Version classiqueVersion mobile

L’eschatologie royale de tradition joachimite dans la Couronne d’Aragon (XIIIe-XVe siècle)

Deuxième partie : Éditions et commentaires

Prophétie sur l’Antéchrist et le Jugement dernier (vers 1449)

Texte intégral

Prophétie de 1449 : présentation

a) L’édition de Martin Aurell (1994)

1Ce texte a été édité et commenté par Martin AURELL en 1994 (Revue Mabillon, 5, p. 143-177). Martin Aurell a établi la probable origine napolitaine du manuscrit 336, tout en n’excluant pas une composition en Roussillon ou en Languedoc. Ce recueil aurait donc pu être composé à la cour d’Alphonse V (1416-1458) ou de son héritier pour le royaume de Naples, son fils bâtard Ferrante (1458-1494).

2L’éditeur a également identifié la majorité des sources du religieux anonyme, notamment bibliques et patristiques.

3Il a souligné les allusions à des événements historiques contenues dans cette prophétie: fausse donation de Constantin (fol. 119v°), Grand Schisme de 1378-1417 et ses conséquences politiques désastreuses pour la papauté (fols. 12lv°-122v°), avènement de Martin V et déposition des papes rivaux (fol. 121v°), concile de Bâle et élection schismatique de Félix V (fols. 12lv°-122v°, 133v°), bataille de Ponza, suivie de la captivité d’Alphonse V et enfin de sa libération par le duc de Milan (fol. 125v°), conquête de Naples par le Magnanime (fol. 125v°), soutien militaire apporté par Filippo Maria Visconti au concile de Bâle en 1433 (fol. 133r°), élection de Nicolas V (fol. 133v°), vaines négociations en vue de la résolution du schisme grec (conciles de Bâle, de Ferrare, de Florence puis de Rome, fol. 133v°), et enfin tentative du bâtard de Bourbon de prendre Salses en janvier 1439 (fol. 137v°). Je n’ai donc pas jugé utile de les reproduire.

4Son étude introductive se développe autour de trois thèmes : ecclésiologie, eschatologie et messianisme. Il souligne que la composante visible, humaine, de l’Église s’attire les reproches virulents d’un « prophète » visiblement très marqué par les traumatismes des deux schismes successifs et qui vitupère sa corruption généralisée. En revanche, la composante surnaturelle de l’Église est l’objet d’un éloge enflammé, reflet de la parfaite orthodoxie de son auteur. Son hostilité envers les pères conciliaires de Bâle, leur antipape et leurs soutiens séculiers traduit le retour des thèses prônant la suprématie pontificale après la période troublée de 1378-1449.

5Selon l’auteur de la prophétie, le châtiment de la corruption de l’Église visible déclenchera le processus eschatologique, auquel il consacre un long développement. Un conseil infernal composé de Satan et de ses sept satellites décide tout d’abord de la procréation de l’Antéchrist. Après avoir semé le vice, le péché et la désolation sur terre, ce dernier triomphera et s’installera à Jérusalem en 1480, où il fera adorer Satan. Dieu enverra alors Élie et Enoch prêcher contre lui. Le martyre des deux envoyés divins marquera le début de la défaite du fils de perdition et de la conversion des Juifs qui s’étaient laissé tromper par ses miracles et sa prédication. Dieu ressuscitera alors Élie et Énoch, puis enverra l’archange Michel jeter l’Antéchrist, Satan et leurs adorateurs dans « l’étang de feu et de souffre » d’Apc. 20.9. Viendront ensuite une conversion universelle au christianisme, puis le Jugement Dernier, auquel l’anonyme consacre une exposition dramatique, digne d’un prédicateur (ibid, p. 151).

6Martin Aurell conclut à la « position modérée» de l’auteur en matière d’eschatologie, souligne sa méfiance à l’égard des milieux liés aux Spirituels, présentés comme fauteurs d’hérésie — l’Antéchrist est le fils d’un membre du Tiers Ordre franciscain — et sa vision parfaitement orthodoxe d’une Église militante seule dépositaire de la grâce jusqu’à la fin des temps.

7L’anonyme adhère à l’idée fort répandue que les Juifs accueilleraient l’Antéchrist à bras ouverts, le confondant avec leur Messie, mais ne fait pas preuve d’un anti-judaïsme particulier : de nombreux Juifs, reconnaissant leur erreur, se convertiront après les ravages de l’Antéchrist et trouveront leur place à la droite du Seigneur, avec ceux qui auront vécu sous les régimes des lois de nature et d’Écriture en attendant le Sauveur.

8Le roi d’Aragon Alphonse V et son fils Ferrante feront partie des antéchrists « mystiques » qui doivent précéder l’Antéchrist engendré par Satan. Héritier du messianisme de la dynastie des comtes-roi, Alphonse V assume ici les fonctions traditionnellement dévolues à l’aigle de l’Apocalypse et au onzième roi de Daniel: soumission de l’Islam et, surtout, châtiment purificateur des mauvais chrétiens et de l’Église corrompue. Au sommet de sa puissance, il dominera le monde et s’appropriera les attributs de la divinité (ibid., p. 153-155). C’est alors que commencera à régner l’Antéchrist maxime.

9Martin Aurell conclut son analyse en rappelant le caractère composite d’un document qui mêle

un cantique sur l’Église, une injonction à l’adresse de sa hiérarchie, priée de se réformer, des considérations sur l’avenir de la confédération catalano-aragonaise, une assemblée diabolique présidée par Satan, les méfaits de l’Antéchrist, la fin du monde et le jugement final

  • 1 Voir, par exemple, dans le prologue « la prouidencia diuina […] vol que los secrets sien manifestat (...)

et a recours à des genres littéraires aussi variés que « le panégyrique, le sermon, le théâtre et la harangue politique » (ibid., p. 154). L’unité du document est thématique et structurelle : il est tout entier consacré à l’exposition chronologique du scénario des derniers temps. La fonction du discours eschatologique est ici double : il vise à amener les chrétiens à la conversion1, tout en tentant de « donner un sens aux malheurs qui, depuis plus d’un siècle, s’abattaient sans répit sur l’humanité » (ibid., p. 155). De nombreux indices indiquent que ce texte aurait pu servir à la prédication ou être de la main d’un prédicateur.

10Quelques aspects du document me semblent mériter des remarques supplémentaires.

b) Datation du document ; calculs apocalyptiques

11Il faudrait tout d’abord probablement rectifier quelques-unes des dates données par Carpentras 336. La date de composition supposée du texte, novembre 1449, est compatible avec le fait qu’Alphonse V y soit présenté comme roi de Naples (fol. 125v°), que Nicolas V, pape de 1447 à 1455 y apparaisse comme le pontife régnant (fol. 133v°) et qu’enfin, le pontificat de Félix V ne soit plus qu’un mauvais souvenir : « el papa Felix, qui lauors se feyia dir vicari de Deu » ; Félix V se soumit en effet à Nicolas V le 07/04/1449.

  • 2 Le passage en question dit : « E sintreu caure gran balda en Roma, e rexondira lo corn del fill del (...)

12La date donnée pour la mort future du fils d’Alphonse V, juin 1446 (fol. 135r°), est donc probablement une erreur de transcription2².

13L’existence d’un intervalle de cinq ans entre l’action de l’antéchrist mystique Alphonse V (1470-1475, fols 136r°-137r°) et l’apparition de l’Antéchrist maxime (1480, folio 137v°) n’appartient à aucune des traditions que je connais. C’est Jean de Roquetaillade qui avait assigné une durée de cinq ans aux ravages de deux des précurseurs de l’Antéchrist, qualifiés d’antéchrist oriental et d’antéchrist occidental, dans son Vade Mecum in tribulatione (1355) et dans son Liber Ostensor (1356). La période considérée était alors 1360-1365 : les dates données par le religieux anonyme peuvent être une actualisation de ce motif.

  • 3 L’Antéchrist doit commencer à régner 1400 ans après la destruction du Temple par Titus et Vespasien (...)

14L’anonyme ne semble d’ailleurs pas très doué pour les calculs apocalyptiques, puisque folio 132v°-133r°, il affirme que l’Antéchrist commencera à régner en 14733, à partir d’une interprétation allégorique originale d’Apc. 12.14 et fol. 137v, que son règne commencera en 1480. Cependant, la date de 1480 pourrait fort bien être une interpolation datant du moment où a été copiée la prophétie car le texte précise : « no trigara, ans tan prest sera qui comptaren l’any MCCCCLXXX, regnara lo fill de perdicio qui ja sera ab tots aquest de Gog e Magog de la senyoria d’Austria ». L’irruption sauvage des peuples enfermés par Alexandre derrière les « portes du Nord » aux derniers temps est un motif eschatologique traditionnel, de même que leur identification à Gog et à Magog. Ce qui est beaucoup moins classique, c’est de faire venir ces peuples « de la senyoria d’Austria ». Or, dans le Breviloquium, que notre auteur connait, le « rex Austriae » de Dn. 11 est incarné par le roi de France. En juin 1474, en violation flagrante des accords de Perpignan de septembre 1473, Louis XI lançait une offensive contre le Roussillon ; en mars 1475, le Roussillon se voyait contraint de reconnaître la souveraineté française. Il n’est donc pas impossible que les fortes tensions politiques entre la France et l’Aragon aient entraîné le traducteur de cette prophétie à identifier la France de Louis XI aux tribus sauvages de Gog et Magog. La prophétie aurait donc été copiée au plus tôt en mars 1475.

15L’âge auquel le « fils de perdition » commence à régner n’est pas non plus en accord avec les théories médiévales les plus communes à ce sujet. En tant qu’anti-Christ, il est en général supposé débuter son règne à l’âge auquel le Christ a racheté le genre humain par la Croix, soit, à trente-trois ans. C’est un Antéchrist chenu qui apparaît dans notre texte, âgé de cinquante-trois ans (fol. 137v°) : l’anonyme aurait-il visé quelqu’un en particulier ? Pourquoi avoir daté la naissance de l’Antéchrist de 1427 (fol. 132r°) ? Cela aurait-il quelque rapport avec le fait d’avoir précisé que Gérone était « la ville la plus proche de l’enfer » (fol. 124r°) ? La date du conseil des démons est d’ailleurs également à rectifier: « fou engendrat lo fill de perdicio l’any MCCCCXXVI. E nasch l’any que tenim MCCCCXXVII » (fol. 132r°) est incompatible avec « som priuats de notra preminencia MCCCCXVII [desque] vench aquell qui sots vestidura humana nos ha enganats [le Christ] » (fol. 126v°).

c) Sources littéraires et prophétiques

16Concernant les sources de cette prophétie, le conseil des démons qui décide de la procréation de l’Antéchrist me semble directement inspiré du conseil qui avait décidé d’engendrer Merlin, imaginé par Robert de Boron et repris par le Pseudo-Robert de Boron. Ce motif était connu en Espagne : la version du Merlin de Robert de Boron, à travers la refonte du Pseudo-Boron, est parvenue dans la Péninsule ibérique et a donné naissance à la version ibérique du cycle du Graal. Les arguments ici avancés par les démons sur la nécessité d’engendrer l’Antéchrist sont exactement les mêmes que ceux qu’ils avançaient dans le conseil imaginé par Robert de Boron. La prophétie de 1449 contient d’ailleurs une mention explicite à la conception diabolique de Merlin : 

pero, guardem-nos no·ns engan, axi com feu aquell lo quai constitui per la dita raho [=enganar tota la universal generacio], qui hauia nom Merli, lo qual perdem per lo caracte de Deu a ell donat (fol. 13lv°).

17Le religieux anonyme est très nettement influencé par la vision du rôle des rois d’Aragon aux temps derniers élaborée par les joachimites ; il connait des types hérités du Breviloquium sicilien (ou de ses sources) et de Jean de Roquetaillade.

  • 4 Notons, entre autres : « Castigara los grans prelats e seruidors de la Sglesia benuyrada » (fol. 12 (...)

18Il reprend ainsi l’idée joachimite que la purification de l’Église est nécessaire et qu’elle va précéder l’arrivée de l’Antéchrist. Elle sera ici menée par le roi d’Aragon et son fils, antéchrists mystiques, aux qualifications et aux fonctions directement héritées de l’eschatologie joachimite. Comme les empereurs germaniques dans la tradition guelfe et joachimite, Alphonse est le marteau de l’Église4, l’aigle impériale, la bête de la mer et le dragon de l’Apocalypse, toutes identifications déjà présentes dans l’Oracle de Cyrille du tout début du XIIIe siècle et reprise dans le Breviloquium sicilien du milieu du XIVe siècle. Il en va de même de l’identification de la descendance d’un roi d’Aragon (ici, le fils d’Alphonse V) à la petite corne de la bête de Dn. 7 et/ou du bouc de Dn. 8.

19L’étymologie du prénom ‘Alfonsus’ (fol. 137r°) est directement tirée d’un texte du Breviloquium qui, à l’origine, n’était pas destiné à être interprété, puisqu’il était lui-même une application d’une prophétie au roi Pierre III d’Aragon (Breviloquium, éd. cit., p. 260). Elle figure également dans l’Opus magistri Arnaldi de Vilanova des années 1420.

20Le texte réalise la fusion de deux types : le onzième roi, crée par le Breviloquium et le vespertilio d’origine aragonaise, fusion peut-être confortée par l’identification que Roquetaillade avait proposée de ce vespertilio avec un roi ou un infant aragonais : « començaran a florir les vergues del molt alt excellent senyor rey d’Arago, XI vespertilio, lesquals molt fort o agrament gitaran foch e flama, batent-se exint impietats d’aquell » ; les verges en question sont les pals des armes d’Aragon, identifiées aux « baculos » d’une prophétie sibylline concernant au départ Frédéric II, puis citée par le Breviloquium (éd. cit., p. 260) et à la verge de fer avec laquelle le personnage d’Apc. 2.27 mènera paître les nations. Cependant, comme dans la Bible, le marteau de l’Église n’agit là que « per promissio divina » (fol. 135r°), dans une perspective de purification.

21L’Antéchrist-Louis est effectivement un type issu du commentaire à l’Oracle de Cyrille et du LSE de Roquetaillade (M. AURELL, art. cit., p.165), ouvrages connus en Aragon. J’ajouterai que la même confusion sur l’identité du créateur de ce type se trouve dans l’Opus magistri Arnaldi de Vilanova des années 1420. L’incarnation historique de ce type y était bien entendu un Angevin. Je ne saurais dire ici si l’auteur de la prophétie se contente d’intégrer ce type à son texte, sans aucune arrière-pensée, ou s’il lui donne une incarnation historique. Louis XI, qui semble être un candidat acceptable au rôle d’Antéchrist pour le copiste du manuscrit BM Carp. 336, ne commença à régner en France qu’en 1461.

  • 5 Dans le Breviloquium, Éléonore de Sicile est identifiée à l’aigle impériale, c’est-à-dire à Constan (...)
  • 6 Je ne crois donc pas qu’il soit ici question de l’épouse d’Alphonse V, Marie de Castille. C’est par (...)

22L’auteur de la prophétie a une conscience très claire du fait que la vocation eschatologique des souverains aragonais leur est parvenue par des femmes, de lignée impériale et qu’ensuite, c’est également par des femmes que les Trastamares sont arrivés sur le trône d’Aragon et il lie ces deux phénomènes. L’action d’Éléonore de Sicile, l’aigle du Breviloquium, qui avait repris les ambitions de Constance de Hohenstaufen5, est ici poursuivie par l’intermédiaire d’Éléonore, la fille de Jean Ier dont est issu Alphonse V. La mission eschatologique des rois d’Aragon leur vient de l’aigle impériale, relayée par « aquella dona qui vench de Cicilia en Castella, de que lo dit senyor es exit » (fol. 125v°6), soit par ‘Éléonore’, successivement incarnée en Éléonore de Sicile, l’épouse de Pierre III et Éléonore d’Aragon, épouse d’Henri III de Castille et grand-mère d’Alphonse V.

