la lecture des textes ; certains folios sont même troués.

5Les trois derniers folios du 17ème cahier sont vides et n’ont pas été préparés pour l’écriture (fols. 184 à 187), les textes des folios 188 à 200 ont été copiés sur un 18ème cahier et donc probablement à part, avant d’être ajoutés à la compilation. La réglure est tracée sur tous les folios (sauf folios 184-187), donnant lieu à une seule colonne de 88 × 145 mm portant 24 lignes de texte ou à deux colonnes de 53 × 151 mm portant 25 lignes de texte.

6Ce manuscrit provient de la bibliothèque de l’évêque Inguimbert ; reste à savoir s’il en a fait l’acquisition en Italie ou en France, ce prélat ayant acquis les bibliothèques de N. Peiresc et de M. de Mazaugues après avoir reçu la mitre de Carpentras en 1735. Ce manuscrit ne figure cependant pas dans l’inventaire des livres de N. Peiresc (voir : Charles-Godefroy-Alphonse Lambert, Catalogue descriptif et raisonné des manuscrits de la bibliothèque de Carpentras, vol. 2, Carpentras, 1862) ; je n’ai pas eu accès à un catalogue des ouvrages de M. de Mazaugues. Les conclusions tirées de l’étude des papiers employés font néanmoins pencher la balance vers une origine italienne, hypothèse séduisante étant donné le contenu du volume.

b) Contenu

7Sur ce point, le travail le plus complet est celui de Josep Perarnau i Espelt, « La traducció resumida... », ATCA, 12, p. 46-53. Voir aussi Martin Aurell, « La fin du monde... », Revue Mabillon, 5, 1994, p. 143-145 et Robert E. Lerner, The powers of prophecy, Berkeley, 1983, p. 119.

8- Fols. 1v°-54v° : Traduction catalane abrégée du Liber Secretorum Eventuum de Jean de Roquetaillade (texte de 1349, traduction également du milieu du XIVe).

9- Fols. 55r°-75v° : Traduction catalane abrégée du Vademecum in tribulatione de Jean de Roquetaillade (texte de 1354, traduction aux alentours de 1357).

10- Fols. 75r°-76v° : traduction catalane de la vision prophétique Cedrus Alta Libani.

11- Fol. 76v° : Liste de souverains : Rey de França, rey angles, rey de Castella, rey de Portogal, rey de Navarra, rey d’Ongria, rey de Ratxa, rey de Nàpols, rey de Xipre, rey de Cicília, rey d’Arago.

12- Fols. 76r°-116v° : Traduction catalane de fragments de la Summula seu Breviloquium (chapitres IX et X, à partir d’une version différente de la version aujourd’hui disponible en édition critique).

13- Fols. 116v°-153r° : Prophétie anonyme sur la conception, la venue et les méfaits de l’Antéchrist, puis le Jugement Dernier (1449).

14- Fols. 153r°-155v° : Prophétie en vers, anonyme, épilogue du texte précédent ; Inc. : « D’un temps ança tinc gran spant, / quant mes va-me diu lo cor, / que tost e prest sera dolor / a tota gent sens duptar ».

15- Fols. 156r°-183v° : Fransesc Eiximenis, Vida de Jesucrist, traité 7.

16- Fols. 188r°-191v° : Anselme Turmeda, Profecia de l’Ase ; Aquesta es la profecia feta per l’asa parlant de les coses que·s deuen seguir en les terres damunt dites. Inc. : « En nom de la essencia / prima intelligença / comença lo meu loquença / un poch scura / I / Tot ço que la Scriptura / tenia sots figura / de be e de malura / fara la mostra ».

17- Fols. 192r°-200r° : Declaració de la profecia ; Aquesta es la declaració de la proffecia feta per lo responent frare Encelm Turmeda en la disputa dels animals. Inc. : « Sobre la primera qui comença : ‘Tot ço que’ ; ço es a dir que ço que los proffetes an posat ab paraules closes veureu ara palesament venir un fet apres l’altre ».

18- Fol. 200v° : Cobles de profecies de fra Encelm ; Inc. : « O Babilonia, tu Barcelona / en tu florint l’arbre de la superbia ; / sera son fruyt la iornada cella / si penedint deu benyet no·t perdona ».

c) Bibliographie

19Traduction catalane de la prophétie Cedrus Alta Libani : LERNER, Robert E., The powers of prophecy. The Cedar of Lebanon Vision from the Mongol Onslaught to the Dawn of the Enlightenment, Berkeley/Los Angeles/Londres : Cornell University Press Berkeley, 1983, p. 141-144 et 231-232.

20Traduction catalane du Liber Secretorum : édition par PERARNAU I ESPELT, Josep, « La traducció catalana medieval del Liber futurorum eventuum de Joan de Rocathalada. Edició i estudi », ATCA, 17, Barcelone : IEC, Facultat de Teologia de Catalunya, 1998, p. 1-219.

21Traduction catalane du Vademecum : édition par PERARNAU I ESPELT, Josep, « La traducció catalana resumida del Vademecum in tribulatione (Ve ab mi en tribulació) de Joan de Rocatalhada », ATCA, 12, Barcelone : IEC, Facultat de Teologia de Catalunya, 1993, p. 43-140.

22Prophétie des fols. 116v° à 153r° : édition par AURELL, Martin, « La fin du monde, l’enfer et le roi », Revue Mabillon, 5, 1994, p. 143-177.

23Prophétie en vers des fols. 153v°-155r° : transcription par PERARNAU I ESPELT, Josep., « La traducció catalana resumida… », p. 49-51, n. 11 et édition par AURELL, Martin, art. cit., p. 176-177.

24Fransesc Eiximenis, De la vida de Jesucrist, traité 7 : transcription de fragments par PERARNAU I ESPELT, Josep, « La traducció catalana resumida… », p. 51-52, n. 12, qui donne également une liste de variantes par rapport à l’un des témoins les plus anciens du texte, BU Barcelone, Mss. 1160, fol. 325v°.

25Profecia de l’ase : édition par RUBIÓ I BALAGUER, Jordi, « Un text català de la Profecia de l’Ase de Fra Anselme Turmeda », Estudis Universitaris Catalans, VII, 1913, p. 9-24, Marçal OLIVAR, Disputa de l’Ase, Barcelona : Barcino, Els nostres Clàssics, col.lecció A, n°18, 1ère éd. 1928, 5ème éd. 1993 [d’après l’édition de Jordi Rubió i Balaguer], LLINARÈS, Armand, Dispute de l’âne. Texte établi, annoté et commenté par Armand LLINARÈS, Textes et documents de la Renaissance, 6, Paris : Vrin, 1984 et EPALZA, Miquel (de), (éd.), Anselme Turmeda : La disputa de l’Ase, Biblioteca bàsica de Mallorca, 15, Mayorque : editorial Moll, 1987.

26Declaració de la profecia : éditions par RUBIÓ I BALAGUER, Jordi, « Un text català de la Profecia de l’Ase de Fra Anselme Turmeda », Estudis Universitaris Catalans, VII, 1913, p. 13-19, OLIVAR Marçal, Disputa de l’Ase, Barcelona : Barcino, Els nostres Clàssics, col.lecció A, n°18, 1ère éd. 1928, 5ème éd. 1993, p. 199-207, LLINARÈS, Armand, Dispute de l’âne. Texte établi, annoté et commenté par Armand LLINARÈS, Textes et documents de la Renaissance, 6, Paris : Vrin, 1984 et EPALZA Miquel (de), (éd.), Anselme Turmeda : La disputa de l’Ase, Biblioteca bàsica de Mallorca, 15, Mayorque : editorial Moll, 1987.

27Cobles de profecies de fra Encelm : édition ou trancriptions par RUBIÓ I BALAGUER, Jordi, « Un text català de la Profecia de l’Ase de Fra Anselme Turmeda », Estudis Universitaris Catalans, VII, 1913, p. 24 et PERARNAU I ESPELT, Josep, « La traducció catalana resumida del Vade mecum in tribulatione de Joan de Rocatalhada », ATCA, 12, Barcelone : IEC, 1993, p. 53, n. 15.

d) Transcriptions

  • 1 In marg. dext. : .;.

28[Fol. 75v°] EN lany de nostre senyor Mi/CCC.XXXXVII. feyta fou aquesta / visio en un loch qui sapella Tripol / Car un monge de Sistell dehia missa / aparech una ma : sobre lo corporal en / que lo monge hauia consegrada la / ostia \ la qual ma scriuia ço quis seguex / Lo cedre molt alt del munt de Liban / sera tallat \ e tripol en breu sera destroit / \ e saturn ensemps sera pres \ sera posat / a guayt a ⌡upiter \ e la rata pinyada / en qual sera lo duch blanch entre / XXV. anys sera una fe \ vendra una / gent sens cap \ fort cars sesdeuendra / en los clergues \ la naueta de -sant Pe/-re sofferra gran tempestat mes esca//[Fol.76r°]-para \ e senyoreiara en la fi dels dies deL / mon seran batalles \ e -morts sens fi sera / mortaldat en algun loch seran muda/-ments de Regnes spanya nodrissa dela / maluestad1 brauetat heretge de Ma/-fumet sera desconsolada \ perira dels / uns als altres E -quant lo polli bestial / haura complits .III. septanaris danys / crexera lo foch cremant \ e destrohint / entro que la Rata pinyada destroira / les mosques despanya .\ e sots metra a -si / Affrica .\ e esclafara lo cap de -la bistia .\ e pendra la senyoria general del mon. / ço es Limperi \ e finalment humiliara / los habitators de nil / \ e la terra dels / barbres sera conuertida \ e la bistia de / Occident \ e leo Dorient subiugara tot / lo mon .\ e sera habundancia de fruytes / Lauors sera feyt comu passatge per / tots los fels generalment ala terra \ santa / e a les aygues ainstades ala Ciu/-tat de Jherusalem sera glorificada E lo se/-pulcre de nostre senyor sera ahorat per / tots \ e dementre durara la tranquilitat // [Fol. 76v°] de -la pau seran hoydes de Antecrist no/-uelles \ Donchs vellats

 

# Rey de frança

# Rey de Ratxa

# Rey Angles

# Rey de Napols

# Rey de Castella

# Rey de Xipre

# Rey de portogal

# Rey de Cicilia

# Rey de nauarra

# Rey Darago

# Rey Dongria

 

29ESplegada es la .VIIIa. distinccio / comensam la nouena. la quaL / tracta dels .VII: sagells del nouell \ e deL / vell testament \\ # En ves la .VIIIIa. dis/-tincio deuem entendre \ e notar com axi / com tot lo cors del nouell testament \ e / vell testament en un temps la hu ab / latre per concordancia respon .\ axi per / semblant manera en ves ells matexos / los .VII. sagells per concordancia la hu / ab laltre sentenen en -tant que les coses / les quals son feytes en lo vell testament / aquelles vistes en lo meu enteniment / demostrara[n] clarament les coses faedo/-res en lo nouell testament. E aço aparra // [Fol. 77r°] clarament cada hu per son orde ~

30# Primerament senyal del vell testament

31PRimerament adonchs ve/-iam lo primer senyall del vell / testament lo qual es estat començat / en ⌡acob patriarcha .\ ⌡atsia ço que pri/-merament hagues comensament en / Abraam \ la fi del començament damunt / dit es stada en Moyses \ e en ⌡osue sots / los quals fo la batalla dels Egipcians / contra los fills de ⌡srael \ la qual batalla / fo per Pharao Rey de Egipte \ sots lo / temps aquest se conten de Abraam / e de ⌡sach \ e de ⌡acob \ e dels fills \ e dels / nabots daquells \ e dela triga .\ e deles / plagues de Pharao \ del passament dela / mar roia .\ e del liurament dela ley la / qual fou donada al munt de Sinay / e del eximent dels fills de ⌡srael \ e de Egipte \ e de Moyses \ e de Aron .\ e dels / .XII. trips del poble de ⌡srael \ Encara / mes sots lo temps damunt dit los .XII. / trips de ⌡srael prengueren la lur Pri / lo .V. pochs de temps \ lo .VII. [lac.] totes les // [Fol. 77v°] coses ⌡a scrites \ e damunt dites hon han / agut lur compliment en los iorns de / Abraam patriarcha comptant aell fer/-mament finant fins ala mort de ⌡o/-sue # Primer senyal del nouell testa/-ment.

32SOts lobriment del primer seny/-al del nouell testament se con/-ten la persecucio dels ⌡uheus contra la / sglesia de Jhesu Crist \ sots aquest temps / specialment se conte lo principi deL \ e/-uangeli de sant Luch. en lo qual parla de zacharia sacerdot \ e de sant ⌡ohan / fill daquell per lo qual fou bateiat Jhesu / Crist \ Axi matex parla dela natiuitat de / Jhesu Crist \ e de la passio daquell \ e dels dotze / Apostols e dels altres dexebles ço es asa/-ber los .LXXII. E axi metex lo libre dels / feyts dels Apostols compilat e fet / per aquell matex Luch lo qual es scrit / dela separacio dels fels catholichs en lo / qual en la sinagoga dels ⌡uheus \ e axi / matex diu de laueniment del sant / sperit sobre los fels E axi matex parle // [Fol. 78r°] dels dos Apostols derrers \ ço es sant Pau; / e Barnabas. los quals foren en predi/-cacio deles gents primeres entro ala / dormicio de -sant ⌡ohan euangeliste / sots aquell mateix specialment se / conte la primera part del libre de lapo/-calipsi en lo qual diu sant ⌡ohan : que / fo feyta aell reuelacio dels sants miste/-ris \ e aço en Diumenge per la quaL / cosa en aquell temps matex ço es deL / diumenge se començaren esser reue/-lats los sants misteris \ sots aquell temps / matex son fundades .V. sglesies princi/-pals \ e altres en les quals fundades / en Asia \ deles quals mencio se fara / en aquesta partida. # Dos senyals / deL vell testament

33LO segon senyal del vell testa/-ment. comença a Moyses \ e / a -⌡osue \ e acabat es estat \ e finat ver/-taderament en Samuel \ e Dauid sots / lo qual fou la batalla dels Cananeus / contra los fills de ⌡srael \ sots aquelL / matex temps se conte les batalles dels // [Fol. 78v°] fills de ⌡srael. les quals hagueren ha/-gudes ab les Cananeus \ e ab diuerses gents. segons que es scrit en les gestes / de ⌡osue \ e en lo libre dels ⌡utges en / los iorns. ço es asaber de ⌡osue fins ha / Dauid Rey \ # Segon senyal deL no/-uell testament.

34SOts lobriment \ o declaracio del segon senyal del nouell testa/-ment. se conte la persecucio dels pa/-gans feyta contra la sglesia de Jhesu Crist / sots lo temps matex \ axi com contat / es se conten les batalles dels pagans / contra la sglesia de Jhesu Crist \ o dels sants / martirs qui en lara santa dela sglesia / sont stats morts \ e turmentats. En. / aquell temps matex la santa mare / sglesia molt en gran manera es sta/-da aflegida : segons que spiritualment / se conten en la segona part del Apo/-calipsi en la qual son uberts .VII. seny/-als en figura de caualcans / e de caualls \ e daltres forts diuerses / ymatges per los quals son demostrats // [Fol. 79r°] diuerses maneres de persecucions \ e dels / perseguits # Terç senyal del vell tes/-tament.

35LO terç senyal del vell testament / comensam a Samuel \ e Dauid / es stat finat \ e complit en lo temps / de Elies \ e de Elizeu sots lo qual fo la / batalla dels Siris contra X trips de / ⌡srael \ Primerament \ en apres contra / cada -hu dels Regnes sots aquell temps / matex se conte la batalla dels fills / disrael haguda ab los Ciris \ e ab los / felisteus \ e ab altres diuerses gents \ E axi matex entre ⌡uda .\ e ⌡srael per / la contesa. la qual sesdeuench en los / dies de Roboam fill de Salamo quant / ⌡eroboam fill de Nabach pres \ e tolch / aell los .X. trips \ e aquells feu fornicar / al deu seu \ e aquell fo aquell lo quaL / feu colre deus stranys. ço es asaber dos / vedells dor \ e feu departir dela casa de / nostre senyor tota la gent per tal que / ell mort no tornassen en Jherusalem n¡ / a Dauid Rey seu .\ mas aquesta contesa // [Fol. 79v°] o batalla perseuera en terra la casa de / Dauid \ e la casa de ⌡osep del comença/-ment del Regne de Roboam entro ha / Elies profeta segons que es scrit en / los libres de SamueL # Terç senyal del nouell testament.

36SOts lobriment \ o declaracio del terç / senyal del nouell testament se / conte la persecucio dels arrians contra / la Sglesia de Jhesu Crist sots aquell mateix / temps se conte la contrauersia dels ca/-tholichs doctors la qual fou haguda contra / algunes gents tenents mala secta ha/-pellats Arrians \ gots \ vantaders \ Longom/-barts \ e ab altres gents de persa contra / les sglesies dels Latins \ e dels grechs / axi com contra Jherusalem \ e .Samaria fou / gran descensio \ e perseuera la honor dels / Arrians \ e moltes daltres errors en les / sglesies dels Grechs \ e aço fins ala fi per / semblant manera en temps passat / fo dels fills de ⌡srael fins al temps dela / transmigracio lur \ e no defalliren en a/-quelles riqueses \ contense aquesta contra//[Fol. 80r]-uersia la qual hagueren contra los he/-retges en la terça part del Apocalipsi / sobre aquell pas dels VII angles [sic] tocant / trompes \ e diuerses coses les ymatges / # Quart senyal del vell testament

37LO quart senyal del vell testa/-ment. comensam en lo puia/-ment de Elies \ e de Elizeu fo complit / e -finat vertaderament en Ys[a]ias \ e / Ysaiha Rey de ⌡uda sots lo qual fou la / batalla dels Assiris \ e dels .X trips son / despoblats sots aquests quatre temps / se contenen les gestes de Elies \ e de Eli/-zeu. los quals feyen vida solitaria \ e les / filles dels proffetes qui fahien vida co/-muna.\ e als quals axi matex un resem/-bla Elizeu \ mes les batalles de Ezechiel / Rey dels Assiris eren pus fort contra los / fills de ⌡srael segons que conten en Lo / quart volum dels Reys en los dies ço / es Elies \ e de Elizeu entro ha Ysaies / proffeta .\ e ezechiel Rey de ⌡uda.

38# Quart senyal del nouell testament //

39[Fol. 80r°] SOts lobriment \ o declaracio deL / quart senyal del nouell testament / se conten la persecucio dels Arabichs / e dels Serrayns \ o dela quarta bisita / pu¡ant dela mar la qual hauia .VII. / caps \ e .X. corns axi com es scrit en lo / Apocalipsi : en lo .XIIIe. Capitol Sots / aquests .IIII. temps clareiaren les / vergu[dub.: es] els ermitas \ Mas les batalles / dels Serrayns son exides sots aquests / .IIII. temps segons ques demostra en / la .IIIIa. part del Apocalipsi en specia / de la bistia puiant de Abis # Sinque / senyal del vell testament

40LO sinque senyal del vell testa/-ment. comença en Ysaias \ proffeta a Zacharia Rey de ⌡uda fo com/-plit e finat en exida de Jherusalem \ e la / transmigracio de Babilonia sots lo. / qual fo la b[ata]lla [de]ls quals deus sots / aquest .V. temps cessaren les batalles / daquells de Siria dats en les mans / daquells .X. trips \ e es conformat lo / Regne de ⌡uda en la ma de Ezechia // [Fol. 81r°] feu mudar La casa de nostre senyor \ e feu / restaurar loffici dels Diaques per ço que / encercassen notre senyor deu seu profe/-titzant Ysaie \ Osee \ Michea \ Sephonia / e ⌡eremia .\ e molts daltres homens son / los quals escamparen lalmaratxa de / la ira de deu seu sobre les inmundicies / del poble en los dies ço es de Ysaies pro/-feta entro la transmigracio de Babi/-lonia denunciant les males ventures / que hauien : de venir sobre ⌡udea \ e / Egipte \ e en Babilonia / e sobre molt / poble qui eren deles regions vehines / de que les damunt dites ⌡atsesia que / tansolament parlassen daquells \ mes / de molts altres per semblant mane/-res \ mas fo aquesta quinta persecucio / contra los fills de ⌡uda Nechar Rey / de Egipte \ e de Nabugadenasor Rey / de Babilonia. # Lo .Ve. senyal deL / nouell testament.

41SOts lobriment \ o declaracio del / Ve. senyal del nouell testament / se conten la persecucio dels Alamanys // [Fol. 81v°] demanant ho incercant la libertat dela / sglesia sots aquest quint temps cessaren / les batalles dels Serrayns \ e dades en les / mans daquelles .X. sglesies En aquell / temps matex fo conformada la sglesia / Latina en les mans de Gregori gran / e -son exits daquella homens spirituals / los quals son stats zelants del zel de / deu a -fer veniança en les nacions in/-credibles [sic] no de coltell de ferre mas de / coltell spiritual segons ques conte en / la quinta part del Apocalipsi en lo / senyal del temple de nostre senyor e / dels .VII. angles [sic] aquells complidament / scampant les maratxes dela ira de / deu .\ e la terra absegant la pensa dels / peccadors qui estan en aquella segons / la peraula de Ysaies sie absegat lo / cor daquest poble \ e agreuia les orelles / e tanca los ulls del que per ventura / no sien conuertides aell pus males / coses \ vertaderament aquests angels / \ o proffetes \ o religiosos començaran es/-campar lalmaratxa dela predicacio // [Fol. 82r°] en los dies ço es de Osies \ o de Gregori lo gran / entro la transmigracio de Babilonia es-/campant \ e denunciant les males ventu/-res les quals deuien venir sobre ⌡udea / o del Regne dela sglesia Romana .\ o de / Egipte .\ o del Regne de frança .\ o de Ba/-bilonia \ o de Roma \ o sobre molts pobles / los quals son en lo veynat deles regions / damunt dites E ⌡atsesia ço que la quinta / persecucio contra los clergues fos comen/-çada per Lemperador frederich \ e per / Nacahon Rey de Egipte \ o de frança / sots lo qual Papa Bonifaci fo pres / e metzinat \ o encara mes per lo duch de Bauari .\ o Emperador sots lo qual fo / diuisa la uniuersal sglesia constituida / ydola seu de Papa en la Ciutat Ro/-mana Empero entorn la fi daquest / temps \ o en lo començament deL .VIe. / senyal qui seguex sots nabugadonasor / emperador Roma .\ e dela sement deL / frederich damunt dit lo qual en lo comen/-çament no fo tribulacio ne persecucio / contra la sglesia .\ mes aquella persecucio // [Fol. 82v°] speraren entro ala transmigracio damunt / dita : axi com clarament aparra en la / declaracio del .VIe. senyal. # Size senyaL / del vell testament.

42LO size senyal del vell testament / comensam en Ezechiel \ e Da/-niel .\ e es stat complit \ e finat en Sdras / e Ananies \ Sots aquest .VIe. temps se / conten la transmigracio de Jherusalem. ela / persecucio de Babilonia \ hoc encara / mes dues tribulacions les quals molt / fortment son exides contra los fills de / ⌡srael en los quals fo molt grant temor / ho pahor \ e lurs coratges foren spauen/-tats ( La primera tribulacio es stada / sots Ezechiel \ e Daniel. la qual cosa se / lig de ⌡udich en lo seu libre \ sots Nabu/-gadonasor Rey de Siria ( La segona tri/-bulacio si es stada sots ⌡osue sacerdot / gran .\ e sots zorobabel fill de Salatiel sots / los quals es hedificat lo temple de / nostre senyor \ e los murs dela Ciutat / en angustia dels temps als profetitzants / en ⌡udea : ço es Aggeas \ e Zacharies \ e puys // [Fol. 83r°] apres aquelles malalties \ aquesta tribu/-lacio es legida es lig en lo libre de Ester / sots lo Rey Assuer. lo qual regna ho ~ / hauia regnat sobre .CXXVII. prouincies / o sots Anthiocus Rey [sobremuntant] \ totes les altres / tribulacions dels altres temps # Lo VI. senyall del nouell testament.

43SOts Lobriment \ o declaracio ~ / del VIe senyal del nouell testa/-ment se conten la persecucio dela .IIIIa. / bistia segons ques lig en lapocalipsi / en lo .XIII. Capitol \ sots aquell temps / matex se conten la persecucio dels / quatre Regnes \ e dels .X. Reys . los quals / se leuaran contra Limperi de Roma / e contra la sglesia # Aci deu / hauer / una bistia qui ha al cap .VII. caps \ e en / la coa X r[e]ms drets.

44HOn deuem saber e notar que / es scrit en lapocalipsi en lo / XVII. Capitol hon diu. En los .X. corns / que tu as vists en la bistia son .X. Reys / los quals no han encara començat de // [Fol. 83v°] regnar mas que an les potestats axi com / a Reys. una hora \ e un matex temps / en aquell matex temps .V¡e. aquests .X. / Reys pendran .\ e hauran un consell con/-tra la cristiandat ço es que la lur potestat / liuraran ala bistia .\ o al solda \ la cadira / dela bistia es Babilonia segueixse aqu¡ / matex que aquells Reys damunt dits / hauran en o[d]y la sglesia fornicaria ho / la sglesia carnal cor ⌡atsia aço que / lauors se leuaran contra Jhesu Crist \ e / contra la universal sglesia \ mes / empero Jhesu Crist no liurara en les mans / daquells sino la sglesia dels homens / cristians carnals \ segueixse que aquella / sots la sglesia dels carnals ho los sim/-ples de aquella meniaran / o liurraran / ales bisties a -meniar \ e aquella deuo/-raran de fam \ e de coltell \ e la ossa de / aquella \ o los fons forts de aquella cre/-maran per foch \ hon diu aqui matex / en lo VIe. que dada es en aquells ço es / als Reys damunt dits potestat de / auciure per coltell \ e per fam .\ e per // [Fol. 84r°] mort E axi matex sobre les bisties de / la terra \ segueix se aqui matex que / diu que deu ha donat en lo cor daquells / que fassen aquella cosa la qual a elL / es plasent ço es que donen lo lur Reg/-ne ho la lur potestat ala bistia entro / que sien complides les paraules de deu \ segueix se que diu aqui \ e la fem/-bra la qual as vista es la Ciutat / gran .\ o la sglesia per tot lo mon scam/-pada : la qual ha Regne \ o senyoria / sobre tots los Reys dela terra \ Sots / aquest matex temps .VIe. comensara / la transmigracio spiritual de ⌡srael / entro que sia percudida Babilonia / noua \ hon deuen açi entendre \ e no/-tar .V. coses / les quals per semblant / manera se contenen en lo vell testa/-ment.