23Au sommet de sa puissance, Alphonse V est totalement assimilé au fils de perdition de 2 Thes. 3-4. S’emparant des attributs de la divinité, il révèle un orgueil qui est le péché diabolique par excellence (« a tanta gloria mundanal sera donat »). Les manifestations de la puissance d’Alphonse, dans cette prophétie, sont d’ailleurs également démoniaques, notamment le feu et la fumée. La purification par le feu qu’il inflige à ses ennemis rappelle trop la destruction par le feu de Babylone pour être due au hasard ; la partie corrompue de l’Église, dans la tradition joachimite est d’ailleurs ici assimilée à Babylone.

d) Satan et les démons

  • 7 Selon Ramón LLull, cité par A. TOLDRÀ, Après la mort : un viatge amb sant Vicent al més enllà medie (...)
  • 8 A. Toldrà rapporte qu’il existe deux façons d’envisager les démons de ce point de vue : soit comme (...)

24Le long développement consacré aux démons reflète leur place centrale dans la théologie médiévale. Le religieux anonyme se montre ici tout à fait orthodoxe. Conformément à ce qu’avait enseigné saint Thomas, aucune rédemption n’est possible ni pour Satan, ni pour les démons. Créatures de Dieu à l’origine, les démons ont conservé certaines des qualités que ceci supposait : « los diables, en quant són criatures, han calitats que són semblants a les propietats de Déu, ço és saber que lo diable ha bonea e ha granea, duració, poder, ciència, volentat7 », ce qui se manifeste ici par leur science (ils connaissent parfaitement la doctrine chrétienne et sont capables de l’enseigner) et leur faculté de raisonner8.

25De façon tout à fait traditionnelle, les démons font preuve d’enthousiasme pour leur tâche et de solidarité pour l’accomplir; une fois vaincus, ils sont lâches et menteurs (c’est là une de leurs caractéristiques traditionnelles) ; leur principale occupation avant leur défaite finale consiste à agresser, à tenter et à tromper les humains. Il n’est ici question que de leur action sur terre, alors que la démonologie enseigne qu’ils sont surtout actifs en enfer et dans la quatrième sphère. Malgré leur grand pouvoir de destruction et leur apparente puissance, ils ne sont que des instruments que Dieu utilise pour châtier le genre humain. L’auteur du texte, préoccupé d’informer sur les menaces qui guettent les âmes chrétiennes, ne fait donc aucune place aux représentations populaires du diable, dans lesquelles ce dernier est souvent vaincu et ridiculisé.

26L’auteur n’adhère à aucune des deux représentations hiérarchiques les plus courantes des démons (un classement suivant les sept péchés capitaux et un autre, inverse de la hiérarchie angélique). Son discours sur les « vicis », « vanitat » et « pecats » est très général ; ce sont plutôt les catégories de chrétiens sur lesquels il voit Satan étendre son influence qui doivent retenir notre attention (l’Église et les institutions politiques).

27Conformément à la tradition issue du Nouveau Testament, le Diable est ici le prince des démons et l’ange déchu. Son péché d’orgueil et sa désobéissance ont entraîné son expulsion du ciel et sa chute aux enfers. Malgré cette déchéance, il a continué à régner sur le monde, jusqu’à la Passion du Christ : 

tota la generacio proceint de aquell [Adam] fo en captiuitat e en subiugacio nostra. E ha durat fins que vench aquell qui sots vestidura humana nos ha enganat […] aportant-se’n tots aquells qui sots nostra senyoria stauen (fol. 126v°).

  • 9 A. TOLDRÀ, op. cit., p. 198-199.

28Enchaîné dans l’abîme, il continue toutefois son action néfaste par l’intermédiaire de démons. Un élément remarquable de ce texte est la représentation de Satan comme un seigneur féodal entouré de son conseil. Cette représentation n’apparaît jamais dans l’iconographie de la fin du Moyen Âge, mais Vincent Ferrier l’a également utilisée9. Le conseil des démons tient beaucoup de la curia regis ; le Diable a ici les vertus d’un bon roi ; ses démons s’adressent à lui comme un vassal à son suzerain ; inversement, le Diable les qualifie de « barons ».

e) L’Antéchrist et la fin des temps

29Le scénario eschatologique du religieux anonyme est loin d’être purement orthodoxe. Puisant à plusieurs sources, il compose un programme original, mêlant éléments orthodoxes, croyances populaires et eschatologie joachimite. Imprégné de joachimisme comme il semble l’être, il est d’ailleurs assez curieux qu’il puisse faire du père de l’Antéchrist un tertiaire franciscain. Connaissait-il la véritable origine des éléments dont il a composé son scénario des derniers temps ?

  • 10 Ibid, p. 90. Il est donc impossible de savoir si ce motif a été emprunté à Vincent Ferrier.

30Sa caractérisation de l’Antéchrist et la liste de ses œuvres sont caractéristiques de la vision de ce personnage aux XIVe et XVe siècles. Un nouveau point de contact avec la prédication de V. Ferrier apparaît ici : le dominicain a également enseigné que l’Antéchrist ferait parler les images et ressusciterait les morts, croyances populaires à défaut d’être orthodoxes10 !

31La multiplication des Antéchrists avant le Jugement est héritée de l’eschatologie joachimite, de même d’ailleurs que la possibilité d’identifier ceux-ci avec des personnages historiques contemporains de l’auteur.

32Le scénario orthodoxe est considérablement dilaté par l’ajout de motifs provenant de diverses traditions : montée au ciel fictive de l’Antéchrist (la tradition populaire veut que ce dernier réalise de faux miracles pendant son règne), intercession de la Vierge pour donner 40 jours aux chrétiens pour se repentir (motif adapté du refrigerium sanctorum issu de saint Jérôme), conversion universelle (présentée comme un signe apocalyptique), et enfin, les quinze signes du Jugement attribués à saint Jérôme. De façon tout à fait surprenante, l’annonce du Jugement par l’ange d’Apc. 11.18 prend place dans cette liste. Suivant la lecture augustienne de l’Apocalypse, la première résurrection annoncée en Apc. 20 n’est pas un événement à venir : elle ne devrait donc pas non plus se trouver dans la liste des signes du Jugement (douzième signe, ici), pas plus que la descente de la Jérusalem nouvelle d’Apc. 21, qui, en principe, n’est pas de ce monde-ci (quinzième signe). L’anonyme aurait-il été contaminé par des espérances chiliastes ?

  • 11 « Comme l’aurait fait n’importe quel prédicateur au cours d’une mission ou d’un carême, l’anonyme c (...)
  • 12 A. TOLDRÀ a constaté la même particularité chez Vincent Ferrier (op. cit., p. 104).

33Enfin, la narration du Jugement Dernier est effectivement très théâtrale11 ; remarquons que la Vierge refuse ici de remplir son rôle traditionnel d’intercesseur, pour s’associer à la condamnation des damnés12.

[Bibliothèque municipale de Carpentras, manuscrit 336, Prophétie sur l’Antéchrist et le Jugement Dernier]

  • 13 Aur. : [=Martin AURELL, « Prophétie et messianisme politique. La péninsule ibérique au miroir du Li (...)

3413 [Fol. 116v°] A vos, molt honorable e de mi molt cara mare, ala qual per vostra gran deuocio sou desijosa e alenada en saber de la Sagrada Scriptura alguns secrets, axi com aquellab qui stats admirada de les grans nouitats del mon qui vuy son, jatsia moltes e diuerses vegades haiats hoyt dir e legit hoc e vist grans scandels esser seguits en aquell, empero no tals com ja ara hauidentment se demostren e clarament relluen. E per ço, vos tramet les presents, que mireuc e veraud com son prests los inconuenients qui s’ane a seguir. E no seraf que, legint aquelles, no siats algun tant [Fol. 117r°] de struccio sobre vostra fama e obres. He obres son [aquestes] merauelloses, sguardant vostron abit e religio, perque vos prech effectadament que, si en aquestes ereu detenguda per via de prolixitat, de voler-me perdonar. Eg no aiats esment en ma poca sufficiencia, com pus primerament hi posquen altres dir, e si per fet hi seran trobats actes als quals sien de muntar de vici en virtut, sia atribuit al nostre redemptor, mestre e Senyor Jhesu Crist, « per lo qual totes coses an començament e fi e sens ell res no es fet », axi com diu lo benuyrat sanh Johan en son Euangeli1.

  • 14 Aur. : a) procedint ;

3514A tu invoch, omnipotent pare invisible, per lo unigenit fill teu Jhesu Crist, Deu e Senyor nostre, en virtut del Sant Sperit de cascun procehinta, me vulles a mi serui[do]r teu egualment congregar e ajudar en sancta operacio que sia a honor e gloria de tu. Amen.

  • 15 Aur. : a) «fie cura» ou «sie cura» ; b) perdit ; c) cristians

3615A sis de noembre, any de la natiuitat de nostre senyor Jhesu [Fol. 117v°] Crist Mi CCCCXLVIIII°, les deius obres foren començades e acabades en lo dit mes per mi religios, lo nom del qual no freturaa, la qual obra sia atribuida a la prouidencia diuina, en qui placia axi sien, e vol que los secrets sien manifestats, per tal no sia allegada ignorancia en los derrers dies. E per ço lo Sperit Sant spira hon li plau e negu no parla sens ell, axi com diu lo sagrat Euangeli2, d’on protest que si en aquestes hauia dirisio neguna, vull ara per lauors no sia per ditb, sotsmetent-me humilment e deuota sots ales de sancta mare Sglesia, pregant a cascu loen e benesquen Deu redemptor nostre, e preguen aquells a proffit de la lur anima e a correccio de mala vida; les quals obres seran tretes de la Sagrada Scriptura e dits dels sants profetes e posades en romans, per tal que los deuots crestiansc sien elenats en amar Deu, suplicant aquell e la sua reyal magestat que sien stirpats de vicis [Fol 118r°] e muntar en virtuts. E qui ha orelles hoia !

  • 16 Aur. : a) cum ; b) de add. ; c) veis ; d) te ; e) legesa ; f) veis ; g) enemichs ; h) non’s ; i) pr (...)

3716E per tant coma [en] aquest mon, [per] los merits de la sagrada passio e sanch preciosa del reuerent mestre e Senyor nostre Jhesu Crist, vertader Messies, natura humana ha obtenguda misericordia e saluacio — car dabans cascuna anima era sots la iurediccio e poder del enemich Sathanas, axi com la Santa Scriptura diu : « En peccats som nats hi en peccats nodrits4 » —, d’on, per los dits merits, bla deuota religio cristiana es stada exalçada e multiplicada molt merauellosament, tant per los preycadors — los dexebles de Jhesu Crist — com per los gloriosos euangelistes. E per tal los versc en sperit Ezechiel proffeta que spolsaue[n] les plomes de lurs ales pres lo flum de Tobar5. E per ço vehe sant Johan los quatre animals que feyen cadira al Deu sobirana6, del qual santa mare Sglesia fou elegida sposa e fundada sobre pedra qui es la fe catholica. [Fol. 118v°] Per tal dix lo redemptor : « Sobre aquella hedificara la mia Sglesia7 » ; perque dix Salamo : « Vina, sponsa mia, coronar-te, per ço com es mia, nouellament hi expressa vestidura nupcial hi te·s preparada a Deu8 ». Axi·n fa testimoni Ezechiel : « Eres mia e yo e·td vestida e coronada de sobiranes gracies e virtuts », per la qual fou fet pacte entre Deu hi ella : ço es que neguna letgesae de vici e de peccat no y fos trobada, perque ab tant grans magnificencies ennobleida de tota excellencia, neta de tota tacha, multiplicada en subiranes gracies, sobrepuiant ley de natura e de Scriptura9, plena de tota misericordia e pietat — com l’Escriptura diu, guarnida de sobirans seruidors qui sont dits fills de Deu esser, preseruats de tota invisio, segons lo Psalmista diu : « Notarets los meus crestians ». Encara est : « Versf la ciutat santa de Jherusalem noua deuallant del cel, per Deu aperellada axi com a esposa ornada al seu spos, ciutat [Fol. 119r°] gloriosa ben fort, los murs d’aquella de aur pur entorn pedres precioses e la porta de safir e maragde e pedres precioses10 ». Les pedres precioses son la casa de Deu, aquesta ciutat es fort murada e de grans torres environada hi enverdescada molt altament, per tal que lo enemichg no·nsh puscha subiugar per neguna via ne manera, acollint tots cells qui han sperança en la Santa Trinitat, « tres persones e un Deu distinctes, no pas separades », axi com ho prouei Athanasi11. E sots coronada de pedres precioses, resplandent com a luna e fort com los castells : axi uj testifica lo profeta Ezechiel. Sots casa de oracio, regio benauenturada, font militant, repos de la triumphant, dotada de santedat, dona merauellosa, d’on sonk per la tua entrats en gloria los qui han seguides les petiades e vestigies de Jhesu Crist, axi com recita lo Euangeli dient : « Vos sou lum del mon12 ».

  • 17 Aur. : a) se plugar ;

3817O, gloriosa, digna de gran laor, [Fol. 119v°] vos hauets obtengut de vostron spos e en vos es figurada la cara de Deu omnipotent ! E fos fundada per Costanti emperador e per papa Siluestre comsegrada quinto idus nouembris, exalçada per tots los colls e puigs, que sou magnificament seruida e honrada per vostres honrats seruidors ab merauellosa alegria, per lo qual aquells hauets lunyats e defençats de tota naffra e plaga ab lo coltell vertader e bandera del glorios vicari sant Pere, e hauets scampada la gracia insigne del sant babtisme per tot lo uniuersal mon, per lo qual l’enamich es stat vençut manifestament. Aquella gran font de misericordia, acollint tots aquells qui en vos se son volguts seplugara e·n vostra fortalesa e entrar perque, regina clement, stela resplandent, qui mostres les vies als desuiats, portant tots los nauegants a bon port, vos sots casa de Deu e porta del cel e perdones als fallents tantes vegades com a tu se tornen. Benuenturats son [Fol. 120r°] aquells qui habiten en la tua casa, Senyor, car per totstemps hi serras honrat e loat. Sies nos proteccio e guarda ab les tues precioses armes, en tal forma que lo malalt fameiant e sedeiant no·s puxa decebre ni enganar, inuocant la aiuda del vostre reuerent spos, qui es cap, e vos mare e vos menbres13.

39Triunfant, donchs, santa mare Sglesia en tanta sobirana gracia, en virtuts ennobleida, de tantes excellencies e merauelles, per sos grans merits e santedat florint de tot grau de gloria e celcitut, per los quals los sants angels la seruexen e honren ab singular honor e reuerencia, axi com ho manifesta Dionis en lo Libre de la gerarchia angelical14, en alta altesa que lo Deu eternal es dit d’aquell bisbe e sacerdot, axi com recita lo Psalmista : « Tu est sacerdot segons l’orde de Melchisedech15 », de que lo sol relluu — qui es de justicia Crist Deu nostre — e la luna clareia — ço es la Verge Maria — [e] les steles resplan [Fol. 120v°]-dexen16, qui son los benauenturats eleuats per virtuts, [les quals] transcendent los alaments se humilien. La terra dona son fruyt e per tu es feta pau en terra ; Deu e hom de que se ab te perpetual vida.

  • 18 Aur. : a) Habent ; b) adirint ; c) nosains ; d) no us C ;

4018Vahenta donchs lo gran Sathan — Origenes super Ezechiel : « La serpent enemich contrari de veritat », per lo qual nostre Senyor dix : « Aquell homecida es del començament ença e iames no esta en veritat17 » ; sant Agosti : « Totstemps, des que perde la gloria eternal, ha defraudat e en veritat iames no ha estat », ço es per enganar humana natura, enemich mortal qui nit e dia vella en procrear vicis e peccats e de tota manera de abominacions — que tanta honor e preminencia e reuerencia es feta a santa mare Sglesia, per la qual es vida de saluacio de tota humana natura, ha tractat ab totes ses forces e ginys que fos destroida e anullada. Ha sembrada e mesa en aquella falçasament, en tal guisa que los seruidors de Deu se [Fol. 121r°] son fets indignes e impiadosos e cruels, volumpta[n]t-se en tot vici e peccat, hi en gloria mundana se son donats, abraçant tota manera de turpitut, e an jaquida la carrera de Jhesu Crist, faent-se dauant la gent ab gran ypocresia, bonançant lo abominable scisme. E ajuny-se ab la maluada simonia e amant aquella, comprant e venent benifets sots just preu, axi com feyen en lo temps de Anna e de Cayfas18, qui anyades se partien los bisbats. E an feta companya ab los de Sodoma e de Gomorra, qui es lo peccat contra consuetut, aderintb-se ab los filisteus e palestins e caldeus qui ydolatrauen en tota manera de peccat, per lo qual los prelats se son fets opresos dels subdits e aquells son se fets inobedients; lo Psalmista qui diu : « Nunquid qui odierint19 », qui vol aytant dir : « Vosaltres qui menyspresats e portats hodi per Deu serets en avorricio ». E mes diu lo profeta Dauid : « Vosaltres qui sou no sauisc, menyspresant los actes diuinals ab los orats, [Fol. 121v°] ço es distinxats, perireu ». Per ço diu Ysaies : « Mirats com es mala cosa jaquir les coses diuinals e lo sobiran Deu »; per ço diu Josep e lo Ecclesiastich : « En totes les coses que faras, sies recordant dels derrers dies e no peccaras20 », per tal « obediencia es maior que sacrifici ». E per ço [com] Adam fo inobedient, pecca infinidament, e, sens lo qual qui es infinit, no·sd podie recobrar. Obediencia deu esser sens opressio, pobretat sens fretura, castedat neta e pura.

  • 19 a) al C ; b) fou Aur. ; c) prenen Aur. ;

4119Comença la gran abominacio, hon mes auant es crescuda, com foren elets de la Luna, laa qual fou tan subiugada ha aquell de la casa dels Colondes, e lo qui·s diu estiuall e monyoni en similitud dels quatre a laments, perque diu Ezechiel proffeta en veu de Deu : « Vos soub donada adulterant e mercennaria qui done a les altres preneuc21 » ; axi matex ho testifica lo glorios sant Johan Apocalipsi, dient : « Vos sou peccadora e concupinaria e qui abraçats de molta condicio maluada e iniqua22 ».

  • 20 Aur. : a) triumfant ; b) comprendre «per a dot» ; c) e add. Aur. ; d) veis ; e) e om. ;

4220[Fol. 122r°] Mirant aço, los reys, princeps e grans senyors que la Sglesia, stan mare de tota cristiandat, esser tacada e naffrada e abolida, en viltat e tirannia donada, ydoletrant en tot peccat e vici, son-se congregats units e aiustats en venir ves contra aquella e han trencades les clausures sues e han enderrocades les grans torres e parets e vardesques e bardisses meniant la sua carn, axi com diu sant Johan en l’Apocalipsi23, e usurpant-se la sua senyoria e triunfanta e menyspresant les tonsures e defences ecclesiastiques, tirant-se voluntat de aquell qui esta en loch de Deu com a vicari seu e dels grans prelats seruidors de aquella; açi es squinçada la bandera dels deuots cristians qui es la vera creu. An meses les mans en lo Santo Santorum, qui son les coses sagrades e santes, prenent-se les rendes de la sposa de Jhesu Crist qui [son] per adosb del sobiran redemptor e aquelles tenia ypotecades, e les anagans sotsmetent a gran captiuitat, los seruidors [Fol. 122v°] seus copremint per subdits e talles, de que cessa la seruitud de Deu. E an aplegat consell per vençre l’anyell e l’an als vençuts, qui es lo fill de Deu, axi·n fa testimoni sant Johan en lo Apocalipsi24. E fou en Balla contra papa Augeni, hon fo elet aquell de qui parla Ezechiel profeta25, com vaes los LXX promens d’onor, stant en mig de ells lo fill de Sathan, ensensant-se tots ab los ensens e aquella vapor prenien — que son les grans imundicies e abominacions, la qual eleccio fou de aquell que·s diu Felip, duch de Sauoya, qui es hu qui s’appella Antecrist mistich. E apres versd lo dit proffeta les grans abominacions dels XXV homens qui adorauen envers Orient26, qui son los dits reys, qui·s rentaven les mans de la sanch qui sorbien de la Sglesia. E mes vaes moltes dones qui·s planyien, les quals son les dones de religio qui desigen la gloria mundana ee perpetren grans abominacions de tot vici e peccat, no tement Deu ne la sua sobirana altitut.

  • 21 Aur. : a) paraula ; b) vingueren ; c) cuan ; d) M ; e) pochs ;

4321[Fol. 123r°] Vahent lo redemptor e senyor de tot lo mon, al qual res no es amagat, les grans immundicies e peccats qui son en los seus seruidors — los grans senyors e poble uniuersal, diu la peraulaa del proffeta Ezechiel : « Vingue la fi, vingue enb quatre plagues sobre la terra27 », dient sant Johan en lo Apocalipsi : « Yo lançare per quatre parts dels mon IIII calzes de la mia ira28 »; diu mes lo profeta Ezechiel : « E no perdonare a negu ni·ls hoyre per prechs de pare ni de mare, ni per or ni per argent, si donchs entre ells no trop Job, Noe e Daniel29 », volent dir axi ço es confessio, satisfaccio e contricio. Diu Daniel proffeta : « Vindra temps qui james no fou30 »; en aquests dies, sera desligat lo gran Sathan, axi com testifica lo benuyrat sant Johan en lo Apocalipsi : « Comc vaes l’angel deuallant del cel en los abris de la terra e liga l’antiga serpent, ço es lo Sathanas, per Mid anys, per tal que no senyoreias les gents. Pero couenia que fos desligat a poche [Fol. 123v°] temps per complir-se los misteris diuinals31 » : aço fou com la sagrada anima del Deu nostre, reuerent mestre e Senyor Jhesu Crist, deualla als lims dels sants pares e aquells trasporta en la santissima gloria de paradis. E per tal diu lo Euangeli que « nengu no podia muntar als cels si no fins hi tornas aquell qui n’era deuallat, qui es lo fill de Deu32 ».

  • 22 Aur. : a) spantable ; b) qui Aur., C ; c) meravellas Aur. ; d) sara ;

4422Apres vae lo beneyt sant Johan en lo Apocalipsi33 una hubertura del gran pou en lo mon feta, de la qual isqueren moltes lagostes qui infeccionauen la uniuersal generacio, la qual boca euidentement es stada en vers les parts de mar, axi com de veritat molts han vist, per hon es exit lo gran diable Sathan ab innumerable multitut e companya diabolical, per lo qual fou gran terratremol e fort spauentablea e enderroca molt hedifficis e·n fou en l’any que teniem XXVII-XXVIII ; de que dien los strolechs que la pus prop ciutat de infern es Gerona, per tal los [Fol. 124r°] enemichs de Deu han perpetrats grans inproperis e procuren en lo mon en diuerses maneres infeccionant la gent de leigs peccats, e molt en Catalunya e per tota Spanya cometent grans homicidis gent impiadosa, prenent-se veniança, no remetent aquella a Deu, axi com diu lo Psalmista : « Jaquits a mi les veniances, que yo les fare », renegados de Deu e de la gloriosa Verge Maria e dels beneyts sants, de queb diu la Scriptura « de aquells plaga no·s partira », tocant lo primer article qui diu  : « Crech en un Deu », per los quals peccats vinran en lurs grans vituperis e dolors. E per ço tremola la terra e ha tremolat sobre XXV anys, de que sobre la terra se son mostrades grans hubertures e merauellesc, per ço com se acosten les fortunes del mon a les gents e execucions de aquells, qui seran tan forts que sera de merauellar. E prest grans debats e ingratitus falsa promeuia moltes fams, mal parlaments falceiant, no fiant la hu de l’altre, [Fol. 124v°] periuradors contra veritat; cessara iusticia, sera mantenguda maluada gent e iniqua; començaran deslealtats, uns seran contra los altres; molta discordia per totes les viles; cascu volra superbieiar; sera turbacio d’ayre tant d’iuern com d’estiu, no seguint cos de natura; lo pare no fiara del fill ni lo fill del pare, ni germa de germa, perque lo nostre mestre saluador Jhesus [diu] : « Prop es la fi del mon com aquestes angusties seran34 » e lo Euangeli diu : « Com farad terratremols per lochs, l’estiu se acoste35 » e lo Psalmista : « Mouran los fundament de la terra en aquelles hores36 ».

  • 23 a) l’amour Aur. ; b) le pronom « ella » ne se justifie que comme sujet de « exint » que s’il représ (...)

45« 23En aquest temps, los legats de Egipte vendran37 », com diu lo Psalmista, per los quals se presentaran al senyor rey d’Arago en Valencia e daran obediencia al papa; axi com ja u han, perque coue lo doloros damunt dit sia percudit, batut e flagellat per totes parts, complint-se la paraula de la Sagrada Scriptura dient : « Totes les [Fol 125r°] coses del mon periran, exceptat la amora de Deu38 », la qual es goig e alegria. Començara[n] a florir les vergues del molt alt excellent senyor rey d’Arago, XI vespertilio, les quals molt fort o agrament gitaran foch e flama, batent-se, ellab exint inpietats d’aquells. E cessara consell dels grans prelats e la ley dels sacerdots riuranc en lo dit rey, « e son princep ornar-s’a dels bens de aquells », axi com diu Ezechiel. E la gran Aguila benauenturada qui ves Apocalipsi « aquell tenint un peu en mar e altre en terra39 », volent dir lo gran triunphe e magnificencia, axi per terra com per mar [lac.], per lo qual lo dit senyor castigara los grans prelats e seruidors de la Sglesia benuyrada, batent aquellad ab ses vergues grosses grogues e vermelles, per les grans abominacions qui son en aquells, axi com diu Ezechiel que « una aguila sera feta leona e·s colgue ab aquelles », la qual aguila fou aquella [Fol. 125v°] dona qui vench de Cicilia en Castella, de que lo dit senyor es exit, qui meniara los bens dels homens e aquells sorbira com a leo, lo qual fou pres sens colp ni naffra per los genouesos e mes en mans del duch de Mila. E aço fou ans que·s hoys lo seu regiment. Per ço diu Daniel proffeta40 : « Yo viu exir de la mar un animal, e fou portat sots senyoria d’altre animal, lo qual animal exalçara lo primer, e gran triumfe e senyoria, del qual exira un corn qui rexondira per totes les partides del mon », lo qual es lo fill del dit senyor, qui sera son nom per forge de ferro ço es ferro Ferrando41, qui es Antecrist mistich.

46Estant lo dit senyor molt poderos en tan gran magnificencia e exalcitut e goig e alegria per lo conquistament que haura fet de tota Italia, e circumstancies de aquella regint ab gran veu, com Ezechiel profeta diu, lauors lo gran Satanas maluat ab sa innumerable companyia [Fol. 126r°] e multitut diabolical, congregara e aiustara son consell general ab totes ses forces e potencies e dira les peraules seguents : 

  • 24 a) le sujet grammatical de « conexia » et de « merexia » pose problème : soit il s’agit du locuteur (...)

47— « 24Barons : no ignorats, ans sou ben certs, com tots som creats per Deu sobira e en nos feu tanta de resplandor e magnificencia e pulcritut que conexia les coses sobiranes, per lo qual merexiaa esser en egualtat e semblant de la eternal essencia. E digui que·m leuaria en les eternals altituts pres de aquella e aqui·m reposaria, de que tots vosaltres fos de nostronb parer e voler, aderint-vos a nostra voluntat, axi com cascun vassall deu fer e no contravenir. E sens altre per nos perpetrat, la providencia de aquell gita’ns de aquella gloria magnifica e mes-nos en los abis, periudicant-nos greument, per la qual raho tots som scomoguts de la gran nouitat a nos feta, de que fou per nos acordat que lo primer hom qui aquells goigs deuia obtenir en [Fol. 126v°] fallença nostra, fos decebut e enganat. E axi, ab vostre consell e estucia vostra, fo portat que era defallit contra aquell qui·l hauria creat e format, de que per son defalliment tota la generacio proceint de aquell fo en captiuitat e en subiugacio nostra. E ha durat fins que vench aquell qui sots vestidura humana nos ha enganats, deuallant sots nostres clausures e senyoria, e·ns liga, aportant-se’n tots aquells qui sots nostra senyoria stauen, los quals hauiem adquirits dignament e virtuosa, de que som stats priuats de nostra preminencia MicCCCCXXVII anys, ab fort gran subiugacio e menyspreu, que no se que dir ni fer puscham per lo gran tort que tots iorns per ell nos es fet, perque cascu digue son parer que farem ni direm, en guisa puscham tornar en nostra preminencia e senyoria e honor. Jatsia al present somd libertats, peroe, just es que de nos sien mostrades nostres virtut, forces e operacions, axi com en molts actes de la [Fol. 127r°] Scriptura se conte, en tal manera que sia derrisio e confusio de aquell que axi nos ha tolt tant alt benefici, o sie leuats tots aquells de la generatiua del primer hom ».

  • 25 a) le manuscrit répète ici « conexia que·t feya gran tort e per ço t’a iaquit anar » ; Aur. : b) ha (...)

4825Lauors, Belzabuchs, princep dels dimonis42, parla merauellosament e de grant virtut e admirant se de les rahons « per tu a nos dites, les quals son tals que m’an quaix torbat. E no sab la tua gran magnificencia com est lo pus sient del mon, car sabs e no ignores que nengu no·s pot egualar ab tu e tot quant vols fer es fet; per aço, te pertany la senyoria e gloria mundana. E pença que, si lo Deu qui t’a feta tanta de opressio hagues tal poder com demostra, pus que·t tenia tu e nos sots les sues potencies, no·t haguera iaquit anar. Mes, conexia que·t feya gran tort e per ço t’a iaquit anar e mesa en ton ceptre e dominacio. E es per fe vist e conegut, perque es de parer pus res no·t enbargue, [Fol. 127v°] tu e nos cerquem tots los regnes del mon e husem de nostres obres e façam que los habitansb de aquell atorguen a tu senyoria. E siesc cert yo he ja scrutades les cogitacions d’aquell e son molt vanes e flaques, tenint ensutzada e tacada aquella ymatge per Deu infusa, de que no son per resistir ni contradir ad tu, qui est tal fortaleza que res no·te pora star dauant e obrir t’anf, ab tot que per los cristians seran e son molts defençats. Empero, no dubtes que tu merexs honor e reuerencia, perque esta ferm que yo m’offrir fare tant per tag senyoria que subiugare molts dels princeps e senyors, e mes de aquells qui son pres lo carcer de aquell deu. E placie’t, molt alt senyor, vulles perdonar a ma ignorancia si no he suplit a ta gran laor e honor ».

  • 26 Aur. : a) poria : comprendre « poria·ns » ? ; b) M ; c) e om. ; d) circomstants

4926Apres respos Mammona : « Ab tota humil subiecta reuerencia de ta molt alta senyoria e celsitut, moltes parts de la Scriptura he vista e molts secrets de aquella, e estich reduptant no [Fol. 128r°] vingam en pijor que james no fom, car aço que ara es de ta franquesa, la prouidencia eterna ho permet e vol que axi sia. E poriusa venir com en lo iorn que mori lo Deu Jhesu Crist, car tu sabs, yo stant ab Mib a la dreta de son costat ec en l’atra part tu ab X milia dels circunstantsd — com lo Psalmista ja hauia dit43 — e no hauia entes e voliem pendre la sua anima e la sua potencia. E pres tu e nos e a n[o]s detengut fins en aquests dies. E aço ha fet per mostrar de si les grans virtuts sues, tant es de mi ab temor n’estich com regidos de viles que no·m poden fugir ni escapar e pens de aquells adquirir tost temps que per mi sera ordonat ».