  • 2 Réclame : Sinagoga

45PRimerament la transmi/-gracio de Jherusalem \ o de la sglesia / spiritual \ La segona es la persecucio / de Babilonia nouella .\ La terça es / la primera tribulacio. la qual fo sots // [Fol. 84v°] aquell Rey .XIe. La quarta es la redi/-ficacio del temple \ e -dels murs dela ciu/-tat \ La .Va. e la derrera la segona tri/-bulacio sots aquel Antecrist gran / La primera cosa queus hic es de/-mostrada si -es la transmigracio que / la spiritual Jherusalem \ o dela sglesia / dels elegits e daquella dels generals / gentils \ La qual fo deserta \ e aço per / los fils dela serpent \ ço es de Antecrist / hon axi com en vers lo primer comen/-çament vell apres dels XII patriar/-ques. los quals foren Moyses \ e Aron / e els altres homens nomenats los / quals amenaren lo poble de ⌡srael / de Egipte \ lo qual poble fou tret de/-uant la fas del poble de Egipte E / perseguint aquells / he axi envers / lo principi del segon stament deL / nouell testament apres los dotze / Apostols son elegits per nostre senyor / son elegits dos. ço es assaber Pau .\ e / Barnabas. los quals aparellassen la / via al poble fel lo qual fo gitat dela2 // [Fol. 85r°] Sinagoga vehent la fas del poble \ e dels ⌡uheus preseguents \ axi matex enuers / lo començament del stament terç lo / qual era de plenitut apres .XII. homens / euangelicals seran elegits .II. homens / molt nobles per lesperit sant aparellar / la via al poble fel. lo qual deu exir dela / sglesia dels cristians carnals dela / fas del poble de Babilonia perseguents / aquells axi com aquells passants per / los deserts dels homens sensibles / en/-trant en la terra dela qual ix let \ e / meL.

46AQuell fugiment lo qual Jhesu / Crist feu ab la sua mare de / Jherusalem en Egipte dela fas de Herodes / Empero en lo .VIe. any seu torna en / Jherusalem \ e aqui fou passionat sots lo segon / herodes significa aquell fugiment \ o / transmigracio lo qual feu lo sobira / Bisbe ab la sua mare la sglesia de / Roma ab la senyera del Rey de frança / ala fas dels Emperadors. ço es de fre/-derich \ e dels altres. los quals destroexen // [Fol. 85v°] aquella .\ e si dela ma daquell Emperador / frederich \ e daltres volen scapar empero / en les mans daquell matex frederich ~ / ho en algun dela sua sement \ e dels tirans / Romans al .VI. any \ e al .VIe. temps de / que vulla .\ o no vulla couendra aquell-a / a -tornar sots lo qual altra vegada Jhesu / Crist sera conegut. axi com ell dix a -sant / Pere Vaig altra vegada a -esser crucifi/-cat en Roma \ e aço que la transmigra/-cio de Babilonia misterial ment sia / complida .\ mes aquell fugiment ho pu/-iament lo qual Jhesu Crist feu de grat / apres lo baptisme de flum ⌡orda en / lo desert significa aquell fugiment / \ o transmigracio la qual es feta de grat / que deuen fer alguns homens spiritu/-als. ço es que fugen dela cristiandat \ / e que vagen en les parts deles nacions / dels ⌡nfels \ per semblant manera \ a/-quell fugiment lo qual feren tots los / Apostols feyta la Cena en aquella nit / deles tenebres dela preso dela condemp/-nacio dela vida .\ e dela persona de Jhesu Crist // [Fol. 86r°] fugint deça \ e della \ Axi matex per sem/-blant manera com fa lo bestiar escam/-pant per lo desert sens pastor \ e per les / coues deles muntanyes la hu no sperant / laltre significa que / fugiment carnaL / lo qual faran homens euangelicals / e homens spirituals ells feyta la cena / axi com expressat es en la .VIIIa. distinc/-cio daquest libre en aquella nit deles / tenebres dela condempnacio dela vida / e dela doctrina euangelical \ e del esta/-ment dels fugents dessa .\ e della axi / com la companya del bestiar escam/-pada sens pastor per lo desert \ e per les / coues deles muntanyes la hu no espe/-rant laltre \ Aquest fugiment verta/-derament lo qual feren los dexebles de Jhesu Crist ales gents sobremuntant / la destruccio de Jherusalem \ e dela Sinagoga / \ Aquella fuyta .\ o fugiment significa / la qual es açi tocada la qual tots los / homens dela sglesia per la maior part / faran ales gents sobremuntar la des/-truccio del ⌡mperi Roma .\ o dela sglesia // [Fol. 86v°] de Roma E tot axi com la Coloma exida / de larcha aporta un ram de Oliuera en / senyal de pau .\ Encara mes axi com aquella / santa dona ⌡udich exida de Betulia / tolch lo cap ha Olofernes ella tornant / porta paraula de pau als fills de ⌡srael / \ Tot axi matex per lastretura dela ar/-cha dela sglesia spiritual es exidora / alguna companya dels homens iusts / axi com la Coloma .\ o axi com altra / ⌡udich spiritual per lo do del sant sperit / e aquella companya sera axi com la / Coloma apresi \ car la peraula de deu / \ e denunciar aquelles coses tornadores / \ e[canc.: t] donant pau pus leugerament sobre / la terra .( La segona cosa queus hic es / tocada si es la persecucio de babilonia / nouella : la qual es scrita en la .VIa. part / del Apocalipsi con -uertaderament / sera percudida Babilonia que es lo / poble ço es assaber aquell qui es dit / cristia \ mas no es sino Sinagoga de Sa/-tanas \ mas aquells qui son vers cristians / de totes aquestes tribulacions son des//[Fol. 87r°]-liurados \ mes aquesta persecucio axi so/-ptosament vendra \ e axi que sera als cristians no coneguda .\ e inperuisa [sic] que / aquells no sabran ni conexeran dins / en lur coratge que deuen fer contre / aquella \ lo terrible armament de aquells / qui son defora de tota part oriental ço / es assaber septentrional occidental \ e / Austral \ e aquells vinent ab gran furor / e ab sperit molt fort Car lauors peri/-ra als sauis consells \ e fugira als vells / la discrecio \ e als richs la sperança \ a als / stranys \ e als curosos no sera negun re/-fugi .\ mes en aquell temps los homens / demanaran la mort \ o la desi¡aran .\ e / la mort fugira en aquells \ e desi¡aran / esser morts \ e aquella no trobaran .\ Hon / diu Sant Matheu en .XXIIII. Capitols / que per aquesta materia es dit. que / axi com fo en los dies de Noe axi sera / laueniment del fill del hom : com axi / com eren en los dies deuant lo diluvi / aquells men¡ant e beuent \ e aquells / ainstant se .\ e liurant se a matrimon¡ // [Fol. 87v°] entro al dia que Noe entra en larcha \ e aço / ells no conegueren entro que vench lo / diluui \ e aportals seu tots \ tot axi per / semblant manera sera laueniment / del fill del hom En los reals. ço es asaber / en los armaments orientals / segueix ~ / se que lauors seran .II. en un camp / ço \ es dela coltiua dela sglesia la hu pen/-dra a laltre relexara .II. en lo lit ço es / contemplant hu prenant altre rele/-xara.

47E Dos molent en mola ço es asa/-ber actiua com axi com la / fembra se departex del hom axi matex / de vida actiua \ e contemplatiua que \ la un la lexa \ a laltre la pren \ com lauors / se fara sagregassio en tot estament dels / fills de -deu als fills dels homens car tan/-ta sera la temor \ e la pahor que lauors \ sescamparan en lo poble dels cristians que / abans pero perdran sperança de victoria .\ e confiança deles forces que pare/-guen a la batalla.

48E Com en lapocalipsi sia dit // [Fol. 88r°] \ que la terça part dela mar sera feta sanch / \ e que la terça part dels nauilis periran / conuendra que tres comunitats de cristians / per la mar sagen a -leuar per gents \ a / batalles E axi matex dela terça part / dela mar sia tinta en sanch \ e la terça / part dels Nauilis trencar \ axi que sera \ tolt ho trencat lo .VIe. cap del drago ho / destrouits dels murs dela uniuersaL / cristiandat \ o les comunitats en la mar / aquells qui son defora ço es los Sarrayns \ los quals hagueren entrament en / la cristiandat sens resistencia dels ba/-talladors franchs. per que ells no prea/-ren altre sino que sia dada hoportunitat / que puxen destrouir la cristiandat \ e la / ley de Maffumet examplar.

49HOn axi com lo primer dilu/-ui deles aygues \ e deles oues / anant sobre los peccadors dela terra / en lo vell testament. ço es de Noe lo pri/-mer diluui deles aygues deles nacions / dels ⌡nfels \ Com Titus Vespe/-sia anant / sobre Jherusalem \ o sobre la Sinagoga dels // [Fol. 88v°] ⌡uheus en lo temps nouell ço es de Jhesu / Crist guarda per concordia axi per / semblant manera lo segon diluvi \ o / destruccio dela vella Babilonia.

50LO segon diluui \ o destruccio de/-mostra la noua babilonia en : / per amor daço aquell cautelos notxer / del primer diluui del vell temps en/-tro al -segon : ço es de babilonia la vella / comtant les millers \ o les generacions / per ço que enfre dos del nouell temps \ sapia que tens mes de Noe entro ha / Zorobabel sots lo qual es stada roina / \ o trebucança de Babilonia la vella / hi foren enclosos .XXXXIIII. generacions / mas lestretura de nostre senyor entro / ala destruccio de Jherusalem son stats .XXXXII. / anys E per aquestes coses vistes assats / la manera es clara.

  • 3 in marg. : .;.

51LA .IIIa. cosa queus hic es tocada / si es la primera tribulacio fey/-ta sots Nabugadonosor Rey Siria. que / al .VIe. any axi com cap dela sglesia axi / com cap deles nacions bestias ab tots // [Fol. 89r°] los Reys aqui-lonaris \ e orientals contra / limperi Roma \ e contra la sglesia se / leuaran per ço que sia verificada la / peraula de Geremies en lo primer / Capitol hon diu \ que daquella partida / Daguilo3 partira tot mal sobre tots los / habitadors dela terra .\ e per amor daço / de Siria axi com se segueix per orde la / qual es entrepetrada endreçant \ o stos/-leuant los treballans designe la fi daL/-gun Regne entre ho de dins lo Roma / ⌡mperi dels cristians en lo qual aquest / Rey .XIe. diu que deu sots leuar .\ e soste/-nir en alt sobre la terra los treballans / e la terra axi com es deserta E per amor / daço per comparacio del seu en propi / Regne es dit Rey dels Assirians \ e per / comperacio del ⌡mperi dels Romans / es apellat vertaderament Rey de Ba/-bilonia \ e axi que en la fi dels temps per / aquest començador es ço ques deu comen/-çar en lo .VIe. temps E per aquell matex / sots cadescu del mon serra finit \ o com/-plit E per amor daço per les coses presents // [Fol. 89v°] se diu la materia qui es scrita en lo libre / de Daniel en lo .VIIIe. capitol hon se / lig aqui.

52# De DanieL.

53E Veus que un molto staua de/-uant la paluda : lo qual ha .II. / corns fort grans \ e la hu del altre molt / pus gran .\ e apres diu Daniel he vist / un molto bentilant contra occident / \ e contra Aguilo \ e contra mig ⌡orn .\ e / totes les bisties no podren resistir ho / contrestar en aquell ne esser deliurra/-des deles mans daquell \ en per amor / daço feu daquells segons la seu volun/-tat en per amor daço fort merauello/-sament es magnificat.

54E Veus un boch qui venia de / Occident sobre la fas desobre \ la terra / e no tocaue laterra .\ en apres / lo boch entre los seus hulls hauia un / corn fort merauellos e vench fins en/-tro al molto damunt dit cornut \ e pres / se ab ell tant fortment que trencha / los dos corns daquell en tant que el // [Fol. 90r°] molto no poch resistir al boch ni aL / seu poder \ e com lo boch lach mes en / terra for[t]ment ho calsiga E negun hom / no podia deles mans daquell delliurar / lo molto \ e aquell boch es se feyt massa \ gran ./ e com ell fou crescut. lo seu corn / gran es trencat \ e sots lo corn trencat / son exits fort grans .IIII. corns \ e de / la un daquells exit es un corn fort / petit \ e lo gran es trencat contra mig / iorn .\ e contra Orient \ e contra la forti/-tut \ e es magnificat fins entro ala for/-titut del cel \ e daualla dela fortitut / daquell \ e deles steles / e aquelles calsi/-ga .\ e es estat magnificat fins al prin/-cep dela fortitut \ e daquell porta lo / gran .\ o excellent sacrifici \ e destroui / lo loch dela santificacio daquell forta/-lesa es stada donada en aquell \ e contra / lo sant sacrifici \ e aço per los peccats / e la veritat sera prosternada .\ o aboca/-da sobre la terra .\ e aquella ell fara \ e / sera sobre tots molt exalçat \ Açi deu / esser lo boch ab .V. corns \ e ab una bistia // [Fol. 90v°] que tench sots si

55LO molto lo qual tu as vist ha/-uer sos corns es lo Rey deles / gents apellades \ medes \ e deles gents \ de Perses \ en apres lo boch es lo Rey / dels Grechs \ e lo gran corn lo qual era \ enfre los hulls \ ell es lo Rey primer / lo qual com sia trencat sen leuaran \ .IIII. per ço com quatre Reys dela gent \ daquell se leuaran .\ mes no en la for/-titut daquell \ e apres lo Regne daquells / com les iniquitats seran crescudes / Leuarsa un Rey vergonyos en la cara \ / e entenent preposicions [sic] / e sera molt \ fort la sua fortalesa \ mas no en les sues / forces E aço fort molt merauellosament / e mes que creures puscha \ aquest molt / benauenturat \ e destrouira totes les / coses \ e los molt forts auciara \ e segons / la sua voluntat lo poble dels sants / en la ma daquell sera endressat frau / e engan .\ e magnificara lo seu cor en / copia de moltes coses \ auciuara moltes \ de -gents \ e lauar sa contra el princep // [Fol. 91r°] dels princeps \ e sens ma sera destrouit / en les peraules damunt dites \ o damunt / tocades segons que diu ⌡ob [sic] se declara / lo començament del Regne de Cicilia / e del Regne de França \ e del Regne dela / sglesia hon axi com per concordia ~ \ toca lo Regne deles gents apellades / medes \ e al Regne dels Francesos. axi / per aquella matexa cosa demostre lo / Regne dels Grechs. el Regne dels Spa/-nyols axi com partia tota Cicilia \ per / semblant manera .\ macedonia tota / Catalunya \ e axi com de Grecia .\ o de / Macedonia es exit Alexandre Rey / poch en persona .\ e quaix menys presat / e aço esuehint Dari Rey deles gents / apellades medes \ e daquell destrouint / dos corns \ axi per semblant manera / de Spanya .\ o de Catalunya exidor es / un Rey poch en persona \ e quax menys / presat esuahint Dari Rey dels fran/-cesos / e cominuent \ o tractant .II. corns / daquell en les sues rails axi com per / lo Rey en Pere lo qual pres Cicilia // [Fol. 91v°] començat es si que el Rey bruyl foragitat / de Cicilia .\ e el Rey de frança mort en Ca/-talunya en la host daquell axi en terra / com en mar vençuts sots aquest Rey / o corn petit dela sua semença de tot en / tot sia complit E axi com aquell fo axi / gitat per la pola dela Aguila \ axi aquest / deu esser gitat axi com la Regina de / meda .e el regne de persia atestant / Daniel son figurats per dos corns deL / molto dels quals la hu era maior que / laltre \ axi per semblant manera e per / misteri figurat se demostra[n] .II. lo Regne / de frança .\ e de Cicilia per aquells dos / corns. la hu maior que laltre \ Donchs / lo primer corn del boch fou lo molt alt / Rey primer ço es lo Rey en Pere; da/-munt nomenat. al qual es unida / una soleta polla de laguila qui es axi / com a -començament dels misteris / los quals se seguexen ab occident ço es / dela Spanya ell vinent sobre la fas / de tota la terra .\ o dels terrenals a elL / contra dient \ e no tocaue la terra com // [Fol. 92r°] per la mar per maior partida ha feyt / ço que ha feyt \ e en ço que es faedor en / algun dela sua semença aço complira / e destrouira encara mes donchs regna/-ra .\ en la sua semença destrouira .II. / corns daquell. per la qual cosa el boch \ o el regne daquell primer corn lo Rey / damunt dit molt gran es feyt E com / ell sia crescut ço es a saber en poder fet / es per mort corporal en son exits .IIII. / corns ço es asaber quatre Reys \ o quatre / reals sots aquell dela sua semença suc/-ceint en los seus Regnes la hu apres / laltre per diuisio axi com atemps com / corns ço es asaber lo Rey \ Alfonso. el rey / en ⌡aume \ e lo Rey frederich \ e Linfant \ en Pere E segueix se que aço nos fara / en la fortitut daquell Car los Regnes / no son conseguits per dret de batalla / mas per dret de -heretat.

56E Segueix se que apres lo Regne / daquells \ o apres la mort da/-quells com seran crescudes les iniquitats / dela hu dells \ o dela sement dela hu de // [Fo. 92v°] aquells exit es un corn petit. ço es un Rey / poch de persona \ e menyspresat la sua / fas vergonyosa [e] entenents proposicions / ço es dauer e de fills \ e sera cautelos e / ffaent differencies entre les coses aquelles / conexent \ e enfortir sa molt la fortitut / daquell en lo temps de totes descensions / e guerres les quals seran per tot lo mon / axi com diu ⌡oachim \ Lo poder daquest / sera molt enfortit examplar sa .\ e -mag/-gnificarsa ell deposant Reys coronats / Segueix se mas no en les forces daquell / car totes vendran ⌡a en aquest ⌡a feytes / ço es car per les grans guerres \ e diuisions / en terra : los princeps. els tirans en co/-munitats de pobles \ e moltes regions se / uniran en aquell. ço es que .V. princeps / de cristians sacostaran en aquell axi com / diu ⌡oatxim : ço es que per la liga la qual / fara ab lo solda nacions dels Jnfels / als quals per Cicilia dara gran passa/-ment \ e aiudara[n] a ell car diu ⌡ohan / que antinaclia [sic] en les sues partides / sera exalçat lo corn daquell per la // [Fol. 93r°] qual cosa se segueix que feyt es molt / gran contra mig iorn .\ e contra Orient /. Encara mes que tots los meridionals / e orientals parts subiugara per son / ⌡mperi \ e ell batellant los Reys fins / tro al sech arbre passara.

  • 4 In marg. : .;.

57SEgueix se que contra fortitut / ço es a saber del Roma ⌡mperi / e de dos senyors Reys. ço es de frança .\ e / de Cicilia : axi que lurs rails trencades / en ⌡ohan florent destronent subiuga/-ra tots los universals liris axi que / scampant calsigara .\ e trencara seguex / se \ e magnificat es fins tro ala fortitut / del cell \\ # Aci comença \ e declara la per/-secucio del Regne dela sglesia. E per / amor daço diu sant Gregori lo Regne4 / del cel daquest present temps es dita / sglesia : Car axi com en lo cel son tres / ordes desteles. ço es les pus sobiranes. / les pux baxes \ e les mi¡anes \ Les pus / sobiranes stan en lo firmament \ Les / den mig. les quals son appellades erants / ço es per tal com tantost com son fetes // [Fol. 93v°] se destrouexen stant en la regio plenecital / \ E les pus baxes estan en lespera deL / foch. les quals son apellades pronus/-ticals ho encara mes les damunt steles / son appellades pus sobiranes com stan / envers lo polart. lo qual es la tremun/-tana \ les steles del mig axi son apella/-des per tal com estan enfre el cercle / proceint de un punt apellat \ Artiens / e -fineen en altre punt apellat Antar/-ticus\ Les ⌡nsanes steles axi son apella/-des com estan envers lo pol qui es / apellat pern antarcitus les quals / stan molt al[canc.: t] cel fermades ( axi per / semblant manera en la sglesia son / tres iererchies \ o tres graus. ço es asaber / lo pus sobira que es dels prelats \ Lo / mi¡a que es de religio \ lo pus bax que / es de tota la multitut dels fels. E axi \ com totes les steles son illuminades \ per un sol / axi tots los damunt dits / staments son gouernats per un soL / Papa hon aquest Rey es dit magni/-ficos fins ala fortitut del cel per taL // [Fol. 94r°] com es molt magnificador \ e exalçador / fins ala fortitut del cel per tal com es / molt magnificador e exalçador fins ala / fortitut dela sglesia E encara mes / destrouira dela fortitut / e deles steles ~

58E Per amor daço segueix se \ e des/-trouira dela fortitut deles ste/-les no diu destrouira fortitut mes diu / dela fortitut \ no destrouira : ni destrouir / pora la fortitut del spiritual regiment / la qual es formada sobre ferma pedra / e de -part de deu establida \ mas la forti/-tut del regiment temporal com La / fortitut daquelles es axi com ha steles / anans ho desuians en los lurs mou¡ments / no pas en lo fermament dela diuinaL / sapiencia es la fortitut fermada \ mas en laspera volubla ço es en lespera no / feren stant dela mundenal confidencia / per la qual cosa del cel \ o del firmament / damunt dit en tres maneres de cas. ço / es asaber Spiritual temporal terrenaL / finalment seran de -part del iudici di/-uinaL destrouits aquells vertaderament // [Fol. 94v°] qui en lo cel \ o al firmament damunt dits / son formats portaran tansolament / lo casament temporal. E per amor daço \ destrouira ço es a -son consentiment \ o / per menasses \ o per prechs \ o per promis/-sions enclinara aquelles per tal ço es / asaber que consenten en aquell lo ~ / qual ell volra instruir \ o constituhir / princep en lo loch sant ço es lo fill de / perdicio \ e dengan en lo temple.

59AQuells vertaderament los / quals atorgaren maluestat / no volra donar asentiment dels lochs \ / o de les sues cadires foragitara \ e los al/-tres dell consenten als dits lochs \ o cadi/-res constituira per la qual cosa se se/-gueix \ e trepigera aquelles ço es ⌡usta la / voluntat \ e aconsentiment aduytes / aquelles ho ha feyt daquelles ço es asa/-ber en la damunt dita eleccio donant / consentiment E per amor daço seguex / se magnificat es fins al princep dela / fortitut lo princep dela damunt dita for/-titut es lo sobiran Bisbe lo qual no ~ // [Fol. 95r°] deu esser deposat per aquest Rey del spi/-ritual mas del temporal. E en loch seu / deu esser constituit un falç cristia seguex / se \ e daquell ha portat continuu sacri/-fici ocasions / e coses moltes exiran entre / el dit Rey. el sobira Bisbe \ ans que sia / peruengut a la deposicio daquell ne / al foragitament del sacrifici \ segueix se / E foragitara lo loch dela sacrificacio / daquell \ Aquest loch dela sacrificacio / pot esser entes stretament \ o larga/-ment \ si stretament es pres pot esser / entes per la sglesia .\ o palau del sobira / Capella en Roma .\ o en avinyo fou dit / Si lo dit loch largament es pres \ o pot / esser declarat per totes les sglesies fun/-dades en tota la cristiandat que si lauors / per la persona daquest Rey \ o persecucio / axi per bouiment dela mar ço es per / nacio dels ⌡nfels / o per les houes dela / mar ço es dels tirans del ⌡mperi de Ro/-ma seran destrouides \ e entre posades / segueix se fortalesa es donada en aquell / ço es poder per la promissio diuinaL // [Fol. 95v°] contra lo continual sacrifici car molts \ / e tants seran escandols mals feyts abo/-minacions dels clergues \ e dels religio/-sos per tota la terra que ab sacrifici / daquells seura alt \ e seura de part de / tots los habitans dela terra en vitu/-peri .\ e en menyspreu.

  • 5 In marg. : .;., devant la ligne.

60E En aquell Rey fora dada po/-tencia. quel damunt dit sacri/-fici tots lochs fara cessar en per / amor daço segueix per los peccats \ e / com encara no seran departides les/-pales dels maluats del forment dels / elegits manifesta car habit no fa / monio \ e al sacrifici sera continuat / depart daquells qui vertaderament / son steles en les coues \e en los lochs / amagats deles muntanyes \o dels munts / e -segueix se E lavengelical veritat / sera scampada en la terra. Primera/-ment5 sots Antecrist mistich. E segona/-ment sots lo gran Antecrist \ e aço per / la condempnacio dela diuinitat en / Jhesu Crist \ e aço com diran Jhesu Crist no esser // [Fol. 96r°] deu \ Mas aquell falç proffeta del qual / lesdeueniment sera segons la operacio / del diable en senyals / e en miracles fal/-ços. axi com ho diu lapostol \ hon diu sant / Matheu en .XXIIII. Capitols \ Si algu / se leuas per paraules diu hon haia dit / veus açi es Jhesu Crist \ o alla. nou vullats / creure car lauar san falços contra / Jhesu Crist \ e enemichs proffetes \ e daran / senyals grans \ e feyts monstruosos per / tal que als elegits sien induits en error / E si fer se pot tota la sglesia \ e segueix ~ / se en la terra \ e veus⌡aus ho he damunt / dit \ e segueix se \ e fara ço es aquest Rey / segons la sua voluntat \ e sera prospe/-rat de be en mils \ e per la copia deles / coses auciura molts alguns ço es asaber / spiritualment \ e als altres corporalment / axi com damunt es dit \ e auciura los / forts \ o aquells los quals son grans \ e / als tirans \ e al poble dels sants segons la / sua voluntat E ⌡atsesia aço que els / iusts peresquen corporalment per tots / temps viuen .\ e sera endressat axi com // [Fol. 96v°] damunt es dit en les mans daquell len/-gan el frau daquesta persecucio mes / que creure nos pot \ Totes les uniuer/-sals coses destrouira \ e segueix se la fi da/-quell sens ma sera destroit. car no morra / en furor ne en batalla mas de mort / natural morra ⌡oatxim que axi que / tres dels .X. reys per ell humiliats la / terra daquells ab totes les altres coses / subiugara \ a destrouir la superbia dels / ⌡nfels \ e en la terra gloriosa la quaL / liurara al sobira bisbe a deu la an¡/-ma retra ~

  • 6 Réclame : axi com.