  • 27 Aur. : a) e’ns ; b) quo ; c) per ; d) es ; e) es ; f) clement ;

5027Apres diu Apollo ab gran audacia : « Senyor molt excellent, no pot esser ta senyoria dega axi perir, pus est tornat en ta cadira e honor. Pero, leuat millor consell dels circunstants, yo diria que trametessem per totes les prouincies del mon e tots los grans senyors vos portassen e usa tinguessen per senyor. [Fol. 128v°] E si lo contrari feyen, fossen percodits e malmanats tro aytant vinguessen ha deguda venia, car yo son ben cert no·t contrestaran, tanta es lur discordia, desijant pompes e riqueses e vicis carnals; jatsia secretament hi sien tots subiugats, e moltes altres inmundicies e turpituts, no temen[t] aquell del qual speren premi de lur fi. E perqueb crech vos adoraran axi com ja fan. E sera manifestat que a tu e a nos es fet tort, per ço com som priuats de tan eternal gloria, perque façam nengu aquella no obtenga, car pus digna cos fora de tu e nos hauer aquella qui sol nostron defalliment, si dir se pot, fou de pença, que no de aquells qui de pensa e de obra cometen los defalliments moltes de vegades e contra Deu. Peroc lo scrit del Apocalipsi qui diu « als derrers dies tots cremaran e seran mesos al gran stany » ple de tota pudor e sutzura44, pero semblem ho diga dels habitants del mon qui son plens de tots vicis e de vanitats e peccats. E·sd versem[Fol. 129r°]-blant que, finits lurs dies, gran part de aquells venen sots lo teu poder, ab tot que aquest fet es ben duptos e per nos deu esser ben vist en tal manera que no ajan a venir sots ales de aquell qui·ns perseguex, sino « sera pijor error la derrera que la primera45 », axi com digueren los juheus ha Pilat. E·se ver, senyor clamentf, yo pens tirar e tirare moltes condicions de gents qui ja ydolatraren en diuerses abominacions ».

  • 28 Aur. : a) es ; b) car ; c) fon ;

5128Tantost Mach se leua e dix : « Senyor molt merauellos, digne de sobirana laor, penset[s] en lo dit qui es en l’Apocalipsi hon diu : « Yo crech Deus esser tu », car a negu no tany tanta d’onor, per tal com as sostenguda gran penitencia qui t’ha durat de la mort del Crist fins ara; per la qual merexs virtuosa corona e magnifica gloria. Pero, d’altra part, diu aqui matex que « obrir-s’a la terra e tots iran al foch eternal » ab tots los adarents e fam e gran pudor, e aço sera com lo fill de l’hom tendra General Judici. E·sa ver que mon [Fol. 129v°] enteniment no compren si es tu, ni nosaltres tanpoch non som escusats — si be som fora de captiuitat. Corb, don-me la tua clemencia e real magestat com aquell qui james no falli e fia de mi, que yo multiplicare maior error en lo mon que james no fouc ».

  • 29 Aur. : a) leuas ; b) sies ; c) se add. ;

5229Leua’sa Bal dient : « Senyor molt digne de gran honor e virtuos poder : e no as tu legida primerament la Escriptura ? E, aquella ben mirada, crech e pens que si esb. E no diu aquell proffeta Daniel e Johan Apocalipsi e lo proffeta Ezechiel e lo Euangeli qui sera per tu e ab iusticia tua procreat un home per nom Antecrist, d’on, sots color de aquell, seran fets molts inproperis al sobiran Deu e regnara, rota virtut, e seras adorat ab ell ensemps dins lo temple de Salamo com a Deu e senyor per tots los pobles46 ? E no duptes que ja som en lo temps, car a tu speren los de Gog e de Magog e molts altres qui ara·s feyen no esser axi perque csomoguen la tua fortitut e saber e fe, [Fol. 130r°] [e] aquelles coses se complesquen, pus han a esser fetes per tu. E lexa a nos tots qui aqui presents som treballar : que nos subiugarem entre aquells tantes de maleses, que per neguna forma no·ns scaparan ni fugir poran ».

  • 30 Aur. : a) n’ add. ; b) persegut ;

5330Respon Melton : « Molt gran senyor e poderos : rahons son fort euidents en les quals me repos e dich que la tua clemencia sab que per lo dit esguart e per ta gran senyoria tu·m fist capita e guardia, ab d’altres que aassignes, de tots los tresors del mon tant en terra com dins en la mar, los qual son reseruats e secrestats e no son disminuits ni perduts, com que sien crescuts e aumentats, per tal que·ls poceescha aquell lo qual per tu sera procreat — qui es dit Antecrist — per dar gloria e excellent ceptre o merauellosa dominacio a tu, perque no resta sino aquell constituir, en manera sia anullada de aquella casa de aquells qui seruexen lo Deu qui tant lonch temps ha a tu perseguitb e nos [Fol. 130v°] ens persegueix indegudament segons nostre parer ».

  • 31 a) D’aver Aur., Hauer C ; b) transcendents Aur. ; c) refere ;

5431Haue[nt]a hoits los grans barons e magnats de aquella congregacio les transendentsb e virtuoses rahons de ells sobredits, leuaren-se ab sobirana magnificencia e alegria e quaix merauellosos, e digueren que aquest fet era via de lur gran victoria. Pero, « no podem percebre ja com se fara tan virtuos misteri », per la qual raho foren de moltes opinions, no podent-se concordar de que feren star lo Sathan tot en si mateix, lo qual staue tot eleuat en —sa cadira pontifical ab sobiran triunfe, la qual era tota obrada d’or e de pedres precioses relluint, que tots aquells feya clareiar e prenien de aquella gran claror. E, per la gran discordia, fonch elegit Dagon, qui demostraue en si gran promenia e saber, que parlas e que tots se referrenc en son dit.

  • 32 Aur. : a) t’en ; b) del Aur., C ; c) speren Aur., C ;

5532Dades per tots les veus al sobre dit Dagon, leua’s e dix :« Virtuos [Fol. 131r°] senyor e de molt alta clemencia vostra sobirana celsitut e sauieses d’aquests barons realment ni perfeta no·s leua judici de aquest tan merauellos misteri, perque n’estich merauellat. E es axi que leuant moltes opinions e discordies, no es orde : es error e confusio, e les persones discordants e lochs diuersos son desolats e perduts47, perque donchs a vostra real magestat plau [qu]e de aquestes circumstancies que diga, dich ab correccio de vostra excellencia e esmena dels sobredits. No ignora vostra magnificencia e clement poder entengats mils que mi [e] sapiats aquest secret com sa de fer, car vos sabeu manifestament e clara que un hom per ton poder e entreneniment teua sera procreat axi com Bal ha dit, al qual per lo sobiran Deu sera infusa anima ab cuberta humanal, qui stuciosament per tu sera nodrit e ensenyat, qui enganara tota la uniuersal generacio. Car si tu·t demostraues, series conegut leugerament e no·t creurien [Fol. 131v°], per la gran terror que de tu hix e proceeix e gran spauentament terrible sobre potencies e forces de leo. E aquest sera dit Antecrist. Pero, guardem-nos no·ns engan, axi com feu aquell lo qual constituhi per la dita raho, qui hauia nom Merli, lo qual perdem per lo caracte deb Deu a ell donat48 ; d’on vos consell no sia desemparat e sera eleuat en potencia e face los passos de Jhesu Crist, dient que es aquell, fahent-se fill de Deu ab lo vostre poder a ell atribuit. E seras ab ell adorat ab sobirana honor e laor e per tots los pobles, axi com per la Scriptura es dit, del qual vostra senyoria spereuc perque sia mostrada tan gran pote[n]cia, e confusio de la eternal gloria ».

  • 33 Aur. : a) Mamona ; b) d’ells ;

5633Adonchs lo Sathan, vistes les rahons tantes de sos subdits e grans magnats, tantost ordona e volch executar e proceir la concordia de son consell. E pres e mana que Belzabuch e Mammonaa, Bal e Dagon fossen ab ell e·l seruissen en fer l’acte d’Antecrist, axi com damunt es dit. E aiustaren un frare [Fol. 132r°] religios mendicant de la terça retgla, e ajunyiren aquell ab una religiosa de monestir tancat, e ab astucia lur perpetrant sabent hu de ellsb en tot e per tot fo engendrat lo fill de perdicio e dades grans legions de diables que aquell instroesquen e seruesquen e administren e ensenyen les arts e la Scriptura Sagrada, tresposant aquell en totes maneres de peccat, ydolatrant en tota abominacio e legesa. E aquell an portat en Babilonia —qui es Roma — e aqui començara de esser conegut ans que [en] Tir e·n Jherusalem ; e molts dien en la ciutat de Betsayda49. Apres, los sperits malignes seran spargits per totes les parts del mon sembrant vicis e peccats.

  • 34 Aur. a) M ; b) M ; c) i add. ; d) grans om. ; e) estat ; f) gons C ;

5734E fou engendrat lo fill de perdicio l’any MiaCCCCXXXXVI. E nasch l’any que tenim MidCCCCXXXXVII lo fill de perdicio, on una coniunccio de dues planetes, les quals no s’acostumen de aplegar sino en gran temps e grans nouitats del mon, segons los strolechs dien. Per ço, dix un [Fol. 132v°] rabi juheu que, com les dites planetes se aiusten, naxaria lo Messies que los jueus speren lonch temps ha. E tal coniunccio fou de aquells en lo peccat del primer hom e com peri lo mon per aygua; axi matex, com nostre Senyor dona la ley a Moyses, e com Abram comença la circuncisio e en la natiuitat de Jhesu Crist; axi matex se ajunyira en la fi del mon. Per lo qual naximent de Antecrist, tantost fo eclipsi del sol e de la luna. E ja ho hauia dit sant Johan en l’Apocalipsi : « Lo sol tornara negre e la luna », e axi ho recita Joel proffeta50. Lo nom del Antecrist sera dit Ludiuicus, segons judici de mestre Arnau de Vilanoua51 ; de que diu sant Johan Apocalipsi : « Com les grans nouitats e persecucions seran en lo mon ce·s complira, sera passat un temps e dos e mig52 », qui un temps son CCCC anys, axi que son MCCCC anys, e començaren-se a comtar com la Sinagoga fou destrouida ; hon alguns dien fou com lo cors precios de [Fol 133r°] Jhesu Crist fou posat en la creu e espira a Deu lo pare, pero yo dich fo com Titus e Vespesia destrouiren Jherusalem apres la mort de Jhesu Crist XXXX anys. E d’aqui se pren lo comte, de que denota lo dit termini esser los dies e anys del fill de perdicio, e appar que axi sia per les gransd opressions del mon, e seran en les parts d’Espanya sens gran triga, e moltes en Catalunya segons comença. Diu lo Psalmista que « tots caurets com dels princeps53 », lo qual es state — axi com diu Ezechiel54 — lo duch de Mila, per tal com hauia meses les mans en la Sglesia e vingueren [gents]f e portaren aquell pres en terra de Egipte — del qual lo sobiran rey Deu omnipotent nos vulla guardar ! — d’on la sua terra es romasa orfana e ab engoxes; lo qual duch es estat Antecrist mistich ho un de aquells.

  • 35 Aur. : a) rederessara ; b) joves ; c) abundar ;

5835E en aquest temps, sera elegit lo vertader vicari de nostre Senyor reuerent mestre Jhesu Crist qui sols entrara ab VI cardenals, per tal com los [Fol. 133v°] altres staran sots senyoria del papa Felix, qui lauors se feyia dir vicari de Deu. Aquest redressaraa la Sglesia e l’estament de aquella e sera hunio uniuersal, foragitant lo scisma de tot en tot, lo qual es papa Nicholau. E de aquest parla lo profeta Ezechiel55 dient que vae venir VI homens de la part de Tremuntana, vestit la hu de li ab les virtuts en sos loms del tinter — qui son virtuts santes e transcendents — e un de merauellosa. E en son temps, sera percodit lo mon agrament de grans plagues de fams, de pestilençies, morts e guerres e altres tribulacions e començaran al santuari de Deu — ço es sos seruidors, per los grans peccats que an perpetrats e comesos. E no·n scaparan vells ni jouensb, sino aquells qui fugiran per les muntanyes als munts, volent dir seran en vida perfeta e seran nets com colomes, e tots los altres periran en dampnacio. En Spanya haura una pocha de congoxa e tribulacio per la inobediencia que feu a Deu omnipotent e a lurs senyors. E [Fol. 134r°] tornara a l’article qui diu « crech en l’Esperit Sant hi en la Sglesia catholica », qui es fort corromput e tectat. E no trigara lo benauenturat retre la sua anima a Deu nostre Senyor, l’any comptador de son pare e sera collocat entre los cherubins, axi com testifica Ezechiel profeta. E la virtut de la Sglesia, qui esta a·limdarc sera al mig del temple; hun per ço dix Jacob : « Templum Dei santum est et ego nesciebam56 ».

  • 36 Aur. : a) e om. ; b) aquestes C ;

5936En les parts d’Espanya, senyoreiara en aquest temps una reyna molt virtuosa ea de gran laor — axi com diu lo Psalmista : « La reyna seura a la dreta part, vestida de porpra57 » — qui es pura justicia. Castigara e stirpara los impiadosos e cruels; per la qual deuotament deuem pregar Deu la mantinga en son degut estat. E ab aquesta iran molts alenats de promenia, meniant la sanch dels mesquins de anyellets, qui aquella consellen moltes vegades contra veritat per contentar l’apetit del senyor rey [Fol. 134v°] d’Aragom. E aquestsb deuagaran e somouran los sperits del poble, en tal manera que tots iran descapdellats e tacar-s’a la lealtat de la terra a qui tost temps sobre totes generacions del mon han florit, la qual promenia sera coneguda per los maiors de aquella e seran stirpats e perduts e lur vanitat e pompes seran tot nient. Apres no molta triga, veuras entre ells gran inconuenients e tals que sera de merauellar. Pero ans tocara la gran campana d’Arago, qui no acostuma de tocar sino per grans nouitats de la terran.

  • 37 a) desescaluiuats C, descalminats Aur. ; b) e add. C ;

6037En aquest temps, mostrar-s’an les forces del molt alt senyor rey d’Arago, drach onze, e tals que iames no les feu ni son stades : ço es que flagellara los mesquins deescalminatsa e seruidors de Deu e·ls percudira stretament, que no gosaran dir que sien aquells — com sant Pere dix negant lo seu mestre e Senyor Jhesu Crist58 — , despullats aquells de lurs riqueses e rendes e cessara [lac.] ; no gosaran [Fol. 135r°] « vendre aço que hauran comprat ni comprar aço que hauran venut », com diu sant Johan en lo Apocalipsi e Ezechiel proffeta59 — que son benifets e dignitats, e seran gitats de lurs habitacions e aquelles posseiran gent iniqua e strangers. E sintreu caure la gran balda en Roma, e rexondira lo corn del fill del dit senyor e cridaran los seruidors del dit senyor Deu : « Ay, ay, Senyor, no desemparas les relliquies de Jherusalem » : axi ho recita Ezechiel profeta e sant Johan en l’Apocalipsi, dient que cridaran : « Eu, eu, eu, dolorosos ! Que sera de nos60 ? » E vindran les prouincies de luny e estendran los filats e sera pres aquell ab gran confusio de sanch e sera portat en poder del rey de Babilonia e, stant en carçre, bfinara sos dies l’any Mil CCCCXXXXVI, a VI mesos de l’any, com ha posat Ezechiel proffetao.