61LA .IIIIa. cosa la qual hic es toca/-da aci es la rehedificacio deL / temple \ e dels murs dela Ciutat en / la angustia .\ o tribulacions entretant / molts dels falços seran coronats \ e aço / per martiri \ e en apres la sancta Ciu/-tat que es la sglesia dels elegits sera / hedificada sobre muntat nouell duch / \ o nouell Papa dela uniuersal nouella / sglesia de Jherusalem \ e aço per fauor deL / Rey de persa .\ e aquell de Cicilia aiudat6 // [Fol. 97r°] axi com fet es en los iorns de Zorobabel / e de ⌡osue e de Esdre \ e de Neemias / sots los quals aquella vella Ciutat / de Jherusalem pres destruccio.

62LA .Va. e la derrera cosa queus hic / es mostrada. es la segona tri/-bulacio sots lo gran Antecrist del quaL / se diu en lo libre de Daniel en lo .XIe. / Capitol \ e veus .III. Reys staran en partida / \ o en Cicilia \ apres ço es asaber lo Rey / en . Pere Darago. lo qual pres aquella / E aço ells deuallant per dret linatge / e el quart Rey ço es asaber del damunt / dit grans riqueses enrequisit sobre / los altres \ e com ell sera axi enriquisit / excitara · ço es asaber tots los maiors / seus \ e els nobles seus conrta [sic] el regne de / Gressia .\ e obtendral tot \ e el Rey de / Gressia .\ e tots los Regnes dela terra se/-ran liurats en la ma daquell axi com / altre Rey de Persia ab zorobabel Papa / nouell rehedificara lo temple de deu / e els murs dela santa Ciutat \ e sera / limperi daquell en pau .\ e aço tengues // [Fol. 97v°] fermament axi com ho diu ⌡oatxim / hon diu \ per lo ⌡mperi sera finit en Ci/-cilia .\ e en la sement del Emperador / frederich segons glosa del marge Car / diu .\ E al quart Rey ço es asaber dels / damunt dits no deuallant per dret / linatge de generacio mes vinent per / linatge \ o costat entenas que no de/-uallara per dreta linea dels .III. Reys / damunt dits \ mes vindra per linatge / del costat o trans versal en lo temps / del qual aquell aduersari ho enemich / fill de perdicio \ axi com a deu en lo tem/-ple de deu es exalçador \ e vertaderament / segueix se lauar se un Rey fort \ aquest / Rey fort no sera setglar mas ecclesias/-tich. que nos leuara per les sues forces / mas per les forces \ o per lo poder deL / damunt dit Rey quart ho .XIe. Rey \ e fa/-ra ço que a ell plaura Car per conselL / daquell \ e per lo consell dels proffetes / seus falços \ e per lo poder dela sua se/-quela \ e obres de tots sera adquisit \ o agut / lo dit ⌡mperi del dit rey per lo // [Fol. 98r°]qual sera instituit en lo seu falç Pa/-pat. axi com diu ⌡ob. E per los senyals / \ e merauelles les quals seran donades / en aquell per esser dessebut \ axi com / altre Nero que fou dessebut per Simon / encantador \ ell matex se fara ahorar / axi com a deu \ E segueix se \ e com haura / stat ço es asaber en la sua fort senyoria / per meses .XXXXII. axi com se diu en / lapocalipsi destrouira -s[e] lo Regne daquell / per virtut dels .IIII. vents del cel ço es / per virtut dels predicans lo euangeli / en .IIII. parts del mon : E aço per tal que / no sia apres ell negun succeidor tant poderos en potencia per la qual elL / senyoreiat he E per amor daço \ seguex / se que ne an los pres vinent delL / ne an poder daquell en lo qual ell ha / senyoreiat \ e en los temps daquell sera / confortat lo Rey Daustria \ o el sobira / Capella.

63AÇi es vist que encara no sera / deposada la casa de frança \ mas / lauors sera principi dela destruccio ~ // [Fol. 98v°] sua : car ella seduhida per pecunia e per / diuersos adiutoris dela sglesia E enca/-ra mes comota per destruccio del regne / de Cicilia pendra occasio contra aquell / Rey .XIe. [e] contra Antecrist \ e per amor / daço se segueix \ e dels princeps daquelL / al Rey \ ço es assaber daustria valra / mes sobre aquell ço es Antecrist \ o aL / Rey fort damunt nomenat qui es figu/-ralment rey de Aguilo es nomenat glosa de marge

64LA primera batalla dantecrist / açi en aquests no obrant ho / demostrant que aquesta batalla en/-trel Rey Daustria \ e el Rey Daguilo. ço es / entre el ver Papa \ el falç Papa ante/-crist tot sera spiritual \ o migençant / aquests Reys ço es de frança \ e aquelL / Rey .XIe. sera temporal.

65E Per amor daço açi en-vers la / batalla spiritual \ lo ver / Papa es dit rey Daustria \ e lo falç Pa/-pa es dit rey daguilo vertaderament / envers la batalla temporal \ Lo Rey // [Fol. 99r°] de frança es dit Rey Daustria \ e aquell / Rey .XIe. es dit rey Daguilo. E per amor / daço. lo Rey Daustria prouocat per molts / aiudes. pendra occasions contral Rey / XIe. ço es contra el Rey Daguilo per tal / que als Lops rabats. ço es los falços ~ / cristians ço es la ma de -tant pudent / mercenari couendra lo Rey Daustria / ço es lo ver Bisbe lo qual en aquest / loch es lo papa spiritualment \ e tem/-poralment batallar. axi com altre / Miquel \ e los seus Angels contra los / damunt dits Drago \ e serpent antich / ço es asaber lo Rey Daguilo els seus / Satanassos . E aço per tal que nos pus/-quen esuahir la santa companyia / del dit ver papa E segueix se la filla / del Rey Daustria. ço es la sglesia ho / els legats daquella scientament. ço es / asaber lo poder daquell Rey .XIe. vendra / al Rey Daguilo per fer ab ell amistança / perpetual. ço es asaber que ab peraules / blaues \ e ab promissions puga aquell / dela sua error traure \ e desuiar de tan // [Fol. 99v°] mal e de tan gran perill \ segueix se / e -no \ obtendra la fortitut del bras daquelL / Rey ço es del senyoreiant \ mas lauar sa \ la esglesia .\ o els legats daquella e aquells / los quals confortauen .\ e acompanyauen / e la aportauen ella .\ e aquells los quals / confortauen aquella .\ e manten¡en / aquella .\ e aquells aytals seran retenguts / o en preso seran posats en temps. ço es / per alguns anys E lo Rey Daustria / prouocat exira \ e pugnara contra lo / Rey Daguilo \ e preparara molt gran / multitut \ e la multitut sera donada / en la ma daquell / e pendra la multitut / e lo cor daquell sera molt exalçat \ e fo/-ragitara gran nombre \ mas victoria daquells no haura \ Lo Rey vertaderament / daguilo molt leig \ e vil envers nostre / senyor \ e ⌡ndigne de bellesareal stara / en loch daquell \ e en pochs de Dies / sera destrouit \ e estara en lo loch da/-quell hom molt menyspresat car en / la damunt dita batalla no ha poguda / hauer victoria ~ // [Fol. 100r°]

66E Per amor daço no sera en aquell / donada honor real \ mas vendra / a -leuar se damagat ço es asaber en pali/-ada manera en fraudulencia obtendra / lo Regne ço es lo seu apostolical ab poch / poble aquella sobrera .\ e als brassos deL / Rey Daustria puiant per la fas da/-quell seran espugnats \ o vençuts \ e / dara en aquell la filla deles fembres / per tal que gir aquell en hoy \ stara ne / sera daquell aquesta filla deles fembres / sera una caterua .\ o companya dels / ecclesiastichs la qual sera exida de tota / la ecclesiasticha gerarchia \ e aço axi / com a fills dela seruenta \ de semblants / dels fills dela franca \ los fills dela ser/-uenta stant molls \ e delicats pintats / e ornats metents lo Regne lengues / molles .\ e sens neguna fermetat axi / com a fembres E per amor daço la con/-panya damunt dita es dita filla deles / fembres \ no per generacio \ mas per al/-guna semblança \ la qual dara en aquell / ço es asaber al Rey Daguilo \ veus ço es // [Fol. 100v°] a saber de tota la eleccio. per tal que gir / lo vertader Bisbe \ e no stara en aquella / ço es a saber eleccio en-vers deu ne sera / daquell \ car deu aquella no aprouara / mas mes la reprouara en la fi del temps / ço es asaber dalguns anys \ Lo Rey Da/-guilo hon Antecrist hi proposara ma/-ior multitut que no primerament / e vendra prosperant ab gran host ho / ab gran companya \ e riqueses moltes / e pendra Ciutats \ e moltes viles \ e molt / be aparellades en los brassos del Rey ~ / Austri \ aço no sostendra En aquelL / temps se leuaran contra lo Rey Austri / molts \ e los fills dels maluats enemichs / per emitacio seran en alt leuats \ e ⌡n/-dignats per superbia alguna per occasio / presa contra lo Rey Daustria \ e aytal / seran destrouits \ e cauran ço es ala part / contraria \ Axi matex conuertiran \ e / leuaran se los elegits. ço es del Rey Daus/-tria per resistir en aquell \ e no sera for/-titut de part dells \ e vendra sobre aquell / ço es asaber del Rey Daustria \ e lo Rey // [Fol.101r°] Daquilo ab gran plaer \ e no sera negu qui / estiga contra la fas daquell E estara / en la terra molt bella \ e alta en la quaL / nostre senyor. ço es en lo cors mistical / se -lauors es altra vegada crucificat axi / com ell matex ho dix a sant Pere com / li dix \ Vaig men en Roma altra vega/-da esser crucificat \ e segueix se E dara / contra ells molt fermes cogitacions \ e / aço fins entro a -temps \ e ço per tal com / los elegits seran abreuiats los iorns a/-quells sera moguda la fortitut daquell / e el cor daquell ab gran companya con/-tra lo Rey Daustria. E el Rey daustria / per moltes a¡udes \ e ben forts sera pro/-uocat a batallar \ e no estaran per tal / com los Consells seran contra aquelL / e ells meniant pa a aquells destroui/-ran aquell \ e lost daquell sera opremit / e cauran molts daquells morts \ e re/-tornara \ ço es asaber lo Rey Daguilo / en la terra sua \ e moltes grans riqueses / e lo cor daquell sera contra el testament / sant \ o contra lauangeli de Jhesu Crist ~ // [Fol. 101v°] axi que [canc. : tots] temps ⌡a stituit retorna/-ra \ e vendra en Austria. ço es asaber / en les partides del Rey Daustria ço es / que sera nouellament \ no sera en res / semblant en ço que es estat \ Prime/-rament vendran los Romans \ e / seran per ell destrouits \ e retornaran / se \ e sera indignat contra el testament / del santuari. ço es lo euangeli con/-demnara .\ Retornaran se \ e cogitara / en vers aquells qui derencliren \ e / desempararen lo testament deL / santuari : ço es asaber en aquells / donar dons \ e als brassos daquell sta/-ran ço es asaber lo seu poder \ enpolce/-hiran .\ e enlegiran lo santuari dela / fortitut axi spiritualment com cor/-poralment e tolra lo continuat sa/-crifici \ e la doctrina ço es euangelical / daran en abominacio \ e en desolacio / e la vida \ o la diuinitat en Jhesu Crist / solempnament condempnada en / la ymatge E la creu de Jhesu Crist deL / damunt dit santuari foragitant // [Fol. 102r°] \ e en aquell matex loch la ymatge. / de Antecrist constituida \ e ahorada / \ e aquella en la abominacio damunt / dita per orde pus fort que poran cre/-xeran \ e aucmentaran.

67SEgueix se ço que perillos es / \ e los maluats fraudulent/-ment simularan testimoni tant / de frau .\ e dengan .\ e la decepcio \ e deper/-dicio correra que vehi ab vehi nos / pora confiar \ e seguex se que als en/-senyats \ e als peresosos en lo poble en/-senyaran molts per tal que tota la / companya dels fels no peresca .\ e se/-gueix se \ e cauran per coltell \ e per fla/-ma \ e en captiuitat \ e per royna de / dies \ e com seran cayguts seran sots/-leuats per ço que de a¡uda \ o per pochs / a¡udados \ e aço per la ⌡nfermetat la / qual sera molt en casa \ e aplicar san / en aquells fraudulentment molts / ço que sera gran perill \ e guart se qui / esta que sia vist axi com aquell que / no cau \ segueix se \ e dels ensenyats // [Fol. 102v°] cauran en errors \ e en luxuries \ e en al/-tres moltes fragilitats per tal que apres / axi com altre Latzer en la .VIa. feria \ o al / VIe. temps resuscitador sien elegits \ e / clars \ e segueix se \ e ell Rey fara tota / sa voluntat \ e sera eleuat e magnifi/-cat axi com a -tot deu \ e envers aquells / Car negun altre no sera en res reputat / e contra el deu dels deus parlara magni/-ficoses coses. dient axi esser fill daquelL / Messies promes en la lig \ e sera endres/-sat fins que sia complida la ira per/-petrada. la qual sera de tots feyts difi/-nacio \ e al deu dels seus pares ço es asa/-ber deu Jhesu Crist no reputara nil presa/-ra \ e sera en concupicencies de fembres / que no sera sino fos home pur \ e mul/-tiplicara la sua gloria \ e diuisara les / terres per son grat \ e lo Rey Daustri en / lo temps present batallara contra / aquell \ e axi com a -tempestat vendra / contra aquell \ e lo Rey Daguilo en carre/-tes \ e en caualls e ab gran multitut / [e] entrara en les terres \ e destrouira \ e // [Fol. 103r°] passara e entrara en la terra gloriosa / ço es en Roma en la qual la sanch / molt gloriosa dels seus confessors \ e / marti[r]s es escampat \ e sera scampada / e moltes nacions de diuerses terres / e promissions seran destrouides e me/-tra la sua ma sobre les terres \ e subiu/-gant aquelles \ e a -la terra de Egipte / \ o de frança no li escapara \ e senyoreia/-ra en les tresaurs dor \ e dargent \ e de pedres precioses en Egipte.

  • 7 In marg. : .;., pour toute la ligne

68AQuestes coses totes soles seran / saluades dela sua ma ço es / Adom De moab \ e als princeps dels / fills de Aron .\ ço es los ⌡uheus. Lo gi/-bilins \ e els Grechs. qui seran axi com / a -princeps \ e principals \ e la recapcio / daquells \ e passara per libia e per An/-tiopia libia en la qual vendra \ o per / la qual passara es entrepetada vi/-nent \ o entrant \ cor axi com diu ⌡ohan / de Lombardia \ o de ⌡talia vendra / e aço que no es legut per us suductori / e ab falça potencia entrara Atiopia // [Fol. 103v°] [Atiopia] vertaderament \ ella entrepretant sig/-nifica tenebres. cor Gressia qui fo font / en tota la sglesia de tota veritat feyta / es ara tenebra \ e pus sera feyta cor se / lauors sera font de tota scisma \ e error / en tant que en la recepcio de Antecrist / no sia apellada Gressia \ mas Atiopia / E per amor daço en lo psalm es dit .Lo / drago aquest lo qual es format. es dat / aquell e anganar el poble de Ethiopia. / 7Tota la sglesia axi en Grecia com en / ⌡talia \ e Alamanya \ e frança e Spanya / e en les ylles dela mar per la maior part / e aquell rebran axi com a -deu signat / de lur acte de circuncisio \ e en la ma dreta / per les obres \ e en lo front manifesta/-ment apparent tot hom aportaran / com axi seura en lo temple com a -deu / axi com se segueix \ la fama dels pre/-dicans e manifestants aquell axi en / Orient com en Aguilo torbara aquelL / les quals predicaran lauangeli de Crist / E aço contra aquell \ e ell vindra ab gran / multitut per tal que destronescha \ e // [Fol. 104r°] aucie molts dels rebellans en aquelL / \ e posara lo seu tabernaccle \ e al seu / palau hedificara en terra .II. mars. / ço es Adria \ e Roma sobre lo munt me/-rauellosament sant. en lo qual aquella / molt merauellosa santa seu de Jhesu / Crist \ o del seu vicari .\ e al loch dela sua / sanctificacio stan .\ e de sant Pere \ e de / sant Pau apostols \ e dels altres sants / sens nombre los cossos si reposaran / segueix se \ e vendra fins entro a -laltesa / daquell ço es assaber axi com un pa/-lau en la victoria dela gloria del Re/-gne seu .\ e segueix se la fi daquell \ e ne/-gu no aiudara en aquell. car nostre / senyor Jhesu Crist ab lesperit dela sua boca / destrouira \ e auciura aquell E destro/-uira la bellesa .\ e la merauellosa illus/-tracio del sdeueniment de aquelL / axi com ho diu lapostol \ on se lig en / lapocalipsi en lo .XVIIII e. capitol \ que / pren .\ ço es la bistia \ e ab ella lo falç pro/-feta qui feu los senyals. migensant / los quals saduia aquells. los quals // [Fol. 104v°] prengueren lo senyal dela bestia \ e qui / ahoraren la ymatge daquella \ mesos / son aquests dos vius en lo stany deL / foch ardent \ e del soffre \ diu ⌡ob [sic] que en / aquell tan gran terratremol ques fara / en la mort de Antecrist \ caura lo palau / de aquell \ e los palaus de molts falços / profetes \ e aquella terra se obrira \ e exi / el solda cap de bisties nocions en lo loch / seu com Antecrist cap de falç[os] proffe/-tes en lo loch seu absorbira los vius / fins tro al pus pregon de ⌡nfern .\ e ells / vius mesos en lo stany del foch \ e / del soffre spiraran .\ e morran. mas lo / Sathanas \ o el drago qui fa tots los / mals aquell en lo abis lo qual es pus / pregon dinfern sera encarcerat per / tal que no haia daqui auant a -siduir / les gents .

69# Lo .VIIe. senyal del vell testament

70LO .VIIe. senyal del vell testa/-ment comensam en Sdras / e Neemias \ e vertaderament es finit / en sant ⌡ohan babtista \ e en nostre // [Fol. 105r°] senyor Jhesu Crist [en] aquest temps .VIIe. / cessaren les istories \ e les profecies e. / atorgat es lo baptisme al poble de deu / e ala terra dels dos dada es pau fins / Antioch Rey dela qual persecucio fe/-nida no ha molt de temps deles coses / damunt dites un tansolament engen/-rat fill de deu Jhesu Crist vench en lo mon / axi que fos vist en les terres e ab los / homens hagues a conuersar.

71# Lo .VIIe. senyal del nouell testament

72SOts la declaracio \ o persecucio / del .VIIe. senyal del nouell testa/-ment se conten la persecucio de gog / Sots aquest .VII. temps \ lo qual es assats / tost esdeuenidor cessaren les aparicions / \ o declaracions dels senyals \ e lo trebalL / dels libres sposades \ o declarades deL / vell testament \ vertaderament sera / donat lo molt colent \ e tement al poble / de deu e \ sera en lo temps daquell ⌡usti/-cia e de pau abundancia \ e senyoreiara / lo senyor de mar fins tro ala mar \ e / als sants daquell regnaran ab ell fins // [Fol. 105v°] a la fi amagada daquest temps en lo \ / qual sanch dela sua carcer deu esser / delliurat \ e regnador es aquell un molt / maluat qui sapella gog del quaL / moltes coses son scrites en lo libre de / Ezechiel proffeta Adonchs iaquit es / segons que diu lapostol lo molt colent / e tement al poble de deu en la fi daquell / sdeuenidora es la tribulacio aquesta / E apres deuant anant \ e Elies esde/-uenidor es nostre Senyor al pus derrer / ⌡udici. segons ques conte en la .VIIa. / part del Apocalipsi \ Axi que finides / les istories del vell testament \ e so/-ferida la mort el fill de deu qui fet es / sots la ley. per tal que les coses qui eren / sots la ley rehemes \ Apres ve lo temps / dela resurreccio. en lo qual molts cossos / de sants qui dormien son resuscitats \ e ainstats ahu .\ e aquella habundan/-cia dela pau es scanpada sobre la terra / \ o la companya dels fels la qual plena / del sperit sant a coneguda quina cosa / sia la beatitut. dela qual diu lo profeta. // [Fol. 106r°] hull no veu deu sens tu los bens los quals / as preparats als amats teus \ fenits los / temps del nouell testament feyta la tri/-bulacio aquella molt gran sera en los / dies de gog una semblant en aquella / que feyta es sots Anthiocha \ Vertade/-rament significada es la passio de nostre / senyor Jhesu Crist \ e vendra lo temps dela / resurreccio dels morts \ e dela consolacio / dela Ciutat damunt de Jherusalem. migen/-çant la qual corre en aquell temps un / flum de aygua viua segons que conte / en la .VIIIa. part del libre del apocalipsi / e sera en aquella goig perdurable ~

73# Feneix la .VIIIIa. distinccio \ e comença / la .Xa. en la qual se fa mencio de .VII. / caps dels Drago[ns] del nouell \ e del velL / testament.

74ENuers la .Xa. distinccio es decla/-rador que axi com aquell an/-tich serpent \ o drago fins a lesdeueni/-ment de Jhesu Crist en lo vell testament / en los seus caps co es Reys per .VII. temps / ell contre el poble dels ⌡uheus ha // [Fol. 106v°] batellat \ e vençut axi en lo nouell testa/-ment fins al derrer sdeueniment de / Jhesu Crist en lo seus semblants caps ho per / semblança Reys [per] .VII. temps la sglesia / de Jhesu Crist batallara ab lo drago aquest / axi com asis preu ⌡nnumerable multi/-tut de homens peruersos \ e no piadosos / ab los seus caps ho Reys inichs. per los / quals la uniuersal multitut dels ele/-gits ab los ⌡usts fins al derrer elegit. / axi en lo vell testament com en lo no/-uell persecucio es soferida .\ e totes coses / sofferra .\ on es dit en lo Apocalipsi. que / el drago ha estat sobre la herena dela / mar aquella tocant ço es asaber condi/-cio del uniuersal poble damunt dit sens / amor de neguna pietat \ tal lo senyor / tal lo seruent \ e per amor daço axi en / lo vell testament axi com en lo nouell es / declarat \ e pintat en .VII. caps \ e una / coha tocant lo principi daquell \ e la / fi axi com per orde es manifest. //

75[Fol. 107r°]

# V. daquells son

# Antioche

# Aquest dos

cayguts .¡. es lal/-

caps ensemps /

tre encara no es /

# Egnoch

ainstats son /

vengut mas com /

P.e.L Les tri/-

sera vengut coue /

-bulacions dela /

aquell star poch

sglesia sots .I. /

de temps.

en lo .VIe. temps

seran multiplicades.

76# Axi que en aquell sol [temps tribulacio] en dobla manera / se leuara \ e encara mes que aquell .VIIe. / deu muntar no en les sues forces. mes / en -les forces del .VIe.

77LO primer cap del drago del vell / testament fou Pharao Rey / dels Egipcians perseguidor del poble de / deu \ o de ⌡srael \ finalment ell ferit de / X. plagues per deu ab tota la Caualle/-ria de Egipte negat es en la mar roge.

78LO primer cap del nouell testa/-ment fou herodes perseguidor / del poble dels ignocents \ e per semblant / a ell pilat \ e cayphas qui condampna/-ren Jhesu Crist \ e los dexebles daquell final/-ment perseguits son de part de deu ab // [Fol. 107v°] totes les sues companyes. per Titus \ e per / Vespesia ferits [son] e per tot lo mon scam/-pats ~

79LO segon cap del drago del vell tes/-tament fos Sabin. Rey dels Ca/-naneus contra los fills de ⌡srael \ e crida/-ren los fills de ⌡srael a deu e -son delliurats

80LO segon cap del Drago del nouell / testament fou Nero \ e Simon / magus \ e la persecucio dels pagans. per / los quals multitut gran dels martirs / en lare de Jhesu Crist es hoyda [e] la sglesia / fortment afligida crida a nostre senyor / \ e es delliurada.

81LO terç cap del Drago del velL / testament fou Benadap. Rey / dels Assirians contra los fills de ⌡srael / Primerament contra els .X. trips \ a/-pres contra cadescu dels Regnes \ e cri/-daren a -nostre senyor \ e son delliurats

82LO terç cap del drago del nouell / testament fou Constanti em/-perador fill de Constanti \ e la persecucio / dels Arrians contra lesglesia dels // [ Fol. 108r°] elegits. al qual en apres van delitar per / siça e lombardia ainstades hi son axi / com diu Daniel la terça bistia semblant / era a -Leopart E -hauia .IIII. caps en la / meniadora.

83LO quart cap del Drago del velL / testament fou azael Rey dels / Assirians contra los fills de ⌡srael \ e / mes valent los assires [els] .X. trips son / despoblats.

84LO quart cap del Drago del no/-uell testament fou Maffu/-met \ e la persecucio dels Arabichs ho / dels Serrayns. per los quals la sglesia / dels Grechs enves la plagia orientaL / \ e meridional situades \ e colens moltes / iniuries han sofferides E -apres gran / temps la sglesia de Africha de tot en / tot a -no res es tornada ~

85LO .Ve. cap del drago del velL / testament fou Nabugade/-nasor Rey de -Babilonia \ e la batalla / dels Caldeus contra los fills de ⌡srael / sots lo qual lo sant foch es consumat // [Fol. 108v°] e als murs dela Ciutat enderrocats e / lo temple a consumat el poble es ame/-nat catiu en Babilonia.

  • 8 Réclame : .e lo temple

86LO .Ve. cap del Drago del nouelL / testament fou lemperador / frederich \ e el Bauari \ e ala persecucio / dels Alamanys demanans libertat / dela sglesia cor ⌡a la figura del regne / de Babilonia exerceix les sues forces / per tal com lo foch sant es consumat / e aço per la condemnacio solemna de / la euangelical vida \ la mare apella/-da Sion dela sua Ciutat es transmi/-grada \ O mare sglesia que madrastre / cruel pot[s] esser apellada per los teus cars / fills legitims. los quals a tu obeexen ~ / per subieccio feel \ [e] tu honrauen Esfor/-ces les mars passar e finar ales nacions / Barbaricals \ e ainstats sots les tues ales / stranys fills. los quals an sobre si Rey / Angel \ o bisbe del abis. al qual per son / nom es foragitant veritat. ço es asaber / de tota la vida euangelical \ per la quaL / cosa los teus murs. en terra seran gitats.8 // [Fol. 109r°] e lo temple detrouit \ o al loch dela tua / santificacio lo poble teu catiu sera a/-duyt en Babilonia.

87LO .VIe. cap del drago del vell tes/-tament fou Nabugadenasor / Rey dels Assirians. sots la pressura del / qual ferida es Babilonia \ e les altres / coses se seguexen axi com es ⌡a damunt / declarat.

  • 9 In marg. : # .;. Nota

88LO .VIe. cap del Drago del nouelL / testament sera aquell Rey / .XIe. ho corn petit. del qual axi com es dit / en Daniel se diu : que sera pus poderos / quels primers. per tal com .III. Reys / humiliara \ e les altres coses axi com / se seguexen .\ Daquest diu Johan sobre / lo Apocalipsi que constituira contra / Jhesu Crist un Papa falç religios qui contra / la retgla euangelical males coses co/-gitara .\ e fara dispeccio dolorosa e -plena / dengan ell promouent en Bisbes los / professos dela regla damunt dita. ator/-gant totes coses en aquell \ e daqui auant / foragitant los clergues. els priors els // [Fol. 109v°] Bisbes qui foren contrariosos ala semen/-ça \ de frederich Emperador \ e a -tot son / stament \ e per conseguent tots aquells / qui la retgla damunt dita hauran voL/-guda obseruar e defençar pura \ e ple/-nariament ainste Encara mes que / si lauors en part sera complit allo deL / Apostol en la segona Epistola : scrita / als habitans en Tesalonia. en lo segon / Capitol. hon diu .\ si -no Primerament / es venguda discensio \ e les altres coses / axi com se segueix diu que lauors tots / se lunyaran dela obediencia del ver / Papa .\ e seguiran aquell falç Papa / e contra Jhesu Crist lo qual sera axi contra / Jhesu Crist que contra veritat euangeli/-cal errara per manera de heretgia / \ e ultra allo per ventura no sera elegit / canonicalment \ mes sera entroduit / en son papat per gran diuisio \ [d’]Aquest \ / matex rey \ o al .VIe. cap del Drago \diu / 9Sibilla : dela porta Despanya exira un / ⌡nfant. del qual lo nom sera fundat / en pedra \ al qual sera coniunta una // [ Fol. 110r°] polla dela Aguila dela qual semen \ o / naxença fundat en la pera exira un / Rey petit qui volara fins aL imperi. / qui sera en terra gitat ab lo basto \ totes / les flors del Liri les bisties grosses \ axi / que cassades deça \ e della per tot limperi / tolent aelles los caps calsigara. E ala / petita Nau de -sant Pere \ axi que / falços profetes qui eren venguts en / vestimentes de Ouelles. scampats en / lo port dela primitiua sglesia salues / a -manera \ axi que als nobles exint / de tot lo ⌡mperi batallant [e] foragitant / .III. dela sua gent exalçant los Reys / ab tots los altres passara en la terra / molt merauellosa la qual subiugara / al vicari de Jhesu Crist en lo seruici de deu / Aquesta es aquella pera dela quaL / se fa mencio en Daniel. en lo derrer / Capitol. tallada dela muntanya ço es / exida de -son Regne per ferir lo [sic] noua / statua de Babilonia \ e aço minuir ço / es a poca valor fer tornar aur e argent / coure ferre \ e la testa daquell \ e destrouits // [ Fol. 110v°] tots los Regnes cresca en muntanya : ço es / en gran ⌡mperi.

  • 10 In marg. : .;.

89AQuesta es aquella pera deL / scandol. que deu passar la terra / deserta .\ o aquella pera molt clara dela / qual se lig en Ysaias. En les mans de / la qual lo Regne de Cicilia deu esser / donat \ Encara mes aquest matex es / vist esser declarador a -⌡oatxim dient / 10Exira un Rey petit. del qual lo nom / es fortitut \ en les mans daquell potes/-tat de senyoreiant vendra cridant \ e / destrouint los enemichs \ e destrouira / los mon¡cons \ e les portes \ destrouira les / terres molt altes \ e regnara subpeditant / la terra .\ e siura ell menant sobre les / aygues \ e sobre la uniuersal mar .\ los / pensants la terra ecclesiastichs pen/-dra \ e catiuara en tant \ axi com per / dolor afligits en lo loch del qual prime/-rament son exits tornaran \ o seran / tornats subiugara aquell qui floria / en senyoria [e] aquell destrenyera \ e los / contraris per tot loch discipara \ e totes // [Fol. 111r°] aquelles coses. les quals poran aell resis/-tir per tal com ell hage potestat de Da/-munt \ mala ventura \ mala ventura / vendra als habitadores enuers aquella / Car com començara a -cridar \ fara tre/-molar tots aquells \ e encara mes los / munts alts. car ella es filla dela Aguila / molt ferosa que fins tro asi de lonch / ha dormit que com despertada sera / examplara les sues ales enuers la presa / e les sues ungles a¡unyira \ e pendra / aquella \ lo seu bech obrira per deuorar / los seus enamichs subuertint \ per lo / so deles sues ales torbara Ciutats \ e Cas/-tells destrouira Car sacompanyara ab / poble de dur seuici lo qual restituira / en .C. dobles per les coses rebudes E sera / gran plor del qual non es stat semblant / en los temps passats.

90E Tots los liris cullent destrouira / \ e trencara \ e destrouira ab fu/-ror la spolia de multitut \ no sera qui / aell puscha resistir ne encara mes con/-tredir Car totes les Asias dels pagans // [Fol. 111v°] destrouira e el recoldament del solda apa/-gara E -les terres les quals prenien ni /calsigauen los ⌡nfels \ cor ⌡a lo temps de / les coses comens esser abreuiat restitui/-ra al vicari del crucificat sots la pressu/-ra del temps daquest princep \ Los reg/-nes seran en decayment \ Les grans cau/-ran .\ e les comunitats. axi en la terra. com / en la mar seran ⌡nclinades \ e cauran / per tal que allo que en lapocalipsi es / scrit sia complit \ ço es que la terça part / dela mar feyta es sanch|E la terça part / dels nauilis seran destrouits \ e entre / tant Cicilia trita e per consells infatu/-ada fara loch \ e la Asia de Aquella per / si que per aiudes en ruina sera ma/-lalta \ e axi per los seus domestichs com / per los stranys pobles ella trencada / romendra : per la qual cosa tots los / coratges en aquella seran mesos ne/-gres \ e dela aduersitat daquella menys / sabents E com les ungles dela Agu¡/-la desemparan aquella rest[r]ingir en / .II. parts sera destrouida de-ponent. // [Fol. 112r°] batalla \ nauili en Cicilia vendra que / no tansolament los opressos \ o malme/-nans en aquella delliurara mes per terra / e per mar vinent en lo Regne de Na/-pols a \ IIII. parts per foch \ e per coltell / deuorara la polla \ vertaderament in/-sula fet axi redon com a -pila fugent / deça \ e della per diuerses parts del mon / [dub. : o[n] -ua] mal en vides loch de pau en aL/-guna part de terra pora esser trobat / axi sera fogada Calabria .\ e Genoua / la porta deles forces per axa .\ e per des/-trals destrouira \ e en terra posara E / la companya .\ o el poble contrari dels / Pisans sera en les sues aduersitats / enpatxada E florença en la sua flor / sera tocada .\ e Venecia en sa furor sera / confusa frança una vegada sera tre/-pi¡ada \ e altra vegada sera posada en / terra Lo gall cantara \ e Anglia sub/-tumbara. dela qual la companya fort/-ment sera opremida \ o malmenada / Spanya defalra .\ Affricha .\ e Arabia / seran plens \ caura \ orient \ e Aguilo ~ // [Fol. 112v°] stara fort rusia sera flagellada \ e els / lochs prop la mar per plaga incresible / sera destrouida \ e tatxada \ Grecia sera / confusa .\ e nopora escapar ales mans dela Aguila \ de part del Angel sera / reuelat un pastor que beneyra dos / fills dela Aguila. lo qual la dignitat / de Roma apellada Monarcha ço es / dignitat en ⌡talia constituira al qual / Gressia se hunira \ Roma quaix a -no / res en les coses temporals e vendra .\e / en les coses spirituals crexera \ E lo / pastor pacificos apres molta peregri/-nacio la anima a deu retra \ e en mi/-racles clareiara en sa mort \ e en La / prouinca cituada entrara al flum / \ e al lach en la planicia enuers los munts.

91LO .VIIe. cap del Drago del vell / testament fo Anaman. qui / fo lo .II. Rey apres Assuer. qui regna / sobre .CXXVII. prouincies \ axi com se / diu en lo libre de Ester sots lo quaL / era decret per iudicar en totes mane//[Fol.113r°]-res lo poble dels ⌡uheus si donchs la di/-uinal clemencia merauellosament / en aquelles present no fos \ Empero / Zorobabel primerament ferida Babilo/-nia ab molts qui seguits son aquelL / munta en Jherusalem \ e reedifica lo temple / de deu .\ e als murs dela Ciutat en An/-gustia de -temps.

  • 11 In marg. dext. : .;., pour la citation

92LO .VIIe. cap del drago del nouell / testament sera Antecrist. laltre / Naaman \ sots lo qual sera cert per acli/-tar en totes maneres lo poble realment / cristia. lo qual no haura scrit en son front / lo nom daquell \ e al nombre del nom / daquell \ o al caracte \ o al senyal daquell / axi com damunt ho he dit en la seduc/-cio daquell toca lapostol en la segona / Epistola ad Tesolonicenses. en lo segon / Capitol. hon diu. veiats no sia negu / qui vosaltres seduescha en alguna / manera. car si primerament la dis/-cessio no es venguda \ e no sia reuelat / lo carrech de peccat. ço es lo fill de perdicio / qui contraue \ o per superbia se exalce // [Fol. 113v°] sobre totes coses que es dit deu .\ ou que es / colt axi que en lo temple de deu sega axi / com si deu era ara en present sabets / que es detendra per tal que sia reuelat / en lo seu temps per tal que aquells que / tenen tengan fins que del mig sia fet / e si lauors sera reuelat en aquells lo ~ / inich al qual nostre senyor per lo sperit / dela sua boca auciura \ e destrouira per / lo bell esdeueniment seu del qual [l]es/-deueniment es segons la operacio de / Satanas en tota virtut \ e senyals. / falços \ la discensio de tots los Regnes / en lo ⌡mperi Roma \ e de totes les sgle/-sies patriarcals \ e de totes les altres qui / son en Asia per la sglesia de Roma / feyta [fou] es \ axi que un lum luent stat / sol en lo present temps \ la cosa la qual / se detindra sera ella ço es asaber la / secreta discecio per scisma .\ o discencio / de diuerses errors \ e ardura de grans he/-retgies. deles quals ⌡a al -fum comença / a muntar \ e per grossos nuuols lo sol \ e ~ / layre obscurar \ per tal que aquells // [Fol. 114r°] que tenen tengan : ço es aquell qui regex / la sglesia .\ o del ⌡mperi Roma regna fins / que del mig ço es a saber dela sglesia / \ o del ⌡mperi .\ e deles diuisions \ o deles / damunt dites scismes sia fet aquelL / ço es asaber inich \ e si lauors sera reue/-Lat aquell lo qual volra Jhesu Crist e ⌡at/-sia aço que diguen alguns que deia / nexer en Babilonia els discordant / en la letra : no discorden en lo seny Cor / tres Babilonies se ligen en lescriptu/-ra11| dela qual La primera es deserta in/-habitable en la qual regna aquell Rey / gran Nabugadonasor \ La segona es / apopulada en la qual regna lo Solda / vertaderament \ La terça es figurada / ço es Roma en la qual regna lo poble / cristia \ hon axi com Lucifer per aposta/-sia foragitat [canc. : ço] es dela pus sobirana / gerarchia dela sglesia triumphant \ e / per -uentura del orde dels trons volent \ axi usurpar lo diuinal honor \ axi per / semblant manera aquest axi com / diu ⌡ob per apostacia foragitador es // [Fol. 114v°] dela pus sobirana gerarchia dela sglesia / militant \ o per aventura del orde dels / prelats usurpant a ell la honor dels / Papes sobirans ans per aventura mes / esser ahorat com a -deu .\ e axi com dels / nombres dels .XII. patriarques Dari / foragitat es del mig prenent la sort / del ministeri feu en lo loch daquelL / ho ministeri instituhit demanassen [sic] / E axi com del nombre dels .XII. apostols / ⌡udes scariot foragitat es del mig. / guanyada la sort del seu ministeri ~ / Messies en lo loch daquell ministeri / daquell ⌡nstituit \ axi contenen molts / del nombre daquells .XII. homens euan/-gelicals reuelados en Jhesu Crist \ aquest / fill de perdicio foragitador es en entra/-dor \ e fahent les sorts dels seus minis/-teri .\ e en loch sots en lo seu ministeri / altre es ⌡nstituidor del qual el maL / faedor sera foragitat daquel lesdeue/-niment sera segons la operacio deL / diable en tota virtut senyals \ e mira/-cles falços \ e en tota seduccio de iniquitat // [Fol. 115r°] axi com ho diu Lapostol ~

93ADonchs sots hu axi que aL / .VIe. temps en lo qual aquesta / tribulacio ço es del .VIe. e del .VIIe. cap del / Drago \ e la dobla se leuara per tal que / sia abreuiament dels temps dels ele/-gits \ e encara mes com lo .VIIe. no en les / sues forces \ mes en les forces del .VIe. / deu muntar dels quals es dit en Da/-niel en lo .XIe. CapitoL.

94DE dos Reys \ car sera que mals .\ fahen e a una taula parla/-ran falsies \ e no proffitaran : com la fi / sespera en altre temps \ e aço haura / son acabament en la segona batalla / de Antecrist hon lauors ell \ e el Rey / XIe. a una taula se conuendran parlant / falcia envers la condempnacio de / lesglesia E en per amor daço noy ha/-profitaran ne en aquesta cosa prospe/-ritat hauran \ cor la fi daquestes coses / es sperat en altre temps ço es en la / terça batalla en la qual totes coses segons / son desig seran complides E aço se // [Fol. 115v°] diu com diu \ E en ves la sua voluntat / fara lo Rey.

95LA coha del Drago del vell testa/-ment fo Anthiocha. r[a]el de pec/-cat sobremuntant totes les tribulacions / dels altres temps \ les quals fenides en / la fi del obriment del .VIIe. sagell Jhesu Crist / fill de deu ve en lo mon segons la carn / e les generacions dela carn. les quals / deu lo pare en lo començament del mon / hauia confermades \ lo fill prenent carn / dela verge en la Sinagoga merauello/-sa axi que per orde ho ha complit \ e / les generacions del sperit axi com ha / migencer que es entre deu \ e home / en la sua sglesia ha començat axi que / en present no viu hom segons la / carn mes segons lesperit.

96LA coha del Drago del nouelL / testament sera aquell hom / maluat qui es apellat gog en aquelL / temps delliurador es lo Sathanas ho / el diable del seu carcre [sic] \ axi \ que entesa / la fi daquells temps sera tribulacio // [Fol. 116r°] no menor del .VIIe. cap del Drago \ mas / egual exceptat que no sera seductoria / mes huberta \ e manifesta les quals / coses finades en la fi del .VIIe. temps ho / dela manifestacio del .VIIe. senyal Jhesu / Crist fill de deu en natura humanaL / presa dela verge en lo general iudici es / esdeuenidor \ complira les ordes / deles generacions axi que daqui auant / en aquest mon no sia vida de homens / mes promulgada la sentencia dela hec/-secucio alguns hiran en la vida eter/-nal altres vertaderament en suplici / per tostemps durable # Fina la .Xa. / distinccio \ E comença la .XIa. en la qual / se fa mencio en special deles concordies / per atrobar lo cert temps de aquelles / coses que son faedores en lo nouell temps / per aquelles que en lo vell testament / per semblant manera son fetes \ En / lany .Mi CCC LX VII.se començara lo / sant passatge segons lo libre per lo / Rey. Pere de ponent \ mas daqui ha / lauos seran stades moltes coses \ e es // [Fol. 116v° apellat lo libre de que aço es stat treyt / Suma seu briuiloquium sobre les con/-cordies del nouell \ e del vell testament.

97# FFinito libro sit laus gloria Cristo Amen

98# Qui scripsit scribat semper cum domino viuat Amen.

 

99A Vos molt honorable \ e de mi / molt cara mare ala qual per / vostra gran deuocio sou desi¡osa \ e ale/-uada en saber dela sagrada scriptura / alguns secrets \ Axi com aquella qui / stats admirada deles grans nouitats / del mon qui vuy son ⌡atsia moltes \ e / diuerses vegades haiats hoyt dir \ e legit / hoc \ e vist grans scandels esser seguits / en aquell. Empero no tals com ¡a ara / hauident ment se demostren \ e clarament / relluen : E per ço vos tramet les presents / que mireu \ e verau com son prests los / inconuenients qui san aseguir \ e no sera / que legint aquelles no siats algun tant // [Fol.117r°] de -struccio sobre vostra fama \ e obres he obres / son merauelloses sguardant vostron / abit \ e religio \ Per que vos prech effecta/-dament que si en aquestes ereu deten/-guda per via de prolixitat de voler me / perdonar E no aiats esment en ma / poca sufficiencia com pus primerament / hi posquen altres dir \ e si per fet hi se/-ran trobats actes als quals sien de mun/-tar de vici en virtut sia atribuit aL / nostre redemptor mestre e -senyor Jhesu / Crist per lo qual totes coses an comença/-ment \ e fi \ e sens ell res no es fet\ axi com / diu lo benuyrat son [sic] ⌡ohan en son / euangeli.

100# A tu invoch omnipotent pare ⌡nvisible / per lo unigenit fill teu Jhesu Crist deu \ e / senyor nostre en virtut del sant sperit / de cascun procehint me vulles a mi / serui[do]r teu egualment congregar \ e a¡u/-dar en sancta operacio que sia a -honor / e -gloria de tu \ Amen.

101A Sis de noembre any dela na/-tiuitat de nostre senyor Jhesu // [Fol.117v°] Crist .Mi CCCC XL VIIII°. les deius obres fo/-ren començades \ e -acabades en lo dit / mes per mi religios. lo nom del quaL / no fretura \ la qual obra sia atribuida / ala prouidencia diuina en qui placia / axi sien \ e vol que los secrets sien ma/-nifestats. per tal no sia allegada igno/-rancia en los derrers dies E per ço lo / sperit sant spira hon li plau \ e negu / no parla sens ell \ axi com diu lo sagrat / Euangeli don protest que si en aquestes / hauia dirisio neguna. vull ara per / lauors no sia per dit. sots metent me / humilment \ e deuota sots ales de sancta / mare sglesia \ pregant a -cascu loen \ e benesquen deu redemptor nostre / e preguen aquells a -proffit dela lur / anima .\ e a correccio de mala vida \ les / quals obres seran tretes dela sagrada / scriptura .\ e dits dels sants profetes. / e posades en romans per tal que los / deuots crestians sien elenats en amar / deu. suplicant aquell \ e la sua reyaL / magestat que sien stirpats [canc. : v] de vicis // [Fol. 118r°] \ e muntar en virtuts. E qui ha orelles / hoia.

102E Per tant com aquest mon los / merits dela sagrada passio \ e / sanch preciosa del reuerent mestre \ e / senyor nostre Jhesu Crist. vertader Messies / natura humana ha obtenguda mise/-ricordia \ e saluacio \ car dabans cascuna / anima era sots la iurediccio \ e poder / del enemich Sathanas \ axi com la / santa scriptura diu \ En peccats som / nats hi en peccats nodrits\ don per / los dits merits la deuota religio cristiana / es stada exalçada \ e multiplicada molt / merauellosament \ tant per los prey/-cadors los dexebles de Jhesu Crist. com per / los gloriosos euangelistes. E per tal los / vers en sperit Ezechiel proffeta que / spolsaue les plomes de -lurs ales pres / lo flum de Tobar \ E per ço vehe sant / ⌡ohan los quatre animals que feyen / cadira al deu sobirana : del qual santa / mare sglesia fou elegida sposa e fun/-dada sobre pedra qui es la fe catholica. // [Fol.118v°] per tal dix lo redemptor sobre aquella / hedificara la mia sglesia per que / dix Salamo \ vina sponsa mia coronar / te per ço com es mia nouellament hi / expressa \ vestidura nupcial hi tes / preparada a deu .\ axin fa testimon¡ E/-zechiel Eres mia \ e yo et vestida .\ e co/-ronada de sobiranes gracies \ e virtuts / per la qual fou fet pacte entre deu / hi ella : ço es que neguna letgesa de / vici \ e de peccat noy fos trobada per que / ab tant grans magnificencies en-no/-bleida de tota excellencia \ neta de tota / tacha \ multiplicada en subiranes gra/-cies sobre puiant ley de natura \ e de / scriptura plena de tota misericordia \ e / pietat com lescriptura diu .\ guarnida / de sobirans seruidors qui sont dits fills / de deu esser preseruats de tota ⌡nvisio / segons lo psalmista diu \ notarets los / meus crestians Encara est vers la / Ciutat santa de Jherusalem noua deuaL/-lant del cel per deu aperellada axi com / a esposa ornada al seu spos Ciutat // [Fol.119r°] gloriosa ben fort \ los murs daquella de / aur pur entorn pedres precioses \ e la / porta de safir \ e Maragde \ e pedres pre/-cioses \ les pedres precioses son la casa / de deu \ aquesta Ciutat es fort mura/-da e de grans torres environada hi en/-verdescada molt altament. per tal que / lo enemich nons puscha subiugar per / neguna via ne manera \ acollint tots / cells qui han sperança en la santa tri/-nitat tres persones \ e un deu distinctes / no pas separades\ axi com ho proue / Athanasi. E sots coronada de pedres pre/-cioses resplandent com a -Luna \ e fort com los Castells Axiu testifica lo pro/-feta Ezechiel Sots casa de oracio \ regio / benauenturada font militant \ repos / dela triumphant dotada de santedat / dona merauellosa don son per la tua / entrats en gloria. los qui han seguides / les petiades \ e vestigies de Jhesu Crist axi / com recita lo euangeli dient. Vos sou / lum del mon.

103O Gloriosa digna de gran laor // [Fol.119v°] vos hauets obtengut de vostron spos \ e / en vos es figurada la cara de deu omni/-potent \ e fos fundada per Costanti empe/-rador \ e per Papa Siluestre com-segrada / quinto ⌡dus Nouembris \ exalçada per / tots los colls \ e puigs que sou magnifica/-ment seruida \ e honrada per vostres / honrats seruidors ab merauellosa ale/-gria per lo qual aquells hauets lunyats / e defençats de tota naffra \ e plaga ab lo / coltell vertader \ e bandera del glorios / vicari sant Pere \ e hauets scampada / la gracia insigne del sant Babtisme per / tot lo uniuersal mon. per lo quaL lena/-mich es stat vençut \ manifestament / aquella gran font de misericordia acollint / tots aquells qui en vos se -son volguts / seplugar en vostra fortalesa \ e entrar / per que regina clement \ stela resplan/-dent. qui mostres les vies als desuiats / portant tots los nauegants a -bon port / vos sots casa de deu \ e porta del cel \ e per/-dones als fallents tantes vegades com / a -tu se tornen \ benuenturats son ~ // [Fol.120r°] aquells qui habiten en la tua casa senyor / Car per tots-temps hi serras honrat \ e / loat \ Si-es nos proteccio \ e guarda ab les / tues precioses armes en tal forma que / lo malalt fameiant \ e sedeiant nos puxa / decebre n¡ enganar ⌡nuocant la aiuda / del vostre reuerent spos qui es cap \ e / vos mare \ e vos menbres.