  • 38 Aur. : a) vinra ; b) venra ; c) annan ; d) a tan cap ; e) e om. ; f) indicada

6138Adonchs, ja seran tantes tribulacions e errors per lo uniuersal mon, que sera gran terror. E lo dit Rey XIe, per promissio diuina, gitara grans [Fol. 135v°] flames de foch qui sera greument fort ences. E la sua vinya, qui lonch temps ha que es plantada sobre la mar, los ceps hauran feyts los rayms madurs hi escamparan lo vinum, volent dir les grans fustes, e moltes de aquelles armades batellaran contra molts d’altres e la mar sera tota sanch : axi ho vae Ezechiel proffeta. E no trigara que sera : qui XX anys viuraa o veurab. Tantost, sens molt trigar, lo molt alt senyor ja dit, ab molts adarents princeps e senyors, abatran la gloriosa mare Sglesia, axi com diu Ezechiel profeta e sant Johan en lo Apocalipsi, parlant de la adulterant e peccadora qui ha abrassats e sostenguts en los seruidors grans vicis e peccats, de que se·s feta concupinaria, e aquells amantc e ydolatrant en tota abominacio, de que Deu omnipotent se·s scomogut e l’ayre s·es corrumput, perque en sos derrers dies se recordara e fara gran honor ha Emoreus e a Sodoma e Gomorra e a Tancapd e Abironie ee als [Fol. 136r°] felisteus e caldeus, qui son morts en ira de Deu, ydolatrant en abominables peccats. E en judici de aquell sera iudicadaf en pus fort e no li sera perdonat, volent dir los seruidors de aquella seran tapats per ira e la sglesia romana e per totes les parts del mon executada sera per los sobredits l’any MCCCCLXX. E en aquells dies no restara pedra sobre pedra; restaran pochs que sien seruidors de Deu, los quals seran nets e purs e estaran apartats per que negu no·ls conega, axi com diu lo proffeta Ezechiel : « Aquests restaran per los munts, nets com la coloma »; adonchs multiplicara la gran error per tota la cristiandat.

62Apres, la sacra magestat del molt alt senyor rey d’Arago, drach XIe, sera exalçat per mar e per terra ab merauellos triunfe, gitant foch e flama ab fort spauantament e ardiment, en tal forma que los circunstants staran stramordits e espauentats que iames no hoyren dir tals fortaleses d’un senyor; [Fol. 136v°] no sabran que·s faran. Sera molta gent desolada e desabitada e subiugada. Cridaran ab grans gemechs e per los prostants en terra : « Senyor Deu, Deu eternal que as fetes totes les coses celestials e terrenals, trau-nos d’aquesta captiuitat e tribulacio e no·ns lexs axi perir ! » E mes diran la peraula del Psalmista : « Nos hauem cridat e cridam del loch pregon ! A tu, Senyor, placie’t que sien fetes les tues orelles entenents en la veu de la nostra pregaria61 », inuocant la aiuda de la reyna imperial, mare de Deu.

  • 39 Aur. : a) e’n ira ; b) M ;

6339Stant lo molt alt rey d’Arago en tanta inextimable magnificencia e potestat, eleuar-s’a o dira : « Yo son qui so e consell do. Nos hauem adquirit ab nostres forces e sobre totes les coses per nos desijades. E qui sera aquell qui a nos se puxa acomparar62 ? Vinga a parlar a nostra corona, e·s sobre totes les altres, per la qual nostres ouelles seran temudes e honrades e negu no·ls contradira, perque nos merexen la dreta part ! » E alçant les sues ales, a tanta gloria mundana sera donat [Fol. 137r°] en iraa e vindra vent e trespostar la terra dels sedeiants, axi com Ezechiel reconta, e de les sues vergues exira foch e cremar s’an en polç e en cendra daran e s’espergiran, axi com lo nom del molt alt senyor denota — qui es dit Alfonsus « muntador en fum63 ». E restara per tota vegada la sua terra orphana e en per tost temps plant sobre plant e les nacions merauellar-se n’an ; aquest es lo vertader Antecrist mistich, e sera l’any MibCCCCLXXV, a X mesos de l’any.

  • 40 Aur. : a) anticrists ;

6440Tantost Catalunya e Arago e Valencia ploraran agrament, complanyent-se com no hauran cap qu·ils gouern. E leuar-s’an molts qui volran senyoreiar, de que seran grans discordies entre ells. Perpetraran molts inconuenients e tals que negun dormint ni vetllant no pora estar e crexeran de iorn en iorn grans tribulacions e no sera sens causa, perque los derrers dies se acostaran. Vindran de part de Tremuntana molta innumerable gent per voler conquistar e possehir [Fol. 137v°] lo realme d’Arago e, al entrant de Rocello, sera gran batalla e affusio de sanch e terrible que « beneyta sera la mare qui lo seu fill no y haura64 » ; e aço parla Johan de Rochatallada qui diu que sera ves Salses, fins a les Clauilles d’Ara65. La sanch lauors entrara e ells seran en grans dolors e pressures e seran quasi desolats e desabitats, que no y bastara tot lo saber dels antichsa ni lur força no y valra. E multiplicara la gran error per tot lo uniuersal mon e la fe cristiana quasi se anullara.

65No trigara, ans tan prest sera qui comptarem l’any MCCCCLXXX, regnara lo fill de perdicio qui ja sera ab tots aquests de Gog e de Magog de la senyoria d’Austria — qui son XI trips — e seran ab ells los de Etiopia e los spergits de Jherusalem, qui an stat ab tanta captiuitat — que son los juheus e moros, de que diu sant Johan en l’Apocalipsi qui son « mes que erena de la mar66 ». Per ço dix Ysaies proffeta : « Si lo nombre dels fills seran [Fol. 138r°] tants com la herena de la mar, tots qui·s partira de la creença de Deu seran dampnats e los romanents seran fets sants67 ». E fera lo dit Antecrist los actes seguents :

66Primerament, lo fill de perdicio sera nodrit ab gran stucia diabolical per lo gran Sathan e no sera iames per aquell desemparat e sera promogut en grans sciencies e confondra los grans doctors de santa mare Sglesia e seruidors d’aquella68, que en neguna manera no li poran contradir e aderir-s’an molts de aquells ab ell, e tornara lo temple de Salamo ab totes aquelles magnificencies que james fou ans que·s fos destroit.

67La segona obra que fara : trametra per totes les parts del mon los seus seruidors e ministres e los reys e grans princeps e senyors e magnats lo obeyran. E fara fer ordinacio per totes les sues prouincies que « negu qui no port lo senyal en la ma o en lo front, que no puxa comprar ni vendre » — axi ho diu sant Johan en lo Apocalipsi69 — e·n res [Fol. 138v°] que tots aquells qui no creuran en ell, que muyren e sien liurats a greus turments. En aquell punt, se umpliran les cadires de paradis de cherubins e de serafins, per ço com nostre Senyor los jaquira totalment a natura, soportant mes pena que dabans no sofferiren los gloriosos martirs, los quals eren confortats per lo Sant Sperit.

  • 41 Aur. : a) aniell ;

6841La terça obra que fara : preycaran los seus dexebles per totes les parts del mon, mesclant fel ab mel e contra la fe catholica e lo nostre redemptor Jhesu Crist, fill de la Verge Maria, als quals dexebles ja stan aparellats sots color ficta entre los pobles, de que som amonestats per los sagrats euangelistes « no fiant-se de aquells ab vestidures de burella car seran lops rabats70 ». Per tal, fugiran los rustechs e grossers per les muntanyes, com diu Ezechiel proffeta e sant Johan en l’Apocalipsi71.

  • 42 Aur. : a) aparer ;

6942La IIII obra, que fara parlar les ymatges dels rataules, axi seran [Fol. 139r°] sperts sos dexebles ab arts de magica e ressuscitaran cossos morts a parera de les gents, metent-se lo diable dins aquells qui seran dampnats e parlaran e meniaran ab stucia diabolical. Pero tal sustancia dins aquells se corrompra e cremara, e axi decebra la mesquina de gent.

  • 43 Aur. : a) en ves si : en vessi ;

7043La sinquena obra que fara sera que prometra e dara grans tresors, los quals seran liurats per los dimonis a ell, qui tost temps li son stats reseruats, per los quals induira en ves sia e tirara molta innumerable gent, e dara libertat a cascu dels desigs carnals, tant per dones com per homens e adorar-l’an e lo Sathanas : axi ho diu la Scriptura.

  • 44 Aur. : a) artes ;

7144La sizena obra que fara : entrara ab lo gran Sathan dins lo temple e fer-sa adorar com a fill de Deu, faent-se vertader Messies, redarguint los actesa merauellosos fets per lo nostre reuerent maestre e Senyor Jhesu Crist, seguint les sues vestigies e peciades, vituperant [Fol. 139v°] aquelles ab gran improperis e desonors, en tal manera que la sobirana essencia se’n scomoura, jatsia que per aquella li sia donada tota potestat, axi com diu sant Johan en l’Apocalipsi72.

72La setena obra que fara, si sera que lo Sathan stara a la dreta part dins una statua, la qual ell adorara e tot lo poble, vituperant Deu omnipotent e la eterna gloria de Paradis.

  • 45 Aur. : a) E om. ; b) de Scriptura ; c) cogitan ; d) pensaran ; e) pobles C ; f) en Aur. ;

7345Ea en aquest punt vendran aquelles dues oliues e canalobres resplandents — Elies e Enoch73 — de paradis terrenal, qui rependran lo maluat fill de perdicio. Pero yo crech hi sera lo glorios sant Johan euangelista qui esta reseruat fins vinguen aquells dies e Moyses, axi com foren en lo munt de Tabor com Jhesu Crist se transfigura74, e aço per tal que Elies e Enoch facen testimoni de ley de natura e Moyses de ley d’Escripturab e sant Johan de ley de gracia. Perque los benauenturats gloriosos sants rependran lo fill de [Fol. 140r°] perdicio dient : « Digues, maluat traydor, com pots dir tu que sies fill de Deu ?, lo qual est fill de peccat, complit de tota inmundicia e viltat ! Digues, abominable, no est tu bort, fill de tal peccador e peccadora vil tal adobada ? Si tu est aquell, digues a nosaltres que cogitamc ni que pensam! Mes no pots, per ço com est enganador d’aquest mesqui de poblee... E si tu fosses Deu, no abastare que aquests te adorassen e·t creguessen e fas-te adorar a tu ef a·quexa falça ymatge en que esta lo maluat Sathanas, lo qual tu adores per semblantment. Com pots dir que tu sies fill de Deu, si abdosos vos fets adorar com a Deu ? O, enemich de la diuina magestat, fals de tota turpitut complit, leua, leua de aqui ! Ve en los abisos e lochs infernals qui ja per tu son aparellats per eternal dampnacio ! »

  • 46 a) vi Aur. ; b) cota C, casa Aur. ;

7446Lauors, vahent lo falç traydor fill de peccat la sua gran confusio e vituperi e escandel deuant tota aquella generacio, fara pendre los dos benauenturats [Fol. 140v°] amichs de Deu Elies e Enoch hi en mig de la plaça de Jherusalem fer-los ha degollar. E mirant aço e los actes precedents, ço es los juheus qui son sperts en la veritat, començaran a fugir e amagar-se, per ço com conexeran que son decebuts e enganats e cercaran qui·ls instruescha en la fe de Jhesu Crist e bateiar-s’an molts per los que trobaran qui son cristians, los quals staran amagats per les valls e per boscatges. E haura n’ia molts qui tornaran en Jherusalem e per lo falç traydor seran donats a greus turments e fer-los ha a greu mort morir. E per ço dix lo profeta Abdias75 : « La casab de Jacob sera foch », per tal com se seran conuertits. E los de Ysau — ço es los reprouats — seran axi com ha palla; axi matex ne fa testimoni lo Psalmista76.

75Vindra lo terç iorn e lo sobiran Senyor, redemptor de tota humana natura tornara los gloriosos sperits en aquells benauenturats — ço es Elies e Enoch — e resuscitaran deuant tota [Fol. 141r°] aquella multitud de poble e muntar-se’n han per gracia especial en la eternal gloria de paradis77. Ladonchs, ja los pobles murmuraran e desempararan lo fill de perdicio.

76Cobrara lo gran Sathan la sua gran confusio e del maluat Antecrist, ço es que fara aquell preycat dauant lo poble, dient com ell es fill de Deu omnipotent, lo qual es trames per saluar lo humanal linatge qui es en via de perdicio. « E son venguts aquests maluats qui ab ficta color m’an vituperat e scarnit e fentament mostren esser resuscitats hi en lo cel puiats, la qual raho es ficta per operacio diabolical. E per ço, creets en mi que es tot poder atribuit. Item, per lo meu pare yo me’n muntare al cel per aparellar lo regne celestial a tots vosaltres e confondre tots aquells qui en mi no creuran. E com vendra al jorn, yo me’n muntare als cels e seure a la dreta part del meu senyor ». E assignat lo iorn per lo falç maluat, dauant tot aquell poble, [Fol. 141v°] ab art magica e operacio diabolical, ell se’n muntara ab lo gran Sathan, qui no·l desemparara, ab grans legions d’esperits malignes qui l’acompanyaran e·l alçaran en les regions del cel, en lo modo de Simon magus.

77Vahent aço Deu eternal la gran malicia del traydor Antecrist, manara al glorios archangel mossenyor sant Miquel que aquells meta en lo abis de infern, e deuallara ab spasa e verga de lamp e partira per lo mig lo fill de iniquitat e caura dauant tota aquella gent en moltes pesses. E obrir-s’a la terra qui aquell e lo Sathan ab gran multitut de gent sorbira dins lo gran stany ple de soffre e pudor, axi com sant Johan recompta en lo Apocalipsi78 ; e axi ho diu Daniel79, qui vae la bistia morta, e lo seu cors peri e fou liurat al foch a cremar; axi matex ho recita Ezechiel proffeta, qui diu : « Foch exira de tu, qui meniara a tu e donara a tu en cendra sobre la terra80 ». Aquesta sera la Va obra que fara lo benauenturat archangel sant Miquel en aquells [Fol. 142r°] dies. E complir-s’a la peraula del proffeta Jhesu Crist, redemptor de tot lo mon, altra vegada com dix : « No ploreu, no ploreu » : que temps vindra que diran les dones « benuyrades son les dones qui no han infantat, per les grans tribulacions que venran81 ».

  • 47 Aur. : a) fou ; b) paraula ;

7847Ladonchs, la gloriosa Verge Maria, mare de misericordia, regina celestial, aduocada de tot lo mon — com diu lo Saui : « Euans de totes coses creada soua, e fins los derrers dies no us desemparare82 » —, per estar deuant lo glorios car fill redemptor de tot lo mon, complanyent-se de humana natura, suplicant-lo molt humilment sia de sa merce aquella no leix perir, mostrant-li los pits ab que l’a alletat. E portara la gloriosa senyora per nos algun tant de dolor — satisfent alguna part en la proffecia de Simeon, com dix : « Per lo teu amat trauessara un coltell la tua anima83 », volent dir aquells planyera dels qui periran qui son stats fets e formats per voluntat [Fol. 142v°] del seu car fill —, e vahent lo nostre reuerent mestre e Senyor Jhesu Crist los grans prechs de la sua beneyta mare, dira la peraulab de Ezechiel proffeta, dient : « Yo son en mig de les mies ouelles e saluar-los he84 ». E per ço, diu Ysaies proffeta : « Vaets vosaltres : nostre Senyor Deu vindra e saluar-vos ha »85 ; diu lo Psalmista : « Deu vindra e saluara los fills dels homens e humiliara lo turmentador86 », ço es lo Satanas; per tal dix Ysaies proffeta : « Nostre Senyor es Deu vertader87 ».

79Apres mort lo falç fill de perdicio, sera la gran cuyta dels pobles qui·s veuran enganats e decebuts per les grans illusions a ells feytes per lo maluat traydor. Hiran cridant e cercant qui·ls enseny e·ls instruscha en la vida de Jhesu Crist e de la gloriosa fe catholica. E per ço diu lo Psalmista : « Hiran los homens fameiant com a cans88 ». E per aquesta raho, seran donats XXXX dies de tornar-se a Jhesu Crist, pero esta en dubte que los cristians hagen aquella [Fol. 143r°] libertat, per ço com hauran iaquit lo caracte del redemptor del mon e hauran pres aquell del falç animal. Hauent los juheus, moros e pagans clara conexença del vertader Messies Jhesu Crist, fill de la Verge Maria, seran en gran amor de Deu e pendran lo sagrat babtisme. Per ço dix Osee proffeta89, parlant en veu de Deu : « Los vassals qui feyen contra mi ydoles, yo·ls posare en lo meu tabernacle com sera aiustament dels altres », axi com diu « dia de festa ». Per tal dix Ezechiel proffeta : « Pren a tu lo fust vert qui es en les mans dels romanents e aiusta aquells ab lo fust de vida90 ». Dix Ysaies profeta : « En los derrers dies, lo munt de la casa de nostre Senyor sobre tots los munts e no·s leuaran d’aqui anant gent contra gent. No sera portat arch ne ballesta; de les lances faran cauechs e de les spases faran relles91 ».