104TRiunfant donchs santa mare / sglesia en tanta sobirana gra/-cia en virtuts ennobleida .\ de tantes ex/-cellencies \ e merauelles per sos grans / merits \ e santedat \ florint de tot grau / de gloria \ e celcitut. per los quals. los / sants Angels la seruexen .\ e honren ab / singular honor \ e reuerencia. axi com / ho manifesta Dionis. en lo libre dela / gerarchia angelical \ en alta altesa que / lo deu eternal es dit daquell bisbe \ e / sacerdot \ axi com recita lo psalmista / Tu est sacerdot segons lorde de melchi/-sedech. de que lo sol relluu qui es de ⌡us/-ticia Crist deu nostre \ e la luna clareia : / ço es la Verge maria \ les steles resplan//[Fol.120v°]-dexen qui son los benauenturats eleuats / per virtuts transcendent los alaments / se humilien : la terra dona son fruyt. / e per tu es feta pau en terra : deu e hom / de que se ab te perpetual vida ~

  • 12 Réclame : .son fets

105VAhent donchs lo gran Sathan / Origenes super Ezechiel la ser/-pent. enemich contrari de veritat. per / lo qual nostre senyor dix aquell home/-cida es del començament ença e iames / no esta en veritat \ Sant Agosti tots/-temps desque perde la gloria eternaL / ha defraudat E en veritat iames no / ha estat ço es per enganar humana / natura enemich mortal qui nit \ e dia / vella en procrear vicis \ e peccats \ e de / tota manera de abominacions que / tanta honor e preminencia \ e reuerencia / es feta a -santa mare sglesia. per la / qual es vida de saluacio de tota huma/-na natura ha tractat ab totes ses forces / e ginys que fos destroida \ e anullada ha/-sembrada .\ e mesa en aquella falçasament. / en tal guisa que los seruidors de deu se12 // [Fol. 121r°] son fets indignes \ e ⌡mpiadosos \ e cruels / volumpta[n]t se en tot vici \ e peccat hi en / gloria mundana se son donats abraçant / tota manera de turpitut \ e an ⌡aquida / la carrera de Jhesu Crist faent se dauant la / gent ab gran ypocresia bonançant lo abo/-minable scisme \ e a⌡uny se ab la mal/-uada simonia \ e amant aquella Com/-prant \ e venent benifets sots ⌡ust preu / axi com feyen en lo temps de Anna / \ e de Cayfas. qui anyades se partien los / Bisbats \ e an feta companya ab los de / Sodoma \ e de Gomorra. qui es lo peccat / contra consuetut aderint se ab los filis/-teus \ e palestins \ e Caldeus qui ydolatra/-uen en tota manera de peccat : per lo / qual los prelats se -son fets opresos dels / subdits \ e aquells son se fets inobedients / Lo psalmista qui diu Nunquid qui ~ / odierint Qui vol aytant dir \ vosaltres / qui menys presats e portats hodi per deu / serets en avorricio. E mes diu lo profeta / Dauid \ Vosaltres qui sou no sauis menys/-presant los actes diuinals ab los orats // [Fol. 121v°] ço es distinxats perireu. Per ço diu ysaies. / mirats com es mala cosa ⌡aquir les coses / diuinals \ e lo sobiran deu \ per ço diu Josep / E lo ecclesiastich. en totes les coses que / faras sies recordant dels derrers dies \ e no / peccaras per tal obediencia es maior que / sacrifici E per ço Adam fo inobedient / pecca ⌡nfinidament \ e sens lo qual qui / es infinit nous podie recobrar obediencia / deu esser sens opressio \ pobretat sens fretura .\ castedat neta .\ e pura Comença / la gran abominacio hon mes auant / es crescuda com foren elets dela Luna / al qual fou tan subiugada ha aquelL / dela casa dels colondes E lo quis diu esti/-uall \ e monyoni en similitud dels qua/-tre alaments \ per que diu EzechieL / proffeta. en veu de deu \ vos sou donada / adulterant \ e mercennaria qui done ales / altres preneu \ Axi matex ho testifica / lo glorios sant ⌡ohan Apocalipsi. dient / Vos sou peccadora \ e concupinaria \ e qui abraçats de molta condicio malua.-da .\ e iniqua. //

106[Fol.122r°] M⌡rant aço \ los Reys \ Princeps \ e / grans senyors. que la sglesia stan / mare de tota cristiandat esser tacada \ e / naffrada \ e abolida en viltat \ e tirannia / donada ydoletrant en tot peccat e vici / Son se congregats units \ e aiustats en / venir ves contra aquella \ e han trenca/-des les clausures \ sues e han enderroca/-des les grans torres \ e parets \ e vardesques / e bardisses meniant la sua carn\ axi / com diu sant ⌡ohan en lapocalipsi \ e / usurpant se la sua senyoria \ e triunfant / e menyspresant les tonsures \ e defences / ecclesiastiques tirant se voluntat de / aquell qui esta en loch de deu com a vicari / seu \ e dels grans prelats seruidors de / aquella \ Açi es squinçada la bandera / dels deuots cristians qui es la vera creu / an meses le smans en lo Santo santorum / qui son les coses sagrades \ e santes pre/-nent se les rendes dela sposa de Jhesu Crist / qui per a -dos del sobiran redemptor \ e aquelles / tenia ypotecades \ e les anagans sots/-metent a -gran captiuitat los seruidors // [Fol.122v°] seus opremint per subdits \ e talles de que cessa la seruitud de deu \ e an aplegat / consell per vençre lanyell \ e lan als ven/-çuts qui es lo fill de deu .\ axin fa testimo/-ni sant ⌡ohan en lo Apocalipsi e \ fou / en balla contra Papa Augen¡. hon fo / elet aquell de qui parla Ezechiel profe/-ta com vaes los .LXX. promens donor / stant en mig de ells lo fill de Sathan / ensensant se tots ab los ensens \ e aquella / vapor prenien que son les grans imun/-dicies \ e abominacions. la qual eleccio fou / de aquell ques diu. Felip Duch de Sauoya / qui es hu quis appella Antecrist mistich / E apres vers lo dit proffeta les grans / abominacions dels .XXV. homens \ qui a/-dorauen envers Orient qui son los dits / Reys quis rentaven les mans dela sanch / qui sorbien dela sglesia E mes vaes / moltes dones quis planyien. les quals / son les dones de religio qui desigen la / gloria mundana .\ e perpetren grans abo/-minacions de tot vici \ e peccat no tement / deu ne la sua sobirana altitut.

107[Fol.123r°] VAhent lo redemptor \ e senyor de / tot lo mon. al qual res no es a/-magat. les grans immundicies \ e peccats / qui son en los seus seruidors \ los grans senyors \ e poble uniuersal d¡u la peraula / del proffeta Ezechiel \ vingue la fi vin/-gue en quatre plagues sobre la terra / dient sant ⌡ohan en lo Apocalipsi \ yo / lançare per quatre parts dels mon .IIII. / calzes dela mia ira \ diu mes lo profeta / Ezechiel E no perdonare a -negu n¡ls hoyre per prechs de pare n¡ de mare n¡ / per \ or \ ni per argent si donchs entre / ells no trop \ ⌡ob. Noe \ e Daniel \ volent / dir axi. ço es \ confessio \ satisfaccio \ e con/-tricio diu Daniel proffeta : Vindra temps / qui ⌡ames no fou \ en aquests dies / sera Desligat lo gran Sathan. axi com tes/-tifica lo benuyrat sant ⌡ohan en lo / Apocalipsi \ com vaes langel deuallant / del cel en los abris dela terra \ e liga lan/-tiga serpent \ ço es lo Sathanas per .Mi. / anys per tal que no senyoreias les gents / \ pero couenia que fos desligat \ a -poch. // [Fol.123v°] temps per complir se los misteris diuinals / aço fou com la sagrada anima del deu / nostre reuerent mestre \ e senyor Jhesu Crist / deualla als lims dels sants pares \ e a/-quells trasporta en la santissima gloria / de Paradis \ e per tal diu lo Euangeli / que nengu no podia muntar als cels si / no fins hi tornas aquell quin era de/-uallat qui es lo fill de deu.

  • 13 In marg. : .;., pour la citation

108APres vae lo beneyt sant ⌡ohan / en lo Apocalipsi. una hubertura / del gran pou en lo mon feta. dela quaL / isqueren moltes Lagostes. qui infeccio/-nauen la uniuersal generacio. la quaL / boca euidentement es stada en vers les / parts de mar \ axi com de veritat molts / han vist per hon es exit lo gran diable / Sathan. ab innumerable multitut \ e / companya diabolicaL per lo qual fou / gran terra tremol \ e fort spauentable / \ e enderroca molt hedifficis en fou / en lany que teniem .XXVII. .XXVIII. de que / dien13 los strolechs. que la pus prop Ciu/-tat de ⌡nfern es Gerona\ per tal los. // [Fol.124r°] enemichs de deu han perpetrats grans / inproperis \ e procuren en lo mon en di/-uerses maneres infeccionant la gent / de leigs peccats \e molt en Catalunya / e per tota Spanya \ cometent grans ho/-micidis \ gent impiadosa prenent se / veniança \ no remetent aquella a -deu. / axi com diu lo psalmista .⌡aquits a mi / les veniances que yo les fare\ renegados / de deu .\ e dela gloriosa verge maria \ e dels / beneyts sants. de qui [sic] diu la scriptura / de aquells plaga nos partira tocant lo / primer article qui diu \ Crech en un deu / per los quals peccats vinran en lurs / grans vituperis \ e dolors E per ço tremola / la terra \ e ha tremolat sobre .XXV. anys / de que sobre la terra se son mostrades / grans hubertures \ e merauelles. per ço / com se acosten les fortunes del mon \ a / les gents \ e execucions de aquells qui ~ / seran tan forts que sera de merauellar / e prest \ grans debats \ e ingratitus falsa / promeuia \ moltes fams \ mal parla/-ments \ falceiant. no fiant la hu de laltre // [Fol.124v°] periuradors contra veritat Cessara ius/-ticia. sera mantenguda maluada gent / e iniqua \ començaran deslealtats uns / seran contra los altres. molta discordia / per totes les viles \ cascu volra superbieiar. / sera turbacio dayre tant diuern. com / destiu : no seguint cos de natura \ Lo / pare no fiara del fill. ni lo fill del pare. / ni germa de germa. perque lo nostre / mestre saluador Jhesus \ prop es la fi deL / mon com aquestes angusties seran / E lo euangeli diu Com fara terra / tremols per lochs lestiu se acoste \ e lo / psalmista \mouran los fundament / dela terra en aquelles hores.

109EN aquest temps los legats de / Egipte vendran com diu lo / psalmista. per los quals se presentaran / al Senyor Rey Darago en Valencia / e Daran obediencia al Papa : axi com / ⌡au han : per que coue lo doloros damunt / dit sia percudit batut \ e flagellat per / totes parts \ complint se la paraula de / la sagrada scriptura dient \ Totes les // [Fol. 125r°] coses del mon periran : exceptat la amor / de deu : la qual es goig \ e alegria.

110# Començara[n] a florir les vergues deL / molt alt excellent senyor Rey Darago / XI. vespertilio \ les quals molt fort \ o agra/-ment gitaran foch \ e flama batent se / ella exint inpietats daquells \ e cessara / consell dels grans prelats \ e la ley dels / sacerdots riuran en lo dit Rey \ e son / princep \ ornar sa dels bens de aquells / axi com diu Ezechiel. E la gran Aguila / benauenturada qui ves Apocalipsi \ a/-quell tenint un peu en mar \ e altre / en terra \ volent dir lo gran triunphe / e magnificencia. axi per terra. com / per mar [lac.]

  • 14 In marg. dext : .;.

111PEr lo qual lo dit Senyor castiga/-ra los grans prelats -e seruidors / dela sglesia benuyrada batent : aquella / ab ses vergues grosses \ grogues \ e vermelles / per les grans abominacions qui son / en aquells \ axi com diu Ezechiel. que una Aguila sera feta Leona es colgue / ab aquelles la qual Aguila fou aquella // [Fol.125v°] dona qui vench de Cicilia en Castella / de que lo dit Senyor es exit qui meniara / los bens dels homens \ e aquells sorbira / com a -Leo. lo qual fou pres sens colp. ni / naffra per los Genouesos \ e mes en mans / del Duch de Mila E aço fou ans ques / hoys lo seu regiment \ per ço diu danieL / proffeta .\ Yo viu exir dela mar un ani/-mal e fou portat sots senyoria daltre / animal \ lo qual animal exalçara lo / primer \ e gran triumfe \ e senyoria deL / qual exira un corn qui rexondira per / totes les partides del mon \ lo qual es / lo fill del dit Senyor qui sera son nom / per forge de ferro \ ço es [supra lin. : ferro] ferrando. qui es14 / Antecrist mistich ~

112EStant lo dit Senyor molt / poderos en tan gran magni/-ficencia \ e exalcitut \ e goig \ e alegria / per lo conquistament que haura fet / de tota ⌡talia .\ e circumstancies de aquella / regint ab gran veu .\ com Ezechiel pro/-feta diu \ Lauors lo gran Satanas. / maluat ab sa ⌡nnumerable companyia // [Fol. 126r°] \ e multitut diabolical. congregara .\ e a/-iustara son consell general ab totes / ses forces \ e potencies \ e dira les peraules / seguents.

113BArons no ignorats \ ans sou / ben certs com tots som creats / per deu sobira \ e en nos feu tanta de res/-plandor .\ e magnificencia \ e pulcritut / que conexia les coses sobiranes per lo / qual merexia esser en egualtat \ e sem/-blant dela eternal essencia .\ e digui quem / leuaria en les eternals altituts pres / de aquella \ e aquim reposaria [canc. : .] de que / tots vosaltres fos de vostron parer e / voler aderint vos a -nostra voluntat / axi com cascun vassall deu fer \ e no / contra venir \ e sens altre per nos per/-petrat la providencia de aquell gitans / de aquella gloria magnifica \ e mes nos / en los abis periudicant nos greument / per la qual raho. tots som scomoguts / dela gran nouitat a -nos feta |de que / fou per nos acordat que lo primer hom / qui aquells goigs deuia obtenir en // [Fol.126v°] fallença nostra fos decebut \ e enganat / E axi ab vostre consell \ e estucia vostra / fo portat que era defallit contra aquelL / quil hauria creat \ e format \ de que per son / defalliment tota la generacio proceint / de aquell fo en captiuitat \ e en subiu/-gacio nostra E ha durat fins que vench / aquell qui sots vestidura humana nos / ha enganats deuallant sots nostres / clausures \ e senyoria ens liga aportant / sen tots aquells qui sots nostra senyoria / stauen los quals hau¡em adquirits / dignament \ e virtuosa de que som stats / priuats de nostra preminencia .Mi. / CCCC .XX VII. anys. ab fort gran subiuga/-cio \ e menyspreu que no se que dir. n¡ fer / puscham per lo gran tort que tots iorns / per ell nos es fet \ perque cascu digue / son parer que farem : ni direm en guisa / puscham tornar en nostra preminencia / e senyoria \ e honor ⌡atsia al present som / libertats \ pero ⌡ust es que de nos sien / mostrades nostres virtut forces \ e ope/-racions \ axi com en molts actes dela // [Fol. 127r°] scriptura se conte. en tal manera que / sia derrisio \ e confusio de aquell que axi / nos ha tolt tant alt benefici O sie le/-uats tots aquells dela generatiua deL / primer hom.

114LAuors Belzabuchs princep dels / dimonis parla merauellosa/-ment \ e de grant virtut \ e admirant se / Deles rahons per tu a -nos dites. les quals / son tals que man quaix torbat E no / sab la tua gran magnificencia com est / lo pus sient del mon .\ car sabs e no igno/-res que nengu nos pot egualar ab tu / e tot quant vols fer es fet \ per aço te / pertany la senyoria \ e gloria mundana / E pença que si lo deu qui ta feta tanta / de opressio hagues tal poder com demos/-tra .\ pus quet tenia tu .\ e nos sots les sues / potencies not haguera iaquit anar \ mes / conexia quet feya gran tort e per ço. ta / iaquit anar \ e mes conexia quet feya / gran tort e per ço ta iaquit en ton ceptre / e dominacio \ e es per fe vist \ e conegut per / que es de parer pus res not enbargue // [Fol. 127v°] tu e nos cerquem tots los Regnes del mon / \ e husem de nostres obres \ e façam que / los habitans de aquell atorguen a -tu / senyoria \ e sies cert \ yo he ⌡a scrutades / les cogitacions daquell e -son molt vanes / e flaques tenint ensutzada \ e tacada / aquella ymatge per deu ⌡nfusa de que / no son per resistir n¡ contradir E [sic] -tu qui / est tal fortaleza que res not pora star / dauant \ e obrir tan ab tot que per los / cristians seran e son molts defençats Em/-pero no dubtes que tu merexs honor \ e / reuerencia. perque esta ferm que yom / offrir fare tant per ta senyoria que sub/-iugare molts dels princeps \ e senyors / \ e mes de aquells qui son pres lo carcer / de aquell deu E placiet molt alt senyor / vulles perdonar a -ma ignorancia si -no / he suplit a -ta gran laor \ e honor

115APres respos Mammona ab tota / humil subiecta reuerencia de / ta molt alta senyoria \ e celsitut \ moltes parts dela scriptura he vista \ e molts se/-crets de aquella .\ e estich reduptant no // [Fol. 128r°] vingam en pi¡or que ⌡ames no fom. car / aço que ara es de ta franquesa la pro/-uidencia eterna ho permet \ e vol que / axi sia .\ e porius venir \ com en lo iorn que / mori lo deu Jhesu Crist \ car tu sabs yo stant / ab .Mi ala dreta de son costat \ e en latra / part tu ab .X. milia dels circunstants / com lo psalmista ⌡a hauia dit \ e no ha/-uia entes \ e voliem pendre la sua anima / e la sua potencia \ E pres tu \ e nos \ e ans / detengut fins en aquests dies E aço ha / fet per mostrar de -si les grans virtuts / sues Tant es de mi ab temor nestich / com regidos de viles que nom poden fu/-gir ni escapar \ e pens de aquells adquirir / tost temps que per m¡ sera ordonat.

116APres diu Apollo ab gran au/-dacia \ Senyor molt excellent / no pot esser ta senyoria dega axi perir / pus est tornat en ta cadira e honor pero / leuat millor consell dels circunstants / yo diria que trametessem per totes les / prouincies del -mon \ e tots los grans senyors / vos portassen e -us tinguessen per senyor // [Fol.128v°] E si lo contrari feyen. fossen percodits \ e malmanats tro aytant vinguessen ha / deguda venia Car yo son ben cert. not / contrestaran : tanta es lur discordia : desi/-¡ant pompes \ e riqueses \ e vicis carnals / ⌡atsia secretament hi sien tots subiu/-gats \ e moltes altres inmundicies \ e turpi/-tuts \ no temen[t] aquell del qual speren / premi de lur fi. E per que crech vos ado/-raran axi com ⌡a fan .\ e sera manifestat / que a -tu .\ e a nos es fet tort. per ço com som / priuats de tan eternal gloria. per que / façam nengu aquella no obtenga. Car pus / digna cosa fora de tu .\ e nos hauer / aquella qui sol nostron defalliment si / dir se pot fou de pença que no de aquells / qui de pensa .\ e de obra cometen los de/-falliments moltes de vegades \ e contra / deu pero lo scrit del Apocalipsi : qui diu. / als derrers dies tots cremaran .\ e seran / mesos al gran stany ple de tota pudor / e sutzura\ pero semblem ho diga dels ha/-bitants del mon qui son plens de tots / vicis \ e de vanitats \ e peccats Es ver-sem //[Fol. 129r°]-blant que finits lurs dies gran part de / aquells venen sots lo teu poder .\ ab tot que / aquest fet es ben duptos \ e per nos deu / esser ben vist en tal manera que no a¡an / a venir sots ales de aquell quins perseguex / sino sera pi¡or error la derrera que la primera / .\ axi com digueren los ⌡uheus / ha Pilat \ Es ver senyor clament \ yo / pens tirar \ e tirare moltes condicions de / gents qui ⌡a ydolatraren en diuerses / abominacions.

117TAntost Mach se leua \ e dix .Senyor. / molt merauellos. digne de sobi/-rana laor \ penset[s] en lo dit qui es en La/-pocalipsi. hon diu \ yo crech deus esser tu / car a -negu no tany tanta donor \ per taL / com as sotenguda gran penitencia quit / ha durat dela mort del Crist fins ara : per / la qual merexs virtuosa corona \ e mag/-nifica gloria \ pero daltra part diu aqui / matex \ que obrir sa la terra .\ e tots iran / al foch eternal ab tots los adarents \ e fam e gran pudor. E aço sera com lo fill del hom / tendra general ⌡udici es ver que mon // [Fol. 129v°] enteniment no compren si es tu n¡ no/-saltres tanpoch non som escusats si be / som fora de captiuitat Cor don me la / tua clemencia .\ e real magestat com aquelL / qui ⌡ames no falli \ e fia de m¡ que yo ~ / multiplicare maior error en lo mon que / ⌡ames no fou.

118LEuas \Bal dient. Senyor molt / digne de gran honor e virtuos / poder E no as tu legida primerament / la escriptura \ e aquella ben mirada \ crech / e pens que si -es E no diu aquell proffeta / Daniel \ e ⌡ohan Apocalipsi. E lo proffeta / Ezechiel \ e lo euangeli qui sera per tu \ e / ab iusticia tua procreat un home per / nom Antecrist \ don sots color de aquelL / seran fets molts Inproperis al sobiran / deu \ e regnara ro-ta virtut \ e seras adorat / ab ell ensemps dins lo temple de Sala/-mo com a -deu e -senyor per tots los pobles / e no duptes que ⌡a som en lo temps \ car / a -tu speren los de gog \ e de magog \ e molts / altres qui aras feyen no esser axi per que / somoguen la tua fortitut e \ saber \ e fe // [Fol. 130r°] aquelles coses se complesquen pus han / a esser fetes per tu \ e lexa a -nos tots qui / aqui presents som treballar que nos / subiugarem entre aquells. tantes de / maleses. que per neguna forma nons / scaparan ni fugir poran.

119REspon melton \ Molt gran senyor / \ e poderos \ Rahons son fort eu¡/-dents. en les quals me repos \ e dich que / la tua clemencia sab que per lo dit es/-guart \ e per ta gran senyoria tum fist / Capita .\ e guardia ab daltres que / assignes / de tots los tresors del mon tant en terra / com dins en la mar. los qual son re/-seruats \ e secrestats \ e no son disminuits / ni perduts. com que sien crescuts \ e au/-mentats per tal quels poceescha aquell / lo qual per tu sera procreat qui es dit / Antecrist. per dar gloria .\ e excellent cep/-tre \ o merauellosa dominacio a tu .\ per / que no resta sino aquell constituir en / manera sia anullada de aquella casa / de aquells qui seruexen lo deu qui tant / lonch temps ha a -tu perseguit \ e nos // [Fol. 130v°] ens persegueix indegudament segons / nostre parer.

120HAuer [sic] hoits los grans barons / e magnats de aquella congrega/-cio les transendents \ e virtuoses rahons / de ells sobre dits \ leuaren se ab sobirana / magnificencia .\ e alegria .\ e quaix meraue/-llosos \ e digueren que aquest fet era / via de lur gran victoria .\ pero no podem / percebre ⌡a com se fara tan virtuos / misteri per la qual raho foren de moltes / opinions no podent se concordar de que / feren star lo Sathan tot en -si mateix / lo qual staue tot eleuat en -sa cadira / pontifical ab sobiran triunfe la quaL / era tota obrada dor \ e de pedres precioses / rellu¡nt que tots aquells feya clareiar / e prenien de aquella gran claror E per / la gran discordia fonch elegit Dagon / qui demostraue en si gran promenia / e -saber que parlas \ e que tots se referren / en son dit.

121DAdes per tots les veus al sobre / dit Dagon \ leuas \ e dix \ Virtuos //
[Fol. 131r°] senyor \ e de molt alta clemencia vostra / sobirana celsitut \ e sauieses daquests / barons \ Realment ni perfeta nos leua / ¡udici de aquest tan merauellos misteri / per que nestich merauellat \ e es axi q
ue / leuant moltes opinions \ e discordies \ e / no es orde \ es error \ e confusio \ e les perso/-nes discordants \ e lochs diuersos son deso/-lats e perduts \ per que donchs a vostra / real magestat plau .\ [qu]e de aquestes cir/-cumstancies que diga \ dich ab correccio / de vostra excellencia \ e esmena dels / sobredits \ No ignora vostra magnificencia / e clement poder entengats mils que / mi \ Sapiats aquest secret com sa de fer / Car vos sabeu manifestament \ e clara / que un hom per ton poder \ e entrene/-niment teu sera procreat \ axi com Bal / ha dit \ al qual per lo sobiran deu sera ⌡n/-fusa anima ab cuberta humanal qui / stuciosament per tu sera nodrit \ e ense/-nyat. qui enganara tota la uniuersaL / generacio \ car si tut demostraues series / conegut leugerament \ e not creurien // [Fol. 131v°] per la gran terror que de -tu hix e proce/-eix \ e gran spauentament terrible sobre / potencies \ e forces de Leo \ e aquest sera dit / Antecrist \ pero guardem nos nons engan / axi com feu aquell lo qual constituhi per / la dita raho qui hauia nom Merli lo / qual perdem per lo caracte del deu a -elL / donat. don vos consell no sia desemparat / e sera eleuat en potencia .\ e face los passos / de Jhesu Crist. dient que es aquell fahent / se fill de deu ab lo vostre poder a ell atribuit / e -seras ab ell adorat ab sobirana honor \ e / laor \ E per tots los pobles axi com per la / scriptura es dit del qual vostra senyoria / speren [sic] perque sia mostrada tan gran / pote[n]cia .\ e confusio dela eternal gloria.

122ADonchs lo Sathan vistes les / rahons tantes de -sos subdits \ e / grans magnats. tantost ordona \ e volch / executar e proceir la concordia de -son / consell \ e pres \ e mana que Belzabuch\ e / Mammona \ Bal \ e Dagon\ fossen ab ell. eL / seruissen en fer lacte Dantecrist axi com / damunt es dit E aiustaren un frare //
[Fol. 132r°] religios mendicant dela terça retgla .\ e. / a¡unyiren aquell ab una religiosa de / monestir tancat \ e ab astucia lur perpe/-trant sabent hu de ells en tot \ e per tot / fo engendrat lo fill de perdicio \ e dades / grans legions de diables que aquell ⌡ns/-troesquen .\ e seruesquen .\ e administren / e ensenyen les arts \ e la scriptura sagra/-da tresposant aquell en totes maneres / de peccat ydolatrant en tota abomi/-nacio \ e legesa .\ e aquell an portat en
babi/-lonia qui es Roma .\ e aqui començara / de esser conegut ans que tir en Jherusalem / E molts dien enla Ciutat de Betsayda / Apres los sperits malignes seran spargits / per totes les parts del mon sembrant / vicis \ e peccats \ e fou engendrat lo fill de / perdicio. Lany .Mi. CCCC XXXXVI.

  • 15 In marg. : .;.

123E Nasch lany que tenim .Mi. / CCCC. XXXXVII. lo fill de perdicio / on una coniunccio de dues planetes. les / quals nos acostumen de aplegar sino / en gran temps \ e grans nouitats del mon / segons los strolechs dien .\ per ço dix un // [Fol. 132v°] Rabi ⌡uheu .que com les dites planetes se / aiusten Naxaria lo Messies que los ¡ueus / speren lonch[canc. : s] temps ha. E -tal coniunccio / fou de aquells en lo peccat del primer hom / \ e com peri lo mon per aygua .\ axi matex / com nostre senyor dona la ley a -moyses / \ E com Abram comença la circuncisio / \ e en la natiuitat de Jhesu Crist \ Axi ma/-tex se a¡unyira en la fi del mon per lo / qual naximent de Antecrist tantost fo / eclipsi del sol \ e dela Luna : E ⌡a ho hauia / dit sant ⌡ohan en lapocalipsi \ Lo soL / tornara negre \ e la luna E axi ho recita / 15⌡oel proffeta \ lo nom del Antecrist sera / dit Ludiuicus. segons ⌡udici de mestre / Arnau de vilanoua.

  • 16 Réclame : .Jhesu Crist

124DE que diu sant ⌡ohan apocalipsi / Com les grans nouitats \ e per/-secucions seran en lo mon es complira / sera passat un temps \ e dos e -mig \ qui ~ / un temps son .CCCC. anys \ axi que son / M. CCCC. anys \ e començaren se a com/-tar com la Sinagoga fou destrouida : hon / alguns dien fou com lo cors precios de16 // [Fol. 133r°] Jhesu Crist fou posat en la creu .\ e espira a deu / lo pare \ pero yo dich. fo com Titus \ e Ves/-pesia destrouiren Jherusalem \ apres la mort / de Jhesu Crist .XXXX. anys. E daqui se pren / lo comte de que denota lo dit termini / esser los dies \ e anys del fill de perdicio \ e / appar que axi sia per les grans opressions / del mon .\ e seran en les parts Despanya / sens gran triga \ e moltes en Catalunya / segons comença \ diu lo psalmista. que / tots caurets com dels princeps lo quaL / es stat axi com diu Ezechiel. lo duch de / Mila : per tal com hauia meses les mans / enla sglesia \ e vingueren gons [sic] \ e porta/-ren aquell pres en terra de Egipte. deL / qual lo sobiran Rey deu omnipotent nos / vulla guardar \ don la sua terra es ro/-masa orfana \ e ab engoxes. lo qual duch / es estat Antecrist mistich ho un de / aquells.

125E En aquest temps sera elegit lo vertader vicari de nostre senyor / reuerent mestre Jhesu Crist qui sols entra/-ra ab .VI. Cardenals \ per tal com los // [Fol. 133v°] altres staran sots senyoria del Papa felix / qui lauors se feyia dir vicari de deu \ aquest redressara la sglesia .\ e lestament de aquella / \ e sera hunio uniuersal foragitant Lo / scisma de tot en tot. lo qual es Papa Ni/-cholau E de aquest parla lo profeta Eze/-chiel. dient. que vae venir .VI. homens / dela part de tremuntana. vestit la hu de / li \ ab les virtuts en sos loms del tinter / qui son virtuts santes \ e transcendents / e un de merauellosa .\ e en son temps sera / percodit lo mon agrament de grans pla/-gues \ de fams. de pestilençies \ morts \ e / guerres \ e altres tribulacions \ e comença/-ran al santuari de deu : ço es sos seruidors / per los grans peccats que an perpetrats / \ e comesos \ e non scaparan vells n¡ ⌡ouens / sino aquells qui fugiran per les muntanyes / als munts. volent dir. seran en vida per/-feta \ e seran nets com colomes \ e tots los / altres periran en dampnacio. En spa/-nya haura una pocha de congoxa .\ e tri/-bulacio. per la ⌡nobediencia que feu / a -deu omnipotent \ e a lurs senyors \ e // [Fol. 134r°] tornara a --larticle qui diu. Crech en lespe/-rit sant. hi en la sglesia catholica / qui es fort corromput \ e tectat E no triga/-ra lo benauenturat retre la sua an¡ma / a -deu nostre senyor Lany comptador de / son pare \ e sera collocat entre los cheru/-bins axi om testifica Ezechiel profeta / e la virtut dela sglesia qui esta alim/-dar sera al mig del temple hun \ per ço / dix ⌡acob \ Templum dei santum est / et ego nesciebam.

126EN les parts despanya senyoreia/-ra en aquest temps una Reyna / molt virtuosa .\ e de gran laor axi com / diu lo psalmista \ La reyna seura ala / dreta part. vestida de porpra qui es pura / ⌡usticia castigara .\ e stirpara los ⌡mpia/-dosos \ e cruels. per la qual deuotament / deuem pregar \ deu la mantinga en s/ on degut estat \ e ab aquesta : iran molts / aleuats de promenia meniant la sanch / dels mesquins de Anyellets qui aquella / consellen moltes vegades contra veritat / per contentar lapetit del Senyor Rey //
[Fol. 134v°] Darago \ e aquestes deuagaran .\ e somoura
n / los sperits del poble. en tal manera que / tots iran descapdellats \ e tacar sa la leal/-tat dela terra : a qui tost-temps sobre totes / generacions del mon han florit. la quaL / promenia sera coneguda per los maiors / de aquella .\ e seran stirpats e perduts \ e / lur vanitat \ e pompes seran tot n¡ent / Apres no molta triga veuras entre ells / gran inconuenients \ e tals que sera de / merauellar \ pero ans tocara la gran ~ / Campana Darago. qui no acostuma de / tocar sino per grans nouitats dela terra /

127EN aquest temps mostrar san / les forces del molt alt Senyor / Rey Darago. drach onze \ e tals que iames / no les feu ni son stades \ ço es que flagella/-ra los mesquins de escaluiuats [sic] \ e ser/-uidors de deu. els percudira stretament / que no gosaran dir que sien aquells Com / sant Pere dix negant lo seu mestre \ e / Senyor Jhesu Crist \ despullats aquells de / lurs riqueses \ e rendes \ e cessara [lac.] no gosaran // [Fol. 135r°] vendre aço que hauran comprat. ni com/-prar aço que hauran venut. Com diu / sant ⌡ohan en lo Apocalipsi .\ e Ezechiel / proffeta que son benifets \ e dignitats \ e / seran gitats de lurs habitacions \ e aquelles / posseiran gent iniqua \ e strangers E / sintreu caure la gran balda en Roma \ e / rexondira lo corn del fill del dit senyor / e cridaran los seruidors del dit senyor deu / ay \ ay \ Senyor no desemparas les relliquies / de Jherusalem\ Axi ho recita Ezechiel profeta / e sant ⌡ohan en lapocalipsi dient \ que / cridaran .\ eu .\ eu .\ eu dolorosos que sera de / nos E vindran les prouincies de -luny / e estendran los filats \ e sera pres aquelL / ab gran confusio de sanch \ e sera portat / en poder del Rey de Babilonia \ estant / en carçre \ e finara sos dies lany .MiL / .CCCC. XXXXVI. a .VI. mesos deL any com / ha posat Ezechiel proffeta.

128ADonchs ⌡a seran tantes tribu/-lacions \ e errors per lo uniuersal / mon. que sera gran terror E lo dit Rey / .XIe. per promissio diuina gitara grans // [Fol. 135v°] flames de foch. qui sera greument fort / ences. E la sua vinya. qui lonch temps / ha que es plantada sobre la mar. Los / ceps hauran feyts los rayms madurs / hi escamparan lo vinum \ volent dir \ les / grans fustes \ e moltes de aquelles arma/-des batellaran contra molts daltres \ e la / mar sera tota sanch \ Axi ho vae Eze/-chiel proffeta .\ e no trigara que sera; qui / .XX. anys viura o veura.

129TAntost sens molt trigar lo molt / alt Senyor ⌡a dit ab molts ada/-rents princeps \ e senyors abatran la glo/-riosa mare sglesia \ axi com diu Ezechiel / profeta \ e sant ⌡ohan en lo Apocalipsi / parlant dela adulterant \ e peccadora. qui / ha abrassats \ e sostenguts en los seruidors / grans vicis \ e peccats de que ses feta concu/-pinaria \ e aquells amant \ e ydolatrant / en tota abominacio. de que deu omnipotent / ses scomogut \ e layre ses corrumput. per / que en sos derrers dies se recordara \ e fara / gran honor ha Emoreus \ e a -Sodoma \ e / gomorra \ e A -tan-cap \ e Abironie \ e als ~ // [Fol. 136r°] felisteus \ e Caldeus qui son morts en ira / de deu ydolatrant en abominables pec/-cats \ e en ⌡udici de aquell sera iudicada / en pus fort \ e no li sera perdonat \ Volent / dir \ los seruidors de aquella seran tapats / per ira \ e la sglesia Romana \ e per totes / les parts del mon executada sera per los / sobredits. Lany .M CCCC LXX. E en aquells / dies no restara pedra sobre pedra \ restaran / pochs que sien seruidors de deu. los quals / seran nets \ e purs \ e estaran apartats. per / que negu nols conega \ axi com diu lo. / proffeta Ezechiel \ Aquests restaran per / los munts. nets com la Coloma Adonchs / multiplicara la gran error per -tota la / cristiandat.

130APres la sacra magestat del molt / alt senyor Rey Darago Drach .XIe. / sera exalçat per mar \ e per terra ab me/-rauellos triunfe gitant foch \ e flama / ab fort spauantament \ e ardiment / en tal forma que los circunstants staran / stramordits \ e espauentats que iames / no hoyren dir tals fortaleses dun senyor // [Fol. 136v°] no sabran ques faran. sera molta gent / desolada \ e desabitada .\ e subiugada cridaran / ab grans gemechs \ e per los prostants en / terra senyor deu deu eternal. que as fetes / totes les coses celestials \e terrenals. trau / nos daquesta captiuitat \ e tribulacio \ e / nons lexs axi perir \ E mes diran la perau/-la del psalmista. Nos hauem cridat \ e / cridam del loch pregon. a -tu senyor placiet / que sien fetes les tues orelles entenents / en la veu dela nostra pregaria. ⌡nuocant / la aiuda dela Reyna ⌡mperial mare de / deu .\ Stant lo molt alt Rey Darago. / en tanta inextimable magnificencia / e -potestat eleuar sa \ o dira \ yo son qui so. / e consell do nos hauem adquirit ab nostres / forces \ e sobre totes les coses per nos desi/-⌡ades \ e qui sera aquell qui a -nos se puxa / acomparar. vinga a parlar \ a nostra corona / es sobre totes les altres per la qual nostres / ouelles seran temudes \ e honrades \ e ne/-gu nols contradira per que nos merexen / la dreta part \ e alçant les sues ales a -tanta gloria mundana. sera donat // [Fol. 137r°] en ira \ e vindra vent \ e trespostar la terra / dels sedeiants \ axi com Ezechiel reconta / e deles sues vergues exira foch \ e cremar / san en polç \ e en cendra \ daran \ e sespergi/-ran axi com lo nom del molt alt senyor / denota qui es dit Alfonsus muntador / en fum E restara per tota vegada la / sua terra orphana \ e en per tost-temps / plant sobre plant \ e les nacions mera/-uellar sen an .\ Aquest es lo vertader / Antecrist mistich \ e sera Lany Mi. CCCC / LXXV. a -X. mesos del any. /

131TAntost Catalunya .\ e Arago \ e / Valencia ploraran agrament / complanyent se com no hauran cap quils / gouern .\ e leuar san molts qui volran se/-nyoreiar de que seran grans discordies / entre ells \ perpetraran molts inconuenients. / e -tals. que negun dormint ni vetllant / no pora estar \ e crexeran de iorn en iorn / grans tribulacions \ e no sera sens causa. per / que los derrers dies se acostaran vindran / de part de tremuntana molta innumerable / gent. per voler conquistar \ e possehir // [Fol. 137v°] lo realme Darago \ E al entrant de Ro/-cello sera gran batalla .\ e affusio de sanch / e terrible que beneyta sera la mare ~ / qui lo seu fill noy haura. E aço parla / ⌡ohan de rochatallada. quidiu. que sera / ves salses fins a les clauilles dara la / sanch lauors entrara \ e ells seran en / grans dolors \ e pressures \ e seran quasi / desolats \ e desabitats que noy bastara / tot lo saber dels Antichs. n¡ lur força / noy valra .\ e multiplicara la gran error / per tot lo uniuersal mon \ e la fe cristiana / quasi se anullara.

132NO trigara ans tan prest sera / qui comptaren Lany .M. CCCC / LXXX regnara lo fill de perdicio qui ⌡a / sera ab tots aquests de gog \ e de magog / dela senyoria daustria qui son .XI. trips / e seran ab ells los de Etiopia \ e los spergits / de Jherusalem. qui an stat ab tanta captiui/-tat que son los ⌡uheus \ e moros de que diu / sant ⌡ohan en lapocalipsi \ qui son mes / que erena dela mar \ per ço dix Ysaies / proffeta \ Si lo nombre dels fills seran // [Fol. 138r°] tants com la herena dela mar tots quis / partira dela creença de deu seran damp/-nats \ e los romanents seran fets sants / e fera [sup. li. : .\ ] lo dit Antecrist los actes seguents. /

133PRimerament. lo fill de perdicio / sera nodrit ab gran stucia diabo/-lical. per lo gran Sathan \ e no sera iames / per aquell desemparat \ e sera promogut / en grans sciencies \ e confondra los grans / doctors de santa mare sglesia \ e seruidors / daquella. que en neguna manera no li / poran contradir \ e aderir san molts de / aquells ab ell \ e tornara lo temple de Sa/-lamo ab totes aquelles magnificencies / que ⌡ames fou \ ans ques fos destroit.

  • 17 In marg. : .;.

134LA segona obra que fara trame/-tra per totes les parts del mon / los seus seruidors \ e ministres \ e los Reys / e grans princeps \ e senyors \ e magnats / lo obeyran .\ e fara fer ordinacio per totes / les sues prouincies. 17que negu qui no port / lo senyal en la ma \ o en lo front. que no / puxa comprar n¡ vendre \ Axi ho diu / Sant ⌡ohan en lo Apocalipsi En res // [Fol. 138v°] que tots aquells qui no creuran en elL / que muyren .\ e sien liurats a greus tur/-ments. En aquell punt se umpliran / les Cadires de Paradis de Cherubins \ e / de Serafins. per ço com nostre senyor los / ⌡aquira totalment a -natura soportant / mes pena que dabans no sofferiren los / gloriosos martirs. los quals eren confor/-tats per lo sant sperit

135LA terça obra que fara preycaran / los seus dexebles per totes les / parts del mon : mesclant fel ab mel \ e con/-tra la fe catholica .\ e lo nostre redemptor / Jhesu Crist fill de la verge maria als quals / dexebles ⌡a stan aparellats sots color / ficta entre los pobles de que som amones/-tats per los sagrats euangelistes. no ~ / fiant se de aquells ab vestidures de bu/-rell \car seran lops [canc. : l] rabats \ per tal fugiran / los rustechs \ e grossers per les muntanyes / com diu Ezechiel proffeta e sant ⌡ohan / en lapocalipsi.

136LA .IIII. obra que fara parlar les / ymatges dels rataules. axi seran // [Fol. 139r°] sperts sos dexebles. ab arts de magica \ e res/-suscitaran cossos morts a -parer de les gents / metent se lo diable dins aquells qui / seran dampnats \ e parlaran \ e meniaran / ab stucia diabolical \ pero tal sustancia / dins aquells se corrompra e / cremara .\ e axi decebra la mesquina de -gent.

137LA sinquena obra que fara \ sera / que prometra \ e dara grans tre/-sors. los quals seran liurats per los di/-monis aell qui tost temps li -son stats / reseruats. per los quals induira en ves / si \ e tirara molta innumerable gent. / e dara libertat a -cascu dels desigs carnals / tant per dones. com per homens \ e ado/-rar lan .\ e lo Sathanas \ axi ho diu La / scriptura.

138LA. sizena obra que fara. entrara / ab lo gran Sathan dins lo tem/-ple e -fer sa adorar com a fill de deu faent / se vertader Messies \ redarguint los ac/-tes merauellosos fets per lo nostre re/-uerent maestre \ e senyor Jhesu Crist segu¡nt / les sues vestigies \ e peciades vituperant // [Fol. 139v°] aquelles ab gran improperis \ e desonors / en tal manera que la sobirana essencia / sen scomoura. ⌡atsia que per aquella / li sia donada tota potestat. axi com diu / sant ⌡ohan en lapocalipsi.

139LA setena obra que fara si sera que / lo Sathan stara ala dreta part / dins una statua. la qual ell adorara \ e tot / lo poble vituperant deu omnipotent / e -la eterna gloria de Paradis.

140E En aquest punt vendran aquelles / dues oliues \ e Canalobres res/-plandents Elies \ e Enoch. de paradis / terrenal. qui rependran lo maluat filL / de perdicio \ pero yo crech hi sera lo glorios / sant ⌡ohan euangelista. qui esta reser/-uat fins vinguen aquells dies \ e moyses / axi com foren en lo munt de Tabor com / Jhesu Crist se transfigura \ E aço per tal que / Elies \ e Enoch facen testimon¡ de ley / de natura \ e Moyses de -Ley descriptura / \ e sant ⌡ohan de -Ley de gracia.

141PErque los benauenturats glorio/-sos sants. rependran lo fill de // [Fol. 140r°] perdicio dient \ Digues maluat traydor / com pots dir tu que sies fill de deu lo quaL / est fill de peccat complit de tota inmun/-dicia \ e viltat \ Digues abominable no / est tu bort fill de tal peccador \ e peccadora / vil tal adobada \ si tu est aquell digues / a -nosaltres que cogitam ni que pensam / mes no pots per ço com est enganador / daquest mesqui de pobles E si tu fosses / deu no abastare que aquests te adorassen / et creguessen \ e fas te adorar a tu \ e aquexa / falça ymatge en que esta lo maluat / Sathanas lo qual tu adores per semblant / ment Com pots dir. que tu sies fill de / deu si abdosos vos fets adorar com a -deu / O enemich dela diuina magestat fals. / de tota turpitut complit \ Leua leua de / aqui ve en los abisos \ e lochs infernals / qui ⌡a per tu son aparellats per eternaL / dampnacio.

142LAuors vahent lo falç traydor / fill de peccat la sua gran confusio / e vituperi \ e escandel deuant tota aquella / generacio fara pendre los dos benauenturats // [Fol. 140v°] amichs de deu Elies \ e Enoch. hi en mig / dela plaça de Jherusalem fer los ha degollar / E -mirant aço \ e los actes precedents. ço es / los ⌡uheus qui son sperts en la veritat / començaran a fugir e \ amagar se per / ço com conexeran que son decebuts \ e en/-ganats e cercaran quils instruescha / en la fe de Jhesu Crist \ e bateiar san molts / per los que trobaran qui son cristians los / quals staran amagats per les valls \ e / per boscatges \ e haura n¡ molts qui tor/-naran en Jherusalem \ e per lo falç traydor / seran donats a -greus turments \ e fer los / ha a greu mort morir E per ço dix lo pro/-feta Abdias \ La cota [sic] de ⌡acob sera foch / per tal com se seran conuertits E los de / Ysau : ço es los reprouats seran axi com / ha palla \ axi matex ne fa testimon¡ lo / psalmista.

143V⌡ndra lo terç iorn .\ e lo sobiran / senyor redemptor de tota huma/-na natura : tornara los gloriosos sperits / en aquells benauenturats. ço es Elies / e Enoch \ e resuscitaran deuant tota // [Fol. 141r°] aquella multitud de poble \ e muntar sen / han per gracia especial en la eternal glo/-ria de Paradis \ Ladonchs ⌡a los pobles / murmuraran .\ e desempararan lo fill de / perdicio \ Cobrara lo gran Sathan la sua / gran confusio \ e del maluat Antecrist / ço es que fara aquell preycat dauant lo / poble dient com ell es fill de deu omnipotent / lo qual es trames per saluar lo humanaL / linatge qui es en via de perdicio \ e son / venguts aquests maluats qui ab ficta / color man vituperat \ e scarnit \ e fenta/-ment mostren esser resuscitats hi en lo / cel puiats. la qual raho es ficta per ope/-racio diabolical .\ e per ço creets en m¡ que / es tot poder atribuit \ ⌡tem per lo meu / pare yo men muntare al cel per aparellar / lo Regne celestial a -tots vosaltres \ e con/-fondre tots aquells qui en mi no creuran / E com vendra al ⌡orn yo men muntare / als cels \ e seure ala dreta part deL meu / senyor /

144E Assignat lo iorn per lo falç maL/-uat dauant tot aquell poble // [Fol. 141v°] ab art magica e operacio diabolical ell sen / muntara ab lo gran Sathan qui nol de/-semparara ab grans legions desperits / malignes qui lacompanyaran el alçaran / en les regions del cel en lo modo de Simon / magus \ Vahent aço deu eternal. la gran / malicia del traydor Antecrist manara / al glorios archangel mossenyor Sant / Miquel. que aquells meta en lo abis / de ⌡nfern .\ e deuallara ab spasa \ e verga / de lamp \ e partira per lo mig lo fill de / iniquitat \ e caura dauant tota aquella / gent en moltes pesses \ E obrir sa la terra / \ qui aquell \ e lo Sathan ab gran multitut / de gent sorbira dins lo gran stany ple de / soffre \ e pudor \ axi com sant ⌡ohan recom/-pta en lo Apocalipsi E axi ho diu danieL / qui vae la bistia morta \ e lo seu cors peri / e -fou liurat al foch a -cremar \ Axi matex / ho recita Ezechiel proffeta : qui diu : foch / exira de tu qui meniara a -tu \ e donara / a -tu en cendra sobre la terra \ Aquesta sera la .Va. obra que fara lo benauenturat / Archangel sant Miquel en aquells // [Fol. 142r°] dies E complir sa la peraula del proffeta / Jhesu Crist \ redemptor de tot lo mon altra ve/-gada com dix. No ploreu no ploreu. que / temps vindra. que diran les dones Be/-nuyrades son les dones qui no han ⌡n/-fantat per les grans tribulacions que venran.

145LAdonchs la gloriosa verge ma/-ria. mare de misericordia Re/-gina celestial. aduocada de tot lo mon. Com / diu lo saui \ Euans de totes coses creada / sou .\ e fins los derrers dies nous desempa/-rare per estar deuant lo glorios car filL / redemptor de tot lo mon complanyent / se de humana natura. suplicant lo / molt humilment sia de -sa merce aquella / no leix perir mostrant li los pits ab que / la alletat \ e portara la gloriosa senyora / per nos algun tant de dolor \ satisfent / alguna part en la proffecia de Simeon / com dix. Per lo teu amat trauessara / un coltell la tua anima \ volent dir / aquells planyera dels qui periran / qui son stats fets \ e formats per voluntat // [Fol. 142v°] del seu car fill E vahent lo nostre reuerent / mestre \e senyor Jhesu Crist. los grans prechs / dela sua beneyta mare. dira la peraula / de Ezechiel proffeta. dient Yo son en mig / de les mies Ouelles \ e saluar los he E / per ço diu Ysaies proffeta \ vaets vosaL/-tres nostre senyor deu vindra \ e saluar / vos ha \ Diu lo psalmista deu vindra / e saluara los fills dels homens \ e humi/-liara lo turmentador ço es lo Satanas / Per tal dix Ysaies proffeta \ nostre Senyor / es deu vertader.

146APres mort lo falç fill de perdicio / sera la gran cuyta dels pobles / quis veuran enganats \ e decebuts per / les grans illusions a ells feytes per lo / maluat traydor. hiran cridant \ e cercant / quils enseny. els instruscha en la / vida de Jhesu Crist \ e dela gloriosa fe catho/-lica. E per ço diu lo psalmista \ hiran / los homens fameiant com a cans / E per aquesta raho seran donats .XXXX. / dies de tornar se a -Jhesu Crist pero esta en / dubte que los cristians hagen aquella // [Fol. 143r°] libertat per ço com hauran iaquit lo ca/-racte del redemptor del mon \ e hauran / pres aquell del falç animal \ hauent / los ⌡uheus \ moros \ e pagans clara cone/-xença del vertader Messies Jhesu Crist. filL / dela verge maria. seran en gran amor / de deu .\ e pendran lo sagrat babtisme per / ço dix Osee Proffeta parlant en veu / de deu .\ Los vassals qui feyen contra mi / ydoles yols posare en lo meu tabernacle / com sera aiustament dels altres \ Axi / com diu dia de festa Per tal dix Ezechiel / proffeta \ pren a -tu lo fust vert qui es / en les mans dels romanents \ e aiusta / aquells ab lo fust de vida \ Dix Ysaies / profeta. en los derrers dies. lo munt dela / casa de nostre senyor sobre tots los / munts \ e nos leuaran daqui anant / gent contra gent \ no sera portat arch. / ne ballesta \ deles lances faran cauechs / \ e deles spases faran relles.

147EN aquell temps sera feta uni/-uersal unio del cristianisme / e de totes gents en una fe santa catolica // [Fol. 143v°] axi com diu Dauid \ Los de Tiopia prestaran / obediencia al senyor deu eternal \ Diu Ysa/-ies proffeta. en aquell temps lo Leo men/-iara palla axi com a -bou \ e lo Lop \ e Lo / anyell \ e lo Leopart habitaran ensemps / ço es ydolatres ⌡uheus moros \ e pagans / e cristians \ e tota altra generacio creuran / en Jhesu Crist vertader messies. hi en La / gloriosa sua mare verge maria. hi en la sua benuyrada vida. hi en / tots los ministres sagrats \ e sera una fe \ e ley ~ / unitat en deuota religio cristiana E / aquella perseueraran .\ e seran aiustats / tots en un couill e -sol sera un pastor \ e / unes Ouelles.

148EStant totes les gents en santa / congregacio. hi en seruitut de / deu. contemplant tost temps en aquelL / ab sobirana deuocio \ e merauellosa creença / dignament dun voler \ e de un cor viu¡nt / axi com los benuyrats \ e virtuosos apos/-tols oblidant totes les miseries \ e ⌡nmun/-dicies del mon sino stant elenats en tran/-cendant contemplacio \ obrant en sobira//-[Fol. 144r°]-nes obres \ e digna vida \ e perseuerant axi / magnificament \ seguir sa la peraula / del proffeta Dauid qui diu. Senyor eter/-nal leua \ e ⌡udica la terra \ pero abans / se seguiran molts senyals no vinga gran / e terrible ⌡atsia que de aquells alguns / sen sien ⌡a seguits.

149LO primer senyal segons sant / ⌡ohan diu en lo Apocalipsi. / lo sol perdra sa claror que quaix aparra / negre \ E la luna sera com a -sanch \ Les / steles giraran de si grans raigs sobre la / terra \ Lauors diran los pobles Les pe/-raules del psalmista \ Senyor en tu ha/-uem sperança nons vulles confondre. / e començaran de estar ab gran terror / e temor \ E diran .\ o resplandor del lum / perdurable ho sol de ⌡usticia vinans / illuminar en la tua habitacio eternaL / e -sera gran opressio deles gents que no / sabran ques facen.