  • 48 Aur. : a) coma ;

8048En aquell temps, sera feta uniuersal unio del cristianisme e de totes gents en una fe santa catolica [Fol. 143v°], axi com diu Dauid : « Los de Tiopia prestaran obediencia al senyor Deu eternal92 ». Diu Ysaies proffeta : « En aquell temps, lo leo meniara palla axi com aa bou e lo lop e lo anyell e lo leopart habitaran ensemps93 », ço es ydolatres, juheus, moros e pagans e cristians e tota altra generacio creuran en Jhesu Crist, vertader Messies, hi en la gloriosa sua mare Verge Maria hi en la sua benuyrada vida hi en tots los ministres sagrats e sera una fe e ley, unitat en deuota religio cristiana, e aquella perseueraran e seran aiustats tots en un couill e « sol sera un pastor e unes ouelles94 ».

  • 49 Aur. : a) unit ;

8149Estant totes les gents en santa congregacio hi en seruitut de Deu, contemplant tost temps en aquell ab sobirana deuocio e merauellosa creença, dignament d’un voler e de un cor, viuinta axi com los benuyrats e virtuosos apostols, oblidant totes les miseries e inmundicies del mon, sino stant elenats en trancendant contemplacio, obrant en sobira[Fol. 144r°]-nes obres e digna vida e perseuerant axi magnificament, seguir-s’a la peraula del proffeta Dauid qui diu : « Senyor eternal, leua e judica la terra95 ». Pero abans se seguiran molts senyals — no vinga gran e terrible, jatsia que de aquells alguns se’n sien ja seguits.

  • 50 Aur. : a) a parra ; b) coma ;

8250Lo primer senyal, segons sant Johan diu en lo Apocalipsi96 : lo sol perdra sa claror que quaix aparraa negre e la luna sera com ab sanch; les steles giraran de si grans raigs sobre la terra. Lauors, diran los pobles les peraules del Psalmista : « Senyor, en tu hauem sperança : no·ns vulles confondre !97 » e començaran de estar ab gran terror e temor. E diran : « O, resplandor del lum perdurable, ho sol de justicia, vina’ns illuminar en la tua habitacio eternal ! » e sera gran opressio de les gents, que no sabran que·s facen.

  • 51 Aur. : a) bey ; b) a om. ; c) e om. ; d) clan ; e) Jerusalem ; f) de om. ; g) se leuara : sortira ; (...)

8351Seguir-s’an los XV senyals que trobe sant Geronim, doctor de santa mare Sglesia en los Libres [Fol. 144v°] Ebraychs98. No seran axi justats que ab distancia de temps vindran, car vuy se son molts seguits, si be ya pensats Lo primer : la mar se lauara sobre la terra XV colzades, fort com a mur pero no s’acostara a paradis terrenal, perque diran la paraula del Psalmista : « Senyor, tu qui seus sobre cherubin, sies manifestat dauant los pobles e comou lo teu poder e vine e fe’ns sauls99 ». Lo segon senyal sera que la mar se abaxara. Lo terç senyal, que los pexos apparran sobre la mar cridant terribles crits fins al cel; no·ls entendra sino Deu. Lo quart senyal sera que cremara la mar, d’on sera fort spauentament. E diran la peraula de Salamo : « O, sauiesa qui exists del cel de la fi entra a la fi fortment ordonat, salua ab nos ! » El sinque senyal sera : los arbres e les erbes gitaran sudor de sanch e tots los aucells del ayre e animals se aiustaran per los camps ec no meniaran ne beuran, tement eternal. Lo size [Fol. 145r°] senyal sera que cauran los edifficis e leuar-s’an les aygues de sol hixent fins a sol ponent. Lo VIIe senyal sera que les pedres unes ab altres se combatran e·s partiran en quatre parts ab grans brugits. Lauors, los pobles seran spaordits greument e diran : « O, claud de Dauid, duch e senyor de la casa de Jherusaleme qui obres e nengu no tanque e tanque e negu no·t obra, vina, Senyor, e puia’ns en la tua gloria celestial ! ». Lo VIIIe senyal sera terratremol general tan gran que los homens no poran star en peus, ans cauran en terra. Ladonchs pus fort cridaran : « O, pedra de canto qui fas de dues una, vina, Senyor, trau-nos de aquestes tenebres, tu qui del lim de la terra nos as formats ! ». E los infants qui nats no seran en los ventres de lurs mares cridaran : « Senyor, no desempars a les gents ! » e amagar-s’an per les balmes. Apres, hixiran def aquelles axi com a descensats e orats e desijaran veure lur redemptor qui·ls ha fets [Fol. 145v°] e formats a semblança sua, segons diu Salamo e lo filosof : « Cascu desige son esser » ; no parlaran la hu ab l’altre. Lo VIIIIe senyal sera que cauran les steles e gitaran raigs de foch. Ladonchs diran en lur enteniment : « O, Manuel, rey e portador de les leys, sperança nostra e saluador de les gents, vine, Senyor, e trau-nos de aquesta captiuitat ! ». Lo Xe senyal sera que totom uniuersalment morra, per tal que pusquen resuscitar. Lo XIe senyal : cremara cel e terra e mar. Lo XIIe senyal sera que l’angel de Deu se leuarag tocant ab alta veu la trompa e dira : « Sus leuats, morts, e veniu al juy general ». Cascun cors cobrara sonh sperit : resuscitaran los maluats ab lurs cossos fexuchs en aquella edat que son morts contrets o afollats o jouens o vells, e los saluats resuscitaran en edat de XXXIII anys ab lurs cossos glorificats. [lac.] Lo XIIIIe senyal seran tots los munts e plans eguals. Lo XV senyal sera fet cel e terra noua, relluint com a crestall, axi co[m] era [Fol. 146r°] abans que Adam peccas. Adonchs sera feta la gran clamor, axi com recita en lo Euangeli : « Veusi l’espos qui ve, exits-li a carrera ». Los dampnats aparran en la nit hi en lo yuern e als saluats al mig del dia he en l’estiu. E deuallara lo fill de l’hom ab un nuuol ab sa gran magestat sobre los xerubins e serafins e los quatre euangelistes que li faran cadira100, axi com diu la Scriptura : « Axi com Jhesus se’n munta en lo cel, axi deuallara ». Per ço diu Daniel : « Yo vin venir aquell ab les nuus del cel e vench en lo mig del dia e assech-se en lo judici e los libres foren huberts de la eternal vida101 ».

  • 52 a) hauem add. C ; b) vists Aur. ; c) parellant Aur. ;

8452Aquest sobira Deu e senyor vindra ab tota aquella sagrada companyia angelical de paradis e ab totes les insinies de la passio gloriosa sua102 e ab la gloriosa benauenturada Verge Maria mare sua e los XII apostols, axi com la scriptura diu : « Senyor, que sera de nos, al qual tot quant hauema jaquit per tu ? Que com vindra [Fol. 146v°] lo fill de l’hom serets ab mi iudicant los XII trips de Israel103 ». E aquell sera vistb per tots los pobles, axi com diu Ysaies : « Tot hull veura lo saluador e Senyor nostre104 ». E Dauid diu : « Tota carn vendra entro ha tu105 » ; e mes diu Ysaies profeta : « Totes les gents veuran lo teu noble cors e aquell lo qual la boca de nostre Senyor aparellantc » ; diu mes Ysaies proffeta : « Sera en los derrers dies aparellat lo mont de la casa de nostre Senyor als caps dels munts e sera leuat sobre tots los munts e sera leuat sobre tots los puigs e correran a ell moltes gents e molt poble106 ». E per tal diu Dauid : « Lo Rey dona la senyoria al fill del rey », perque lo fill de Deu stant en lo judici general dira la paraula de Geremies profeta : « Yo son jutge e testimoni107 », de que·s planyeran los dampnats. Per ço diu lo Psalmista : « Lo senyor Deu jutiara lo poble en judici e les gents en justicia108 », per lo qual es Deu e hom e rey e Senyor en la resurreccio de tots aquest, e·s aquell qui entra en lo Santo Sanctorum — ço es en [Fol. 147r°] lo cel — com a bisbe e del linatge de Dauid e de Leui, sobiran preuere, ab la sua sanch preciosa, no pas de bous ni de vadells ni de moltons, lo qual es goig dels benauenturats, jutjant totes les nacions.

  • 53 Aur. : a) la add. ;

8553Adonchs diu Ysaies proffeta : « Mostrar-s’a la magestat del fill de Deu e la sua gloria merauellosa109 ». E estant en gir la sua companya celestial, los saluats leuaran resplandor e magnifica alegria e los dampnats, ab tristor de lur cara e ab la vista flaqua, e guardar-l’an ab vista flaqua, demostrant-se a ells axi com lo sol se demostra en les coses insanes de la terra e apres amagan-s· de aquella. E los saluats staran a la part dreta entre principals ordens. Lo primer, los qui han cregut Deu en carn e son estats bateiats tro aquell dia, axi com diu lo Euangeli : « Qui bateiat sera, saluat sera110 », dels quals era cap sant Pere apostol. Lo segon : tots aquells qui cregueren en la ley de Scriptura — ço es tots aquells qui moriren ans del ad[Fol. 147v°]-ueniment de Jhesu Crist — , dels quals seran princeps Moyses e Aron. Lo terç sera de tots aquells qui foren saluats e cregueren en la ley de natura, morint en acreença de Deu, sperant la sua misericordia; e seran cap de aquells Adam. E cascuna orde rebran gran resplandor de la essencia diuina, de la qual no seran prop ni luny, rebent sobirana virtut.

  • 54 a) VIIi, Aur., VIII C ; b) n¡ C; c) Iscariot Aur. ;

8654Seran posats los dampnats de la part sinistra del saluador ab moltes e diuerses companyes, « axi com la palla en la hera » qui es gran multitut, sguardant lo gra qui son los saluats, los quals dampnats seran VIIa ordens qui vindran ab cadenes ligats, axi com Ysaies diu : « Los negres de Etiopia e de Egipte se inclinaran deuant tu e per tots seras per ta virtut hoit111 ». Lo primer orde seran tots aquells qui an cregut ib han aguda esperança en lo fill de perdicio, perpetrant e abusant en tots vicis e peccats; per tal dix Joel proffeta : « En aquell dia, lo sobiran Deu disputara ab ells en la [Fol. 148r°] vall de Josofat112 », dels quals sera lur cap e princep Antecrist. Apres vindra la companya de Ismael e de Moab e de Amon — ço es moros e alarps e tots aquells qui son morts en la secta de Maffumma. Apres, se seguiran los de Ysau e los fills de Ysaquar e de Satir, qui foren morts sots la adoracio del dimoni Apollo e del dimoni Maniclos, los quals dimonis los gouernaran. Apres, vindran los juheus qui son morts al adueniment de Jhesu Crist fins en aquell dia e regir-los ha Anna e Cayphas e Judes Scariotc. Apres vindran tots los fills de Israel qui·s lunyaren de la ley de Moyses en lo temps del rey Roboam, morint sots la adoracio de la ydola qui ha nom Bal, dels quals sera princep Jeroboam, fill de Nabal, ab lo dit demoni bal. Apres vindran los fills de Moab e los fills de Lot, qui moriren abans del adueniment de Jhesu Crist sots la adoracio del dimoni Melton, hi ell matex sera cap e princep. Apres, vindran tots los uniuersals [Fol. 148v°] dampnats, dels quals sera cap e gouernador Luciffer, Belzabuch e Mammona.

  • 55 Aur. : a) no’n ;

8755E diran los mesquins de dampnats als saluats la peraula euangelical : « Donau-nos del vostre oli, car les nostres lanties son extintes e apagades113 ». Respondran los saluats que no ua faran, aguessen aquell ben guardat, volent dir los dampnats que les lurs animes son priuades del oli de misericordia e de les gracies e virtuts sobiranes. E per tal no y veen ni trobaran la carrrera de la gloria eternal.

  • 56 Aur. : a) desunats ;

8856En aquell punt dira lo fill de l’hom, eternal Deu e Senyor molt virtuos, ja vaen mostrant les sues plagues : « Yo, per humana natura, quanta pena he soportada per saluar a tots vosaltres en lo dia de la mia passio !, per lo qual son stat scopit, flagellat e agrament batut e assotat e vituperat hi en l’arbre de la vera creu posat. En lo meu cors no romas sanitat, los meus brassos tots desnuatsa e lo meu costat, mans e peus foradats ! No m’haueu acollit, ni haguda [Fol. 149r°] pietat ! No m’haueu donat a beure ni meniar, vestit ni aconsolat ! — axi·n fa testimoni lo Euangeli114 — aylas ! Com de tals coses rependra ? Si fara pus fort de maiors errades e defalliments.... »

89Respondran los dampnats mesquins e diran : « Senyor, merauellats som de aço que·ns as dit ni parlat. Hon te hauem nosaltres vist ni parlât ? Hon te hauem nosaltres vist ni trobat, que·t haguessem a donar a meniar ni a beure, ni uestir ni acollir, ni hon te haguerem vist ni·t haguerem aconsolat ? Car si entre nos fosses stat, nosaltres ho haguerem fet de bon grat. Donchs, Senyor, no·ns reprengues a tort, com tu sies veritat e jutge vertader e misericordios. »

90Ladonchs, dira lo beneyt Senyor : « E si los meus pobres son anats entre uosaltres qui en nom meu vos han demanat e no·ls hauets aiudat [e] a mi hauets iaquit perir ! E si aquells haguessen honrats e cuberts, a mi hagueren restaurat ! Perque, lauats-vos de dauant mi ! »

91[Fol. 149v°] Diran lauors los dampnats — en special aquells qui seran stats molt spauentats en la peraula que hauran hoida del Senyor hi staran spaordits o postrar-s’an en terra — e correran a la Verge Maria e diran : « O, Regina imperial, dona molt virtuosa, digna de molt gran laor, mare de Deu eternal e del mon aduocada e senyora pura sens peccat florint, en tot grau de virginitat elegida e preseruada de tota taca, temple molt sant e merauellos, hon la Santa Trinitat ha reposat, lum clareiant, stela dels nauegants, font de misericordia e pietat, desig dels proffetes, tresor dels apostols, ornament de les vergens, gloria de les eletes, la qual james fallis qui a vos de bon cor reclama, suplicam-uos humilment e deuota que per vostra gran clemencia vullau suplicar lo vostro glorios car fill, redemptor e Senyor nostre, que ara en aquesta hora spauentable no·ns vulla condampnar, mes per sa gracia e merce vulla a tots perdonar ».

  • 57 Aur. : a) via ; b) blasfemats ; c) foren ;

9257[Fol. 150r°] Respondra ladonchs la benuyrada Verge Maria ab fort gran rigor e veu terrible : « Anats, anats, traydors maluats, pecadors maleyts del meu car fill ! E com podeu tals peraules a mi dir ? E no sabets vosaltres los benificis que per lo meu dolç fill haueu obtenguts e sou stats dotats de tanta priminencia e mundes de totes inmundicies e lauats e deniats del primer peccat e moltes sobiranes gracies que per mi hi en sguart meu hauets agudes, preseruant-uos de la iraa del meu fill no una vegada, mas moltes ? E james no us he desemparats, ans vos he tost temps defençats e vosaltres, per tots los sguarts sobredits, no haueu estat que a mi e lo meu fill no haiats blasfematb e vituperat, e iames del vostre defalliment no us fouc recordats, ans incessatment en aquel haueu perseuerat ! Perque anats, anats, car merce ni misericordia ab mi no trobarets ! Vets al foch infernal qui us sera habitacio perdurable !