150SEguir san los .XV. senyals que / trobe sant Geronim doctor / de -santa mare sglesia en los libres ~ // [Fol. 144v°] Ebraychs \ no seran axi ⌡ustats que ab / distancia de temps vindran \ car vuy se / son molts seguits si be -y pensats # Lo / primer la mar se lauara sobre la terra / .XV. colzades fort com a mur pero nos / acostara a -paradis terrenal per que diran / la paraula del psalmista. Senyor tu / qui seus sobre cherubin sies manifestat / dauant los pobles \ e comou lo teu poder / e vine \ e fens sauls. # Lo segon senyaL / sera. que la mar se abaxara # Lo terç / senyal que los pexos apparran sobre la / mar cridant terribles crits fins al ceL / nols entendra sino deu # Lo quart senyal / sera que cremara la mar. don sera fort / spauentament E diran la peraula de / Salamo \ O sauiesa qui exists del cel dela / fi entra ala fi fortment ordonat salua / a nos.

  • 18 Réclame : .senyaL

151LO sinque senyal sera. los arbres. / e les erbes gitaran sudor de -sanch / \ e tots los aucells del ayre \ e animals / se aiustaran per los camps .\ e no meniaran / ne beuran tement eternal # Lo size18 // [Fol. 145r°] senyal sera que cauran los edifficis \ e le/-uar san les aygues de -sol hixent fins / a -sol ponent lo .VIIe. senyal sera que / les pedres. unes ab altres. se combatran / es partiran en quatre parts ab grans bru/-gits \ lauors los pobles seran spaordits / greument \ e diran \ O clau de Dauid duch / e -senyor dela casa de Jherusalem qui obres / e nengu no tanque \ e tanque \ e negu not / obra vina senyor \ e puians en la tua glo/-ria celestial \ # Lo .VIIIe. senyal. sera terra / tremol general. tan gran que los homens / no poran star en peus. ans cauran en / terra \ ladonchs pus fort cridaran .\ O pe/-dra de canto qui fas de dues una \ vina / senyor trau nos de aquestes tenebres / tu qui del lim dela terra nos as formats / E los ⌡nfants qui nats no seran en los / ventres de lurs mares cridaran \ Senyor / no desempars ales gents \ e amagar san / per les balmes.

152APres hixiran de aquelles axi / com a -descensats \ e orats \ e desi¡a/-ran veure lur redemptor quils ha fets // [Fol. 145v°] \ \ e formats a semblança sua segons diu / Salamo \ e lo filosof \ cascu desige son / esser \ no parlaran la hu ab laltre # Lo / .VIIIIe. senyal sera \ que cauran les steles / \ e gitaran raigs de foch. ladonchs diran / en lur enteniment. O manuel Rey \ e / portador deles leys sperança nostra \ e salua/-dor deles gents \ Vine senyor \ e trau nos / de aquesta captiuitat # Lo .Xe.senyaL / sera \ que totom uniuersalment morra / per tal que pusquen resuscitar # Lo .XIe / senyal cremara cel \ e terra \ e mar. # Lo / XIIe. senyal sera. que langel de deu se leua/-ra tocant ab alta veu la trompa \ e dira / Sus leuats morts \ e ven¡u al ⌡uy generaL / cascun cors cobrara son sperit \ resuscitaran / los maluats ab lurs cossos fexuchs en / aquella edat que son morts contrets \ o / afollats \ o ⌡ouens \ o vells \ E los saluats resuscitaran en edat de .XXXIII. anys / ab lurs cossos glorificats [lac.] # Lo .XIIIIe. se/-nyal seran tots los munts \ e plans eguals / # Lo .XV. senyal sera fet cel \ e terra noua / relluint com a crestall. axi con era // [Fol. 146r°] abans que Adam peccas. Adonchs sera / feta la gran clamor. axi com recita en / lo Euangeli \ veus lespos qui ve exits / li a -carrera \ Los dampnats aparran en / la nit. hi en lo yuern .\ e als saluats aL / mig del dia he en lestiu E deuallara / lo fill del hom ab un nuuol ab sa gran / magestat. sobre los xerubins \ e serafins. / e los quatre euangelistes que li faran / cadira \ axi com diu la scriptura \ Axi com / Jhesus sen munta en lo cel. axi deuallara / per ço diu Daniel \ yo vin venir aquelL / ab les nuus del cel \ e vench en lo mig / del dia \ e assech se en lo ⌡udici \ e los libres / foren huberts de la eternaL vida.

153AQuest sobira deu .\ e senyor vin/-dra ab tota aquella sagrada com/-panyia angelical de Paradis \ e ab totes / les ⌡nsinies dela passio gloriosa sua / \ e ab la gloriosa benauenturada verge / maria mare sua \ e los .XII. Apostols / axi com la scriptura diu .\ Senyor que / sera de nos al qual tot quant hauem / hauem ⌡aquit per tu : que com vindra // [Fol. 146v°] lo fill del hom serets ab mi iudicant los / XII. trips de ⌡srael E aquell sera vist / per tots los pobles \ axi com diu Ysaies / Tot hull veura lo saluador \ e senyor nostre / E Dauid diu. Tota carn vendra entro ha / tu \ E mes diu Ysaies profeta Totes les / gents veuran lo teu noble cors \ e aquelL / lo qual la boca de nostre senyor aparel/-lant \ Diu mes Ysaies proffeta Sera / en los derrers dies aparellat lo mont de / la casa de nostre senyor als caps dels / munts \ e sera leuat sobre tots los munts / e sera leuat sobre tots los puigs \ e correran / aell moltes gents \ e molt poble E per tal / diu Dauid. Lo Rey dona la senyoria aL / fill del Rey \ Per que lo fill de deu stant / en lo ⌡udici general. dira la paraula de / Geremies profeta \ yo son ¡utge \ e testi/-mon¡ de ques planyeran los dampnats. / per ço diu lo psalmista \ Lo senyor deu ⌡ut/-iara lo poble en ⌡udici \ e les gents en ⌡us/-ticia. per lo qual es deu .\ e hom .\ e Rey \ e Senyor / en la resurreccio de tots aquest es aquell / qui entra en lo santo sanctorum. ço es en // [Fol. 147r°] lo cel com a bisbe \ e del Linatge de Dauid / e de Leui sobiran preuere ab la sua sanch / preciosa \ no pas de bous ni de vadells / ni de moltons lo qual es goig dels bena/-uenturats. ⌡ut¡ant totes les nacions/

154ADonchs diu Ysaies proffeta / mostrar sa la magestat deL / fill de deu \ e la sua gloria merauellosa / E estant en gir la sua companya celes/-tial los saluats leuaran resplandor \ e / magnifica alegria \ E los dampnats ab / tristor de lur cara .\ e ab la vista flaqua / e guardar lan ab vista flaqua demostrant / se a ells axi com lo sol se demostra en / les coses ⌡nsanes dela terra E apres ama/-gans de aquella E -los saluats staran / ala part dreta entre principals ordens / + Lo primer los qui han cregut deu en / carn .\ e son estats bateiats tro aquell dia / axi com diu lo Euangeli \ Qui bateiat / sera saluat sera \ dels quals era cap sant / Pere Apostol + Lo segon : tots aquells ~ / qui cregueren en la ley de scriptura. ço / es tots aquells qui moriren ans deL ad//[Fol. 147v°]-ueniment de Jhesu Crist. dels quals seran / princeps Moyses \ e Aron + Lo terç sera / de tots aquells qui foren saluats \ e cre/-gueren en la ley de natura morint en / creença de deu. sperant la sua misericordia / \ e seran cap de aquells Adam .\ E / cascuna orde rebran gran resplandor dela essencia / diuina. dela qual no seran prop n¡ luny / rebent sobirana virtut.

155SEran posats los dampnats dela / part sinistra del saluador ab / moltes \ e diuerses companyes \ axi com / la palla en la hera qui es gran multitut / sguardant lo gra qui son los saluats / |los quals dampnats seran .VIIIII. ordens / qui vindran ab cadenes ligats axi com / Ysaies diu .\ Los negres de Etiopia .\ e de / Egipte se inclinaran deuant tu .\ e per / tots seras per ta virtut hoit + Lo primer / orde seran tots aquells qui an cregut n¡ / han aguda esperança en lo fill de perdicio / perpetrant \ e abusant en tots vicis e / peccats .\ Per tal dix ⌡oel proffeta .\ en aquell / dia lo sobiran deu disputara ab ells en la // [Fol. 148r°] vall de ⌡osofat. dels quals sera lur cap \ e / princep Antecrist + Apres vindra la / companya de ⌡smael \ e de Moab \ e de / Amon : ço es moros \ e alarps \ e tots aquells / qui son morts en la secta de Maffumma / |Apres se seguiran los de Ysau \ e los fills / de Ysaquar \ e de satir qui foren morts / sots la adoracio del Dimon¡ Apollo \ e deL / Dimoni Maniclos \ los quals dimonis / los gouernaran + Apres vindran los / ⌡uheus qui son morts al adueniment / de Jhesu Crist \ fins en aquell dia \ e regir los / ha Anna \ e Cayphas \e ⌡udes scariot.

156APres vindran tots los fills de / ⌡srael. quis lunyaren dela ley ~ / de Moyses en lo temps del Rey Roboam / morint sots la adoracio dela ydola qui ha / nom Bal \ dels quals sera princep ⌡ero/-boam fill de Nabal \ ab lo dit Demoni bal. / |Apres vindran los fills de Moab \ e los / fills de Lot. qui moriren abans del adue/-niment de Jhesu Crist \sots la adoracio deL / dimoni Melton. hi ell matex sera cap \ e / princep .| Apres vindran tots los uniuersals // [Fol. 148v°] dampnats. dels quals sera cap \ e gouerna/-dor Luciffer \ Belzabuch \ e Mammona E / diran los mesquins de dampnats als / saluats la peraula EuangelicaL. | donau / nos del vostre oli. car les nostres lanties / son extintes \ e apagades. Respondran los / saluats que nou faran .\ aguessen aquell / ben guardat \ volent dir los dampnats / que les lurs animes son priuades deL / oli de misericordia .\ e deles gracies \ e virtuts / sobiranes E per tal noy veen ni trobaran / la carrrera dela gloria eternaL.

157EN aquell punt dira lo fill deL / hom eternal deu e -senyor molt / virtuos ⌡a vaen mostrant les sues pla/-gues \ yo per humana natura quanta / pena he soportada per saluar a -tots vo/-saltres en lo dia dela mia passio per lo / qual son stat scopit flagellat \ e agrament / batut \ e assotat \ e vituperat. hi en larbre / dela vera Creu posat \ en lo meu cors no ~ / romas sanitat \ los meus brassos tots des/-nuats \ e lo meu costat mans \ e peus fora/-dats \ nom haueu acollit ni haguda // [Fol. 149r°] pietat \ nom haueu donat a -beure n¡ meniar / vestit n¡ aconsolat \ Axin fa testimoni / lo Euangeli \ Aylas com de -tals coses / rependra .\ si fara pus fort de maiors / errades \ e defalliments.

158REspondran los dampnats mes/-quins \ e diran \ Senyor mera/-uellats som de aço quens as dit n¡ / parlat \ hon te hauem nosaltres vist n¡ tro/-bat quet haguessem a -donar a -meniar / n¡ a beure n¡ uestir n¡ acollir n¡ hon te / haguerem vist nit haguerem a -conso/-lat Car si entre nos fosses stat nosaltres / ho haguerem fet de bon grat donchs se/-nyor nons reprengues a tort com tu sies / veritat e ¡utge vertader e misericordios.

159LAdonchs dira lo beneyt senyor / E si los meus pobres son anats / entre uosaltres qui en nom meu vos / han demanat \ e nols hauets aiudat \ a / mi hauets iaquit perir E -si aquells ha/-guessen honrats \ e cuberts a -mi hague/-ren restaurat per que lauats vos de dauant m¡. //

160[Fol.149v°] D⌡ran lauors los dampnats. en spe/-cial aquells qui seran stats molt / spauentats en la peraula que hauran / hoida del senyor hi staran spaordits \ o pos/-trar san en terra .\ e correran ala verge / maria e.\ diran O Regina Imperial. dona / molt virtuosa : digna de molt gran laor / mare de deu eternal \ e del mon aduocada / e -senyora : pura sens peccat \ florint en / tot grau de virginitat elegida .\ e preser/-uada de tota taca .\ temple molt sant / e merauellos hon la santa trinitat ha / reposat \ Lum clareiant \ stela dels naue/-gants \ font de misericordia \ e pietat / desig dels proffetes. tresor dels Apostols / ornament de les vergens \ gloria deles / eletes \ la qual ⌡ames fallis qui a vos de / bon cor reclama .\ Suplicam uos humiL/-ment \ e deuota que per vostra gran clemen/-cia vullau suplicar lo vostro glorios car / fill redemptor \ e senyor nostre \ que ara / en aquesta hora spauentable nons vulla / condampnar mes per sa gracia \ e merce vulla a tots perdonar. //

161[Fol. 150r°] REspondra ladonchs la benuyrada / verge maria ab fort gran rigor / e veu terrible .\ Anats \ anats traydors mal/-uats pecadors. maleyts del meu car filL / E com podeu tal speraules a -mi dir \ e no / sabets vosaltres los benificis que per / lo meu dolç fill haueu obtenguts \ e sou / stats dotats de tanta priminencia \ e ~ / mundes de totes ⌡nmundicies \ e lauats \ e deniats del primer peccat \ e moltes so/-biranes gracies que per mi hi en sguart / meu hauets agudes \ preseruant uos de / la ira del meu fill. no una vegada .\ mas / moltes \ e ⌡ames no us he desemparats / ans vos he tost temps defençats \ e vo/-saltres per tots los sguarts sobredits no / haueu estat que a -m¡ \ e lo meu filL no / haiats blasfemat \ e vituperat \ e iames / del vostre defalliment nous fou recordats / ans incessatment en aquel haueu / perseuerat \ per que anats anats. car / merce ni misericordia ab mi no troba/-rets. vets al foch infernaL. quius sera ha/-bitacio perdurable. //

162[Fol. 150v°] HAterrats \ e de seny foragitats. los / mesquins de dampnats tremo/-losos \ e plorosos. girar san als gloriosos / Angels \ e archangels \ e gloriosos sperits / eleuats \ e precioses operacions \ e sobira/-nes priminencies dotats de merauellosos / dons qui tostemps nos hauen regits / e gouernats axi com Dionis ho recita / en los libres dela gerarchia vostra vullats / nos aiudar qui sou ministres del sobiran / deu suplicant aquell quens vulla per/-donar \ e de poder de Satanas lunyar

163D⌡ran los gloriosos Angels \ par/-tits vos de aqui \partits vos de / aqui e ab los diables vos ne anats \ veus / vosaltres ab tanta solempnizacio de tots / vicis \ e peccats lunyats \ e ab lo sobiran / senyor recaptats \ e lauors ab pus vils / peccats \ e operacions vos sou donats. obli/-dant la gloria de Paradis. cercant lo / leig ⌡nfern fins quel hauets trobat / Donchs partits partits \ e ab aquell ⌡n/-cessa[n]tment habitarets. car per nos ⌡a / sost avorrits \ e desemparats. //

164[Fol. 151r°] AYlaç dolorosos que farem ni dir / porem : acorrer als sants \ e di/-rem .\ O benuenturats \ elets de deu. dig/-nes de sobriranes laors. als quals tots / temps hauem amats \ e honrats \ e sots / patrons de nosaltres estats aduocats / e mi¡ancers entre lo redemptor \ e no/-saltres als qual hauem dignament / seruits \ e moltes singulars honors vos / hauem fetes ab molt gran \ e magnifich / triunfe \ pregam vos lo vostre mestre / deu e senyor nostre nostres errades no / vulla guardar \ e de aquest tant fort / ⌡udici preseruar quins es eternaL / dampnacio.

165D⌡ran los sants de deu \ callats / callats e res nons digats \ e no / sabets que ab deu vos hauem recaptats / e de ⌡nconuenients lunyats \ e de bens / temporals vos hauem contentats / en los qual vos son oblidats \ e de molts / mals vos hauem guardats \ e sanats / e tost-temps sou stats pus obstinats en vicis \ e peccats per que ab los diables // [Fol. 151v°] anats \ e ab aquells habitats.

166DEsconortats los mesquins de / dapnats de tota lur fama fa/-meiaran \ e desi¡aran aquella beatitut / celestial. la qual han perduda per lur / gran culpa e defalliment \ e diran Ho / traydors maluats \ e que farem .\ e hon son / los grans triunphos \ e vanitats munda/-nals. quens han aproffitat nostres vicis / e peccats. ahon son nostres riqueses \ e / grans alegries \ e hon son les grans pom/-pes e senyories O dolorosos \ o trists deso/-lats. priuats de tant de be \ o complits / de tot mal ⌡a no fossem nats n¡ en -lo / mon apareguts. hudolaran com ha / cans. cruxint [sic] com ha Leons \ e gitaran / tan grans \ e tant forts crits que tot lo mon / rexondiran.

167LAuar san tots los dapnats pa/-gans \ e ⌡nfels \ e diran \ O senyor / molt poderos. tu qui as fet cel \ e terra / e mar \ e tot lo mon .\ e les creatures en / aquell suplicamte quens vulles hoir / e escoltar \ Senyor virtuos \ e digne de // [Fol.152r°] gran honor \ e laor. no sabs tu que nosaL/-tres no hauem agut negu quins hage / instruits n¡ assinistrada la tua magni/-fica \ e merauellosa vida .\ e la gloriosa fe / catholica : Car si aquella no fos mostra/-da : nosaltres molt santament la ha/-guerem seruada .\ e a -tu molt dignament / haguerem cregut \ e seruit \ e honrat \ e / temut. Car los qui de -tu han sabuda / la veritat. molt son dignes de gran re/-prencio \ e merexen eternal dampnacio / Mas nos mesquins ignocents. per que / nous perdonaras tu : qui as poder sobre / totes les companyes celestials \ e terre/-nals prenguet[s] de nos pietat \ e miseri/-cordia.

168TAntost tots seran redarguhits / per lo sobira redemptor Los uns / per la veritat que clarament han menys/-presada .\ los altres per que no an querit / e demanat encercar lur saluacio ans / aquella han ignorada .\ com sien estats / dotats de perfeta raho \ per tal aquella / ignorancia es crasa \ o sopina segons diu // [ Fol. 152v°] lo dret E mes com hagen agudes proffetes / e santes persones qui han manifesta/-da la veritat de deu per tot lo mon .\ e a/-quells son stats morts \ e executats per los pobles de aquells E com cascu hage / agut franch arbitre \ e aquell an dispost / en obrar mal ans que be \ e han ⌡aquida / voluntariament la saluacio \ e elegida / eternal dampnacio ⌡usta cosa es aquella / los sia donada per ⌡ust preu .\ e prem¡ ~ / lur \ e loguer.

169LAuar sa lo fill de deu omnipotent / e dira sentenciant a -tots aquells. / sens apellacio neguna entreposada n¡ / admesa. dient la peraula euangelicaL / Anats anats maleyts del meu pare / anats ala eternal dapnacio \ e foch per/-durable aqui habitats en per tostemps / ab los vostres princeps \ e senyors qui son / los Diables \ ( Apres dira alsgloriosos / saluats \ Venits venits beneyts deL / meu pare venits \ e possehits lo Regne / meu : qui a -tots vosaltres es aparellat / ab gloria sens fi \ Aquesta sentencia // [Fol. 153r°] sera donada \ e pronunciada obrint \ e tancant / lull per la sobirana essencia.

170LAuors seran grans plors \ e crits / e udolament \ e brogits dels mal/-uats dapnats \ e tals que ⌡ames no fou / ni sera sino eternal lur dapnacio \ e diran / les peraules seguents molt forts \ e abo/-minables \ Maleyt sia deu lo pare \ e / deu lo fill \ e deu lo sant sperit \ e la sua / magestat \ e la sua mare \ e tots aquells / quils an nodrits \ e molts inproperis / contra deu E ladonchs obrir sa la terra / e exira foch de aquella. qui muntara fins / a -les regions del cel \ e los diables \ e tots / los dampnats seran mesos \ e lançats en / les pregoneses de ⌡nfern : hon es dolor / tristor \ e amargor dol \ e plor \ fret \ e calor / fam .\ e set \ strenyment de dents \ e ⌡n/-numerables turments \ e priuacio de / lum eternal. qui es deu omnipotent \ E / clouras la terra \ e aqui estaran de secula / seculorum. Dela qual danpnacio nos vulla / nostre senyor deu : guardar Amen ~

171E Puiar sen ha la sobirana ma//[Fol.153v°]-gestat de deu ab tots los saluats \ e gloriosos / elets e angelical companya en la gloria / eternal de Paradis ab sobirans goigs \ e / alegries triunfant cantant molt mag/-nificament contemplans en la diuinaL / maiestat \ e seran preseruats de totes in/-mundicies \ e angusties \ e miseries \ e seran / complits \ e sadollats \ e gloriosos [de] virtuts / e de aquell pa celestial qui es deu omn¡/-potent loant \ e beneynt aquell \ e la sua / altissima mare per infinita secula se/-culorum \ De que placia a -nostre reuerent / mestre e -senyor Jhesu Crist que per merits / dela sua sagrada passio en aquella tots / puscam habitar perpetualment per / infinita secula seculorum Amen.

172# Deo gracias Amen.

 

# Dun temps ença tinch gran spant [Fol. 153v°]

Quant-mes va : me diu lo cor

Que tost \ e prest sera dolor

A tota gent sens duptar

5

Car los senyals segons me par //[Fol. 154r°]

Son apparents molt clarament

Si donchs per deu omn¡potent

Per sa virtut no sobra seu

Car daltrament lo fet es breu

10

Que som de dins los forts anuigs

E per ço greument \ o brugits

Espanya ⌡a per totes parts

De que vos iur ne seran farts

Fins en lo strem de lur gran fi

15

Puys no poran hauer en si

De lurs maiors los grans magnats

Que han destrouits \ e mal manats

Negun efforç qui a ells aiut

Per lo gran foch qui nes crescut

20

Ab lurs errors \ e gran viltats

Com desleyals qui son mostrats

Molt evident no tement deu

Don pregaran tost hi en breu

Que noy poran per cert fallir

25

Ab fort trentoll quis ha a-seguir

Qui sera tal que no fou may

Que quant hi pens men ve fort glay

Guerra mortal \ e tempestat

Qui vinra tost alguna part // [Fol. 154v°]

30

Apoch vos dich veureu pus fort

Una terror ab desconort

Sobre los mesquins qui honren deu

Que sostendran prest hi en breu

Fort ment batuts per molta gent

35

E escarnits evident ment

E no staran segurs en lochs

No romandran ⌡a grans ni pochs

Per los peccats que tots iorns fan

Qui son tan greus que dir no fan

40

Lo gran brogit se spandira

Que tot lo mon ho sentira

Del .XIen Rey lo seu poder

Que noy valra art n¡ saber

Ab gran efforç del fill regnant

45

No li estara res dauant

Desabitant lo gran palau

Qui dels faels es vera clau

De ques apte lo sant repos

Dela qual deu es lo ver espos

50

Estant axi en aquest brogit

Se comoura tot esperit

Del gran affany que sostendran

Tant en -goxos que cridaran // [Fol. 155r°]

La fe tantost aminuara

55

La gran error hi crexera

Mostrar sa donchs lo desleaL

Qui ginyara cascu en maL

Obrant en si grans maluestats

Los quals seran los mes dapnats

60

No durara sa gran fallor

Tantost morra a desonor

Al lim dinfern habitara

Per cert aço luny no sera

Sens molt trigar la magestat

65

Vendra fort prest deu ⌡ncarnat

E cascu dauant lo seu loguer

E lur ⌡ust preu segons requer

Als peccadors loch ⌡nfernaL

Als saluats goig eternal

70

De que alla tots habitarem

Ab Jhesu Crist qui Loarem

E -la humil verge donor

Qui dels angels es pura flor ~

    # Deo gracias.

 

173[Fol. 188r°] Aquesta es la profecia feta per Lasa parlant / deles coses ques deuen seguir en les terres da/-munt dites.

 

# En nom dela essencia
Prima intelligença
Comença lo meu eloq
uença
Un poch scura

I
# Tot ço que la scriptura
Tenia sots figura
De be .\ e de malura
fara la mostra

II
# La bistia feresta
Exint dela foresta
Dara molta tempesta
Al consistori.

III
# La gran virtut diuina
Sots la negra cortina
Dara cruel ruyna
A -gent francesa

IIII
#Ladonchs sera sotsmesa [Col.B]
La dita gent francesa
per la real noblesa
Danglaterra

V
# Mil .CCCC. noranta
Regnara la ⌡nfanta
La terra tota quanta
Sera torbada

VI
# Per la gran subiugança
Lexant lamistança
Rebellant pendra lança
Del foch la illa

VII
# La sua gent viuda
De -nit e iorn guarnida
Lançara la partida
De catalunya

.VIII.
# Ladonchs la gent lo
mbarda
Ab co
mpanya pilarda // [Fol. 188v°]
Dara la sua lança parda
Al gran vicari.

IX
# Dins aries lo signe
La planeta maligne
Fara lo rey indigne
De senyoria.

X
# Lo cel me fa proferta
Que sots falsa cuberta
Ladonchs sera deserta
La Ciutat negra.

XI
# No fuig si be demora
Ay-cella cruel hora
Seras gitada fora
De senyoria

XII
# Sota un falç guiatge
Quis dara al missatge
Sera fet gran dampnatge
Al poch vescompte

XIII
# Lo cel veig que coma
nda
que molta sanch sespanda //[Col.B]
E de cascuna banda
Morra molt poble

XIIII
# Apres la gran pelea
Un lop sots pell douella
Fara en la esglesia
Un nouell scisma

XV
# La stela no redona
Mes semblant de colona
Veura molta persona
Pus alt en layre

XVI
# Gitant raigs variables
E molt spauentables
Los mal inco
mporables
Vindran en terra

XVII
# Foch correra per layre
Mas no durara gayre
Ladonchs prenets repayre
[D]⌡ns les esglesies.

XVIII
# Les mosques de lur terra
Exint faran gra
n guerra // [Fol. 189r°]
Si mon saber no erra
En la borgunya

XIX
# Veureu ab gra
n baralla
Steles fer batalla
Ladonchs la cruel playa
Vendra en terra

XX
# Veureu fill
contra pare
E filla contra mare
La sor
contra son frayre
Fer testimon¡.

XXI
# La diuinal potença
Ha feta prouidença
Quel mal de pestile
nça
Vesit la terra

XXII
# Apres del bon baptista
Sots manera sofista
Sera noua conquista
En la turquia

XXIII.
# En la dessus dita terra
Si mo
n saber no erra
D
Durara la guerra [Col.B]
Quatorze mesos

XXIIII
# Lanamistat antiga
A -fer pau se obliga
E fermada la liga
Faran larmada

XXV
# E venint la nouella
Dela bella puncella
Ladonchs la bruta vella
Sera desfeta

XXVI
# Lo cel veig q
ue⌡a plora
Aycella cruel hora
No fuig si be demora
La gran tempesta

XXVII
# La ribalda trixayre
Apres la mort del frayre
A despit desa mayre
Sera nouia

XXVIII
# E passada la festa
Per la falça requesta // [Fol.189v°]
Sera mal \ e tempesta
En lo realme

XXIX
# Saturnus veig q
ue crida
Que sia derenclida
E -sia esmarrida
XXVI. mesos.

XXX
# Ladonchs la bella nina
Demostrant se baguina
Dara falsa canina
Al noble compte

XXXI
# Ans dela primauera
Aycella gran riera
Fara apres la ribera
Un poch dampnatge

XXXII.
# E -lo cel me demostra
Que en la terra nostra
Sia noua emposta
De longa guerra

XXXIII
# Sots simbell doradura
Exira de clausura
Ab burell vestidura [Col.B]
Aycell gran comte

XXXIIII
# E lo gran conestable
Hi sera fauorable
Del loch menys stimable
Lo traura defora

XXXV.
# Lesposa demarrida
Cessa de ⌡oy vestida
Apres sia viuda
La sua companya

XXXVI
# La profecia manda
Que port al cap garla
nda
E de cascuna banda
Sia aymada

XXXVII
# Veureu sa fortalesa
En breu tornar flaquesa
Per la culpa comesa
Sera punida

XXXVIII
# Ladonchs alçant bandera
Lo gra
n duch de bauera // [Fol.190r°]
A la gent de -sant pere
Fara dampnatge

XXXIX
# Omplint la buyda bossa
La vostra real mossa
Dins en seragossa
Pendra corona

XL
# Lo cel no li aiuda
Saturn
us la tremuda
Faent la estar uiuda
De senyoria

XLI
# Apres la cruel iornada
Vehent se derrocada
Stara amagada
XXIII. mesos.

XLII
# Ladonchs en la verdesca
Sera lorrible tesca
Dela gent barbaresca
Al mig dela orta

.XLIII.
# La porta veig huberta
La terra veig deserta
Los frayles sens offerta [Col.B]
Qui canten missa

XLIIII
# Volara sens ales
Lo gran p
rincep de gales
Rompent les portes etales
A gent francesa

XLV
#No pas com a cossari
Ne com a -propietari
Mas com a vicari
Del maior bisbe

XLVI
# E cell de pampalona
Segons lo cel ordona
Alçara sa scona
Contra la frança

XLVII.
# La nostra catalunya
Si daço nos lunya
Coue que lo rey munya
La lur gran bossa

XLVIII.
# Repicant la ca
mpana
Vostra gent catalana // [Fol.190v°]
Tots armats en la plana
Faran la mostra

XLIX.
# Veureu ladonchs la po
ncella
Pintant sa força bella
Per la bona nouella
De anglaterra

L
# Segons lo cel me
nsenya
Coue que molt strenya
Cella gent de cerdenya
Gent cathalana

LI
# Seran moltes reuoltes
Apres peytes \ e gra
ns coltes
Seran les testes toltes
A dos grans mestres.

LII
# Tornara labitatge
Per la guerra saluatge
En los orts co
m a -boscatge
En cella hora

LIII
# E -la blanqueta rossa
Al bras de la sposa
Fara guerra .\ e nosa [Col.B]
A la vermella

LIIII
# E genoua la gaya
Ferida de greu playa
Sera feta rondaya
Per tota la terra

LV
# Sots bona confiança
Luca pendra pesança
E fara tal veniança
La flor del lir.

LVI
# E laguila mesquina
Venint com a gallina
Sots lombra leonina
Haura pressura

LVII
# Estara subiugada
La trista menyspreada
Son mal haura durada
Mi¡a setmana

LVIII
# Puys realment vestida
De molta gent seguida // [Fol.191r°]
Mantindra la partida
Del gran imperi.

LIX
# Lo flori de florença
Mare dela prudença
Pels seus rebra offença
En cella hora

LX
# El bras dela colona
Dela sglesia corona
Alçara sa scona
Lo gran ⌡mperi

LXI
# Segons lo cel coma
nda
Ell fara gran dema
nda
Per hauer la garla
nda
De lombardia

LXII
# Venecia la gaya
Per la noua baraya
Entrara en batalla
Contra limperi

LXIII
# Lo cel dona sente
ncia
Que
n breu reben offença
Verona \ e vicença [Col.B]
Per cell dongria

LXIIII
# Veureu en aquell dia
Segons ma proffecia
Anar la lombardia
A -foch \ e a -flama

LXV
# Segons que lo cel mana
La vidua toscana
Segons ley crestiana
Sera nouia

LXVI
# Veureu lo gran vicari
Per omplir son armari
Que vindra molt co
ntrari
Ales comunes

LXVII
# Veureu fer la gra
n liga
No pot fugir si triga
Contra cell qui sabriga
Dela gran capa

LXVIII
# Deu per la sua potença
Pot leuar tal offença // [Fol.191v°]
Reuocant la sentença
Deles planetes

;LXIX.
# La mia proffecia
En scrit mesa sia
Car coue que axi sia
Com ella posa.

 

174[Fol. 192r°] Aquesta es la declaracio dela proffecia / feta per lo responent frare encelm / turmeda en la disputa dels animals

175# SObre la primera qui comença. / Tot ço que. So es a dir \ que ço que / los proffetes an posat ab paraules closes / veureu ara palesament venir un fet / apres altre.

176# Sobre lo .II. qui comença : La bistia fe/-resta. ço es adir que sera un CardenaL / en ⌡talia : que per despit dela presonia / hon lo hauran tengut lo Papa sobor/-nant alguns Cardenals rebellant se / volran fer un altre Papa mes lur / fet no haura perfeccio.

177# Sobre lo .III. qui comença : La gran. ço es / adir quel Rey danglaterra mourra mor/-tal guerra al Rey de frança.

178# Sobre lo quart. qui comença . Ladonchs. / Co es adir que los anglesos pendran / dels francesos moltes terres. e en fretu/-ra subiugaran aquelles ab gran victoria / que sempre deuen hauer

179# Sobre lo quint. qui comença . Mil. ço / es que en lo sobredit any per defalliment // [Fol. 192v°] de mascle en ponent sera elegida una / real ⌡nfanta per senyora ab consenti/-ment dela menor part. de ques seguira / gran guerra .\ e discordia per tota la terra

180# Sobre lo .VI. qui comença . Per la . Ço es / que la ⌡lla del foch ço es sicilia per la / gran subiugança que lauors los faran / catalans se rebellaran contra ells \ e / sera un cruel fet per catalans.

181# Sobre lo .VII. qui comença .La sua gent. / ço es a dir que per la mala companyia / que catalans los faran ells rebellant / se faran general unio contra ells los / gitaran dela senyoria.

182# Sobre lo .VIII. qui comença. Ladonchs / ço es adir. que la part de claramunt los qual / foren Lombarts ab companya / pillarda ço es ab lo poble. daran la salsa / parda \ ço es mal viatge al gran vicari / ço es al visrey qui Lauors sera.

183# Sobre lo .noue qui comença . Dins. ço es / adir. que quant aquesta rebellio sera / La mala planeta de Saturnus. sera / en la segona casa del signe de Aries \ e // [Fol. 193r°] lauors sera fet lo Rey indigne de senyoria / ço es que la perdra.

184# Sobre lo .X. que comença . Lo cel \ ço es / adir. que segons la disposicio del cel \ quant la rebellio sera. Lauors sera deserta la / Ciutat negra ço es catanya .\ car los cata/-lans se faran forts en ella .\ e los sicilians / prenent la destroiran.

185# Sobre lo .XI. qui comença : Not fuig / Aci diu frare encelm ala Ciutat de / Catania prometent li que coue que / la senyoria de catalans qui en ella sera / isqua fora ço es lo Visrey qui en ella sera / assitiat \ e que la sobre dita ora sia / mal a -catalans.

186# Sobre lo .XII. qui comença. Sota. ço es / adir. que ladonchs los catalans qui / lauors seran en algunes fortaleses se / metran en cor de amansar la ira deL / menut poble \ e demanaran un saL/-conduyt per lo bescompte de rochaberti / E lo poble dar lo hia \ e apres trairan los. / e faran dolent lo bescomte dela sua / persona

187# Sobre lo .XIII. qui comença .Lo cel. diu // [Fol. 193v°] que aquesta mala constillacio que lauors / sera demostra clarament que coue / que de cascuna banda \ ço es de catalans / e de sicilians muyra molta gent.

188# Sobre lo .XIIII. qui comença : Apres. ço / es adir. que apres la rebellio de sicilia \ se leuara un Cardenal. sots specia de / fer be mostrant se molt sant \ e de per/-feta vida .\ e lo seu cor sera de Lop rappat / e fara un scisma nouell en la sglesia / mes no haura durada.

189# Sobre lo .XV. qui comença .Stela. ço es / adir. que ans daquell temps se demos/-trara en layre una Colona de foch \ e / durara alguns dies \ e sera vista de tot / hom generalment

190# Sobre lo .XVI. qui comença .Gitant. diu / frare encelm. que aquesta tal colona / gitara raigs variables e \ de gran spaordi/-ment \ e Lauors vindran en terra los / mal incorporables .\ axi com fam \ guerra \ / e mortaldats.

191# Sobre lo .XVII. qui comença .Lo foch cor/-rera. diu frare encelm. que aquest tal / foch no sera sino la dita Colona // [Fol. 194r°] gitara raigs molt lonchs \ e correran com / a -foch per layre semblant que veu hom / moltes nits algunes cometes que par/-sien steles que cayguen del cel \ e dona fra / encelm de bon consell tal hora estar deins / les esglesies.

192# Sobre lo .XVIII. qui comença .Les mosques. / ço es adir. que los bretons exiran de / Bretanya .\ e vindran contra lo duch de / borgunya. ab molta altra gent que / aiustaran .\ e correran li tota la terra / e metran a -sacomano

193# Sobre lo .XIX. qui comença .ab gran. / Diu frare encelm : que ans que aquest / mal vinga sobre borgunya. veuran les / gents moltes nits les steles fer batalles / e lauors la cruel playa. ço es la sobre / dita guerra vindra en terra ço es en / Borgunya.

194# Sobre lo .XX. qui comença .Veureu filL / diu frare encelm : que quant sera lo / sobre dit mal en la Borgunya molts dels / borgunyons se rebellaran contra lur / duch \ si que lo pare tindra per lo duch / e -lo fill sera rebelle ab los bretons \ e // [Fol. 194v°] acusant se tots iorns. la un fara testi/-moni contra laltre.

195# Sobre lo .XXI. qui comença .La diuina / potença. Diu que deu beneyt tot poderos / per aquesta pocha caritat que sera / entre los homens ha proueit \ e manat / que lo mal de pestilencia vesit la terra / ço es mortaldat un any part altre.

196# Sobre lo .XXII. qui comença .Apres lo / bon baptista. diu frare entelm. queL / Emperador conquistara moltes terres / en la turquia e que hi morran ⌡nfin¡ts / turchs.

197# Sobre lo .XXIII. qui comença .En la / dessus. Diu frare encelm que la dessus / dita guerra no deu durar sino .quatorze / mesos.

198# Sobre lo .XXIIII. qui comença .Lane/-mistat. ço es adir : que la antigua ena/-mistat que es de catalans \ e genouesos / se leuara de carrera e sera entre ells / bona pau .\ e faran liga ensemps. e apres / sia fermada la dita liga faran gran ar/-mada contra lurs enemichs perpe/-tuals. // [Fol. 195r°]

199# Sobre lo .XXV. qui comença. E venint la / nouella. Diu que la bella puncella / ço es la illa de corsega que es vella danys / e puncella de senyoria real. la quaL / coue que vinga tota a -ma del Rey da/-rago \ e lauors la bruta [canc. : genoua] vella / ço es genoua vella de hedificis \ e de / riquesa \ e bruta per la diuisio que -sera / en ells. sera desfeta.

200# Sobre lo .XXVI. qui comença. Lo cel veig / que ⌡a. Diu frare encelm : que de taL / mal implora vuy lo cel \ e que si triga / no pot fallir.

201# Sobre lo .XXVII. qui comença .Traicio. / ço es a dir. que madama de Napols qui / a -despit de -sos amichs pendra marit. / de que li seguira gran mal \ e sera gran / destorp en lo realme de napols.

202# Sobre lo .XXVIII. qui comença .E passada / la festa. ço es adir que apres deles noces / per la requesta desonesta que fara / madama a -son marit. no volent elL / consentir. sera entre ells mala volun/-tat

203# Sobre lo .XXIX. qui comença .Saturnus // [Fol. 195v°] veig. diu fra encelm que la mala cons/-tillacio que sera contra la dita dama / si sera que sera de molts delinquida e / durara .XXVI. mesos.

204# Sobre lo .XXX. qui comença . Ladonchs / la vella. Ço es que la dita dama es vella / danys \ e nina de seny \ e que ab maneres / de santedat. tractara gran mal a -son / marit.

205# Sobre lo .XXXI. qui comença .Ans de / la primauera. ço es a dir que la riera de / mallorques coue que una altra vegada / vinga gran \ mes no fara gran maL.

206# Sobre lo .XXXII. qui comença. E -lo cel me / demostra. ço es. que segons la disposicio del / cel coue que en la terra nostra ço es en / la senyoria de Arago. sia longa guerra / e seran ocasio la coronacio dela real in/-fanta. que sera en -Lany .Mi.CCCCLXXXX.

207# Sobre lo .XXXIII. qui comença .Sots sim/-bell. ço es adir. que lo comte durgell se / mostrara foll \ e vestit de burell \ e exira / de -preso. // [Fol. 196r°]

208# Sobre lo .XXXIIII. que comença .E lo gran / conestable. ço es adir. que lo dit comte / ab fauor de un gran Conestable castella / exira del impugnable loch hon estara / pres.

209# Sobre lo .XXXV. que comença .Lesposa / ço es adir. que la esglesia que per lo scisme / era desmarrida : sera vestida de ⌡oy apres / la santa unio.

210# Sobre lo .XXXVI. qui comença la profecia / ço es a dir \ que apres la santa unio por/-tara la esglesia corona de perfeta alegria / sobre son cap \ e sera amagada per sos fills / de cascuna banda de crestians.

211# Sobre lo .XXXVII. que comença .Veureu / la fortalesa. Diu : que apres alguns anys / la fortalesa dela esglesia tornara fla/-quesa. per ço com lo papa que lauors sera / no estara be ab alguns princeps de -crestians. / e lauar li an la obediencia per algun / temps

212# Sobre lo .XXXVIII. qui comença : Ladonchs / alçant la. ço es adir. que apres daço. Lo / gran duch de Bauera \ ço es lo duch de / Borgunya alçant la sua bandera. fara // [Fol. 196v°] damnatge ala gent de sant Pere ço es / a -capellans.

213# Sobre lo .XXXiX. qui comença .Omplint la buyda bossa. ço es adir. que en lo sobre / dit any .Mi.CCCCLXXXX. en ponent con/-trestara la maior part dela gent. no vo/-lent senyoria de fembra \ e Lauors los que / seran dela part dela real mossa dessus / dita . omplint la buyda bossa ço es la / del Papa que lauors sera .\ ell la conser/-uara en la senyoria.

214# Sobre lo .XXXX. qui comença .Lo cel. / ço es adir. que per ço aquesta tal eleccio / sera feta en mala costillacio. no pot du/-rar la sua senyoria. car Saturnus Lay / guastara.

215# Sobre lo .XLI. qui comença .Apres la / cruel. ço es a dir \ que apres sera la dita / mossa desbosta dela senyoria. Los de / la sua part la tindran amagada .XIII. / dies e \ apres dar li an marit ab algunes / terres ab les quals visquen a -lur honor

216# Sobre lo .XLII. qui comença .Ladonchs / en la. ço es adir. que apres sera maridada // [Fol. 197r°] la dita real mossa. los moros de Saragossa / qui eren dela part dela sobre dita mossa / e volent la sua senyoria faran grans / bandols ab los altres moros qui no la vol/-ran \ e encontrant se al mig dela orta fa/-ran se la perussa los uns als altres

217# Sobre lo .XLIII. qui comença .La porta veig / huberta. ço es adir. que la dita Se/-ragossa en aquell any sera en tan gran / destorp. que nos curaran danar ales / esglesies \ e per les grans gents que sen / hixiran : sera la terra deserta.

218# Sobre lo .XLIIII. qui comença .Volara / ço es adir. que ço com lo Papa \ no. / estara be ab alguns princeps de crestians / \ e mes que mes ab lo Rey de frança. Lo / princep de gales fara lo gran damnatge / als francesos.

219# Sobre lo .XLV. qui comença .No pas. ço / es adir. que lo maior bisbe ço es lo Papa / lo fara son vicari per fer la dita guerra / al Rey de frança.

220# Sobre lo .XLVI. qui comença : E cell de. / ço es adir. que lo Rey de Nauarra ven¡nt // [Fol. 197v°] en a⌡uda del Papa. fara gran guerra contra / francesos

221# Sobre lo .XLVII. qui comença .La nostra / Catalunya. ço es adir. que si en aquelL / temps los grans \ e gentils homens de / Catalunya nos alunyaran de -aquesta / tal guerra : ans iran en Nauarra per / prouar lurs corssos \ e lo Rey que sera tot / en fauor del Papa los leuara tot quant / hauran al mon.

222# Sobre lo .XLVIII. qui comença .Repicant / ço es adir. que lauors los gentils homens / catalans faran la mostra. mas lo Rey / los vedara lanada \ e sera tan abriuada / que qui contrapassara lo manament / del Rey sera la sua munyada.

223# Sobre lo .XLVIIII°. qui comença .Veureu / ladonchs. ço es a dir. que la real ⌡nfan/-ta : haura gran goig \ e alegria Car / vindra li noua que lo Rey danglaterra / li vol trametre molta gent en son / seruici e fauor.

224# Sobre lo .L. qui comença .Segons lo ceL / mensenya. ço es .\ que per lo nouell Rey / Darago. sera la gent de Cerdenya // [Fol. 198r°] molt streta \. e finalment tota subiugada / a catalans.

225# Sobre lo .LI. qui comença .Seran moltes / reuoltes. ço es. que apres la conquesta / de Cerdenya seran moltes reuoltes a -ma / del Rey Darago en la sua terra \ e fora la / terra E lauors seran toltes les testes \ a / dos grans mestres \ e sera la un frances / e / laltre ytalia.

226# Sobre lo .LII. qui comença .Tornara La/-bitatge. Diu frare encelm. que per la / saluatge guerra qui sera en lo realme / de Napols. los orts \ e vinyes \ e habitacions / defora seran guastats \ e desfets \ e tor/-naran com a boscatges.

227# Sobre lo .LIII. qui comença .E la blanca / rosa. Diu fra encelm. que per la sal/-uatge guerra ques fara ab a¡uda de / la sposa ço es dela sglesia. La rosa blanca / fara gran nosa als dela partida dela / rosa vermella.

228# Sobre lo .LIIII. qui comença .E genoua / ço es. que per los grans mals \ e affanys / que passara \ genoua sera feta rondaya / ço es per totes parts del mon sen parlara // [Fol. 198v°] del seu mal \ e affany.

229# Sobre lo .LV. que comença .Sots bona / confiança. ço es adir. que la Ciutat de / Lucha pendra pesança per la flor del / liri. ço es la comu de Florença apres que /hauran feta pau alguns anys apres / dela dita pau. sera la dita guerra.

230# Sobre lo .LV[add. :I]. qui comença .E laguila / mesquina. Diu frare encelm \ que. / Aguila mesquina ço es la Ciutat de / pisa haura pressura sots lombra Leo/-nina \ ço es sots lo comu de Florença \ e / lauors per tal subiugança .\ o pressura / vindra com a gallina mullada \ e sens / esforç.

231# Sobre lo .LVI[add. : I]. que diu : Sera subiugada / : Diu que aquesta tal pressura.\ e subiu/-gacio sota florentins deu durar mi¡a / setmana. de Daniel feu ne lo conte

232# Sobre lo .LVII[add. : I]. que comença .puys real/-ment. Diu que. passada aquesta mi¡a / setmana exira de subiugacio de flo/-rentins \ e molta gent la seguira \ e ella / realment vestida mantindra la par//[Fol. 199r°]-tida del ⌡mperi.

233# Sobre lo .LVIII. [sup.lin. : LIX]. qui comença .Lo flori. / Diu frare encelm. que apres que pisa / sia exida de subiugacio de florentins. / sera un gran tabustol entre los dits / florentins \ dich entre ells \ e ab tractes / de algun dells. molta gent stranya en/-trant en lo comtat de florença faran / gran dampnatge en aquelL.

234# Sobre lo [sup.lin. : LX] LVIIII°. qui comença. Al / bras de la colomna. Diu frare encelm. / que lauors lemperador alçara la scona / ço es la sua bandera \ e que ab gran poder / de gent vindra en ytalia al bras deL / Papa qui es dela Colona .\ e corona dela / esglesia.\ e aço per fer se senyor dela / ytalia.

235# Sobre lo .LX[add.I]. que comença. .Segons / lo cel. Diu fra encelm. que tot aço fara / lemperador per hauer la Lombardia / sota sa senyoria.

236# Sobre lo .LXI[add.I]. qui comença. Venesia / la gaya. ço es adir. que venint Lempe/-rador dela noua eleccio del Papa. fara / alguna demanda desonesta als venecians / \ e contrestant ells ala dita demanda. sera / una gran guerra entre ells.

237# Sobre lo .LXIII. qui comença .Lo cel dona / sentencia. ço es. que lo cel demostra \ e les / planetes. que coue que les Ciutats de / Verona \ e vicensa reben offença per la / venguda del emperador en ⌡talia.

238# Sobre lo .LXIIII. que comença .Veurets / en cell. Diu frare encelm : que aquelL / dia per la gran guerra : tota la Lombar/-dia hira a -foch \ e flama. Car la ira deL / emperador sera molt furiosa : no hauent pietat / ne misericordia.

239# Sobre lo .LXV. que comença .Segons que / lo cel manda: Diu frare encelm .\ que / apres del dit fet de Lombardia : la tosca/-na qui tant de temps es estada viuda / ço es de senyoria regint se comuna coue que / lauors sia nouia prenent marit. / ço es que haura un nouell senyor que / La regira.

240# Sobre lo .LXVI. que comença .Veureu / lo gran vicari: ço es adir. quel papa de/-manara certa cantitat de moneda / ales comunes. e ells negant tal demanda //[Fol. 200r°] \ e no volent li res donar ell los vindra / molt contrari \ e ab aiuda del emperador / se veniara dells

241# Sobre lo .LXVII. que comença .Veureu / fer la gran liga. ço es. que apres de aço / les comunes faran una gran liga contra / lo papa \ e contra lemperador \ e sera gran / mal en ⌡talia per cascuna partida.

242# Sobre lo .LXVIII. que comença .Deu / per la sua potença. Diu frare encelm. / que aço dessus dit segons la sua senten/-cia coue que asi sia. Mes que deu be/-neyt tot poderos es sobre totes coses qui / les ha creades \ ell sol pot reuocar aço que / no sia.

243# Sobre lo .LXVIIII°. qui comença. La / mia proffecia : Diu frare encelm : que / axi com ha dit dessus. si deu beneyt./ no reuoca les sentencies \ e ⌡udicis deles / planetes. coue aquelles coses sobre scrites / se seseguesquen segons son posades. //

 

[Fol. 200v°] Cobles de profecies de fra encelm ~

# O babilon a -tu barcelona
En tu florint larbre dela superbia
Sera son fruyt la iornada cella
Si penedint deu beneyt not perdona

# Mostrar ta deu orribles signes
Semblant fara ales tres veines
Del teu comtat per mal \ e roynes
Los confondra \ e daço son dignes

# Deu poderos ton penedir spera
Penedint te dell auras indulgencia
Si que fas ta alta eminensa
Si trametra com sodoma la fera

# Ton mal vendra de març \ o de satembre
A mi¡a nit tu estant adormida.
Per lamps \ e trons seras spaordida
Vulles te donques per penitencia rembre
   # Fi de una proffecia.

Haut de page

Notes

1 In marg. dext. : .;.

2 Réclame : Sinagoga

3 in marg. : .;.

4 In marg. : .;.

5 In marg. : .;., devant la ligne.

6 Réclame : axi com.

7 In marg. : .;., pour toute la ligne

8 Réclame : .e lo temple

9 In marg. : # .;. Nota

10 In marg. : .;.

11 In marg. dext. : .;., pour la citation

12 Réclame : .son fets

13 In marg. : .;., pour la citation

14 In marg. dext : .;.

15 In marg. : .;.

16 Réclame : .Jhesu Crist

17 In marg. : .;.

18 Réclame : .senyaL

Haut de page

Pour citer cet article

Référence électronique

Isabelle Rousseau-Jacob, « Bibliothèque municipale de Carpentras », in L’eschatologie royale de tradition joachimite dans la Couronne d’Aragon (XIIIe-XVe siècle), Paris, SEMH-Sorbonne - CLEA (EA 4083) (Les Livres d’e-Spania « Sources », 6), [En ligne], Mis en ligne le 17 septembre 2015, consulté le 27 juin 2017. URL : http://e-spanialivres.revues.org/928

Haut de page