93[Fol. 150v°] Haterrats e de seny foragitats, los mesquins de dampnats, tremolosos e plorosos, girar-s’an als gloriosos angels e archangels e gloriosos sperits eleuats e precioses operacions e sobiranes priminencies : « Dotats de merauellosos dons, qui tostemps nos hauen regits e gouernats » — axi com Dionis ho recita en los Libres de la gerarchia vostra115 — vullats-nos aiudar, qui sou ministres del sobiran Deu, suplicant aquell que·ns vulla perdonar e de poder de Satanas lunyar ! »

  • 58 a) ne C, en Aur. ; b) incessanment Aur. ;

9458Diran los gloriosos angels : « Partits-vos de aqui, partits-vos de aqui e ab los diables vos ena anats ! Veus vosaltres, ab tanta solempnizacio de tots vicis e peccats lunyats e ab lo sobiran Senyor recaptats, e lauors ab pus vils peccats e operacions, vos sou donats, oblidant la gloria de paradis, cercant lo leig infern fins que l’hauets trobat... Donchs, partits, partits e ab aquell incessa[n]tmentb habitarets, car per nos ja sost avorrits e desemparats ! »

95[Fol. 151r°] « Aylaç, dolorosos ! Que farem ni dir porem ? » Acorrer als sants e direm : « O, benuenturats elets de Deu, dignes de sobriranes laors, als quals totstemps hauem amats e honrats, e sots patrons de nosaltres, estats aduocats e mijancers entre lo redemptor e nosaltres, als qual hauem dignament seruits e moltes singulars honors vos hauem fetes ab molt gran e magnifich triunfe, pregam-vos lo vostre mestre Deu e Senyor nostre nostres errades no vulla guardar e de aquest tant fort judici preseruar, qui·ns es eternal dampnacio ! ».

  • 59 Aur. : a) son ;

9659Diran los sants de Deu : « Callats, callats, e res no·ns digats ! E no sabets que ab Deu vos hauem recaptats e de inconuenients lunyats e de bens temporals vos hauem contentats, en los qual vos sou oblidats e de molts mals vos hauem guardats e sanats ? E tost temps soua stats pus obstinats en vicis e peccats, perque ab los diables [Fol. 151v°] anats e ab aquells habitats ! »

  • 60 Aur. : a) triumphos ; b) sou ; c) cruxint C, ruixint Aur. ;

9760Desconortats los mesquins de dapnats, de tota lur fama fameiaran e desijaran aquella beatitut celestial, la qual han perduda per lur gran culpa e defalliment e diran : « Ho, traydors maluats ! E que farem? E hon son los grans triunphosa e vanitats mundanals? Que·ns han aproffitat nostres vicis e peccats? Ahon sonb nostres riqueses e grans alegries? E hon son les grans pompes e senyories? O, dolorosos, o, trists desolats, priuats de tant de be, o complits de tot mal ! Ja no fossem nats ni en lo mon apareguts ! » Hudolaran com ha cans, ruxintc com ha leons e gitaran tan grans e tant forts crits que tot lo mon rexondiran.

  • 61 Aur. : a) e om. ; b) gran om. ; c) assivistada ;

9861Lauar-s’an tots los dapnats pagans e infels e diran : « O, Senyor molt poderos, tu qui as fet cel e terra e mar e tot lo mon e les creatures en aquell, suplicam-te que·ns vulles hoir e escoltar ! Senyor virtuos ea digne de [Fol. 152r°] granb honor e laor, no sabs tu que nosaltres no hauem agut negu qui·ns hage instruits ni assinistradac la tua magnifica e merauellosa vida e la gloriosa fe catholica ? Car si aquella no fos mostrada, nosaltres molt santament la haguerem seruada e a tu molt dignament haguerem cregut e seruit e honrat e temut ! Car los qui de tu han sabuda la veritat molt son dignes de gran reprencio e merexen eternal dampnacio, mas, nos, mesquins ignocents, perque no·ns perdonaras tu, qui as poder sobre totes les companyes celestials e terrenals ? Prenguet de nos pietat e misericordia ! »

  • 62 Aur. : a) en cercar ; b) legida

9962Tantost tots seran redarguhits per lo sobira redemptor, los uns per la veritat que clarament han menyspresada, los altres per que no an querit e demanat encercara lur saluacio, ans aquella han ignorada, com sien estats dotats de perfeta raho — per tal aquella ignorancia es crasa o sopina, segons diu [Fol. 152v°] lo dret — e mes com hagen agudes proffetes e santes persones qui han manifestada la veritat de Deu per tot lo mon, e aquells son stats morts e executats per los pobles de aquells. E com cascu hage agut franch arbitre e aquell an dispost en obrar mal ans que be e han jaquida voluntariament la saluacio e elegidab eternal dampnacio, justa cosa es aquella los sia donada per just preu e premi lur e loguer.

100Lauar-s’a lo fill de Deu omnipotent e dira, sentenciant a tots aquells sens apellacio neguna entreposada ni admesa, dient la peraula euangelical : « Anats, anats, maleyts del meu pare ! Anats a la eternal dapnacio e foch perdurable ! Aqui habitats en per tostemps, ab los vostres princeps e senyors qui son los diables ! » Apres, dira als gloriosos saluats : « Venits, venits, beneyts del meu pare ! Venits e possehits lo regne meu qui a tots vosaltres es aparellat ab gloria sens fi !116 » Aquesta sentencia [Fol. 153r°] sera donada e pronunciada obrint e tancant l’ull per la sobirana essencia.

  • 63 Aur. : a) clouras ;

10163Lauors seran grans plors e crits e udolament e brogits dels maluats dapnats e tals que james no fou ni sera sino eternal lur dapnacio e diran les peraules seguents molt forts e abominables : « Maleyt sia Deu lo pare e Deu lo fill e Deu lo Sant Sperit e la sua magestat e la sua mare e tots aquells qui·ls an nodrits e molts inproperis contra Deu. E ladonchs obrir-s’a la terra e exira foch de aquella, qui muntara fins a les regions del cel e los diables e tots los dampnats seran mesos e lançats en les pregoneses de infern, hon es dolor, tristor e amargor, dol e plor, fret e calor, fam e set, strenyment de dents e innumerables turments e priuacio de lum eternal, qui es Deu omnipotent. E cloura’sa la terra e aqui estaran de secula seculorum; de la qual dampnacio nos vulla nostre Senyor Deu guardar. Amen.

102E puiar-se’n ha la sobirana ma[Fol. 153v°]-gestat de Deu ab tots los saluats e gloriosos elets e angelical companya en la gloria eternal de paradis, ab sobirans goigs e alegries triunfant, cantant molt magnificament, contemplan-s· en la diuinal maiestat. E seran preseruats de totes inmundicies e angusties e miseries. E seran complits e sadollats e gloriosos [de] virtuts e de aquell pa celestial qui es Deu omnipotent loant e beneynt aquell e la sua altissima mare per infinita secula seculorum; de que placia a nostre reuerent mestre e senyor Jhesu Crist que per merits de la sua sagrada passio en aquella tots puscam habitar perpetualment per infinita secula seculorum. Amen.

  • 64 Aur. : a) gratias ;

10364Deo graciasa. Amen.

 

1041 Jo. 1.3

1052 Jo. 3.8

1063 Mc 4.9

1074 Ps. 50.7 : « Ecce enim in iniquitatibus conceptus sum et in peccatis concepit me mater mea ».

1085 Ez. 1.4-28

1096 Apc. 4.6

1107 Mt. 16.18

1118 Ct. 4.8

1129 L’auteur adhère donc à la division de l’histoire en trois temps, ante legem, sub lege et sub gratia, léguée à la théologie occidentale par saint Paul et saint Augustin. On remarquera que, de façon tout à fait orthodoxe, il fait de l’Église la seule médiatrice du temps entre le Christ et l’éternité. « Dona meravellosa [...] entrats en gloria los qui han seguides les petiades e vestigies de Jhesus Crist » est l’interprétation augustinienne orthodoxe d’Apc. 20.1-6.

11310 Apc. 21.2 et 21.18-21

11411 Athanase, Dz. 39 (référence donnée par M. AURELL, art. cit., p. 157).

11512 Mt. 5.14

11613 Nous retrouvons ici le principe augustinien selon lequel l’Église est le corps du Christ en plénitude (voir De civitate Dei, XXII, 18).

11714 Pseudo-Denys l’Aéropagite, La hérarchie céleste, III, 164 D-168 A, Sources chrétiennes 58 bis, éd. Gunther HEIL, René ROQUES, Maurice de GANDILLAC, Paris, 1970 (réf.  : M. AURELL, art. cit., p. 158).

11815 Ps. 109.4

11916 Ce genre de commentaire allégorique sur les astres est assez fréquent. Le Breviloquium, qui est l’une des sources (directes ou indirectes) de notre auteur, proposait d’identifier les trois genres d’étoiles aux trois ordres existant au sein de l’Église : prélats, religieux et peuple chrétien. Il s’inspirait là de saint Grégoire (Homiliarum in Evangelia, 2. 38.2, commentée dans la dist. 9 du Brevioquium).

12017 Io. 8.44

12118 Voir Jn. 18.13-24 et Lc. 3.2.

12219 Ps. 138.21

12320 Si. 7.36

12421 Ez. 16.32-33

12522 Apc. 2 (il s’agit probablement d’une citation tirée des remontrances aux églises d’Éphèse, de Pergame ou de Thyatire).

12623 Apc. 17.16

12724 Apc. 17.13-14

12825 Ez. 8.11-12

12926 Ez. 8.16

13027 Ez. 7.2

13128 Apc. 16.1 : « Ite et effundite septem phialas irae Dei in terram ».

13229 Ez. 14.14

13330 Dn. 12.1

13431 Apc. 20.1-4

13532 Jo. 3.13

13633 Apc. 9.1-12

13734 Mt. 24.17, puis 24.33 ; tout le passage précédent s’inspire de ce chapitre de Mathieu.

13835 Mt. 24.7

13936 Ps. 81.5

14037 Ps. 67.32

14138 I Cor. 13.10 et 13.13

14239 Apc. 10.2 : cependant « et vidi alium angelum [...] et posuit pedem suum dextrum supra mare, sinistrum autem super terram ».

14340 Dn. 7

14441 Des étymologies du prénom Ferdinand commencent à apparaître dans les textes prophétiques catalano-aragonais au XVe siècle, avec l’intronisation de Ferdinand Ier. Les plus anciennes s’appuient sur une prophétie attribuée à Joachim de Flore, recueillie dans le Breviloquium, et qui concernait vraisemblablement Frédéric II. Elles interprétaient « Ferdinandus » comme signifiant ‘fortitudo’. Ce n’est que vers le milieu du XVe siècle que l’on commence à rattacher Ferdinand à ‘fer’, qu’il s’agisse, comme ici, d’exalter les vertus de Ferrante de Naples ou, plus fréquemment, de Ferdinand le Catholique, comme dans le Lucidari de la fin du XVe ou dans une prophétie anonyme composée après 1469 qui affirme que : « lo nom dell sera matall mistich de ferro principal ab or, argent, plomb, stany, coure » (BU Barcelone, mss. 82, fol. 6vo).

14542 Comme le fait remarquer Martin AURELL (M. AURELL, art. cit., p. 150, n. 21), cette liste de démons n’est pas celle qui est habituellement présente dans les sermons du XVe siècle, dans laquelle, en outre, chaque démon incarne l’un des sept péchés capitaux. La liste « classique » est celle que l’on retrouve chez Vincent Ferrier : Leviatan (l’orgueil), Mammona (l’avarice), Asmodeus (la luxure), Belzebut (l’envie), Belfegor (la gourmandise), Beliaberit (Beliaberil, Baherebit : la colère), Astarot (et/ou Baalim : la paresse), d’après Albert TOLDRÀ, Après la mort : un viatge amb sant Vicent al més enllà medieval, Valence : 3 i 4, 2000, p. 197-201. « Belzabuchs, princep dels dimonis » est issu de « in Beelzebub, principe daemoniorum » (Lc. 11.15); le rôle de Mamon est ici tenu par Melton ; la référence biblique sur laquelle s’appuie la définition du rôle de Mamon est Mt. 6.24.

14643 Ps. 90.7

14744 Apc. 21.8

14845 Mt. 27.64

14946 Probablement à partir de 2 Thes. 2.3-4 et 2.9-10

15047 D’après Mt. 12.15, Mc. 3.24 et Lc. 11.17

15148 Robert de Boron est à l’origine de la légende de la conception démoniaque de Merlin. Cette légende est connue dans la Péninsule ibérique à travers la traduction du cycle du Graal du Pseudo-Robert de Boron, qui la reprend à son compte. Merlin échappa au destin que Satan lui avait promis grâce au repentir et à la sainte vie de sa mère. Sur ces aspects du personnage de Merlin, voir Robert de BORON, Merlin, Alexandre MICHA (éd.), Paris : Flammarion, 1994, p. 13 et 23-51.

15249 La naissance de l’Antéchrist à Babylone, puis son éducation à Betsaida et enfin son règne à Jérusalem sont des motifs communs à toutes les représentations médiévales de l’Antéchrist. L’équivalence Rome/Babylone est d’origine joachimite. Elle se trouve également dans le Brevioquium, dist.1, (p. 263, l. 180-186) et dist. 1, (p. 171, l. 113-116 de l’édition d’Harold, LEE, Marjorie, REEVES et Giulo SILANO (éds.), Western mediterranean prophecy : the school of Joachim of Fiore and the fourteenth-century Breviloquium, Toronto : Pontifical Institute of Medieval Studies, 1989), passages traduits dans la prophétie catalane du pseudo-Arnaud de Villeneuve (Palacio Real II/3096, fol. 38vo).

15350 Apc. 6.12 : « Et sol factus est niger tamquam saccus cilicinus et luna tota facta est sicut sanguis » ; Ioel. 2.10.

15451 Jean de Roquetaillade, Liber Secretorum Eventuum, chap. 157 et non Arnaud de Villeneuve. Cette confusion se trouve également dans la prophétie du pesudo-Arnaud de Villeneuve de BC 490 et Palacio II/3096, ce qui est une coïncidence plutôt troublante.

15552 Apc. 12.14

15653 Ps. 81.7 et Ez. 26.16

15754 Ez. 26.16

15855 Ez. 9.2

15956 Gn 28.16

16057 Ps. 44.10 : « Stetit coniux in dextera tua in diademate aureo ».

16158 Jo. 18.25-27

16259 Apc. 13.17 ; Ez 7.12

16360 Apc. 18.15 et 18.18-19

16461 Ps. 5.1-4

16562 Apc. 13.4, ce qui revient à faire d’Alphonse V une incarnation de la bête de la mer. Tout le passage sur le rôle eschatologique de ce roi éveille également des échos de Dn. 8.8-14 et Dn. 11 : dans la plus pure tradition joachimite, le roi d’Aragon assume là encore les fontions de la petite corne et du roi du Nord.

16663 Cette étymologie apparaît, à ma connaissance, pour la première fois dans le pseudo-Arnaud de Villeneuve de BC 490 et Palacio II/3096. Elle est tirée d’une interprétation de Dn. 2.34-35 faite par l’auteur du Breviloquium (éd. cit., p. 260).

16764 A partir de Lc. 23.28-29 ?

16865 Comme le fait remarquer Martin AURELL (art. cit., p. 168, n. 29), on retrouve là exactement la même prédiction que celle que rapporta en 1333 Aimar de Mosset à l’inquisiteur Jacques Fournier. Jean de Roquetaillade, en revanche, ne rapporte rien de semblable dans ses traités. Cette effusion de sang peut avoir été construite sur le type de celle d’Apc. 14.20. Nous retrouvons de nouveau la prédiction d’une défaite française à Salses dans le Lucidari des années 1480.

16966 Apc. 20.7

17067 Is. 10.22

17168 À la manière de l’enfant Jésus confondant les docteurs (Lc. 2.41-52). Il est donc bien l’anti-Christ, celui qui va parodier le Christ en tout pour séduire l’humanité. Cette « anti-christologie » s’est développée en même temps que la christologie, dès la période patristique (Bernard MAC GINN, Visions of the End. Apocalyptic traditions in the Middle Ages, 1e éd. New-York, Columbia University Press, 1979; 2e éd, New-York : 1998, p. 16-17).

17269 Apc. 13.16-17

17370 Mt. 7.15

17471 Is. 2.19 (et non Ezéchiel); Apc. 6.15

17572 Apc. 13.2-16, mais aussi Dn. 11.31-38.

17673 Apc. 11.4

17774 Mt. 17.2 et Mc. 9.2

17875 Ab. 1.18

17976 Ps. 82.14

18077 Apc. 11.11-12

18178 Apc. 20.9

18279 Dn. 7.11

18380 Ez. 20.47

18481 Lc. 23.28-29

18582 Pr. 8.22-27, mais il faut alors exclure « e fins los derrers dies no us desemparare » de la citation.

18683 Lc. 2.35

18784 Ez. 34.12

18885 Is. 45.22 : « Convertimini ad me et salvi eritis omnes fines terrae ».

18986 Ps. 7.2

19087 Is. 45.15

19188 Ps. 58.7 et 58.15

19289 Os. 12.8-9

19390 Ez. 17.22

19491 Is. 2.2-4

19592 Ps. 67.32

19693 Is. 11.6-7

19794 Jo. 10.16

19895 Ps. 34.23-24, si ce n’est que le Psaume dit : « Exsurge et intende iudicio meo [...] iudica me secundum iustitiam tuam Domine Deus meus ».

19996 Apc. 6.12-13

20097 Ps. 30.2 et 30.18

20198 Référence à une liste de 15 signes du Jugement Dernier supposée tirée d’Anals de los juheus, ouvrage attribué à Saint-Jérôme mais apocryphe. Cette liste fut très populaire entre le XIe siècle et le XVe siècle, notamment dans la couronne d’Aragon, où elle fut intégrée à la lithurgie de Noël sous la forme du Cant de la Sibil.la. Je ne propose pas d’hypothèse pour combler l’absence du quatorzième signe dans Carpentras 336, car je n’ai pas trouvé de liste qui suive exactement celle qui est donnée ici, dans laquelle les onzième, douzième, et quinzième signes du Jugement sont originaux.

20299 Ps. 79.2-3

203100 Apc. 4.2-11

204101 Dn. 7.13 et Apc. 20.12

205102 L’exhibition des signes de la Passion est un motif traditionnel du Jugement Dernier dans l’iconographie et la littérature de la fin du Moyen-Âge (A. TOLDRÀ, op. cit., p. 94-95).

206103 Mt. 19.27-28

207104 Is. 52.8 : « Oculum ad oculum videbunt cum converterit Dominus Sion ».

208105 Ps. 64.3

209106 Is. 62.2 (« iustum tuum », plus que « lo teu noble cors »), puis 2.14

210107 Jr. 29.23

211108 Ps. 9.9

212109 Is. 2.11 et 2.19

213110 Mc. 16.16

214111 Is. 45.14

215112 Ioel. 3.2

216113 Mt. 25.8

217114 Mt. 25.3146 (de même que les deux paragraphes suivants).

218115 Pseudo-Denys l’Aéropagite, La hiérarchie céleste, III, 164 D-168 A, Sources chrétiennes 58 bis, Gunther HEIL, René ROQUES, Maurice de GANDILLAC (éds.), Paris, 1970, p. 177, col. 176d (réf. : M. AURELL, art. cit., p. 175).

219116 Mt. 25.34.

[Bibliothèque municipale de Carpentras, manuscrit 336, épilogue de la prophétie anonyme sur l’Antéchrist et le Jugement Dernier]

  • 65 a) ençà, Per. ; b) dir Aur. ; c) dubtar Per. ; d) dedins Aur., Per. ; e) annigs Aur. ; f) burgits A (...)

65D’un temps ançaa tinch gran spant [Fol. 153v°]
quant mes va-me diub lo cor
que tost e prest sera dolor
a tota gent sens duptarc.
Car los senyals, segons me par, [Fol. 154r°]
son apparents molt clarament.
Si donchs per Deu omnipotent
per sa virtut no sobra seu,
— car d’altrament lo fet es breu —
que som de dinsd los forts anuigse.
E per ço greument o, brugits
f,
Espanya ja per totes parts
de que vos iur ne seran farts
fins en lo strem de lur gran fi,
puys no poran hauer en si
de lurs maiors, los grans magnats
que han destrouitsg e mal manats,
negun efforç qui a ells aiut
per lo gran foch qui n’es crescut.
Ab lurs errors e gran viltats
com desleyals qui son mostrats
molt evident no tement Deu,
d’on pregaran tost hi en breu,
que no·y poran per cert fallir.
Ab fort trentoll qui s’ha a seguir
qui sera tal que no fou may
que quant hi pens me’n ve fort glay
guerrah mortal e tempestat
qui vinra tost alguna part. [Fol. 154v°]
A poch, vos dich, veureu pus fort
una terror ab desconort
sobre los mesquins qui honren
i Deu
que sostendran prest hi en breu,
fortment batuts per molta gent
e escarnits evidentment.
E no staran segurs en lochs,
no romandran ja grans ni pochs
per los peccats que tots iorns fan
qui son tan greus que dir no s’an
j.
Lo gran brogit se spandira
que tot lo mon ho sentira
del XI
en rey lo seu poder
que no y valra art ni saber.
Ab gran efforç del fill regnant
no li estara res donant
k,
desabitant lo gran palau
qui dels faels es vera clau,
de que·s apte lo sant repos
de la qual Deu es lo ver espos.
Estant axi en aquest brogit
se comoura tot esperit
del gran affany que sostendran
tant en goxosl que cridaran. [Fol. 155r°]
La fe tantost aminuara
m.
La gran error hi crexera.
Mostrar-s’a donchs lo desleal
qui ginyara cascu en mal,
obrant en si grans maluestats,
los quals seran los mes dapnats.
No durara sa gran fallor.
Tantost morra a desonor.
Al lim d’infern habitara.
Per cert aço luny no sera :
sens molt trigar la magestat,
vendra fort prest, Deu incarnat,
e cascu dauant lo seu loguer,
e lur just preu segons requer :
als peccadors loch infernal,
als saluats goig eternal1,
de que alla tots habitarem
ab Jhesu Crist qui loarem
e la humil Verge d’onor
qui dels angels es pura flor
Deo gracias

2201 Vers 54 à 69 : voir, comme dans le texte précédent, Mt 24 et 25, Lc 17.23-35 et 21.7-10, Mc 13.5-27, 2Thes 2.3-10 et Apc 20.11-15.

Notes

1 Voir, par exemple, dans le prologue « la prouidencia diuina […] vol que los secrets sien manifestats, per tal no sia allegada ignorancia en los derrers dies » et « les quals obres seren tretes de la Sagrada Scriptura e dits dels sants profetes e posades en romans, per tal que los deuots crestians sien elenats en amar Deu, suplicant aquell e la sua reyal magestat que sien strirpats de vicis e muntar en virtuts ».

2 Le passage en question dit : « E sintreu caure gran balda en Roma, e rexondira lo corn del fill del dit senyor e cridaran los seruidors del dit senyor Deu […] e vindran les prouincies de luny e estendran los filats e sera pres aquell ab gran confusio de sanch e sera portat en poder del rey de Babilonie e, stant en carçre, finira sos dies l’any Mil CCCCXXXXVI, a VI mesos de l’any, corn a posat Ezechiel proffeta ». L’antécédent le plus vraisemblable d’« aquell » dans ce passage me semble bien être « [el] fill del dit senyor », c’est-à-dire l’infant Ferran, plus que « el dit senyor », soit, Alphonse V, comme le supposait Martin Aurell (M. AURELL, art. cit.., p. 167, n. 27). L’Opus magistri Arnaldi de Vilanova conférait également un rôle eschatologique à l’infant Ferran.

3 L’Antéchrist doit commencer à régner 1400 ans après la destruction du Temple par Titus et Vespasien, événement que le religieux anonyme situe 40 ans après la mort de Jésus. Ce calcul nous donne donc la date de 1473 (fols. 132v°-133r°).

4 Notons, entre autres : « Castigara los grans prelats e seruidors de la Sglesia benuyrada » (fol. 125r°). Pierre III était déjà l’ « imperator et malleator seu persecutor Ecclesie carnalis » du Breviloquium.

5 Dans le Breviloquium, Éléonore de Sicile est identifiée à l’aigle impériale, c’est-à-dire à Constance de Hohenstaufen. Il y est clairement dit que c’est elle qui pousse Pierre III à conquérir la Sicile, comme Constance y avait incité Pierre II.

6 Je ne crois donc pas qu’il soit ici question de l’épouse d’Alphonse V, Marie de Castille. C’est par contre bien d’elle qu’il s’agit dans « en les parts d’Espanya, senyoreiara en aquest temps una reyna molt virtuosa e de gran laor » ; elle était le lieutenant d’Alphonse V pour la couronne d’Aragon depuis 1432.

7 Selon Ramón LLull, cité par A. TOLDRÀ, Après la mort : un viatge amb sant Vicent al més enllà medieval, Valence : 3 i 4, 2000, p. 190. L’auteur ajoute qu’Eiximenis a développé des réflexions semblables.

8 A. Toldrà rapporte qu’il existe deux façons d’envisager les démons de ce point de vue : soit comme de parfaits ignorants, soit, à la suite d’Isidore de Séville, comme des savants « segons sant Isidor, daemonas en grec vol dir peritos ac rerum scios » […] « Tres són les fonts del coneixement diabòlic segons sant Vicent : subtilioris sensus, experientia longuissimae vitae […] i per Dei iussum angelica revelatione » (ibid., p. 191-192). Les démons sont de toute façon censés connaître le futur. Il n’est pas rare non plus qu’ils soient présentés comme de grands scolastiques, ce qui démontre assez l’hostilité qui pouvait entourer la ‘basse-cour aristotélicienne’ et son ‘bavardage’, pour reprendre les termes du Vae Munda et du LOO.

9 A. TOLDRÀ, op. cit., p. 198-199.

10 Ibid, p. 90. Il est donc impossible de savoir si ce motif a été emprunté à Vincent Ferrier.

11 « Comme l’aurait fait n’importe quel prédicateur au cours d’une mission ou d’un carême, l’anonyme charge de pathétique la scène du Jugement Dernier, morceau de bravoure où aboutit sa narration à la suite d’un long crescendo » (M. AURELL, art. cit., p. 151 ).

12 A. TOLDRÀ a constaté la même particularité chez Vincent Ferrier (op. cit., p. 104).

13 Aur. : [=Martin AURELL, « Prophétie et messianisme politique. La péninsule ibérique au miroir du Liber Ostensor de Jean de Roquetaillade », MEFREM, 102, Rome : École française de Rome, 1990, p. 317-361] . a) a add. C, Aur. ; b) aquells ; c) miren ; d) veian ; e) son ; f) sia ; g) E om Aur ; h) son C, san Aur. ;

14 Aur. : a) procedint ;

15 Aur. : a) «fie cura» ou «sie cura» ; b) perdit ; c) cristians

16 Aur. : a) cum ; b) de add. ; c) veis ; d) te ; e) legesa ; f) veis ; g) enemichs ; h) non’s ; i) prone ; j) axi’n ; k) fou ;

17 Aur. : a) se plugar ;

18 Aur. : a) Habent ; b) adirint ; c) nosains ; d) no us C ;

19 a) al C ; b) fou Aur. ; c) prenen Aur. ;

20 Aur. : a) triumfant ; b) comprendre «per a dot» ; c) e add. Aur. ; d) veis ; e) e om. ;

21 Aur. : a) paraula ; b) vingueren ; c) cuan ; d) M ; e) pochs ;

22 Aur. : a) spantable ; b) qui Aur., C ; c) meravellas Aur. ; d) sara ;

23 a) l’amour Aur. ; b) le pronom « ella » ne se justifie que comme sujet de « exint » que s’il représente « la amor de Deu » ; c) juiran Aur. ; d) aquelle Aur. ;

24 a) le sujet grammatical de « conexia » et de « merexia » pose problème : soit il s’agit du locuteur (Satan), ce qui justifie le singulier de première personne, soit il faut comprendre « conexiem » et « merexiem », c’est-à-dire prendre l’ensemble des démons comme sujet de ces verbes, ce que semble indiquer le début de la phrase, dont le sujet est bien « nosaltres » (tots som creats) ; b) vostron C ; c) M Aur. ; d) com Aur. ; e) per Aur. ;

25 a) le manuscrit répète ici « conexia que·t feya gran tort e per ço t’a iaquit anar » ; Aur. : b) habitants ; c) si es ; d) e C ; e) no·t : no ; f) tan ; g) tan.

26 Aur. : a) poria : comprendre « poria·ns » ? ; b) M ; c) e om. ; d) circomstants

27 Aur. : a) e’ns ; b) quo ; c) per ; d) es ; e) es ; f) clement ;

28 Aur. : a) es ; b) car ; c) fon ;

29 Aur. : a) leuas ; b) sies ; c) se add. ;

30 Aur. : a) n’ add. ; b) persegut ;

31 a) D’aver Aur., Hauer C ; b) transcendents Aur. ; c) refere ;

32 Aur. : a) t’en ; b) del Aur., C ; c) speren Aur., C ;

33 Aur. : a) Mamona ; b) d’ells ;

34 Aur. a) M ; b) M ; c) i add. ; d) grans om. ; e) estat ; f) gons C ;

35 Aur. : a) rederessara ; b) joves ; c) abundar ;

36 Aur. : a) e om. ; b) aquestes C ;

37 a) desescaluiuats C, descalminats Aur. ; b) e add. C ;

38 Aur. : a) vinra ; b) venra ; c) annan ; d) a tan cap ; e) e om. ; f) indicada

39 Aur. : a) e’n ira ; b) M ;

40 Aur. : a) anticrists ;

41 Aur. : a) aniell ;

42 Aur. : a) aparer ;

43 Aur. : a) en ves si : en vessi ;

44 Aur. : a) artes ;

45 Aur. : a) E om. ; b) de Scriptura ; c) cogitan ; d) pensaran ; e) pobles C ; f) en Aur. ;

46 a) vi Aur. ; b) cota C, casa Aur. ;

47 Aur. : a) fou ; b) paraula ;

48 Aur. : a) coma ;

49 Aur. : a) unit ;

50 Aur. : a) a parra ; b) coma ;

51 Aur. : a) bey ; b) a om. ; c) e om. ; d) clan ; e) Jerusalem ; f) de om. ; g) se leuara : sortira ; h) seu ; i) vens ;

52 a) hauem add. C ; b) vists Aur. ; c) parellant Aur. ;

53 Aur. : a) la add. ;

54 a) VIIi, Aur., VIII C ; b) n¡ C; c) Iscariot Aur. ;

55 Aur. : a) no’n ;

56 Aur. : a) desunats ;

57 Aur. : a) via ; b) blasfemats ; c) foren ;

58 a) ne C, en Aur. ; b) incessanment Aur. ;

59 Aur. : a) son ;

60 Aur. : a) triumphos ; b) sou ; c) cruxint C, ruixint Aur. ;

61 Aur. : a) e om. ; b) gran om. ; c) assivistada ;

62 Aur. : a) en cercar ; b) legida

63 Aur. : a) clouras ;

64 Aur. : a) gratias ;

65 a) ençà, Per. ; b) dir Aur. ; c) dubtar Per. ; d) dedins Aur., Per. ; e) annigs Aur. ; f) burgits Aur. ; g) destronits Aur. ; h) guerre C, guerra Aur. ; i) houren Aur. ; j) fan C ; k) donant Aur., dauant Per. ; l) engoxos Aur., Per. ; m) aminara Aur. ;

Le texte et les autres éléments (illustrations, fichiers annexes importés) sont sous Licence OpenEdition Books, sauf mention contraire.

Acheter

Rechercher dans OpenEdition Search

Vous allez être redirigé vers OpenEdition Search